Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Desperta Àfrica! Només tu pots construir aquest continent
per Chaacha Mwita - Periodista, Kenya	17 gen 2007
"El món que hem creat és producte de la nostra manera de pensar. No podem canviar-lo sense canviar de mentalitat" - Albert Einstein (1879 - 1955).
Fa poc menys de quinze dies, Àfrica va esdevenir la seu mundial del desenvolupament sostenible. A la trobada -batejada amb el nom força atractiu de - que va tenir lloc a Johannesburg (Sud-Àfrica) va quedar palès que el desenvolupament sostenible, sobretot a l'Àfrica, no és una tasca gens fàcil. Deu anys després que se celebrés una reunió similar a Rio de Janeiro (Brasil) no es va arribar a cap conclusió digna d'esment. Gairebé tots els objectius havien fracassat estrepitosament i no hi havia indicis que la situació hagués de canviar en un futur pròxim. Els índexs de pobresa havien augmentat, l'analfabetisme havia sofert mutacions, les desigualtats de gènere s'havien estès, l'aigua potable encara era un somni per a la majoria, el deute extern s'havia incrementat i continua sobrecarregant una rica, però paradoxalment extenuada Àfrica, la democràcia no és més que un miratge en molts països africans, fins i tot el nostre, i la llista no s'atura. És remarcable que la solució de gran part d'aquests problemes es trobi en mans de la bona voluntat de les nacions desenvolupades. Per exemple, el problema del deute extern no pot solucionar-se de la nit al dia, a menys que els països amb els quals estem endeutats decideixin cancel·lar els deutes. En l'Informe de Desenvolupament Mundial de l'any passat, les Nacions Unides acusen legítimament el món desenvolupat de trencar unes promeses que, si s'haguessin complert, haurien beneficiat -encara que en poca mesura- el món en desenvolupament. A través de les crítiques rebudes al si de l'Organització Mundial del Comerç, el món desenvolupat advoca a favor de l'argument segons el qual liberalitzar i globalitzar vol dir fer servir la força d'un país per guanyar æcomençant per protegir els seus mercats de les importacions dels països pobres i, alhora, col·lapsar els mercats d'aquests últims amb els seus propis béns, considerats superiors i més barats. Podria semblar com si el fet de ser desenvolupat equivalgués a ser superior i mantenir-se a dalt de tot per tots els mitjans possibles. Aquest és el motiu pel qual als anomenats centres d'exposicions que hi ha al voltant de Kenya, per posar un exemple, no hi trobareu exposat ni un sol bé autòcton. No produïm absolutament res per al món i, tot i així, esperem desenvolupar-nos d'una manera sostenible. A Suïssa, per exemple, els flequers s'han negat a utilitzar mantega més barata procedent d'altres països per coure el pa. Fins i tot si la mantega local encareix el preu, els forners locals fan servir mantega local per protegir la pagesia local. Per què a Kenya no es pot portar roba i calçat autòctons? Què més ens dóna el que pugueu pensar: si podem permetre'ns fabricar-ho, també podem permetre'ns portar-ho. En aquest punt, hem de subratllar que les cimeres són ocasions òptimes per fanfar-ronejar. Sense anar més lluny, un exaltat Mugabe, sense cap mena de mirament al protocol internacional, va bravatejar, dirigint-se a Tony Blair, sobre com n'és de Zimbabwe! Mugabe, tota una calamitat a l'hora d'aportar quelcom positiu a Zimbabwe al llarg dels seus vint anys i escaig de govern d'aquesta rica extensió de l'Àfrica fèrtil, no fa més que el fatxenda sobre... qui sap què! I els africans d'arreu del món encara l'esperonaven! Desenvolupament no és paraules, sinó fets. Abans que Mugabe trenqués les seves relacions amb Occident, després que li neguessin el finançament, al seu propi país d'origen es va guanyar l'apel·latiu de perquè passava la major part del temps i gastava la major part dels diners del país anant de compres a Occident. Malbaratava recursos, com tots els grans homes africans solen fer, en frivolitats, en recompensar els seus llepaires, en celebrar ostentosos còctels, etc., és a dir, en tot menys en desenvolupament! I es va atrevir ni més ni menys que a atacar verbalment, d'una manera ignominiosa i indignant, una persona que, malgrat els seus errors (que a diferència de Mugabe té la dignitat de reconèixer) ha estat capaç d'aportar prosperitat al seu país gràcies a la reducció de la desocupació i el reforç del sector sanitari, entre altres assoliments, en menys de la meitat del temps que Mugabe ha estat al poder! Les cimeres són fòrums de xerrameca i ostentació. D'aquí que l'Amèrica de George W. Bush enviés a Johannesburg una discretíssima delegació mentre que altres caps d'Estat i de govern van anar-hi en persona. Bush és un americà pragmàtic. Té massa feina a casa, lluitant contra el terrorisme i sembrant-lo entre els enemics d'Amèrica, per permetre's perdre el temps reunint-se amb altres caps d'Estat i de govern només per xerrar. Ell se serveix de mitjans millors d'ostentació com ara sobrevolar Iraq amb més de 100 avions dels més avantguardistes d'Amèrica, alguns fins i tot no tripulats! Àfrica, desperta't! El desenvolupament sostenible -o qualsevol desenvolupament afí- comença pels individus. Un individu només podrà desenvolupar-se si decideix fer-ho, en altres paraules, el desenvolupament és un estat d'ànim. Si, per exemple, els governs no poden oferir-te aigua potable segons l'acord de Rio, en nom de Déu, per què no la pots obtenir tu mateix bullint-la? I, no ens enganyem, la persona és allò que consumeix. La biologia ens ensenya que solament hi ha dues forces que intervenen en la creació de tot individu: la genètica i l'entorn. I segons s'ha pogut confirmar biològicament, no hi ha cap problema amb els nostres gens. És només el nostre pensament -un mètode de resolució de problemes que adquirim del nostre entorn a mesura que creixem- el que està pervertit! No podem pensar de la mateixa manera ni fer les coses igual cada vegada que actuem i, tot i així, pretendre obtenir uns resultats diferents. Oblidem-ho. Perquè això sigui així, cal que pensem i actuem de manera diferent. Àfrica està abocada a empitjorar en el futur perquè està alimentant la seva màquina de pensar -el cervell- amb bajanades. Mireu què llegeixen els nens africans. Escolteu el que senten a les emissores de ràdio i als matatus d'arreu del país. Mireu què s'empassen de matí a vespre a les pantalles de la televisió. Una porqueria de cap a peus que no contribueix en absolut al desenvolupament de la ment! Contràriament als postulats populars, aquesta jove generació d'africans no és l'esperança d'Àfrica, sinó la seva ruïna i, per tant, tenim la responsabilitat de menar-los envers el desenvolupament sostenible -un somni que alguns de nosaltres ja hem relegat a l'oblit- construint les seves ments abans que sigui massa tard i se suïcidin en massa. Finalment, el millor desenvolupament -aquell l'impacte del qual es fa ressò en l'espai de temps més breu possible- és el sobtat. És audaç. Dit en una paraula, és . I aquesta és la naturalesa del desenvolupament. Molta gent veia com queien les pomes dels arbres, però només Isaac Newton es va preguntar el perquè. Àfrica ha de seguir l'exemple de Newton. Si el continent s'ha de desenvolupar en conseqüència, cal que estigui preparat per formular i respondre preguntes difícils. Això implica necessàriament un trencament de la nostra freda i mesurada forma de vida en la qual solament emulem allò que és desagradable, degradant i irrellevant del món desenvolupat, en comptes de fixar-nos en les estructures subjacents que els converteixen en allò que són: disciplina, treball dur, patriotisme, virtut, principis, un sentit immens de l'honor i l'orgull en un mateix i (el millor de tot) uns processos constants de modificació del pensament.
Mira també: http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev33-5.htm#chaacha
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more