Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
S'ha ensorra't el nou moll del port al Delta. Trenquem el silenci!!!
08 gen 2007
Al Delta del Llobregat l’any ha començat amb una notícia prou indignant i impactant que per motius facils d’endevinar va ser passada per alt per la gran majoria de mitjans de comunicació. El moll Prat que s’està construint al port de Barcelona, en la seva ampliació als terrenys del delta, es va ensorrar de forma estrepitosa. No va ser cap temporal, pel que sembla tampoc ha estat cap sabotatge, simplement el moll en construcció d’uns 1.500 metres de llargària va cedir en una tercera part com un castell de sorra que s’empassa el mar. Sortosament no va haver cap víctima en ser un dia festiu on la majoria d’obrers estaven de vacances.

Les conseqüències que aquesta noticia podria tenir en l’ampliació del port, la negligència i deficiències tècniques que demostren aquestes macroinfraestructures, la saturació del Delta del Llobregat, condemnat a la seva desaparició progressiva i calculada, la despesa ingent de diners públics de forma tan impresentable, la tragedia que hagués suposat l’ensorrament en un dia laborable, les responsabilitats que d’això se’n deriven….van fer que aquesta notícia s’amagués en la majoria de mitjans. Les redaccions van preferir donar mil i un detalls sobre un fet molt menor i anecdòtic que es donava paral•lelament: les pedres que van caure a la carretera de Montserrat i de les que sens dubte tot català ha restat asseventat mentres el silenci plenava sobre l’afer portuari. De moment les autoritats s’hi sumen a aquest silenci absolut que esquitxa a diverses administracions, multinacionals i partits polítics implicats en l’ampliació portuària i en les nombroses obres que destrossen el Delta del Llobregat.
obresport.jpg
desviament.gif
Al Delta del Llobregat l’any ha començat amb una notícia prou indignant i impactant que per motius facils d’endevinar va ser passada per alt per la gran majoria de mitjans de comunicació. El moll Prat que s’està construint al port de Barcelona, en la seva ampliació als terrenys del delta, es va ensorrar de forma estrepitosa. No va ser cap temporal, pel que sembla tampoc ha estat cap sabotatge, simplement el moll en construcció d’uns 1.500 metres de llargària va cedir en una tercera part com un castell de sorra que s’empassa el mar. Sortosament no va haver cap víctima en ser un dia festiu on la majoria d’obrers estaven de vacances.

Les conseqüències que aquesta noticia podria tenir en l’ampliació del port, la negligència i deficiències tècniques que demostren aquestes macroinfraestructures, la saturació del Delta del Llobregat, condemnat a la seva desaparició progressiva i calculada, la despesa ingent de diners públics de forma tan impresentable, la tragedia que hagués suposat l’ensorrament en un dia laborable, les responsabilitats que d’això se’n deriven….van fer que aquesta notícia s’amagués en la majoria de mitjans. Les redaccions van preferir donar mil i un detalls sobre un fet molt menor i anecdòtic que es donava paral•lelament: les pedres que van caure a la carretera de Montserrat i de les que sens dubte tot català ha restat asseventat mentres el silenci plenava sobre l’afer portuari. De moment les autoritats s’hi sumen a aquest silenci absolut que esquitxa a diverses administracions, multinacionals i partits polítics implicats en l’ampliació portuària i en les nombroses obres que destrossen el Delta del Llobregat.

L’ensorrament de 500 metres de blocs de formigó

Eren aproximadament les nou del matí de l’1 de gener quan els obrers que treballaven en la construcció del nou moll Prat a la zona d’ampliació del port de Barcelona, van haver de sortir corrents davant el moviment del terra que va precedir l’ensorrament del moll. En pocs segons tones de formigó van ser empassades pel mar, 500 metres del total de 1.500 que el composen van desaparèixer, per sort, sense produir cap víctima entre els treballadors, que en ser dia festiu eren escassos. Sens dubte, no podriem parlar en aquests termes si hagués estat un dia laborable.

Les autoritats portuàries van explicar en un comunicat que l’ensorrament s’havia produit per un desplaçament dels blocs de formigó que delimitaven el moll, i van dir que havien encetat una investigació per endevinar les causes, comprometent-se a fer publica una valoració en els propers dies. Davant la desfeta que suposa aquest fet, les autoritats portuàries van preferir treure ferro a l’assumpte i van assegurar que l’incident no ha afectat el funcionament del port ni a la resta d’obres incloses en el projecte d’ampliació, que suposen la construcció d’uns vuit quilòmetres de dics i d’unes 140 hectàrees d’espais logístics previstos a la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) del Prat. En una pirueta increible per defugir responsabilitats, inclús van assegurar que les obres s’acabarien segons el calendari, que preveu siguin finalitzades el gener de l’any vinent. De moment han restat suspeses fins a l’aclariment dels fets.

El moll Prat i els interesos econòmics

Les obres de construcció del moll Prat, que és el menor dels projectats al nou port, tenen un pressupost inicial d’uns 70 milions d’euros de fons públics i eren realitzades per les empreses Ferrovial i Cyes. La primera és un dels principals grups europeus d’infraestructures, presidida pel seu fundador i màxim propietari Rafael Pino y Calvo-Sotelo, membre també del consell de Banesto. L’empresa té una participació bursatil superior a 10.000 milions d’euros i un patrimoni per valor de 150 milions d’euros, que es genera en els àmbits de les infraestructures (aeroports i autopistes), immobiliari (fusionada amb Habitat), construcció (l’orígen i principal activitat mitjançant el grup Ferrovial-Agroman) i de serveis (principalment per a infraestructures). Per la seva banda, Cyes, presidida per Felipe Almenar, que capitaneja una família d’empresaris valencians, és una constructora creada l’any 1979 especialitzada en infraestructures al país valencià, com ports i aeroports, i que en els darrers anys ha estés el seu negoci a d’altres zones.

El moll Prat consta de 95 hectàrees i més de 1.500 metres de superfície i pretèn augmentar el tràfic de mercaderies portuàries de 44 milions de tones i 2 milions de contenidors, a gairebé el doble : 85 milions i 4,5 milions de contenidors. Per aquest augment del trànsit cal una capacitat energètica de la que no es disposa i per això s’ha projectat una central de cicle combinat al mateix port per part de Fecsa-Endesa, que nombroses entitats i veïns han denunciat per l’augment d’emissions de CO2 a una zona com aquesta que és la més contaminada de tota Catalunya i que les autoritats han acceptat que es facin amb la ridícula compensació de comprar una nova flota d’autobusos. La gestió del Moll Prat va ser adjudicada per 30 anys el maig del 2006 a l’empresa TerCat, del grup Mestre, que tindrà el 30% de la mateixa, i l’empresa anglesa Hutchison Ports Holding que tindrà un 70%. La primera és l’actual gestora de la terminal polivalent del port i la segona és la multinacional lider mundial en gestió de contenidors, amb presència en la majoria dels ports internacionals amb més activitat, sobretot en el comerç asiàtic, on es present quasi en situació de monopoli. Totes dues empreses hauran de constituir una nova societat i es comprometen a una aportació econòmica de 6 milions d’euros en cinc anys i de 450.000 euros anuals durant els anys de concessió.

El desviament il•legal com a punt de partida

La zona on s’ha produit l’esfondrament es troba a l’espai que va ser dessecat de l’antiga llera del Llobregat després del seu desviament, condició indispensable per iniciar l’ampliació del port de la forma en que es va projectar al Pla Delta signat l’any 1994. La zona guanyada amb el desviament va ser cedida pel consistori pratenc, governat per IC, a l’autoritat portuària de Barcelona per construir la ZAL del Prat, en el projecte que pretèn convertir el Delta del Llobregat en una de les zones logístiques claus del sud d’Europa, mitjançant l’ampliació de port i aeroport, sense tenir en compte el sacrifici de la seva riquesa natural. El Tribunal suprem va declarar il•legal el desviament del riu Llobregat el juny del 2004, tot i això, el setembre del mateix any el riu va ser desviat encara que no complís la legalitat.

Un cop es va realitzar el desviament s’havien d’iniciar les obres a l’antiga llera, aquestes consistents en la seva inicial cimentació per tal de construir al damunt les noves vies de tren i autovies que requerien les noves necessitats portuàries amb l’ampliació. Aquestes obres van estar aturades durant més d’un any degut a la regeneració natural de la llera, que els tècnics preveien equivocadament que es dessecaria en desconectar-la del seu cabal. Va succeir el contrari, el riu es va regenerar en recarregar-se naturalment de l’aqüífer soterrani d’aigua potable del delta, fent-se impossible la seva dessecació natural i creant unes condicions biològiques òptimes en haver-se desconectat del cabal antic tradicionalment contaminat. Aquesta nova zona natural ràpidament va ser ocupada per nombroses espècies d’aus que havien estat expulsades dels seus habitats per les obres de l’aeroport i d’altres infraestructures. Aquesta situació va portar a diverses entitats ecologistes a presentar denúncies per aturar la cimentació arribant l’assumpte als parlaments català, estatal i europeu i a nombroses mobilitzacions de diverses entitats del Baix Llobregat. Tot i aquesta nova demanda popular, sense cap mena d’explicació i sense ni tansols redactar la declaració d’impacte ambiental a la que obliga la llei, durant les festes de setmana santa de l’any 2006, va començar la cimentació de l’antiga llera que comprenia tres quilometres de zona humida que van desaparèixer irremisiblement afectant brutalment l’entorn regenerat.

El Pla Delta està desenvolupant-se amb nombroses il•legalitats, els interesos creats en aquesta zona són massa poderosos econòmicament com per fer front a les nombroses denúncies d’entitats ecologistes i populars. L’ampliació del port ja ha suposat, com es preveia, la desaparició de gran part del litoral pratenc, que ha esborrat del mapa nombroses platges i que ha condemnat a tota la costa deltaica a ser regenerada amb tones de sorra any rera any com a única solució. La situació d’aquesta regressió brutal del litoral va fer que un dels espigons construits pel port s’hagués de destruir en un 75% l’any 2005 per deixar passar la sorra, tot i així, les platges pratenques han patit un mal irreversible que fan impossible la seva regeneració als nivells anteriors de la construcció d’aquesta infraestructura. A més, les nombroses obres al port han malmés de forma absoluta els fons marins on actualment han desaparegut totes les espècies animals i vegetals que el poblaven. Pregunteu-li a qualsevol pescador de la zona on ha de portar ara els vaixells.

Demanem responsabilitats

El silenci de les administracions i de totes les parts implicades ha de ser denunciat de nou per totes aquelles persones i entitats que portem anys denunciant el Pla Delta i les seves nefastes i evidents conseqüències pel territori i la població. La creació d’una zona logística de comerç a nivell europeu ha posat al Delta de Llobregat en l’avantsala de la seva desaparició. L’ampliació del port i l’aeroport, la construcció de carreteres, línies de metro, depuradores, dessalinitzadores, l’arribada del TGV i d’altres infraestructures responen a un monstre econòmic que no s’aturarà tot i tenir sentències judicials contraries i l’oposició de bona part de la població del voltant. Les administracions i partits polítics han venut el nostre Delta a les multinacionals, i cal resaltar l’actitut absolutament hipòcrita i manipuladora d’IC des del consistori pratenc, que continuen denominant-se ecologistes inclús quan la destrucció del territori es fa d’una forma tan evident i amb la seva manipulació informativa constant que no deixa de recolzar cadascuna de les obres que es realitzen.

La desfeta ecològica d’un delta s’està fent amb el desconeixement de bona part de la població que no viu a la zona. Les conseqüències de les principals infraestructures han començat des del primer dia del seu funcionament. L’ampliació de l’aeroport ha portat a la protesta de cinc pobles veïns i una nova configuració de pistes que encara no ha resolt els problemes, s’han ensorrat masies centenàries, han desaparegut camins tradicionals i la pagesia dona les darreres bocanades en el que fa poc era la millor zona agrícola de Catalunya. El desviament del riu va suposar l’entrada d’aigua marina fins al punt de desconnexió tres quilòmetres amunt, la salinització de l’aqüífer va ser immediata i no para de crèixer per les constants obres i ara ho volen resoldre amb un nou enginy multimilionari de barreres hidraúliques al mar. L’ampliació del port ens ha deixat sense zones humides i sense platges i ara continuem amb els esfondraments, l’improvisació i l’impunitat dels implicats, encara volen fer passar el TGV pel Delta, hi ha previstes dues línies de metro entre els aqüífers, les emissions no paren de crèixer a la zona més contaminada de Catalunya, etc, etc. Com no poden negar l’evidència recorren al silenci generalitzat, i així, les notícies que en un altre lloc generarien indignació i demanda de responsabilitats aquí són acallades i minimitzades per no trencar el que més importa: la pau dels diners i acabar el Pla Delta costi el que costi. Costi el que costi.

Hem de trencar el silenci.
Hem de salvar el Delta.
Hem de denunciar als especuladors i els polítics que els sostenen
Hem de fer que paguin pel que ens estan fent.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: S'ha ensorra't el nou moll del port al Delta. Trenquem el silenci!!!
08 gen 2007
quina vergonya!
Re: S'ha ensorra't el nou moll del port al Delta. Trenquem el silenci!!!
08 gen 2007
QUI DEFENSA LA TERRA NO LA DESTRUEIX!
Re: S'ha ensorra't el nou moll del port al Delta. Trenquem el silenci!!!
08 gen 2007
alguna convocatòria?
Re: S'ha ensorra't el nou moll del port al Delta. Trenquem el silenci!!!
09 gen 2007
Algú pot explicar tècnicament per què es va ensorrar l'espigó?
Re: S'ha ensorra't el nou moll del port al Delta. Trenquem el silenci!!!
09 gen 2007
Aquesta és l'explicació que el port hauria de donar, la notícia diu que es van comprometre en a fer-ho en els propers dies. Una altra cosa és que vol dir això dels "propers dies": una setmana o uns mesos?, també saber si es farà pública aquesta explicació o que després de tot ens enterem, ja que segurament anirà amagada en algun breu, si en surt, perque la notícia original no ha sortit a la majoria de mitjans. És per això que cal saber que ha passat i que es depurin responsabilitats. Cosa bastant improvable en un assumpte amb tantes il·legalitats i silencis com els que envolten el Pla Delta. Ni és la primera cagada ni serà l'última.
Sindicat