Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : antifeixisme
Entrevista a Carles Fontseré ara fa dos mesos al setmanari Directa
per (penjat a liberinfo) 05 gen 2007
A tall d'homenatge, us enviem l'última entrevista a Carles Fontseré, apareguda el mes de novembre al setmanari Directa
http://www.setmanaridirecta.info
"JO VAIG VIURE LA REVOLUCIÓ, DE LA GUERRA NO EN SABIA RES"

"S´HA FET UNA MEMÒRIA HISTÒRICA OFICIAL,COM UN DOGMA"

"JA NO EN DIUEN REFUGIATS SINÓ EXILIATS,PERÒ NOSALTRES NO ENS EXILIÀVEM,FUGIEM"



Perfil biogràfic

Carles Fontseré tenia només 20 anys quan va esclatar la guerra. La seva memòria és la mateixa que la història del segle XX. Només començar la Guerra Civil fa el primer cartell: “Treballa pels que lluiten�. A aquest el segueixen altres, com el mític “Llibertat!� de les FAI. Acabada la Guerra viu a París l’ocupació alemanya i llavors es trasllada a Mèxic, on treballa amb Mario Moreno, Cantinflas. Anys més tard, resident als EUA, coneix de prop el moviment hippie i, amb ell, l’oposició a l’ocupació nordamericana del Vietnam. Des de Porqueres (Pla de l’Estany), amb 90 anys acabats de fer, escriu el quart volum de les seves memòries, on parlarà dels feliços anys cinquanta i dels convulsos seixanta Encara li queda temps per parlar de l’actualitat –la invasió de l’Iraq– i recordar amb Directa el passat –des de la Guerra Civil fins als nostres dies.



Carles Fontseré: Abans de la República el diaris tenien una secció que es deia “successos� on es parlava dels quatre crims del moment, dels robatoris… I avui, els diaris s’han convertit en premsa de successos, perquè vas mirant i tot són catàstrofes. Cony! a la meva edat agafes el diari i et poses de mal humor.

Als anys 30 les parets parlaven de política amb tots els cartells que hi havia penjats. Avui en dia, s’està perdent aquest mitjà d’expressió.

Carles Fontseré: En aquells anys el cartell, com a tal, tenia el seu moment de glòria. Penso que el cartellisme avui en dia ha desaparegut completament. Els graffiteros serien una mica com allò... Els primers cartells de la Guerra Civil no expressaven les ideologies dels partits sinó les conviccions dels dibuixants. El meu primer cartell deia “Treballa pels que lluiten�. El vaig fer perquè a plaça Catalunya hi havia uns cavalls morts que feien una pudor insuportable que ningú havia retirat: tots els treballadors s’havien allistat a les milícies, i la ciutat estava feta una merda. Per tant, la primera necessitat de Barcelona era treballar.



Així gaudien de molta llibertat?

Carles Fontseré: A les exposicions es posen els cartells de qualsevol manera, amb una ignorància tremenda, seguint només els criteris estètics. Els cartells s’han de posar en ordre cronològic perquè expliquen la guerra. Al principi, els cartellistes gaudíem de molta llibertat, dèiem el que volíem, però llavors, a mesura que avançava la guerra, es deia el que volien les organitzacions. De la mateixa manera, a mesura que anava avançant la guerra, els tiratges de cartells es feien amb menys colors.



Quina vinculació pensa que ha de tenir un artista amb el compromís social? Potser als anys trenta hi havia més compromís?

Carles Fontseré: Abans de la guerra, ningú se l’esperava. La gent de seny, el 19 de juliol, va pensar que allò no podia durar més de 15 dies: botigues tancades, hotels ocupats, fàbriques ocupades, noies amb fusells. Tothom va trigar una mica a adonar-se que allò seria una guerra. Per això, a la banda republicana, el 19 de juliol hi va haver una revolució. Jo vaig viure la revolució, de la guerra no en sabia res. De fet, la Guerra Civil va començar dies després de la revolució. Però si es va fer la revolució va ser aprofitant el desgavell que havia provocat l’aixecament de Franco.



Arran de la guerra vostè es va convertir en immigrant, es va exiliar...

Carles Fontseré: Exiliat més que immigrant, perquè és diferent; era un fugitiu. Ara els historiadors ho han daurat molt: ja no en diuen refugiats sinó exiliats, però nosaltres no ens exiliàvem, fugíem. Fugíem perquè darrere venia un exèrcit que anava fotent pallissa. Jo fugia, i el mig milió que van passar la frontera fugien, i el cap de govern, Companys, i els altres, fugien. I ara això no es diu, es diu que s’exiliaven, i això és molt bonic. Els historiadors estan daurant la píndola de la fugida; indubtablement que fugíem, perquè els altres eren més forts.



Ara es parla de la recuperació de la memòria històrica, què li sembla?

Carles Fontseré: Molt malament: s’ha fet una memòria històrica oficial, un dogma, de la qual no pots sortir. Fa anys vam anar a un acte d’homenatge als refugiats en el camp de concentració d’Argelés. Quan vaig veure la cerimònia els hagués dit “sou una colla de...�. Consta que a França s’ha fet un homenatge als espanyols dels camps, i és mentida que s’hagi fet cap homenatge perquè una placa deia: “Morts pour la France�. N’han fet un monument de glorificació francesa. Vaig haver de marxar. Ara dir això és inútil: la memòria històrica ja té la seva ortodòxia, i qui digui una altra cosa és un ximplet o traïdor. Hi ha un llibre, d’una francesa precisament, que parla de l’“adieu de mémoire�: a França tot s’ha netejat. Ara vas a Argelés, i veus una platja magnífica, amb un sol i un mar estupendo, i si et diuen que allò va ser un camp de concentració dius “cony!�, si aquí s’hi està molt bé. En canvi, a Alemanya, els jueus, els polonesos... poden visitar els camps de concentració.



S’ha instrumentalitzat el retorn dels papers confiscats i dipositats a Salamanca?

Carles Fontseré: No, això era bàsicament un símbol dels vencedors sobre Catalunya. Això vol dir que la Guerra Civil en estat latent encara perdura, encara hi ha vencedors i vençuts. Les viudes de los Mártires de la Tradición sempre han cobrat pensions, les republicanes mai. La monarquia no ha renunciat al nomenament de Franco, tècnicament, encara estem sota el règim franquista.



Vostè, des dels EUA, va viure l’oposició a la invasió del Vietnam. Com valora l’oposició davant la invasió a l’Iraq?

Carles Fontseré: La meva dona té família a Nova York. Després de l’11-S el seu cosí li va dir que si fos més jove s’allistaria per anar contra l’Iraq, i ell sempre havia estat “demòcrata�!



Però què ha passat entremig?

Carles Fontseré: Els joves es fan grans i es fan vells, i es tornen igual que els que hi havia abans. A més, l’exèrcit americà ara és un exèrcit professional, format per voluntaris. Allà hi ha un patriotisme i una religiositat... Ni en Truman ni en Roosevelt parlaven tant de religió, en canvi aquest [Bush] parla com si fos el papa.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Entrevista a Carles Fontseré ara fa dos mesos al setmanari Directa
per * 05 gen 2007
Em semblen unes respostes poc convencionals, allunyades del tòpic fàcil. Potser té quelcom a veure la sensibilitat llibertària d'en Fontseré, que el fa no empassar-se els dogmes (tampoc els d'esquerres). Ja se sap que els llibertaris van perdre la guerra del 36 diversos cops: la van perdre contra Franco, contra l'esquerra estalinista, contra la «memòria històrica oficial», i fins i tot, en Fontseré la va perdre també com a català. I això, evidentment, dóna una visió de les coses especialment crítica i àmplia. Que la terra et sigui lleu.
Re: Entrevista a Carles Fontseré ara fa dos mesos al setmanari Directa
per Anarcosindicalista 06 gen 2007
Noticia de la mort:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/287663/index.php
Re: Entrevista a Carles Fontseré ara fa dos mesos al setmanari Directa
per Terra Catalana. 06 gen 2007
Un gran Home.
Re: Entrevista a Carles Fontseré ara fa dos mesos al setmanari Directa
per +info 08 gen 2007
El seu últim cartell va ser en suport a la campanya del Govern "Sí a l'estatut"
Sindicat Terrassa