Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
El zapatisme a Chiapas, perspectiva de 13 anys
04 gen 2007
Milers de camperols i indígenes de Chiapas es reuneixen aquests dies amb representants de l'EZLN i ONG de mig centenar de països per fer balanç dels 13 anys de zapatisme i polítiques a favor dels drets indígenes.
Redacció Canalsolidari.org (03/01/2007)
L'1 de gener del 1994, just el mateix dia que el president mexicà Carlos Salinas de Gortari anunciava l'entrada en vigor en el país del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) es va aixecar en armes i va ocupar cinc de les principals ciutats de l'Estat de Chiapas per denunciar la situació de pobresa i marginació que vivien milers d'indígenes i camperols. L'aixecament armat va durar 12 dies per després donar pas a una via de resistència civil que aposta per la paraula i el diàleg.

Poc temps després, l'EZLN es va retirar a les muntanyes de la Selva Lacandona i des d'allà va començar a treballar amb les comunitats per un model diferent de Govern que tingués en compte la població amb menys recursos. Ara, milers de camperols indígenes de Chiapas, amb més de 2.000 persones d'organitzacions socials de 48 països diferents, s'han reunit a la comunitat d'Oventic, en la Primera Trobada entre els Pobles Zapatistes i els Pobles del Món, per avaluar els èxits i els reptes que encara queden a la regió.

A més de la seva estratègia d'incidència política sobre el terreny, el moviment que va iniciar l'EZLN ha llegat una cosmovisió de l'estat del món, de la injustícia social i de la rebel·lia contra ella, sense la qual no es podrien entendre moviments socials posteriors com el moviment altermundista o antiglobalització, per exemple. Aquestes aportacions han vingut, principalment, de l'ideari i els discursos del subcomandant Marcos, el qual dirigeix l'EZLN des dels seus inicis amb el principi de "manar obeint".

Els atacs del subcomandant Marcos a l'actual globalització neoliberal, així com les seves propostes d'organització des de la base i d'interpel·lació a les persones que ostenten el poder polític i econòmic han fet d'ell un referent en l'activisme mundial actual. Un altre distintiu de la seva estratègia ha estat l'aposta per les noves tecnologies, especialment Internet, l'ús cuidat del discurs i la paraula i la seva relació, sovint d'amistat, amb artistes i intel·lectuals d'esquerres de tot el món.

Entre el 30 de desembre i el 2 de gener s'ha parlat a Oventic de bon i mal govern, s'ha recordat la necessitat d'una política que mani âobeintâ? i s'han tractat temes relacionats amb l'educació, la salut i el paper de la dona en la societat indígena i mexicana. Representants de les cinc Juntes de Bon Govern i Un dels principals reptes és la participació de les dones a llocs de poder dins de les comunitats dels anomenats Municipis Autònoms Rebels Zapatistes han presentat els avanços en el nombre d'escoles i centres sanitaris, han recordat la importància de formar promotors de salut i educació en les comunitats i d'enfortir qüestions encara pendents com l'educació sexual i la salut reproductiva.

Un dels principals reptes és, segons els representants de les Juntes de Bon Govern, la igualtat de gènere. En els últims anys hi ha hagut assoliments, alguns homes ja comparteixen el treball a la llar i les dones participen en la gestió de projectes de la comunitat. âUn dels reptes més importants és la participació de la dona com a autoritats. Quan es van crear les Juntes de Bon Govern hi havia només una dona, però després de tres anys i mig de treball podem dir que estem gairebé igual, tot i que encara hem de caminar moltâ?, expliquen des de la Junta de Bon Govern de La Realidad.

Per acabar de llegir la notícia: http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=7807
Mira també:
http://www.radioinsurgente.org/
http://chiapas.pangea.org/home/mexp.htm

This work licensed under a
Creative Commons license
Sindicat