Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Estat Català. Vídeo sobre la vida de Macià.
26 des 2006
73 anys de la mort del president Francesc Macià.
Vídeo sobre la vida de Macià
http://video.google.con/videoplay?docid=3288404640267813035
Macia.jpg
FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ
(Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933). Polític. Fill d'una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli, estudià a Vilanova, fins que, a quinze anys, ingressà a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella). Fou enviat a Lleida al 1887 on ocupà la comandància d'enginyers militars, El 1895 va assolir el grau de comandant i al 1904, el de tinent coronel , dirigí treballs topogràfics, com el del projecte ferrocarril de la Noguera Pallaresa, i va casar-se amb Eugènia Lamarca i de Mier al 1888.

Manifestà el seu desacord en l'assalt militar als locals del «Cu-cut!» i de «La Veu de Catalunya» (1905), s'oposà a la llei de jurisdiccions del 1906 i presentà la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana per les Borges Blanques i Barcelona .Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l'ascens previ a coronel, que Macià no acceptà, hagué de renunciar a la carrera militar.

Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià a l'acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors (maig del 1910, març del 1914, abril del 1916, febrer del 1918, juny del 1919, desembre del 1920 i abril del 1923) va esdevenir un personatge important en els cercles polítics lleidatans. Alhora, experimentava una evolució política que feia augmentar la seva influència personal sobre el moviment nacionalista.Decebut pel fracàs de la coalició Solidaritat Catalana, va començar a acostar-se al republicanisme catalanista i a l'obrerisme radical.

Col·laborà amb Martí i Julià en el setmanari «Renaixement», de la Unió Catalanista, des d'on impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917.

Intentà de reunir sectors de la petita burgesia i de la classe obrera, escampats en diferents organitzacions republicanes i nacionalistes, entorn d'un programa independentista. D'aquí sorgí la Federació Democràtica Nacionalista (gener-febrer del 1919), que, en el marc del seu interès a crear un front únic catalanista, participà en la Conferència Nacional Catalana (abril del 1922), de la qual sorgí Acció Catalana; però, en no ésser acceptada la seva proposició de crear un Estat Català independent , se'n deslligà abans que arribés a cap solució. Aleshores es dedicà a organitzar, des de les pàgines del setmanari «La Tralla», un nou moviment, destinat a agrupar el catalanisme radical, que al 18 de juliol de 1922 prengué el nom d' Estat Català i que després entrà en relació amb els centres separatistes d'Amèrica, el primer dels quals havia estat creat a l'Havana al març del mateix any . Tot i això, Macià no abandonà la idea del front únic catalanista, i intentà de combinar els plantejaments militars hegemònics amb el republicanisme català; així, projectà una Federació d'Esquerres de Catalunya (febrer del 1923), que no prosperà. El centre de la seva activitat fou, però, Estat Català.

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, donà un cop de estat des de Barcelona i proclamà la Dictadura Militar, va prohibir el funcionament dels partits polítics i la democràcia parlamentària. La fòbia anticatalanista de Miguel Primo de Rivera li fa impulsar una política repressiva de la personalitat nacional catalana prohibin l'us públic de la llengua catalana als actes oficials, a les relacions comercials, a l'escola...i fins i tot la destrucció de 8.000 llibres catalans de l'Escola del Mar de Barcelona i prohibir l'exhibició pública de la bandera catalana.

Macià s'exilià després del cop d'estat, s'instal·là a Perpinyà a mitjans octubre del 1923, i després, a Bois-Colombes, prop de París.

Emprengué la recerca de diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya, tot mantenint relació amb els grups de catalans nacionalistes d'Amèrica, disposats a ajudar econòmicament; en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l' Emprèstit Pau Claris (abril del 1925).

Disposat a una àmplia política d'aliances, sempre que es mantingués el seu objectiu, i fracassades les negociacions amb Acció Catalana, sovintejà les relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb grups irlandesos de De Valera (intent de formar una Lliga de Nacions Oprimides), amb nacionalistes bascs i, amb el Partido Comunista de Espanya, i amb d'altres forces, formà el Comitè Revolucionari de París, del qual sorgí el seu viatge a Moscou, acompanyat de Josep Carner i Ribalta i de José Bullejos, per tal de demanar ajut econòmic a la Internacional Comunista (octubre-novembre del 1925), cosa que no aconseguí, tot i haver estat introduït per Andreu Nin.

Preparà i organitzà directament una incursió armada a Catalunya, de primer des de Bois-Colombes i després des de Prats de Molló. Avortat el complot de Prats de Molló , Macià fou detingut, juntament amb Gassol, Carner i Ribalta, Bordas de la Cuesta i d'altres a la vila Denise i fou empresonat a Perpinyà. Traslladats a la presó de La Santé, a París, s'obrí un famós procés, Aquests fets van donar un considerable aument de la popularitat de Macià, el qual va esdevenir com a símbol del poble català.
Macià, defensat per Henri Torres, fou condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert; i, després de retornar a Bois-Colombes, fou obligat a passar a Bèlgica. Després de residir uns quants mesos a Brussel·les, en companyia de Gassol, s'embarcà cap a l'Uruguai, on arribà els primers dies del 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina i, després d'un plet judicial, hi residí més de mig any; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata i Mendoza. Anà a Xile, i s'embarcà cap a l'Havana, on participà activament en l'assemblea preparada per Carner i Ribalta, per Josep Conangla i per ell mateix des de Buenos Aires, la qual fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (del qual fou president) i aprovà la constitució d'una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928).

D'allà se n'anà, sempre amb Gassol, cap a Nova York, camí d'Europa (a mitjans d'octubre del 1928). En no poder entrar a Suïssa, retornà a Brussel·les, on plantejà de portar a terme els acords de l'assemblea de l'Havana per tal de transformar Estat Català en Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, cosa que provocà tensions en el moviment. Per això decidí de continuar amb la denominació d'Estat Català.

Atent sempre als complots contra la Dictadura, la fallida del de Sánchez Guerra l'impulsà a tornar a Catalunya, i demanà nou ajut econòmic als centres catalans d'Amèrica, per tal de dur a terme una acció armada, però aquesta vegada des de l'interior de Catalunya. Mentrestant, caigué la dictadura del general Primo de Rivera (gener del 1930) i, en el marc d'una forta campanya en pro de l'amnistia, Macià travessà il·legalment França i arribà a Barcelona pel setembre del 1930. Fou detingut i retornat a Bèlgica. Per fi, enfonsat el general Berenguer, retornà a Catalunya, sense inconvenients, el 22 de febrer de 1931. Assistí a la conferència d'esquerres (del març del 1931), donà per constituïda l' Esquerra Republicana de Catalunya i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals del 12 d'abril, proclamà la república catalana el 14 d'abril, dins d'una Federació de Republiques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana , després de destituir el president de la diputació monàrquica, Maluquer i Viladot. Immediatament es féu càrrec del govern de Catalunya. Com a president provisional de la República Catalana demanà a tots els ajuntaments la proclamació de la República a totes les poblacions de Catalunya i signà el text oficial de la proclamació de l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana. Formà govern amb l'Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya, i prengué diverses mesures polítiques amb les noves autoritats (López Ochoa, Companys, Aiguader, Anguera de Sojo).

Tres dies després d'unes llargues negociacions, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia . Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat, i després de la crisi del desembre del 1931 assumí també la conselleria d'agricultura. Elegit diputat a les Corts Constituents per Barcelona (juny del 1931), presentà públicament la victòria del plebiscit de l'estatut i presidí la delegació que en lliurà el text al president de la República Espanyola, Alcalá Zamora, acompanyat de Gassol, i d'altres. Es féu dipositari, també, del text modificat de l'estatut aprovat per les corts de la República (setembre del 1932). Elegit diputat per Barcelona en les eleccions del Parlament de Catalunya (novembre del 1932), n'obrí les sessions, i, després d'ésser reelegit president de la Generalitat, delegà les seves funcions executives, de primer en el conseller Joan Lluhí i Vallescà (desembre del 1932), i després en els també consellers Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló. Preocupat per la lentitud en el traspàs de serveis a la Generalitat, fou elegit diputat per Barcelona per l'Esquerra Republicana de Catalunya (novembre del 1933).

A la tardor d'aquest any, els metges li aconsellaren que no es fatigués tant, donada la seva edat. El mes de setembre, se li produí una obstrucció intestinal, que es complicà desprès de una intervenció quirurgica. A mig matí del 25 de desembre, dia de nadal, de l'any 1933 morí el President Francesc Macià i Llussà a la seva residència de la Casa dels Canonges, al Palau de la Generalitat .

El cos del President va estar exposat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i dos dies desprès va ser traslladat sobre un armó d'artilleria, tirat per cavalleries fins al Cementiri Nou de Barcelona. En passar davant del Gran Teatre del Liceo, l'orquestra va interpretar Els Segadors com a marxa fúnebre. Fou un dia de dol com no s'ha produit cap altre a la nostra història.

El cos del President va estar exposat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i dos dies desprès amb honors de general con mando en plaza va ser treslladat sobre un armó d'artilleria, tirat per cavalleries fins al Cementiri Nou de Barcelona. En passar davant del Gran Teatre del Liceo, l'orquestra va interpretar Els Segadors com a marxa i morí en l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre.

Tothom li deia amb simpatia "l'Avi", i es va convertir en un símbol de la voluntat d'afirmació nacional de Catalunya.
Mira també:
http://www.estat-catala.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Estat Català. Vídeo sobre la vida de Macià.
27 des 2006
Frikis!
Re: Estat Català. Vídeo sobre la vida de Macià.
27 des 2006
el video me l´estic mirant...i està bé!!!! coi, si que van passar coses en aquelles èpoques...
Re: Estat Català. Vídeo sobre la vida de Macià.
30 des 2006
Visca la Llibertat! Visca la República catalana! les coses clares!
Re: Estat Català. Vídeo sobre la vida de Macià.
30 des 2006
Francesc Macià,va ser una gran patriota català en aquets moments ens faltan persones con ell sobretot falta mes unitat

Visca Catalunya lliure d'els colons i tirans qu'ens volem fer emmudir
Sindicat