|
|
|
|
|
Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
|
per Jo |
25 des 2006
|
|
|
La consideració i el tractament d'artista
L'art no paga
Sense cap ànim de presumpció, aquí el sotasignat és un artista. Si és necessari, estic en condicions d'acreditar l'autoria d'unes quantes novel·letes i d'alguns poemes, escrits així com Déu o el dimoni m'han donat entenent, i si el lector amable es vol prendre la molèstia de comprovar-ho, és possible que a les llibreries i als mercats de saldo hi trobi algun volumet signat amb el mateix nom i cognom que el present article. De manera que, si estem d'acord a considerar la literatura una de les belles arts (com a mínim, amb el mateix mereixement que el circ), tampoc no hi hauria d'haver gaire discussió a l'hora de concedir a l'escriptor, judicis de valor al marge, la consideració i el tractament d'artista.
Doncs bé: com a tal artista, vull aprofitar aquesta pàgina que gentilment em cedeix l'AVUI per reclamar a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat, al ministeri de Vivenda o al Papa de Roma, a l'autoritat que sigui en definitiva, un local en condicions adequades per dur-hi a la pràctica la meva sublim tasca. En el cas altament probable que els hipòcrites dirigents facin el sord i desatenguin la meva petició, aviso que sóc molt capaç d'okupar la casa d'algun editor del país, aquests especuladors sense ànima que es lucren sense mesura ni vergonya a costa del talent dels altres.
Pensin a més que, a diferència del que succeeix amb els artistes circenses de La Makabra i Can Ricart, les necessitats d'un escriptor són més aviat modestes i no comporten gaires molèsties. De fet, ara mateix duc a terme la meva labor en un pis de Barcelona, el lloguer del qual pago religiosament cada mes, però confio que vostès es faran perfectament càrrec que és una vergonya, una humiliació i una injustícia manifestes que un artista es vegi obligat a destorbar o interrompre la comunicació amb les muses per ocupar-se de vulgaritats com pagar el lloguer i altres intendències domèstiques.
Per això elevo des d'aquí la meva veu -és un dir- i plantejo les meves exigències, a saber: l'alcalde Hereu, o el president Montilla, o qui sigui, poden escollir entre fer-se càrrec del lloguer del meu pis o millor de buscar-me'n un altre de més ben condicionat, a fi que la meva perseverança en la literatura es vegi compensada amb resultats cada dia més òptims. Sospito, per exemple, que la meva inspiració fluiria molt millor si la traslladés a habitar un domicili d'una superfície no inferior als cent metres quadrats, amb terres de mosaic de ceràmica i parquet de cedre del Líban adequadament combinats, moblat per algun interiorista de prestigi i equipat amb les últimes novetats en tecnologia i ergonomia, amb molta llum i -per demanar que no quedi- convenientment insonoritzat, ja que tinc comprovat que, en perfecte silenci, treballo més i millor.
Així mateix, fóra imprescindible disposar d'un petit cos de servei domèstic, preferentment integrat per nimfes lleugeres de roba i mides corporals 90-60-90 o similars, que tinguessin cura de la neteja i la resta de les feines de la casa, que tants perjudicis han ocasionat a la literatura catalana en fer perdre als escriptors un temps que podia haver estat preciós si s'hagués pogut aprofitar per compondre alguna obra mestra. Es valoraria per altra banda que les fàmules tinguessin alguna experiència en el camp dels massatges, perquè ja se sap que l'ofici d'escriptor és molt donat als mals d'esquena, i perquè l'extrema tensió creativa a què em veig sotmès mentre creo necessita canalitzar-se d'alguna forma positiva. Finalment, i perquè es vegi que no tinc cap intenció d'abusar de l'erari públic, amb dos àpats al dia lliurats puntualment per un servei de càtering -si és possible, del Semon de can Sostres- ja em conformo, perquè els artistes de veritat som frugals en les nostres col·lacions. Si això no fos possible, confio que almenys la Creu Roja ja es preocuparia de donar-me menjar i beure (però aigua no, gràcies, que només es bona per a les granotes: amb una ampolla de vi al dia, un Vega Sicilia per donar una orientació sobre els meus gustos, la meva sensibilitat d'artista se sentirà molt més reconfortada).
Vull també animar les autoritats competents i els mitjans de comunicació perquè preguntin als meus actuals veïns i comprovin com tots sense excepció els diuen que mai no els he molestat ni els he causat el més mínim problema, fins al punt que molts ni tan sols s'han adonat que gaudien de l'honor de compartir escala amb un artista. Per si això fos poc, he d'advertir-los que compto amb el suport incondicional del SEI (Sindicat d'Escriptors Improductius), del PEN Club de Tasmània i de la confraria de penitents de Nostra Senyora de Gràcia, de manera que si els polítics decideixen fer cas omís de la meva requesta, es poden trobar d'un dia per l'altre amb un pollastre a la plaça Sant Jaume que no se'l trauran de sobre tossint.
I és que, igual que els meus col·legues artistes de Can Ricart, jo també penso que aquesta societat és una merda, sobretot a l'hora de pagar impostos. Un altre món és possible i ja és hora que els artistes comencem a ser tractats com ens mereixem.
Sebastià Alzamora
Escriptor
AVUI 9.12.2006 |
Mira també:
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/09/297624.htm
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per hoy |
25 des 2006
|
otro pedorro como isabel clara simo: que también fue directora general del libro del departament de cultura de la generalitat utilizan el cargo para su promoción literaria. (Desde ese cargo se reparten las subvenciones a editoriales....)
Se coloca en el cargo con desparpajo, se desarrolla la cara dura y se instala en la desfachatez.
Asi que de poeta encerrado domesticamente nada. También, junto al padre de m. p. janer empezarron a dirigir el Institut de Estudis Balears. lo suyo es poesia desde la mamandurria.
Los únicos cargos que han conseguido los 39 desalojados de can ricard han sido la acusación de usurpación. |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per mmallorca |
25 des 2006
|
S CAS ALZAMORA -
En Sebastiá Alzamora ja hauría de fer temps que no figurás a sa nómina d'es Govern de sas Balears. Aquest demostrad estremista pesemero, gamberro dedicad a insultar a tots cuants no combregam emb sas seuas rodas de molí catalanistas (que a Balears som sa majoría), encara cobra cada mes. Si En MATAS y compañía volen esser insultads allá ells. Però )realment se senten insultads?. )No será que creuen que s'insult d'en Alzamora (hijos de p...), no va per ells PERQUE SON CATALANISTAS DEMOSTRADS?. Dou esser axí. |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per una |
25 des 2006
|
|
mmallorca, figura que escrius en "mallorquí", una llengua diferent del català? Com els blaveros valencians, vosaltres també us esteu inventant un idioma? Quuina poca feina! |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per per en mmallorca |
25 des 2006
|
Aprén a escriure inútil!
A SES ILLES PARLAM CATALÀ. I NI TU NI CAP ESPANYOLITO DE TRES AL QUARTO ENS VINDRÀ A DONAR LLIÇONS!! |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per jo |
26 des 2006
|
|
Isabel Clarra-Simó, patriota catalana exemplar! prou espanyolisme d'esquerres a indymedia.!! |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per mmallorca |
26 des 2006
|
Per nadal ...fot el camp.....fora d'indymedia feixistes amagats de no se q......es curios tots aquests q escriuen en valencia blavero (perdoneume valencians) i aqusts tipus "mmallorca", perdoneu gent de le illes, q despotriquen del català, pero el cap i a la fi el q diuen no es sustenta en res pq els acabem entenen i ells a nosaltres aixi q reañment crec q poc poden fer...tot i q desde les institucions s'els ajudi, això clar, ecspaña por encima de todo.
Be, despres de l'anada d'olla, un record per les persones q estan presxs,pels q lluiten a diari, per tots aquells q no poden estar amb qui estimen.
Visca la lluita!!visca els q lluiten!!!!
Visca la terra!!!i visca l'anarquia!!!!! |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per capdebolo |
26 des 2006
|
|
reprenent el tema....fa dies que ja ho penso i això em reafirma que, quan entrem en el tema de la okupació amb missatges lights, i parlant com a "artistes" que només volem un local, etc, donem peu a repliques com aquesta i moltes de pitjors que se n'han fet...per por a ser criminalitzada, ajuedem a que l'okupació sigui banalitzada...no tinc gens clar qué és el que prefereixo... |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per Jo |
27 des 2006
|
|
Molt encertat el comentari de Capdebolo. D'entre la ironia, el paternalisme o la criminalització pura i dura, prefereixo aquesta última, sens dubte. |
|
Re: Sebastià Alzamora fent conyeta de Can Ricart
|
|
per alzamora a treballar |
27 des 2006
|
No crec que es banalitzi l'okupació, cada projecte o centre social seguirà una línia més o menys coherent per segons qui, i segons des d'on s'ho miri. Els que banalitzen l'okupació són tots aquells que es pensen que els arguments del llest d'Alzamora són creibles o són els mateixos que els del col·lectiu la makabra. Aquest article només pot fer gràcia als convergents i dretans que no tenen ni idea ni del que és lluitar ni del que significa plantar cara a res.
Aquest jeta diu que està en situació d'amenaçar amb "l'okupació" si no es fan cas a les seves demandes de petitburgès. Ni seria capaç d'okupar, perque en la seva vida hauran lluitat per res, ni aquest intent de paralelisme entre la seva situació i la dels okupes pot ser creible si no ets més que un tarat.
Les diferències són prou evidents pels que coneixem l'okupació de prop, i aquests articles només seran graciosos per tots aquells que no entenen ni un borrall que significa l'okupació. Ara tots aquests llestos que es troben situació privilegiada ploren dient "buuuaaaa, jo també vull", i s'arroguen drets pels quals no han lluitat en la seva vida, quina diferència tan gran entre els joves que han okupat la makabra, can ricart i ja veurem amb aquest gracioset de merda que si ha escrit alguna cosa interesant en la seva vida, la deu conèixer ell i la seva santa mare.
La seva mala consciència per ser uns venuts a les veus oficials de torn els porta a fer ridículs textos com aquest. Però ara els convergents volen ser avantguarda, clar, si fins i tot els peperos surten a manifestar-se. Jo també demanaria i exigiria al govern català que tots cobressim com l'Alzamora i fent les mateixes poques hores que ell dedica a això que denomina "treballar". Cosda que dubto hagi fet en la seva vida de burgès panxacontent que exigeix minyona (amb experiència en massatges) i vegasicilies. De debò, algú es pensa que l'okupació té aquestes demandes? |
|
|
