|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Carta de la Lola publicada al diari Gara ...
|
|
|
per desde |
24 des 2006
|
Una puntualización.
He sido juzgada en dos ocasiones. La primera, en octubre del 2005,
acusada del robo de explosivos en Grenoble. En el juicio hablé en
catalán y dije que soy catalana y militante de ETA. Leí en catalán el
poema "Aitaren etxea", que refleja para mí nuestro pensamiento y mi
compromiso. Lo que GARA reflejó fue «juicio a cuatro militantes
vascos». El mes pasado de nuevo he tenido juicio en París, y ha pasado
lo mismo, en GARA reflejaron: «Catorce militantes vascos condenados…».
Hace muchos años que soy marxista, independentista catalana y
militante de ETA. El hecho de ser catalana y a la vez militante de ETA
estoy segura de que es fácil de entender para cualquier luchador.
Empiezas a implicarte en la lucha a partir de tus raíces, queriendo
cambiar la situación que conoces, luchando en tu pueblo… Cuando haces
esto y otros compañeros te piden ayuda, en mi caso Carles Monteagudo
(catalán y militante de ETA) y Jon Erezuma, gudari vasco, les abres la
puerta y te implicas, porque luchan por las mismas cosas que tú, por
su pueblo, por Euskal Herria, que es un pueblo que se encuentra a
cuatro pasos del tuyo.
Creo que en Euskal Herria todos vais a entender el porqué de mi carta.
Lo único que quiero decir es lo que soy y lo que vengo gritando desde
siempre. Que soy catalana y de ETA.
Lola López Resina - Catalana y militante de ETA |
Gara
22 / 12 / 2006 |
Mira també:
http://www.gara.net/idatzia/20061222/art194375.php
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Carta de la Lola publicada al diari Gara ...
|
|
per obs |
24 des 2006
|
Nire aitaren etxea defendituko dut
Nire aitaren etxea
defendituko dut.
Otsoen kontra,
sikatearen kontra,
lukurreriaren kontra,
defenditu
eginen dut
nire aitaren etxea.
Galduko ditut aziendak,
soloak,
pinudiak:
galduko ditut
korrituak,
errentak,
interesak,
baina nire aitaren etxea defendituko dut.
Armak kenduko dizkidate,
eta eskuarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
besorik gabe,
bularrik gabe,
utziko naute,
eta arimarekin defendituko dut
nire aitaren etxea.
Ni hilen naiz,
nire arima galduko da,
nire askazia galduko da,
baina nire aitaren etxeak
iraunen du
zutik.
Traducció:
Defensaré la casa de mon pare
Defensaré la casa de mon pare.
Contra els llops,
contra la sequera,
contra la usura,
contra la justícia,
defensaré la casa de mon pare.
Perdré el bestiar,
els horts,
les pinedes;
perdré els dividends,
les rendes,
els interessos,
però defensaré la casa de mon pare.
Em prendran les armes i amb les mans defensaré
la casa de mon pare;
em tallaran les mans,
i tamb els braços defensaré
la casa de mon pare;
em deixaran sense braços,
sense espatlles,
sense pits,
i amb l'ànima defensaré
la casa de mon pare.
Em moriré,
la meva ànima es perdrà.
la meva fillada es perdrà,
peró la casa de mon pare
romandrà
dempeus. |
|
Re: Carta de la Lola publicada al diari Gara ...
|
|
per Català |
24 des 2006
|
Espero que el nostre pare no sigui el País Basc, prouta feina tenim a defensar casa nostra com per defensar la dels altres... estem ben arreglats...
Internacionalisme si, suicidi no. |
|
Re: Carta de la Lola publicada al diari Gara ...
|
|
per Jordina |
24 des 2006
|
la casa del meu pare és el comunisme, allà on hi hhagui gent disposada a lluitar, ets tu catlà el primer en lluitar? La Lola, lluitava quan tu anaves amb dodotis, ara continua lluitant. El dia que Euskal Herria guanyi, aquell dia nosltres també hi guanyarem, llavors us n'adonareu de la importancia de la seva lluita, i d'aquells que lluiten tots els dies, cada dia, aqui i arreu del Món.
Internacionalisme, indepdència i socialisme! |
|
Re: Carta de la Lola publicada al diari Gara ...
|
|
per AMNISTIA |
24 des 2006
|
Euskal Herria pateix una successió ininterrompuda d'atacs contra els seus drets més elementals. Per a corroborar que els estats espanyol i francès segueixen aferrats a l'estratègia de guerra i opressió tenim tot tipus de realitats incontestables:
- En el terreny de la política penitenciària la situació d'Iñaki de Juana és un exemple insuperable. Nu i emmanillat al seu llit, alimentat per força mitjançant una sonda nasogàstrica, condemnat per a tota la vida per ser indepenentista basc, la situació és tan dramàtica com il·lustrativa. Com ell, més d'un centenar de presos i preses polítiques basques romanen segrestats a la presó, amb la condemna complerta o afectats per malalties incurables. En lloc d'aprofitar la disposició d'aquest Col·lectiu per a impulsar un escenari de resolució democràtica del conflicte, se li colpeja amb l'únic objectiu de fer xantatge a Euskal Herria.
- Per altra banda, l'estat francès no deixa d'evidenciar que el seu compromís amb la repressió és absolut. A més de detenir a militants bascos, han donat un nou salt, al criminalitzar el dret a la defensa dels presos i preses, condemnant a 4 i 3 anys de presó respectivament als advocats Unai Errea i Itziar Larraz. Han convertit en delicte tant el fet de defensar jurídicament a determinades persones, com el dret a debatre col·lectivament de les mateixes.
- Per a completar aquesta postal nadalenca que el PSOE ha enviat a tota la ciutadania basca, no podem oblidar la prohibició judicial de les mobilitzacions convocades dimecres passat en defensa del dret d'autodeterminació i de les condicions democràtiques mínimes per a caminar en qualsevol procés polític. Centenars de policies van agredir, van perseguir i van amenaçar a qui es van atrevir a sortir al carrer.
Però al costat de la repressió, se situa el compromís i la determinació demostrada per Euskal Herria per a respondre tant a les agressions com a les prohibicions. El missatge de por i intimidació del PSOE no va tenir efecte, tenint en compte que van ser més de 15.000 les persones que van prendre part en les mobilitzacions convocades pel moviment pro Amnistia.
Si el que pretenia el PSOE era acoquinar al poble d´Euskal Herria, ja els diem que no ho van assolir. Aquestes manifiestaciones van ser prohibides i reprimides perquè el PSOE així ho va decidir. I més enllà de l'esdevingut en aquella jornada, el realment denunciable és el propòsit que encoratja aquesta actitud: el propòsit de tutelar la voluntat d'Euskal Herria i de prohibir el seu dret a ser el que vulgui ser, i a decidir el seu futur lliurement.
Perquè el substancial és que no fan el que han de fer. Que no és altra cosa que donar passos reals i concrets per a la materialització de les condicions democràtiques que facin respirable l'atmosfera per a tota Euskal Herria. En aquesta línia, o desactiven la repressió i la ingerència antidemocràtica en la vida política d'aquest Poble, o la viabilitat de qualsevol intent negociador serà nul·la.
En aquest sentit, des del Moviment pro Amnistia, la materialització dels drets de ser i decidir únicament pot conjugar-se en un marc democràtic. Sense llibertat és impossible materialitzar un nou escenari polític. I llibertat per a tots i totes, sense excepcions de cap gènere, incloent la de les persones preses i exiliades. Dit d'altra manera, AMNISTIA, entesa com el terme bàsic sobre el qual ha de construir-se el marc democràtic, és una demanda que contribueix en positiu a superar de forma definitiva el conflicte entre Euskal Herria i els estats opressors, i la situació de negació i militarització subjacent.
El Moviment pro Amnistia dona passos em això, i amb aquesta fi, fa una crida a la ciutadania a prendre part activament en les diferents mobilitzacions convocades per a les pròximes dates en tots els pobles d'Euskal Herria, en el marc de la Setmana pro Amnistia que s'iniciarà amb:
- Els Olentzeros del 24 de desembre
- L'Ultim Divendres del mes, del dia 29, convocat per Etxerat
- Les marxes a les presons de Martutene, Iruñea, Langraiz i Basauri del dissabte dia 30
- Les manifestacions del dia de Nit de cap d'any
- Així com les sortides del dia d'Any Nou
Totes aquestes mobilitzacions tenen el seu origen en la demanda popular de llibertats democràtiques i AMNISTIA per a aquest Poble, i des del Moviment pro Amnistia animem a tota Euskal Herria a remetre als senyors Zapatero i Villepin postals d´autoafirmació i fermesa en la defensa dels nostres drets i dels nostres presos i preses polítiques.
-----------------
- AMMak gaurkoan kezka handia azaldu nahi dugu, gure herriaren kontra azken urteetan eman diren eskubide urraketa larrienetakoak gertatzen ari direlako. Batez ere Estatu Espainiar eta Frantziarra, zein politika eta estrategia bultzatzen ari diren erakusten diguten gertaerak bizitzen dihardugulako: zehazkiago, gerra eta zanpaketa politiketan dira murgilduak. Egun horren erakusle ugari ditugu:
o Alde batetik, espetxe politika. Giza sufrimenduan oinarritutako espetxe politika da euskal preso politikoek pairatzen dutena. Gogor salatu nahi dugu beste behin, espetxe politika honekin Euskal Preso Politikoen kolektiboa Guda Bahitu gisa erabilia dela .
Iñaki De Juana da diogunaren ispilu argienetarikoa. Hil ala bizikoa da Iñakik bizi duen egoera. 63+47=110 egun daramatza gose greban. Eta guzti hau gertatzen da, bizi osorako zigortu dutelako, finean Heriotza zigorrera kondenatu dutelako.
6 preso GAIXO LARRIEKIN edota 141 preso KONDENA BETEA DUTENEKIN EGITEN DIHARDUTENAK ere, adibide argiak dira, Euskal Herriari egiten diharduten Xantaiarena.
Guzti honegatik ozenki diogu AAM-ak da ez dugu onartzen euskal preso politikoen eskubideak negoziagai erabiltzea, eta orohar euskal jendartearen gehiengoa duen sentimendua da hau eta horregatik exigitzen diogu Zapateroren gobernuari: Iñaki De Juana-ren berehalako askatasuna, gaixotasun larria duten 6 presoen kaleratze berehalakoa eta kondena betea duten 141 presoen berehalako askatasuna. Eta orohar Euskal Preso Politiko guztien Euskalerriratzea eskubide guztien jabe. Hauek baldintzarik gabe, iada eman beharreko urratsak dira. Eskubideak ez direlako trukerako txanponak, eskubideak soilik errespetatuak izan behar dira edozein delarik ere egoera politikoa.
o Baina espetxe politikaz gain bada gehiagorik, aste honetan Frantziar estatuak izugarrizko urrats errepresiboa eman du:
Euskal Preso Politikoen BI ABOKATU GOGORKI ZIGORTU ETA ESPETXERATUAK IZAN DIRA.
Oinarrizko eskubideen aurkako da eraso hau, Defentsarako eskubidea / kolektibo gisa aritzeko eskubidea/ ?besteak beste zanpatuak izan direlarik.
Badirudi egun, nor defendatzen duzun arabera, delitua dela.
o Eta azkenik aipatu nahiko genuke aste honetako autodeterminazioaren alde eta Baldintza demokratikoen defentsan, prozesu demokratiko bat bultzatzeko mobilizazioak debekatuak izan direla. Ehunka herritar polizia ezberdinengatik jarraituak, kolpatuak eta mehatxatuak izan direlarik mobilizazio hauetan.
- Kezka honen ondoan ordea, herri honek erakutsi duen borondatea eta konpromezua dugu esku artean. Joan den asteazkenean Autodeterminazio eskubidearen alde eta baldintza demokratikoen defentsan, 15.000 herritar baino gehiago atera zen kalera.
Mobilizazio hauek debekatuak izan ziren PSOEk hala erabaki zuelako. Helburu argiarekin, herritarrak beldurtu eta zigorraren mehatxupean kalera atera ez zitezen. Horixe da hain zuzen PSOEk errepresioaren bidez lortu nahi duena: Euskal Herritarrok nahi eta behar dugunari mugak jarriz, Madriletik zuzentzea herri honek eman behar dituen urratsak eta hartu beharreko erabakiak, hitza eta erabakia bahituz hain justu.
- Hau dela eta Baldintza demokratikoak, urrats erreal eta zehatzetan erdietsi behar dira. Ez dute proportziorik, eskubideak urratzeko politika eta tresneria baita desagertu behar dena: lege bereziak, tribunal bereziak, hiltzailea den espetxe politika, edo torturatzailea den polizia. Hau da, herri honetako bizitza politiko eta sozialean eskusartze etengabea eta eskubide zanpaketa ahalbidetzeko elementuak dira desagertu beharrezkoak.
- Orube demokratiko berrirako ezinbesteko osagai ulertzen ditugu baldintza demokratikoak. Amnistiaraino iristen den ibilbidea dela ulertzen dugu, euskal preso eta iheslari politikoak gatazkaren gainditzearekin batera etxean izateko modu bakarra delako. Herri honek hitza eta erabakia eman ahal izateko dituen mugapen eta topeak altxatzea ekarriko duelako. Finean Amnistiak bermatzen duelako, Herri honek hitza eta erabakia izatea, baina askatasunez eta errespetatua izanik.
- Bukatzeko, azpimarratu urjentziazko duela Euskal Herriak baldintza demokratikoak eskuratzea. Zentsu horretan ondoko egunetarako Amnistiaren aldeko Asteak antolatu ditugu. Gabonak urte oparotan izan direlako herri honen amnistia garrasiaren gordeleku eta horregatik herritarrei dei egin nahi diegu, Euskal Herriko herrietan izango diren ekimenetan parte har dezaten:
o Bihar abenduak 24 olentzeroak.
o Abenduak 29 Azken ostiralak.
o Abenduak 30ean Herrialde mailako mobilizazioak: Donostiako Martutenera, Gasteizko Langraitz, Iruñako eta Basauriko espetxeetara martxak.
o Abenduak 31 Gabon Zaharretako mobilizazioak.
o Urtarrilak 1an mendietara martxak.
http://www.youtube.com/watch?v=NfKCpo8s6hM |
|
|
