|
|
|
Notícies :: educació i societat : amèrica llatina |
|
La collita de l’ensenyança al planeta Sense Terra
|
|
|
per ((lafabrica)) |
24 des 2006
|
La lluita per la terra generà consciència sobre el dret a l’educació i a la noció d’allò públic. Així ho va explicar una integrant del Col·lectiu Nacional del MST, María Cristina Vargas.
http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=25&id_article=2 |
LA COLLITA DE L´ENSENYANÇA AL PLANETA SENSE TERRA
Quan es parla del moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) de Brasil es destaca la lluita per la reforma agrà ria, l’acció col·lectiva i organització de base sota la consigna “ocupar, resistir i produirâ€?. Una lluita que porta 22 anys i ha conquistat espais, ocupant entorn de 3.900 latifundis i desenvolupant projectes d’assentaments per a 400 mil famÃlies que s’han organitzat de manera autònoma, essent protagonistes d’un canvi.
Però la Reforma Agrà ria no implica solament l’expropiació dels grans terrenys en mans de multinacionals i la fi dels latifundis improductius, va més enllà . Quan el MST ocupa terres desperta la importà ncia i la consciència de lluitar per tots els drets negats fins a les hores. Un d’ells és el de l’educació.
En declaracions a APM la pedagoga de la terra i membre del Col·lectiu Nacional d’educació del MST, MarÃa Cristina Vargas, va expressar que “en 22 anys de lluita de l’MST va conquistar aproximadament 2 mil escoles públiques en els seus campaments i assentaments, col·locant-hi més de 4 mil professorsâ€?. El principi de la lluita era per l’educació bà sica per als nens i adolescents, però “les necessitats van anar forjant accions més amplies en l’à mbit de l’educació, molts joves i adults sense terra no sabien llegir ni escriure les paraules, fet que motivà a que tots i totes volguessin tallar aquesta tanca d’analfabetisme, va sostenir Vargas.
La lluita per la terra, la desconcentració del capital i l’agroindústria està Ãntimament lligada a la democratització de l’educació. Tal i com va expressar la pedagoga, la Reforma Agrà ria va permetre formar una consciència de dret fonamental de dret l’ensenyança i la noció d’allò públic entre les famÃlies sense terra, fonamental per a l’aplicació de polÃtiques realment públiques. “En aquest procés el MST va aprendre amb la lluita que l’escola ha d’estar on està el poble, i que els camperols tenen el dret i el deure de participar en la construcció del seu projecte d’escolaâ€?.
A la vegada explicà que les primeres experiències educatives van ser en escoles primà ries, després l’alfabetització de joves i adults, i finalment l’educació infantil fins als 6 anys. Actualment, amb una pedagogia que pren la lluita col·lectiva com element formador, l’ensenyança arriba als nivells superiors i entronca amb l’aplicació de mètodes discutits i desenvolupats entre els educadors i l’educand. Aquesta noció trenca el sistema jerà rquic d’aprenentatge i planteja una socialització de la informació, conformant llaços socials que fan la identitat del grup.
Tal i com expressà Vargas “la comunitat participa activament dient quina educació volem, quina escola volem, els educadors tenen la feina d’estudiar metodologies que atenguin aquesta realitat i estiguin d’acord amb el projecte de societat que anhelem, els col·lectius d’educadors són responsables de construir i promoure debat conjuntament amb la comunitat i amb els educands�
D’aquesta manera l’MST, i en concordà ncia amb la concepció de “l’educació alliberadoraâ€? creada pel pedagog brasiler Paulo Freire, s’elabora el coneixement en base a la realitat concreta i a la prà ctica social. Es amb la lluita, el dià leg i la reflexió comunità ria que es conforma la consciència pròpia del moviment i es planteja la necessitat de dur l’educació al camp on és més urgent l’aplicació de polÃtiques públiques.
Els integrants del moviment mantenen una forta comunicació interna amb els ulls posats en el creixement de la comunitat assentada, es generen espais de debat al voltant de les necessitats de especialitzar constantment els educadors. Cristina Vargas sosté que el moviment sempre va comptar, juntament amb les institucions superiors, amb la possibilitat d’associacions i execució de cursos formals que van tenir un major impuls a partir de la creació de PRONERA (Programa Nacional l’Educació en la Reforma Agrà ria) de 1998, de manera que durant el 2003, ja s’havien format més de 700 educadors.
En aquest sentit, s’han establert, vora 80 acords amb diferents universitats en els més diversos cursos, ja sigui en pedagogia, gestió, història, geografia, dret i altres especialitzacions que estimulen els pobladors a seguir estudiant.
Respecte a l’origen dels educadors de l’MST, hi ha dues realitats. Existeixen professors esxterns als assentaments i altres són part de la comunitat assentada. Segons va explicar la pedagoga “la nostra preferència és que tinguem els nostres propis professors, persones que viuen a la comunitat, que coneixen als seus educands i que comparteixin la mateixa realitat. Però quan tenim dificultats busquem aproximar professors externs per a que puguem fer un treball junts�.
En aquest procés d’escolarització s’articulen el sector especÃfic de formació i el d’educació. Vargas va explicar que “els mateixos son articulats a través de la organització de l’MST, el sector de l’educació vetlla principalment de l’escolaritat dels sense terra, entenent que aquesta tasca és d’extrema importà ncia ja que a Brasil l’educació fou sempre un dret, que no contemplava la classe treballadora. El sector de formació té la responsabilitat d’aconseguir la formació polÃtica i ideològica dels subjectes sense terraâ€?.
L’à rea educativa del moviment, està summament consolidada i en contant avenç, actualment compta amb dues mil escoles en el primer segment de l’ensenyament fonamental, de primer a quart nivell, 500 escoles per al cinquè nivell fins al vuitè i per últim, cinquanta institucions destinades a l’educació de batxillerat que en aquest moment és el de major preocupació.
A l’assentament de Filhos de Sepé, que ocupa un poc més de 6000 hectà rees, del municipi de Vimao, a 40 quilòmetres de Porto Alegre, capital de l’estat de Rio Grande do Sul, al sud del paÃs, funciona un Centre de Formació amb capacitat per a 120 persones, amb dormitoris, banys col·lectius, sales de conferències i internet i menjador.
L’any passat es va inaugurar l’Escola Nacional de Formació PolÃtica Florestan Fernandes (ENEF) a la ciutat de Guararema, a uns 60 quilòmetres de São Paulo. Es va construir “ a pulmóâ€? en el lapse de cinc anys, amb l’esforç voluntari dels militants del moviment i té quatre edificis d’allotjament per als qui estudiïn allÃ, a més d’un edifici pedagògic.
L’educació de les bases ha estat un encert històric de l’MST i significa la resistència enfront la falta de polÃtiques públiques de l’Estat brasiler, que cohibeix el dret a una educació pública i de qualitat. Aquesta resistència ha demostrat tenir armes, perseverança i consciència de lluita i és per això que els sectors neoliberals i multinacionals es mantenen alerta, saben que el moviment no acota la seva proposta a la distribució equitativa de la terra, sinó que busca un canvi radical en el model de desenvolupament agrÃcola, cultural i social. Que tremolin, no hi ha barrera inexpugnable.
Belén López – Agencia Periodistica del Mercosur
blopez ARROBA prensamercosur.com.ar |
Mira també:
http://lafabrica.milnou.net
|
This work is in the public domain |
