Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : amèrica llatina
La collita de l’ensenyança al planeta Sense Terra
24 des 2006
La lluita per la terra generà consciència sobre el dret a l’educació i a la noció d’allò públic. Així ho va explicar una integrant del Col·lectiu Nacional del MST, María Cristina Vargas.
http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=25&id_article=2
LA COLLITA DE L´ENSENYANÃA AL PLANETA SENSE TERRA

Quan es parla del moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) de Brasil es destaca la lluita per la reforma agrària, lâacció col·lectiva i organització de base sota la consigna âocupar, resistir i produirâ?. Una lluita que porta 22 anys i ha conquistat espais, ocupant entorn de 3.900 latifundis i desenvolupant projectes dâassentaments per a 400 mil famílies que sâhan organitzat de manera autònoma, essent protagonistes dâun canvi.

Però la Reforma Agrària no implica solament lâexpropiació dels grans terrenys en mans de multinacionals i la fi dels latifundis improductius, va més enllà. Quan el MST ocupa terres desperta la importància i la consciència de lluitar per tots els drets negats fins a les hores. Un dâells és el de lâeducació.

En declaracions a APM la pedagoga de la terra i membre del Col·lectiu Nacional dâeducació del MST, María Cristina Vargas, va expressar que âen 22 anys de lluita de lâMST va conquistar aproximadament 2 mil escoles públiques en els seus campaments i assentaments, col·locant-hi més de 4 mil professorsâ?. El principi de la lluita era per lâeducació bàsica per als nens i adolescents, però âles necessitats van anar forjant accions més amplies en lâàmbit de lâeducació, molts joves i adults sense terra no sabien llegir ni escriure les paraules, fet que motivà a que tots i totes volguessin tallar aquesta tanca dâanalfabetisme, va sostenir Vargas.

La lluita per la terra, la desconcentració del capital i lâagroindústria està íntimament lligada a la democratització de lâeducació. Tal i com va expressar la pedagoga, la Reforma Agrària va permetre formar una consciència de dret fonamental de dret lâensenyança i la noció dâallò públic entre les famílies sense terra, fonamental per a lâaplicació de polítiques realment públiques. âEn aquest procés el MST va aprendre amb la lluita que lâescola ha dâestar on està el poble, i que els camperols tenen el dret i el deure de participar en la construcció del seu projecte dâescolaâ?.

A la vegada explicà que les primeres experiències educatives van ser en escoles primàries, després lâalfabetització de joves i adults, i finalment lâeducació infantil fins als 6 anys. Actualment, amb una pedagogia que pren la lluita col·lectiva com element formador, lâensenyança arriba als nivells superiors i entronca amb lâaplicació de mètodes discutits i desenvolupats entre els educadors i lâeducand. Aquesta noció trenca el sistema jeràrquic dâaprenentatge i planteja una socialització de la informació, conformant llaços socials que fan la identitat del grup.

Tal i com expressà Vargas âla comunitat participa activament dient quina educació volem, quina escola volem, els educadors tenen la feina dâestudiar metodologies que atenguin aquesta realitat i estiguin dâacord amb el projecte de societat que anhelem, els col·lectius dâeducadors són responsables de construir i promoure debat conjuntament amb la comunitat i amb els educandsâ?

Dâaquesta manera lâMST, i en concordància amb la concepció de âlâeducació alliberadoraâ? creada pel pedagog brasiler Paulo Freire, sâelabora el coneixement en base a la realitat concreta i a la pràctica social. Es amb la lluita, el diàleg i la reflexió comunitària que es conforma la consciència pròpia del moviment i es planteja la necessitat de dur lâeducació al camp on és més urgent lâaplicació de polítiques públiques.

Els integrants del moviment mantenen una forta comunicació interna amb els ulls posats en el creixement de la comunitat assentada, es generen espais de debat al voltant de les necessitats de especialitzar constantment els educadors. Cristina Vargas sosté que el moviment sempre va comptar, juntament amb les institucions superiors, amb la possibilitat dâassociacions i execució de cursos formals que van tenir un major impuls a partir de la creació de PRONERA (Programa Nacional lâEducació en la Reforma Agrària) de 1998, de manera que durant el 2003, ja sâhavien format més de 700 educadors.

En aquest sentit, sâhan establert, vora 80 acords amb diferents universitats en els més diversos cursos, ja sigui en pedagogia, gestió, història, geografia, dret i altres especialitzacions que estimulen els pobladors a seguir estudiant.

Respecte a lâorigen dels educadors de lâMST, hi ha dues realitats. Existeixen professors esxterns als assentaments i altres són part de la comunitat assentada. Segons va explicar la pedagoga âla nostra preferència és que tinguem els nostres propis professors, persones que viuen a la comunitat, que coneixen als seus educands i que comparteixin la mateixa realitat. Però quan tenim dificultats busquem aproximar professors externs per a que puguem fer un treball juntsâ?.

En aquest procés dâescolarització sâarticulen el sector específic de formació i el dâeducació. Vargas va explicar que âels mateixos son articulats a través de la organització de lâMST, el sector de lâeducació vetlla principalment de lâescolaritat dels sense terra, entenent que aquesta tasca és dâextrema importància ja que a Brasil lâeducació fou sempre un dret, que no contemplava la classe treballadora. El sector de formació té la responsabilitat dâaconseguir la formació política i ideològica dels subjectes sense terraâ?.

Lâàrea educativa del moviment, està summament consolidada i en contant avenç, actualment compta amb dues mil escoles en el primer segment de lâensenyament fonamental, de primer a quart nivell, 500 escoles per al cinquè nivell fins al vuitè i per últim, cinquanta institucions destinades a lâeducació de batxillerat que en aquest moment és el de major preocupació.

A lâassentament de Filhos de Sepé, que ocupa un poc més de 6000 hectàrees, del municipi de Vimao, a 40 quilòmetres de Porto Alegre, capital de lâestat de Rio Grande do Sul, al sud del país, funciona un Centre de Formació amb capacitat per a 120 persones, amb dormitoris, banys col·lectius, sales de conferències i internet i menjador.

Lâany passat es va inaugurar lâEscola Nacional de Formació Política Florestan Fernandes (ENEF) a la ciutat de Guararema, a uns 60 quilòmetres de São Paulo. Es va construir â a pulmóâ? en el lapse de cinc anys, amb lâesforç voluntari dels militants del moviment i té quatre edificis dâallotjament per als qui estudiïn allí, a més dâun edifici pedagògic.

Lâeducació de les bases ha estat un encert històric de lâMST i significa la resistència enfront la falta de polítiques públiques de lâEstat brasiler, que cohibeix el dret a una educació pública i de qualitat. Aquesta resistència ha demostrat tenir armes, perseverança i consciència de lluita i és per això que els sectors neoliberals i multinacionals es mantenen alerta, saben que el moviment no acota la seva proposta a la distribució equitativa de la terra, sinó que busca un canvi radical en el model de desenvolupament agrícola, cultural i social. Que tremolin, no hi ha barrera inexpugnable.


Belén López â Agencia Periodistica del Mercosur
blopez ARROBA prensamercosur.com.ar
Mira també:
http://lafabrica.milnou.net

This work is in the public domain
Sindicat