Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Història de l'Esquerra Independentista
22 des 2006
Bones a tothom. Sempre he simpatitzat tots els col·lectius de l'EI i vaig trobar aquesta història la qual dóna esperances d'unitat. En tot cas voldria saber fins a quin punt és fidel a la realitat. On hi ha esperança hi ha futur. Salut i revolta!
Història de l'Esquerra Independentista

Naixement i creixement de l’Esquerra Independentista

A partir de l’aparició de l’organització armada Terra Lliure en 1979 podem dir que comença el principi del que actualment denominem Esquerra Independentista(EI). Malgrat tot, ens hem de remuntar una dècada abans per veure com es configurava el nou escenari polític.
Així en 1969 neix el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), que trenca totalment amb el que havia estat fins aleshores l’independentisme que representava el FNC. El PSAN defensa de manera explícita la unió entre la lluita d’alliberament nacional amb la d’alliberament social, en una frase: independència i socialisme. Malgrat tota aquesta novetat, el PSAN no aconsegueix arrelar amb prou força a la societat, llevat de petits nuclis, cosa que fa que en 1974 pateixi la primera crisi i desemboqui en una escissió del partit, donant lloc al PSAN-provisional. Aquests defensaven la necessitat d’utilitzar la lluita armada en tots els àmbits de lluita, mentre que per contra el PSAN-oficial només la defensava al final del procés revolucionari.

Amb aquesta divisió, i amb els pactes dels partits reformistes amb el règim franquista, la transició no serà una ruptura com es defensava a principis del 70, els partits antifranquistes, sinó que va ser un acord entre els partits reformistes (PSOE i PCE-PSUC) principalment i els hereus polítics del franquisme(Unión del Centro Democrático). Els PSAN tant l’oficial com el provisional no van poder incidir gaire en aquest procés, i no va tenir ressò la seva veu crítica amb la constitució Espanyola i amb els diferents Estatuts d’autonomia de les zones dels Països Catalans, que entre d’altres coses prohibien la federació entre comunitats autònomes, cosa que feia inviable el projecte de Països Catalans.

Arribem doncs al 1979 amb aquest panorama de poca incidència de l’independentisme d’esquerres en la política dels Països Catalans. Així per tant, podem afirmar que el naixement de Terra Lliure, malgrat que en aquell moment no canviï substancialment l’escenari polític, si que podem afirmar que és el primer pas, per poder començar a parlar de l’aparició del Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN).

En el terreny militar, Tll (Terra Lliure) comença en 1980 a realitzar una sèrie d’accions a partir del que anomena propaganda armada, accions simbòliques contra interessos espanyols i francesos, contra l’especulació, per la defensa dels treballadors i contra el narcotràfic, que arriben a més de 150 accions al llarg de la seva història. Aquest progressiu augment de les accions, el complementa amb l’aparició durant el concert organitzat per la Crida a la Solidaritat al Camp Nou en 1981, on és llencen milers d’octavetes, amb la Crida de Terra Lliure a la societat catalana, on es dóna a conèixer l’organització armada.

En el terreny polític també es clarifica la situació política, per una banda el PSAN durant l’any 1980 pateix la seva tercera escissió del sector més moderat, i comença una acostament a l’altre partit independentista que donava suport també a Tll, Independentistes dels Països Catalans(IPC), que havia sorgit de la fusió entre el PSAN-p i el partit nord-català OSAN, uns anys abans. Els dos partits comencen a debatre la necessitat de crear un moviment unitari que aglutini tot el nou moviment que comença a sorgir al voltat de Tll, i per això comencen un procés de debat que culminarà el 1984 amb l’aparició del Moviment de Defensa de la Terra (MDT).

Per altra banda, a principis dels 80, la repressió policial, ja havia colpejat a l’EI, amb diverses detencions a membres de Terra Lliure, cosa que fa que s’organitzin els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) que seran els encarregats de defensar i donar a conèixer la repressió contra independentistes.

Podem parlar doncs, d’un veritable creixement del moviment independentista a principis de la dècada dels 80, amb un nombre creixent de simpatitzats i militants, especialment joves, que veuen en la lluita que realitza Tll com l’únic enfrontament amb l’estat i defensa dels interessos de Catalunya i dels treballadors i treballadores, enfront de les opcions com ERC i PSUC, que havien abandonat totalment la crítica al sistema, i estaven integrats en ell.



Crisi a L’Esquerra Independentista
Aquest ràpid creixement però, havia de portar una greu conseqüència a l’esquerra independentista i concretament a l’MDT, que s’anomena crisi de creixement, ja que en molt poc temps, havia augmentat considerablement el nombre de militància, però no havia anat acompanyat amb una consolidació de l’organització, sinó que hi havia una separació entre els òrgans de decisió, ocupats principalment per membres del PSAN i IPC, i la resta de membres que no podien o no estaven al corrent de les decisions que es prenien. Així arribem a 1986 on es produeix la crisi a l’interior de l’MDT, que provoca finalment a final d’any, el seu trencament en dos parts. Aquesta crisi vingué motivada, per l’estratègia política que havia de seguir l’MDT. Per una banda el PSAN proposava la línia política basada en un augment dels referents nacionalistes, per tal de poder créixer a costa dels nacionalistes moderats(ERC i CIU, cal recordar que en aquells moments, ERC era un partit petit, sense perfil propi, que anava a remolc de CIU, i amb una política de caire nacionalista, però no independentista, i socialment de centre-liberal), i crear un front nacionalista, on l’element aglutinador fos només l’independentisme, i deixar de banda o donar menys importància als temes socials. Aquesta proposta se l’anomenà Front Patriòtic. Com a resposta aquesta proposta i no tant com un projecte que s’havia elaborat prèviament, IPC, va defensar la proposta Política Independentista de Combat, on defensava no tan sols, no col·laborar amb el nacionalisme moderat, sinó denunciar les seves renuncies nacionals, i no deixar de banda els temes socials, i per tant fer una simbiosi, entre la lluita nacional i social.

L’enfrontament entre aquestes postures polítiques, anà unit a l’enfrontament personalistes, entre els dos líders dels dos blocs, Josep Guia, per part del PSAN, i Carles Castellanos per part d’IPC, cosa que provocà que no es pogués parlar d’un debat entre les dues postures, sinó que van ser una baralla on es van barrejar temes personals, rancúnies, que van desembocar en un trencament radical i un enfrontament entre les dues branques de l’MDT.

Aquesta crisi es va traslladar a Tll, cosa que provocà que també es produís una escissió dins de l’organització, i donessin lloc a dues Terra Lliure, Tll-III Assemblea que donava suport als postulats d’IPC i Terra Lliure IV Assemblea vinculada al sector del PSAN.

Com es pot intuir, aquesta crisi afectà a tot el moviment polític, i als seus simpatitzats, que no entenien les picabaralles entre els dos sectors, i va provocar que, unit accions comeses per ETA com l’acció Hipercor, tot el moviment que s’havia anat construint al llarg de principis dels 80, s’anés esmicolant a poc a poc.

ERC ja amb Àngel Colom, al davant, va saber aprofitar gran part del anomenat independentisme sociològic, que s’havia creat al voltant de Tll, i amb propostes independentistes, i una bona col·laboració dels mitjans, va aconseguir arrossegar electoralment, tot el moviment al voltant de l’ERC. Així ERC dobla els seus resultats en les eleccions de 1991, i paral·lelament, el seu líder comença una campanya de desprestigi de la lluita armada i de Tll, i s’entrevista amb diversos presos de Tll per demanar-los que renunciïn a la defensa de Tll i que passin a ERC. Malgrat els esforços de Colom, els presos tant d’una banda com d’una altra, (PSAN i IPC) denuncien el caràcter propagandístic de l’acció de Colom i es neguen acceptar les condicions que aquest exigeix.

1992, és una fita que marcarà per sempre el destí de Tll, com dels moviments polítics que li donaven suport. Amb la celebració dels Jocs Olímpics, el govern espanyol del PSOE, aposta per erradicar el problema de Tll i de l’esquerra independentista, per assegurar-se uns jocs tranquils, i fer que la seva propaganda de Jocs Olímpics espanyols sigui un èxit. A principis de l’estiu de 1992, just un més abans de començar els Jocs, comença una operació dirigida pel jutge Baltasar Garzón, que es saldarà amb més de 40 detencions, escorcolls a seus de diversos partits polítics i revistes, i provocarà un fort rebuig social, malgrat el silenci còmplice dels partits polítics, quan apareixen les primeres proves que els detinguts han sigut torturats. Aquesta operació, podem dir que va dissoldre el poc que quedava de Terra Lliure-III Assemblea, ja que la IV s’havia autodissolt el 1991, i va ferir de mort tot el moviment polític, MDT, CSPC que estava al seu voltant.

Després de l’operació Garzón, Terra Lliure no torna a fer més accions i s’autodissol en 1995. Paral·lelament el PSAN es desvincula de l’MDT, i comença una etapa d’aïllament respecte a la resta de l’EI, que encara dura en l’actualitat. Per altra banda, l’MDT-IPC intenta començar de nou, ara sense un grup armat, amb un moviment polític anomenat Assemblea d’Unitat Popular(AUP), però no acaba de reeixir, i es dissol.



L’Esquerra Independentista en l’actualitat
Podem veure com a mitjans del 90, totes les estructures que s’havien creat a principis dels 80, amb l’aparició de Tll, desapareixen, i podem dir que en aquesta travessia del desert, que és aquesta etapa, es gesta el que és en l’actualitat l’Esquerra Independentista. Així en 1997 es crea la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), com a moviment unitari, entre diversa gent que provenia de diferents grups, i que coneixerà un creixement important durant el final del 90. Per altra banda, les joventuts del Front Patriòtic, Maulets, es desvincularan del PSAN, i aniran convergint amb l’altre organització de joves, Joventuts Independentistes Revolucionàries (JIR), per crear Maulets, el jovent independentista i revolucionari.

A mitjans de 2000, després de partir una crisi interna, la PUA es dissol, i es crea una nova organització política anomenada Endavant. Així també es reconstitueix l’MDT, i es comencen a impulsar candidatures de caràcter municipal, les CUP, on participen els diversos grups de l’EI.
Aquest renaixement de l’Esquerra Independentista, porta a plantejar, un procés d’unificació entre els diversos grups de l’EI, MDT, Endavant i Maulets, anomenat Procés de Vinaròs, que havia de tendir a unió entre tota l’EI, però que finalment fracassa. D’aquesta experiència en queda les Coordinadores Comarcals de l’Esquerra Independentista(CCEI), que existeixen a dues comarques. Finalment cal recordar, que durant els dos últims anys, han aparegut tota una sèrie d’Assembles de joves a diversos pobles, que seguint una línia política semblant, han constituït la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista(CAJEI). Actualment ens trobem en una situació on existeix certa col·laboració entre les organitzacions independentistes, però no existeix un camí que tendeixi cap a la unificació de tots els sectors implicats.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Història de l'Esquerra Independentista
22 des 2006
Poc rigor històric. Però és clar, sempre podria ser pitjor... Després de sentir tantes vajanades ja un hom ja s'espanta.

La història de l'independentisme català requereix més rigor. Per exemple, a partir de la historiografia i testimonis existents seriosos, que ja existeixen.
Re: Història de l'Esquerra Independentista
22 des 2006
bufff, vaia tergiversació i simplisme, està clar que això no ho publicarien enlloc, juas juas juas juas
Re: Història de l'Esquerra Independentista
22 des 2006
a més, la cajei porta 4 anys, no 2
Re: Història de l'Esquerra Independentista
22 des 2006
otra vez ?

como bien ha dicho, menos mal que esto no llega a nadie...pesad@s
Re: Història de l'Esquerra Independentista
23 des 2006
:/, mueK

akest text es molt simple en plan recopilació d'anècdotes, vist així semblem una colles castelleres ke es fan i es desfàn cambient-se els noms... jo ke sé, lo dels rencors i personalismes però, és cert ke és un mal endèmic. es difícil posar-s'hi sense cobrar.
Colera camping CNT