Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Manifest nacional de Maulets: Mobilitzacions en defensa d'un habitatge digne.
21 des 2006
logo_maulets.JPG
Davant les properes convocatòries que es preparen a diverses ciutats de l’estat espanyol en defensa del dret a l’habitatge, des de Maulets el jovent independentista revolucionari constatem una vegada més la importància i urgència de la problemàtica d’inaccessibilitat que contrasta de forma paradoxal amb la febre de les activitats relacionades amb la construcció i l’especulació.

La classe política no ha pogut més que acceptar l’existència d’aquesta realitat que ja fa temps que ha estat capaç de travessar el perímetre de les temàtiques temporalment importants, per situar-se en el centre d’allò que s’anomena l’agenda pública. Malgrat tot, les circumstàncies que condicionen diàriament les vides de milers de joves (i no tan joves), no passen de ser un problema social, profundament allunyat de l’esfera política, més enllà d’arraconades mesures de caire estètic. Naturalment, les formes polítiques vigents es mantenen coherents amb la lògica econòmica que les sustenta.

Després que un representant de l’ONU visitara Barcelona i denunciara la situació insostenible que es viu arreu de l’estat (agreujada al territori català per la variable turisme com a element central en l’activitat productiva), el govern tripartit del Principat cercava la manera de mantenir la seva ja desgastada imatge amb algunes mesures al respecte. La minsa política (de suposat impuls al lloguer) plantejada reflecteix àmpliament la generosa incompetència dels nostres representants per gestionar una situació caòtica.

Els índexs de referència no fan més que créixer inexorablement, mentre les hipoteques van fent-se més i més inassolibles. Les polítiques de lloguer constitueixen vertaderes burles a la intel•ligència d’una massa cada vegada més gran de persones afectades... dels pisos de protecció oficial més val no parlar-ne! Mentrestant, a la majoria de les grans ciutats del nostre país, com Palma, València, Tarragona, Castelló de la Plana o l’àrea metropolitana de Barcelona, l’abundància d’habitatges i l’intencionat abandonament de barris sencers reafirmen la ineficiència del mercat per generar assignacions justes de recursos. Les viles de les comarques de l’interior van quedant abandonades, incapaces de competir amb un litoral massificat que monopolitza la totalitat del dinamisme econòmic.

I, malauradament, l’especulació resulta encara una enorme font de lucre per a llépols sectors del capital, àvids de permanent acumulació. El capitalisme financer s’imposa globalment amb contundència, a casa nostra en la seva vessant d’especulació relativa a la construcció. La bombolla s’unfla perillosament, s’expandeix a un ritme vertiginós respecte al seu nucli real: els béns materials. Els i les joves quedem condemnades al paper de contínues perdedores d’un joc que ens ofega. La riquesa es concentra cada vegada més en unes poques mans i el nivell de vida relatiu de les classes populars s’estanca.

L’habitatge no és un article dispensable més, perquè constitueix un espai d’importància cabdal en la vida de tots i totes. Per tant, no podem consentir que continue sent tractat com un producte més per comercialitzar o, encara pitjor com un fons d’inversió per als oligopolis que poden aprofitar-se’n.

Exigim doncs, a les administracions espanyoles i franceses, respostes immediates que suposen un vertader fre a l’edificació abusiva i a l’urbanisme irracional. Respostes que puguen repercutir en la difícil quotidianitat del sector de població més afectat per aquesta conjuntura: el jovent.

El jovent català no pot consentir més temps que es jugue amb les nostres vides. No podem tolerar més parasitisme per part de les grans empreses, no podem transigir amb la manca d’honestedat i el desinterès de la classe política respecte a un context de profunda injustícia.

Contra la impossibilitat d’emancipar-nos, contra l’especulació, la inaccessibilitat i la precarietat de l’habitatge els i les joves plantem cara.

L’habitatge no és un privilegi!
Cases per tothom, negoci per a ningú!

El combat maulet continua!
Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifest nacional de Maulets: Mobilitzacions en defensa d'un habitatge digne.
21 des 2006
una mica oportunista no?
Re: Manifest nacional de Maulets: Mobilitzacions en defensa d'un habitatge digne.
22 des 2006
per al "PS"... oportunista¿? només dir-te que maulets porta 2 anys fent una campanya nacional sobre la problemàtica de l'especulació, l'habitatge i la destrucció del territori...
per més info: http://www.maulets.org
apa salut!
Re: Manifest nacional de Maulets: Mobilitzacions en defensa d'un habitatge digne.
22 des 2006
potser és cert ke una gent sense-nom ke sols aspira a l'anonimat ha mogut akestes manifestacions per l'habitatge digne per tal que el marge d'afluència a le smanifestacions sigui ampli, però en tot cas és molt bo que les organitzacions s'hi sumin. en el comunicat igual com els d'endavant, maulets no s'atribueix a si mateix la convocatória, sinó ke s'hi suma. em sembla molt bé ke l'EI s'hi afegeixi com trobaría molt bé ke també s'hi suméssin sense pels a la llengua col·lectius llibertaris de la índole ke sigui. aquests actes no sols serveixen per fer soroll a la premsa, sinó per a ke les multituds es conscienciin a si mateixes de la seva precarietat, avui en dia tendim a no voler veure els problemes que vivim.
Re: Manifest nacional de Maulets: Mobilitzacions en defensa d'un habitatge digne.
22 des 2006
he oblidat la part crucial de la reflexió:

la majoria de la gent avui en dia viu en la dinàmica d'oblidar al màxim els seus problemes. arriba un punt en ke la gent confón haver madurat amb tenir parella, casa i cotxe. digue-li alienació, com preferirien els marxistes, digue-li atomització com preferirien els llibertaris, digue-li pesones que tenen problemes però la seva única lluita no passa per tenir una visió més amplia de la realitat, com a mínim, en tant que un es pot aliar amb les persones amb qui comparteix els problemes i convertir-los en algujna cosa més ke la seva pròpia desgràcia.

salut!
Colera camping CNT