|
|
|
|
|
Notícies :: sexualitats |
|
la Declaració de Noruega contra l'homofòbia rep el suport de 54 estats en l'ONU
|
|
|
per David C. |
08 des 2006
|
|
Durant anys el moviment mundial de les minories sexuals venia perseguint un pronunciament dels estats de les Nacions Unides (ONU) que reconegués i repudiés la discriminació que diàriament viuen gais, lesbianes i transsexuals en tots els països. |
L'intent passat més important va ser la resolució "Orientació Sexual i Identitat de Gènere" redactada per Brasil. No obstant això, les pressions del Vaticà i dels països islà mics van avortar que el text fora sotmès a votació de l'ara extinta Comissió de Drets Humans de l'ONU.
Noruega, va elaborar una nova declaració que el 1 de desembre passat va ser exposada amb la inèdita signatura de 54 Estats en la tercera sessió Consell de Drets Humans de l'ONU, instà ncia que aquest any va reemplaçar les funcions de la Comissió respectiva de les Nacions Unides.
Encara que la proposta de Noruega és només una declaració, que no va ser votada i en cap cas és una resolució, el moviment internacional de minories sexuals la qualifica com el més important referent de les Nacions Unides en relació als drets de gais, lesbianes i trans.
"El text de Noruega és la major declaració realitzada mai en Nacions Unides sobre temes d'orientació sexual", va assenyalar una vegada i una altra en correus enviats als grups de minories sexuals del món el co-director de l'organització canadenca Arc Internacional, John Fisher, qui va encapçalar la lluita sobre la matèria.
L'opinió és compartida en el món per l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA) i per la Comissió Internacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes (IGLHRC).
La declaració de Noruega és breu, de tot just tres parà grafs, però serà una bona eina per reforça les condenes e les violacions dels drets de les comunitats GLT. I és que en el text els 54 Estats adherents van expressar el seu "més profunda preocupació per les contÃnues violacions als drets humans" basats en "l'orientació sexual i la identitat de gènere". Explicitant la convicció que "els principis d’universalitat i de no discriminació exigeixen" enfrontar l'homofòbia i transfòbia, el text va instar al Consell de Drets Humans a "atorgar la deguda atenció" a aquestes formes de violacions als drets humans.
Amb l'objectiu d'assegurar efectes concrets, la Declaració va demanar al president del Consell de DDHH de l'ONU, l'ambaixador Luis Alfonso d'Alba, "que atorgui una oportunitat dintre d'alguna sessió futura per a la discussió d'aquests importants assumptes de drets humans".
De manera més especÃfica, els Estats van fer una crida també a "tots els Procediments Especials i als òrgans dels tractats que segueixin incloent a les violacions dels drets humans per orientació sexual i identitat de gènere entre les preocupacions dels seus mandats pertinents".
"Aquesta declaració de Noruega és un èxit històric, encara que no es tracti d'una resolució", va indicar el representant de la ILGA, Stephen Barris, després de precisar que el "final feliç" es va deure en primer lloc a la mobilització de Arc Internacional que va contar amb el respatller instantani de la seva organització, aixà com de la IGLHRC i diversos grups de cada paÃs.
En aquesta lÃnia, l'encarregat per a Amèrica Llatina i el Carib de la IGLHRC, Marcelo Ferreyra, va destacar a OpusGay que "aquesta és la primera vegada que una declaració signada per 54 Estats denuncia davant les Nacions Unides les més greus violacions cap a les persones per la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere".
La Declaració de Noruega, agrega, és "una iniciativa generada per diversos fets contraris a l'orientació sexual o la identitat de gènere que s'han donat en l'ONU. Per exemple enfront dels reclams d'un relator especial per la pena de mort aplicada a persones homosexuals, el representant de Nigèria va justificar la situació en el seu paÃs afirmant que en aquests casos la pena de mort era correctament aplicada".
Però el text no només és una resposta a declaracions homofóbiques en l'ONU i als violacions als drets humans en el món, sinó també és el resultat de les mobilitzacions que des del 2003 els organismes de minories sexuals van intensificar en les Nacions Unides per a obtenir algun tipus de pronunciament favorable dels seus Estats part.
"Això un assoliment important d'un procés iniciat tres anys enrere amb la resolució de Brasil", va recordar Barris, per a qui la fita se suma a les gestions de l’ ILGA perquè els grups de minories sexuals tinguin veu pròpia en l'ONU, i no a través d'organitzacions aliades, com ocorre en l'actualitat.
L’ ILGA reconeix que els treballs en la "ONU són més aviat lents, però el suport creixent d'Estats que veiem des del 2003 és un bon indicador de l'èxit" per al futur, diu Barris.
Pronunciaments previs i Estats Units
La Declaració de Noruega va ser antecedida per diversos pronunciaments abocats en l'ONU a favor de les minories sexuals, la qual cosa va facilitar l'èxit de la setmana anterior.
Com bé ho recorda ARC Internacional, un dels dites més importants va provenir el passat 26 de juliol de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Louise Arbour.
En la Conferència Internacional sobre Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans (LGBT), celebrada en Montreal, Arbour va sostenir que "la violència contra les persones LGTB queda amb freqüència sense denunciar, sense documentar i últimament sense castigar. Rarament provoca debat públic i indignació. Aquest vergonyós silenci és el rebuig últim al principi fonamental de la Universalitat dels drets".
Amb tot, va ser el mateix Secretari General de l'ONU, Kofi Anan, qui el 2001 havia advertit sobre aquest tema al assenyalar que " la discriminació basada en l'orientació sexual és molt comuna". Dos anys després va sentenciar que "les Nacions Unides no poden perdonar cap persecució o discriminació contra ningú, qualsevol que sigui el motiu".
En tant, aquest any, el relator especial sobre el Dret a l'Educació de l'ONU, Vernor Muñoz, va considerar en el seu informe anual un estudi enviat pel Movilh on es van reportar els variats casos de discriminació que han patit les alumnes lesbianes a Xile.
Contant també amb aporti d'altres organismes estrangers de minories sexuals, Muñoz va denunciar per primera vegada en l'ONU "els casos de discriminació i exclusió d'estudiantes que van ser expulsades en el 2005 dels centres educatius al ser trobades mostrant algun tipus d'afecte a companyes del seu mateix sexe".
Potser aquests canvis, també van derivar que la posició històricament hostil de governs republicans d'Estats Units enfront d'aquests temes variés, a un punt que aquest paÃs va brindar el seu suport a la Declaració de Noruega.
Per a assegurar l'adhesió d'Estats Units,â€? l’ILGA va estar en comunicació amb membres del Congrés en els EE.UU perquè escrivissin una carta a la Secretà ria de l'Estat, Condoleezza Arrissi . Això, al costat dels esforços de *Arc Internacional, que estava en contacte diari amb les và ries missions en l'ONU, va permetre finalment que Estats Units s'unÃs als altres signants de la declaració noruega", diu Barris.
En canvi, altres països es van mantenir en el seu rebuig. Ferreyra especifica que "Republica Dominicana va retirar el seu suport a ultimo moment a causa de pressions del Vaticà . Sud-à frica tampoc va donar el document a pesar dels esforços dels i les activistes d'aquest paÃs"
No obstant això, destaca que "els països que estaven en contra del document no van fer declaració alguna. Solament el representant de Pakistan va comentar que en una fase de construcció del Consell de Drets Humans s'ha d'anar amb compte de tocar temes que han estat extremadament controvertits en el passat".
Finalment el text va contar amb el suport d'Albà nia, Andorra, Argentina, Austrà lia, Àustria, Bèlgica Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgà ria, Canadà , Xile, Croà cia, Xipre, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlà ndia, França, Alemanya, Grècia, Guatemala, Hongria, Islà ndia, Irlanda, Ità lia, Letònia Liechtenstein, Lituà nia, Luxemburg, Malta, Mèxic, Montenegre, Països Baixos, Nova Zelanda, Panamà , Perú, Polònia, Portugal, l'antiga República iugoslava de Macedònia, República de Corea, La República de Moldovia, Romania, Sèrbia, Espanya, Eslovà quia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Timor-Leste, Ucraïna, Regne Unit, Estats Units, Uruguai i, per descomptat, Noruega. |
This work is in the public domain |
|
|
