|
|
|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Resum de premsa sobre La Makabra i + i Can Ricard (dies 6 i 7)
|
|
per La Makabra i més-Can Ricard i més
Correu-e: info ARROBA lamakabra.org (no verificat!) |
07 des 2006
|
|
Resum de premsa dels dies 6 i 7 de desembre, ambun article força interessant del dia 5 |
Can Ricart, Hereu, un Marqués i les Koplowitz
escrit per David Fernandez
dimarts, 05 desembre de 2006
http://www.transversalweb.com/index.php?option=com_content&task=view&id=
Ahir al matà vaig llegir en una entrevista que, arran de l’ocupació de Can Ricart, a l’alcalde Hereu no l’interessa gens ni mica el debat sobre “l’ús i la propietat privada�, propietat privada sobre el que ‘La Vanguardia’ fa una aferrissada editorial d’antologia, pel tuff classista i plutocrà tic que desprèn. A la mateixa hora i en paper premsa la hooligan –autoanomenda demòcrata- Pilar Rahola insultava i mentia impunement des de ‘El Periódico’.
És clar que Roma no paga traïdors i, per aquest motiu, la decisió judicial de no ordenar un desallotjament immediat ha aixecat polseguera en els qui es creuen propietaris del (destà del) paÃs. Avui mateix, La Vanguardia tornava a esmolar les eines, escometia amb violència verbal i enviava els seus vailets amb porra periodÃstica, encapçalats pel sempre gloriós Albert Gimeno, ha carregar contra els “listillos dels siglo XXIâ€?, que per Gimeno són els okupes i els seus còmplices (Arcadi Oliveres o l’Eva Fernandez segons un article schmittià de Francesc Marc-Àlvaro) i per uns quants molts, són els especuladors i algun polÃtic comissionat que els acompanya.
En tot cas és una autèntica llà stima que l’alcalde s’autoexclogui del debat, perquè el debat sobre els usos és un aspecte cabdal que clarifica –i molt- el debat sobre habitatge, espais socials i terrenys públics. L'alcalde defuig, d’entrada, que pensa fer amb els 70.000 pisos buits que tenim. No diu res. Servidora descobreix que les veus de Can Ricart són infinitament més sinceres i transparents que el nostre alcalde. Premisses –diuen els que saben- força indestriable a l’hora de dialogar. Cartes enlaire, doncs.
Les reivindicacions artÃstico-vitals del col•lectiu de la desallotjada Makabra i la plataforma veïnal Salvem Can Ricart s’exposen a les seves veus cristal•linament. Objectius socials, comunitaris i col•lectius. Res amagat. Malauradament –j’acusse- m’atreveixo a dir que per acció i omissió l’Ajuntament ja està posicionat en la causa de Can Ricart. A favor de les seves propietà ries reals: que no són cap altre que les germanes Koplowitz. Com tots sabem, honorables ciutadanes i sofertes treballadores precà ries.Sincerem-nos, doncs: a mi els drets de les germanes Koplowitz se’m foten i refoten. Absolutament. M’importen exactament un rave. I pregaria a Santa Rita –patrona dels impossibles- que els Mossos investiguessin tota la trama urbanÃstica que assetja el Poble Nou: infereixo que hi ha delictes, tupinades, incendis més que misteriosos i totes les comissions que vulgueu. I de les grosses.
A la mateixa entrevista, Hereu demana al relator de l’ONU que ens ha visitat, emetent un diagnòstic severÃssim, que no només faci anà lisis sinó que ofereixi alternatives. Això de veure un polÃtic demanant solucions als altres és de jutjat de guà rdia. Però Miloon Kothari (ONU) no cobra per fer d’alcalde, i vostè si, senyor Hereu. Al relator el que és del relator i a l’alcalde el que és de l’alcalde. O sigui que com a mÃnim, justifiqui el sou. El nostre alcalde diu també, injustament, que “amb mesures de força no es pot negociar resâ€? i que s’han d’abandonar per poder dialogar. A la Facultat de Ciències PolÃtiques a mi em van ensenyar tot el contrari: que tota lluita implica insubmissions i que de la desobediència civil poden néixer nous drets perque pidolant no s’aconsegueix res. (Aquà la darrera petició va ser tenir Casal dels Joves el 1991 i que el tram del carrer Séneca davant la Llibreria Europa es digués Anna Frank el 1994 i miri, senyor alcalde, encara estem esperant!!)
A més, fet i fet, “mesures de força� és un concepte massa ambigu com per capgirarli la truita: és mesura de força 200 policies o no deixar entrar aigua ni menjar ni bolquers? Es mesura de força que a Nou Barris el Corte Inglés elevi il•legalment dos pisos més i vostès acabin consentint i ni tan sols sancionant? És mesura de força 150 desallotjaments en un anyet?
Ho sento molt, però pels joves mortals dels barris la mesura de força arriba cada final de mes en aquesta ciutat cada cop més fashion i més deshumanitzada: quan ens hem d’escurar les butxaques per pagar lloguers desorbitats o hipoteques infinites. Si com afirma al titular de l’entrevista el seu lÃmit “només és la convivènciaâ€?, posi-li lÃmits ja a l’especulació rampant. Perquè en aquests moments, ara i aquÃ, qui més malmet la convivència a BCN és l’especulació a base de pressions, mobbings i em temo que més d’una (i més de cent) irregularitats i corrupcions.
Fet i fet, en aquesta vida tot és escollir lliurement: avui toca escollir entre les Koplowitz i la mà fia del diner negre, blanquejat i emblanquinat o les demandes socials, veïnals i col•lectives dels veïns de Can Ricart i els okupes de La Makabra.
Cadascú que esculli lliurement. Però em temo que vostè ja ha escollit. I el que més em reventa és que utilitzi el nom de la convivència. Sigui sincer i canviï-ho per connivència: connivència amb l’especulació de la Koplowitz de torn que destrossa els barris. Ja ho va dir Sheakespeare al Mercader de Barcelona –perdó, de Venècia-: “el diable pot citar les sagrades escriptures si això li val per a aconseguir el seu propòsit�.
Que és fer felices les Koplowitz en nom de la cohesió. No de la cohesió social dinamitada a la ciutat, sinò de la cohesió dels comptes corrents de les esmentades germanes.
PS. M'han escrit de Can Ricart -mil grà cies i à nims-. La finca Diagonal-Bilbao colindant a les dues naus okupades és propietat de Realia (Koplowitz. El Corte Ingles). La propietat exacta de les naus okupades és de l'il·lustre senyor Federico Ricart a través de "Ricart parc central s.l.". Ricart és Marqués de Santa Isabel, director del World Trade Center de Barcelona, amb estudis a Esade (com l'hereu), particep en el pla estratègic metropolita i terratinent a mallorca.
Quina Constitució?
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/06/294325.htm
Josep SeguÃ, rector menorquà de Villacarlos, que no va cedir al xantatge de
Doña Carmen Polo de Franco i que sempre ha estat valent i lúcid, feia classes
al centre de formació professional de Maó.
I aprofitava cada mes de desembre per organitzar, amb suport oficial -les Illes
eren, sense competències en ensenyament, territori MEC (Ministerio de
Educación y Ciencia)-, una setmana sobre la Constitució: i si un any parlaven
de la pena de mort o del sentit de les presons, l'any següent el tema era el
del patrimoni o el de l'atenció a les persones amb discapacitat. I un llarg
etcètera.
SeguÃ, capellà però cristià , havia fet una lectura generosa de la
Constitució i la llançava contra els governs, tan gasius a l'hora
d'aplicar-la com generosament retòrics quan la invocaven tothora i arreu.
Per què no dediquem enguany la celebració de la Constitució a glossar el seu
article 27, que parla del dret de tothom a un habitatge digne -"els poders
públics promouran les condicions necessà ries i establiran les normes
pertinents per tal de fer efectiu aquest dret"- i també diu que és obligació
dels poders "impedir l'especulació"?
L'acte de l'ajuntament del Cap i Casal es podria fer al Poblenou, a Can Ricart,
on hi ha actors disposats a recitar els preceptes constitucionals que
demostrarien a quina herència democrà tica no volem renunciar. És un parer!
Ignasi Riera
Escriptor
> "¿a quién hay que aproximarse"
*Proximidad* oriol bohigas 06/12/2006
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Proximidad/elpepuespcat/20061206/
Desde hace meses oigo en los ambientes polÃticos -y sobre todo en los
electorales- el propósito vago pero insistente de alcanzar una mayor
proximidad en las decisiones y en la ejecución de los programas de Gobierno.
La "proximidad" se cita como una panacea. Se entiende que se trata de una mayor
aproximación al ciudadano, a sus demandas y aspiraciones, e incluso a una
mejora en la transparencia informativa y en los posibles cauces participativos.
Hasta aquà no hay reparos. Pero esgrimir la aproximación como gesto
prioritario, definitivo y automático para la corrección radical de los
errores de gobierno parece ser consecuencia de un insuficiente contenido
polÃtico. O, incluso, una manera de disimular esa insuficiencia y afirmar un
apoliticismo grave a favor de una simple gestión consensuada.
Un fundamento de la democracia es la participación directa y, por lo tanto, el
establecimiento de una proximidad que permita polÃticas reales al servicio de
las realidades populares
No hay duda de que un fundamento de la democracia es la participación directa
de la ciudadanÃa y, por lo tanto, el establecimiento de una proximidad que
permita polÃticas reales al servicio de las realidades populares. Pero no ha
de interpretarse como una manera de aminorar o condicionar con gestos
populistas, la autoridad y el valor direccional y pedagógico de la polÃtica.
La aproximación ha de ofrecer datos para fortalecer los grandes cambios
sociales que la polÃtica ha de promover, en contra de la conformidad
conservadora que a menudo se genera entre la ciudadanÃa amorfa. No es lo mismo
una proximidad como instrumento pedagógico para las transformaciones sociales
propuestas por la polÃtica que una proximidad que acepte acrÃticamente
aquella conformidad conservadora. Y me temo que algunos de los polÃticos que
invocan la proximidad lo hacen en términos populistas con la aspiración de un
consenso acrÃtico y despolitizado. ¿Una proximidad para llegar con autoridad a
la transformación social alejándose de la vulgaridad facilona o una proximidad
para ausentarse de la polémica y de las decisiones comprometidas e impopulares?
¿Una proximidad para fortalecer la acción polÃtica o para dejar el gobierno
en manos de unos buenos gestores?
Quizás los peligros sean más evidentes en la polÃtica cultural y educativa.
Gestionar un museo de acuerdo solamente con los conocimientos y los gustos del
público en general serÃa tan estrambótico que no hace falta discutirlo. Pero
favorecer los museos que tienen mayor cota de visitantes y rehuir los que
producen experimentos minoritarios, empeñarse en premiar los programas de
radio y televisión según su audiencia, subvencionar preferentemente a los
espectáculos de menor cuantÃa cultural en atención a su popularidad,
señalarÃa unas lÃneas peligrosas en las que se abandonan la exigencia de
calidad, los esfuerzos de modernización e incluso los elitismos culturales
como factores indispensables para ejercitar una pedagogÃa sobre toda la
sociedad. Una pedagogÃa que no podrá evitar ciertos aspectos coercitivos:
mostrar el arte de calidad, imponer la buena literatura y los buenos programas,
exigir una "buena educación" en lugar de lo que el público reclama puede
dañar las incultas expectativas de diversión de la mayor parte del público
e, incluso, ser acusado de alejamiento aristocrático respecto al pueblo
soberano. Pero para gobernar democráticamente hay que defender los principios
polÃticos con un cierto distanciamiento intelectual, indispensable para una
aproximación a la realidad, bajo la dirección de unos ideales programados.
Sin ideas propias y sin debate no hay polÃtica y el Gobierno, en tal caso, se
reduce a una gestorÃa de la inmediatez. Ser muy -demasiado- eficaz no equivale
a ser un buen polÃtico.
Hace poco Beth GalÃ, presidenta del FAD, ha denunciado públicamente un tema
que, a pesar de su aparente nimiedad, es un buen ejemplo: la falta de
pedagogÃa cultural que acredita el horrible belén montado en la plaza de Sant
Jaume. Después de algunos años de construir unos belenes que se esforzaban en
ser innovadores con un nuevo lenguaje y una interpretación laica, festiva y
dialogante, ahora se presenta un pésimo espectáculo de cartón-piedra que
disimula la barbarie con la falsa tradición y que niega cualquier intento
educativo. El espectáculo es tan disparatado que ni siquiera consigue aquella
aproximación propuesta. Los ciudadanos están hoy mejor educados y ya no se
sienten identificados con ese pastel de mal gusto.
Ese es uno de los problemas de la proximidad, sobre todo en temas de mayor
envergadura y de mayor complejidad polÃtica: ¿A quién hay que aproximarse y
cómo hay que hacerlo? ¿Qué proximidad se puede invocar, por ejemplo, en el
desalojo de La Makabra y en la posterior ocupación de Can Ricart con un cariz
de programa polÃtico? ¿A los okupas, a los propietarios especuladores, a los
vecinos que piden tranquilidad y orden público, a los esperanzados con la
lucha contra el sistema? ¿Es posible decidirlo sin la autoridad de un sistema
de ideas polÃticas? ¿A quién se aproxima un Gobierno que opta por la
gestión eficaz de los problemas de "las personas" -como dicen enfáticamente-
y no considera prioritarios, por ejemplo, los temas identitarios? ¿Cómo hay
que clasificar las distintas demandas vecinales si no hay una teorÃa, una
autoridad y un proceso pedagógico? ¿A quién hay que aproximarse para aprobar
una planificación urbana?
> "la makabra a can ricart, qui infringeix la llei?"
Article 23
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, *directament*
o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per
sufragi universal.
Article 46
Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del
patrimoni històric, cultural i artÃstic dels pobles d'Espanya i dels béns
que l'integren, sigui quin sigui el règim jurÃdic i la titularitat. La llei
penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.
Article 47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders
públics promouran les condicions necessà ries i establiran les normes
pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del
sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.
La comunitat participarà en les plus-và lues que generi l'acció urbanÃstica
de les entitats públiques.
Article 48
Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i
eficaç de la joventut en el desenvolupament polÃtic, social, econòmic i
cultural.
http://www.constitucion.es/constitucion/lenguas/catalan.html#1c4
> ""el consistorio informará al juez de..."
«Okupas» y Salvem Can Ricart, de la mano. abc, 6 diciembre 2006
http://www.abc.es/20061206/catalunya-catalunya/okupas-salvem-ricart-mano
El Ayuntamiento de Barcelona confÃa en que la «okupación» de Can Ricart no
acabe como el de las casernas de Sant Andreu. Por esta razón, el Consistorio
informará al juez de la hipotética presencia -no confirmada- de personas
indocumentadas o con problemas con la Justicia dentro del recinto. En todo
caso, la alianza entre «okupas» y la Plataforma Salvem Can Ricart, que pide
salvar Ãntegramente el recinto, hace que la resolución del problema sea más
compleja. Ayer celebraron una rueda de prensa conjunta. En paralelo, el grupo
de CiU se posicionaba ayer en favor de conservar todo el conjunto.
> "no consta con claridad la propiedad"
El juez cita al dueño de Can Ricart para aclarar de quién es la propiedad
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/juez/cita/dueno/Can/Ricart/aclar/
Los 'okupas' dicen que ningún responsable municipal se ha puesto en contacto
con ellos. PERE R�OS / JESÚS GARC�A - Barcelona - 06/12/2006
El juez que tramita el caso de la ocupación de Can Ricart, en Barcelona, ha
citado para el próximo lunes al dueño del recinto para que acredite su
condición de propietario. La decisión judicial se produce después de que el
juez considerase que "no consta con claridad la propiedad del terreno o locales
ocupados" en la documentación que acompaña la denuncia y que motivó que los
Mossos d'Esquadra solicitasen autorización para desalojar la zona.
El magistrado Emili Soler desestimó la petición policial de desalojo por
considerar que no existÃa riesgo para los okupas ni para las instalaciones.
También entendió que no se iban a producir "inminentes perjuicios
económicos" para el denunciante ni para terceras personas.
Las instalaciones de Can Ricart, asegura el juez en una resolución fechada el
pasado dÃa 3, están a la espera de "su suerte urbanÃstica", por lo que
tampoco están pendientes de demolición, del mismo modo que el mantenimiento
de la situación actual no representará gastos cuantiosos ni perjuicios
irreparables para un propietario que "se desconoce con certeza".
Por eso, el juez decidió rechazar el desalojo urgente hasta que tuviera más
datos y hubiera oÃdo a los interesados. Y ese proceso, que puede durar varios
meses, es el que se iniciará el lunes con la comparecencia del que se
considera propietario de las instalaciones. El juez razonó en su resolución
que primero ha de aclarar las circunstancias en las que se produjo la
ocupación y la actuación de los vigilantes jurados, "que fueron abordados por
los invasores", asà como identificar a los okupas. De ahà que, en su opinión,
no pueda acordar el desalojo urgente que pidieron los Mossos "sin las debidas
garantÃas".
En el quinto dÃa de ocupación de Can Ricart, la solución por la vÃa de la
negociación polÃtica también parece lejana. Los okupas denunciaron ayer que
ningún responsable del Ayuntamiento de Barcelona se ha puesto en contacto con
ellos y reiteraron que no piensan abandonar el recinto, donde reanudarán las
actividades circenses que desarrollaban en La Makabra antes de que este recinto
del Poblenou fuera desalojado.
La situación parece cercana al bloqueo si se tiene en cuenta que el propio
alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, endureció ayer su posición.
A juicio de Hereu, es "imposible" negociar con el colectivo okupa porque
"utiliza métodos que atentan contra las reglas democráticas y la
convivencia".
En una rueda de prensa conjunta con los artistas okupas, el portavoz de la
plataforma Salvem Can Ricart, Manel Andreu, advirtió ayer del riesgo de que el
consistorio se enroque en sus planteamientos: "Si se niegan a negociar, nos
encontraremos en una situación de fuerza que no conviene a nadie". Sólo uno
de los tres partidos que integran el gobierno municipal, Iniciativa per
Catalunya Verds, ha mostrado su disposición a dialogar con el colectivo,
incluso mientras prosiga la ocupación de Can Ricart.
La visible alianza entre los vecinos del Poblenou y el colectivo de La Makabra
tiene como objetivo que se reabra el debate sobre el futuro de Can Ricart, cuyo
proyecto de preservación fue aprobado en pleno por el Ayuntamiento de
Barcelona. La plataforma vecinal pretende que todo el recinto se conserve y sea
de uso público, y los okupas, disponer de amplios espacios para ensayar.
Juez cita dueño Can Ricart para que exprese si desea que se desalojen okupas
http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/juez_can_ricart_1256333.htm
El titular del juzgado de instrucción número 27 de Barcelona ha citado a
declarar al propietario del inmueble ocupado en Can Ricart para que acredite
que es de su propiedad y exprese si desea o no desalojar a los okupas.
Según han informado fuentes judiciales, esta declaración está prevista para
el próximo lunes 11 de diciembre y, si finalmente se puede acreditar la
propiedad, el juez pasará a identificar a los presuntos autores de la
ocupación para imputarles, por la vÃa penal, un delito de usurpación de la
propiedad.
No obstante, el juez sólo podrÃa ordenar un desalojo a corto plazo, como
medida cautelar, si se demuestran que hay un perjuicio directo contra el
propietario o por cuestiones de seguridad.
Lo habitual, sin embargo, es que el caso se archive para que el propietario lo
tramite por la vÃa civil, han asegurado las mismas fuentes.
Dos naves de este recinto industrial del Poblenou fueron ocupadas el pasado
sábado por miembros del colectivo La Makabra, que habÃan sido desalojados
dÃas antes de la fábrica que ocupaban, en la que realizaban actividades
culturales y que servÃa como local de ensayo para músicos, bailarines y
artistas circenses.
Uno de los abogados de los okupas, Jaume Asens, ha señalado que el dÃa de la
ocupación los vecinos estaban celebrando una fiesta en Can Ricart, con un
permiso del propietario, y que permitieron la entrada a los okupas.
Esta podrÃa ser una de las razones por la que los Mossos d'Esquadra que ese
dÃa custodiaban la manifestación evitaron frenar la ocupación, ha valorado
Asens.
> "via civil per la causa makabra-can ricart?"
6/12/2006 Edición Impresa CONFLICTE AL POBLENOU
El jutge no té previst desallotjar Can Ricart de forma imminent
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idn
1. ? El magistrat portarà la causa com qualsevol procediment penal
ordinari per usurpació
2. ? La norma més dura que demana Hereu requereix que les Corts canviïn
la llei d'enjudiciament civil
Un grup d'okupes netegen una de les naus industrials de Can Ricart, ahir. Foto:
FERRAN NADEU
MONTSE MARTÃ?NEZ / DAVID PLACER
BARCELONA
Els okupes de Can Ricart no seran sorpresos per un desallotjament fulminant.
Fonts judicials van confirmar ahir que el jutge encarregat del cas té
intenció de tramitar la causa com qualsevol procediment ordinari per
usurpació i fins i tot no descarta instar la via civil, que considera més
adequada per als drets de possessió.
A més, no s'ha de perdre de vista que la fiscalia, el posicionament de la qual
és fonamental, no instarà el desallotjament. Una ordre interna dictada pel
recentment jubilat fiscal en cap, José MarÃa Mena, donava instruccions als
seus fiscals per no acusar per delictes d'usurpació.
El jutge que s'ha fet cà rrec del cas és el titular del Jutjat d'Instrucció
número 27 de Barcelona, Emili Soler, el mateix que el cap de setmana passat,
en funcions de guà rdia, va denegar el desallotjament urgent. Fonts judicials
van explicar que la primera decisió que ha pres ha estat citar els propietaris
de les velles naus industrials perquè acreditin la propietat amb la
documentació pertinent. La compareixença està prevista per dilluns que ve.
SENSE PRESSES
Les mateixes fonts van informar que el jutge mantindrà el criteri que va
plasmar el cap de setmana passat quan va denegar als Mossos l'autorització per
desallotjar. "Ni consta que la finca amenaci ruïna, cosa que suposaria un
perill per als seus habitants, ni que estigui pendent la immediata demolició,
ni que la seva no realització del desallotjament representi despeses
quantioses i perjudicis irreparables per al propietari", reflecteix l'acte
dictat pel magistrat diumenge passat. I afegeix: "La referida finca no alberga
actualment cap activitat mercantil ni fabril ni és domicili de persones o
famÃlies, i està totalment buida a l'espera de la seva sort urbanÃstica".
REFORMA COMPLICADA
Mentrestant, la reforma legal proposada per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,
per permetre que la policia pugui desallotjar amb urgència una propietat
privada ocupada il.legalment --com passa amb les públiques-- tindrà grans
dificultats per ser concretada. Antoni Lucchetti, advocat dels okupes de La
Makabra, va afirmar que l'única via per aconseguir aquest propòsit és
modificar la llei d'enjudiciament civil, vigent des del 1881 --temps d'Alfons
XII-- i reformada parcialment per última vegada el gener del 2000. "Cap norma
autonòmica o local pot anar per sobre d'aquesta llei, que no és orgà nica,
però és molt important. Per a la seva reforma, necessitaria majoria a les
Corts", va dir Lucchetti.
Els okupes van rebutjar que la policia pugui desallotjar espais privats perquè
això suposaria "una intromissió del poder públic en la propietat privada".
Tota una contradicció ideològica que el seu portaveu, Nico Bonnieure, va
resoldre a l'assegurar que "la propietat privada ja té suficients defensors i
no fa falta modificar la llei perquè es defensi encara més".
Els okupes també van negar que s'emmagatzemin substà ncies inflamables a
l'interior del local que puguin posar en perill la vida dels seus ocupants, tal
com havia advertit dilluns l'ajuntament. "S'inventaran qualsevol cosa per
desallotjar-nos, però ja han vingut Arquitectes sense Fronteres i han
certificat que les naus es troben en perfectes condicions. Només hem trobat
algunes substà ncies de difÃcil maneig, però no inflamables. Vindrà una
empresa de neteja de naus industrials per emportar-se-les", va explicar Jordi
MartÃ, portaveu dels okupes.
Els esquà ters també van destacar que el jutge del cas s'ha mostrat a favor que
les okupacions siguin tractades per la via civil i no per la penal. El
col.lectiu va continuar amb el condicionament de Can Ricart. Ahir ja havien
netejat i ordenat una nau completa, on van col.locar cadires, sofàs i taules
amb espelmes.
> "els veïns donen suport a l'ocupació de can ricart"
Salvem Can Ricart quiere aprovechar 'okupación' y abrir debate futuro recinto
5 de noviembre 2006
http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/salvem_can_ricart_1256957.h
La plataforma Salvem Can Ricart quiere aprovechar la polémica que se ha
generado con la 'okupación' de este antiguo polÃgono fabril por parte del
colectivo de artistas La Makabra para reabrir el debate sobre el futuro de este
recinto, que a su juicio, el Ayuntamiento de Barcelona habÃa 'cerrado en
falso'.
El portavoz de la plataforma Manel Andreu, que ha ofrecido una rueda de prensa
junto a representantes de La Makabra, colectivo con el que solidarizan en su
iniciativa de ocupar dos naves de Can Ricart para continuar con sus actividades
circenses, ha señalado que el acuerdo aprobado en el último pleno municipal,
que daba el visto bueno al derribo del 30% del polÃgono podrÃa no ejecutarse.
En este sentido, Salvem Can Ricart cree que todavÃa hay tiempo para llegar a un
acuerdo con la propiedad del recinto, el marques de Santa Isabel, que posibilite
una permuta para que la edificabilidad prevista por el Ayuntamiento se traslade
a otro punto de la ciudad, y a cambio el polÃgono pase a ser Ãntegramente de
propiedad pública y se mantenga en pie 'todo el patrimonio industrial'.
Andreu ha recordado que se está pendiente de que la Generalitat se pronuncie
sobre el expediente incoado para declarar a Can Ricart como Bien de Interés
Nacional -ahora lo es sólo de interés local-, y que mientras tanto, las
máquinas no pueden entrar a derribar las naves que, según el proyecto,
aprobado en pleno deberÃan ir abajo.
Una de las portavoces de La Makabra, Gadis Romero, ha señalado que el colectivo
todavÃa no ha decidido si asistirÃa a esa posible mesa de negociación, que de
momento parece bloqueada, aunque ha recalcado que el Ayuntamiento no se puso en
contacto con ellos para ofrecerles un espacio alternativo a sus actividades
después de que fueran desalojados, el pasado 20 de noviembre de una antigua
fábrica en el Poble Nou.
Els okupes s'alien amb els veïns del Poblenou de Barcelona per demanar la
conservació total de Can Ricart
05/12/2006 21:06 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183470
Els okupes que es van instal·lar dissabte passat en una de les naus del recinte
fabril de Can Ricart han anunciat avui la seva intenció d'unir-se als veïns
del Poblenou en la lluita per reclamar a l'Ajuntament de Barcelona la
preservació sencera d'aquest espai.
El govern municipal de Barcelona va aprovar en l'últim ple i de manera
definitiva el seu projecte de preservació per a Can Ricart, que preveu
respectar el 70% del recinte construït fins al 1930 i respectar el 98% del
sostre de l'anomenat aixecament Fontserè.
Tot i això, el pla municipal no té el suport de la plataforma Salvem Can
Ricart, integrada per l'associació de veïns del Poblenou, col·lectius
d'artistes i urbanistes de Barcelona, que demanen augmentar el nivell de
preservació.
La portaveu dels okupes, Gadi Romero, ha explicat que el col·lectiu va decidir,
després de ser desallotjat de l'antiga fà brica de Tendals Giralt, coneguda com
a La Makabra, el passat 20 de novembre, quedar-se al barri per convertir "la
lluita artÃstica en lluita social".
En una roda de premsa convocada per donar a conèixer la "redifinició" del
projecte de La Makabra, un altre dels seus portaveus, Jordi MartÃ, ha explicat
que Can Ricart vol ser un "espai de confluència" on "s'uneixin les nostres
lluites".
Segons el col·lectiu, l'Ajuntament de Barcelona no ha mostrat en cap moment la
disposició de negociar la cessió d'un espai, tal com es va anunciar després
del desallotjament de La Makabra, però "aquesta actitud no ens frena", ha dit
Romero.
Martà ha afegit que l'actitud del govern municipal és "d'aparador", que "diuen
que escolten però no responen mai a les preguntes" i ha certificat la defunció
dels "processos de participació ciutadana" iniciats després dels moviments
veïnals per la plaça Lesseps i l'eix Llacuna fa quatre anys.
Un pla de protecció molt criticat
R.M. BRAVO. Barcelona. 5 de desembre 2006
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2182157
Can Ricart és un recinte industrial de prop de 20.000 metres quadrats de
propietat privada que va ser projectat per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet i
data del 1853. Forma part del patrimoni industrial del Poblenou i es tracta
d'una peça de gran valor perquè és un dels tres recintes fabrils complets
del segle XIX que queden a la ciutat. El plenari municipal va aprovar, el 24 de
novembre passat, el pla especial del patrimoni del Poblenou i va destacar la
importà ncia de Can Ricart amb l'aprovació el mateix dia d'un pla de millora
especÃfic. Segons el govern, el projecte manté un 70% de les edificacions
existents fins al 1930 i un 98% del nucli original aixecat per l'arquitecte
Josep Fontserè fa 150 anys ?12.396 metres quadrats de sostre?. La regidora
d'Urbanisme, Assumpta Escarp, va defensar en el debat plenari que amb la
proposta municipal «passem de tenir un recinte tancat a obrir Can Ricart a la
ciutat». L'antiga fà brica d'estampats es destinarà a equipaments de barri i
espais de creació artÃstica, de pisos protegits i de preservació de les
llengües ?amb la Casa de les Llengües?. L'actual propietari podrÃ
construir oficines i lofts als laterals del recinte que donen als carrers
Espronceda i Marroc ?podrà edificar 87.600 metres quadrats de sostre.
La conservació de Can Ricart ha estat molt criticada per entitats, veïns i
historiadors des del 2003, agrupats en la plataforma Salvem Can Ricart. El
col·lectiu considera que en tractar-se d'un recinte únic a Barcelona s'hauria
de conservar de manera Ãntegra, i qüestiona que realment es mantingui un 98%
del nucli original. Afirmen que un terç dels elements patrimonials que es
mantindran quedaran en mans privades sense que s'hi estableixi cap control
especÃfic, ni tan sols per al pà rquing que està previst construir sota
algunes naus. També critiquen la manera com s'ha plantejat l'obertura del
carrer BolÃvia, que transcorrerà entre les naus, tot i que a última hora el
consistori ha renunciat que hi passin vehicles. La plataforma reclama que es
traslladi fora del recinte l'edificabilitat privada i que en comptes de la Casa
de les Llengües hi hagi un museu del treball. Finalment, exigeix més
equipaments.
> "conflicte polÃtic"
L'Ajuntament es defensa. 5 de desembre 2006
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2182156
L'Ajuntament de Barcelona va emetre ahir un comunicat en què recorda que, des
de fa anys, dóna suport a les arts circenses, tant mitjançant la cessió i
millora d'espais i equipaments ?va destacar, per exemple, l'Ateneu Popular de
Nou Barris? com amb la concessió de subvencions. D'altra banda, l'ocupació
de Can Ricart va comportar ahir una autèntica picabaralla entre partits, que
es divideixen entre els que qualifiquen de «vergonyosa» l'ocupació i els que
aposten per la negociació amb els esquà ters. És el cas d'ICV, segons va
defensar ahir el regidor Ricard Gomà . També el vicepresident de la
Generalitat, Josep-LluÃs Carod-Rovira (ERC), es va mostrar a favor de la
negociació: «No hauria de ser difÃcil una solució pactada entre els
esquà ters i l'Ajuntament per «trobar alguns espais públics», va dir. En
canvi, el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Portabella,
es va mostrar contrari al dià leg tot dient que «no es pot forçar una
negociació amb la imposició d'una actitud», en referència al manteniment de
l'ocupació.
Xavier Trias, president del grup de CiU, va declarar que, si hi havia
negociació, havia de ser després del desallotjament, i va dir que els fets de
dissabte són «el resultat de la suma d'incompetències municipals». El
president del PP a Barcelona, Alberto Fernández DÃaz, va opinar que negociar
amb els esquà ters equival a «insultar els ciutadans que paguen una hipoteca o
per accedir a un habitatge». L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es va
defensar tot atribuint les dificultats per fer el desallotjament d'esquà ters
de Can Ricart a la falta de resolucions judicials.
Mayol adverteix ERC que el posicionament públic de qualsevol membre d'ICV és
una opinió "compartida"
05/12/2006 19:48 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183399
La presidenta del grup municipal d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol,
ha advertit avui el president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, que
el "posicionament públic" de qualsevol membre de la seva formació és "una
opinió compartida" i "fruit d'un treball col·lectiu".
La lÃder ecosocialista ha replicat d'aquesta manera al republicà Jordi
Portabella, integrant de l'equip de govern tripartit de la ciutat, després que
aquest li reclamés que fos ella qui expressés el posicionament d'ICV sobre
l'ocupació del recinte fabril de Can Ricart per part de col·lectius
antisistema.
El grup municipal d'ICV ja va expressar ahir la seva posició, que no coincideix
amb la del PSC i ERC, els seus socis de govern a l'Ajuntament de Barcelona, a
través del regidor de Benestar Social, Ricard Gomà , i no de la presidenta del
grup, Imma Mayol.
"A diferència d'altres grups municipals, que sembla que només puguin
expressar-se per boca del seu president, a ICV-EUIA el posicionament públic de
qualsevol dels seus membres expressa una opinió compartida i fruit d'un treball
col·lectiu", ha assenyalat Mayol.
Segons Mayol, el regidor Gomà , com a representant d'ICV a la comissió
municipal d'estudi sobre el fenomen okupa, "ha estat sempre el nostre portaveu
en aquestes qüestions" i "les seves manifestacions expressen l'opinió
col·lectiva del grup municipal".
En aquest sentit, Mayol ha assegurat que des d'ICV "estem treballant amb tots
els interlocutors per contribuir a trobar una solució dialogada a la
reivindicació cultural que expressa el projecte de La Makabra".
L'ocupació de Can Ricart ha provocat discrepà ncies internes en el si del
tripartit municipal, ja que ERC i el PSC rebutgen negociar amb els okupes
mentre aquests segueixin a l'interior del recinte fabril, però ICV aposta per
començar a pactar amb aquest col·lectiu sense imposar aquesta condició.
Portabella demana a Mayol que es posicioni sobre l'ocupació de Can Ricart
05/12/2006 14:51 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183115
El segon tinent d'alcalde de Barcelona i president del grup municipal d'ERC,
Jordi Portabella, ha reclamat avui a la lÃder d'ICV a l'Ajuntament de
Barcelona, Imma Mayol, que es posicioni sobre l'ocupació del recinte fabril de
Can Ricart per part de grups antisistema.
Portabella ha replicat aixà després de ser preguntat per les discrepà ncies
internes que hi ha hagut en el si del govern tripartit de Barcelona, en què el
PSC i ERC rebutgen la possibilitat de negociar amb els okupes mentre segueixin a
Can Ricart, mentre que ICV aposta per començar a pactar sense imposar aquesta
condició.
5/12/2006 13:13 h CONFLICTE PER L'OCUPACIÓ D'UNA FÀBRICA
Hereu considera "impossible" negociar amb els okupes mentre segueixin ocupant
Can Ricart
1. ? L'alcalde de Barcelona descarta el dià leg mentre els esquà ters
adoptin una "polÃtica de fets consumats"
2. ? Recorda a CiU i al PP que el consistori no ha participat "mai" en la
"cultura de mà niga ampla"
Membres del col·lectiu okupa, ahir, al recinte de Can Ricart. Foto: D. CAMINAL
Membres del col·lectiu okupa, ahir, al recinte de Can Ricart. Foto: D.
CAMINAL
AGÈNCIES
BARCELONA
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha qualificat d'"impossible" negociar amb
els okupes que actualment estan a Can Ricart mentre segueixin ocupant el
recinte fabril i desenvolupin "una polÃtica de fets consumats", perquè,
segons ha dit, això seria "la pitjor pedagogia".
En una entrevista a Telecinco, Hereu ha tornat a mostrar les discrepà ncies que
hi ha en el si del Govern tripartit de Barcelona respecte a aquesta qüestió,
ja que mentre que el PSC i ERC van rebutjar pactar amb aquest col·lectiu
durant l'ocupació, ICV aposta per començar a negociar i no imposar aquest
tipus de condició.
"La cultura de treball de l'ajuntament"
"Amb polÃtica de fets consumats i amb ocupació és impossible la negociació",
ha advertit Hereu, que ha recordat que a Barcelona "hi ha milers d'entitats" que
treballen en diferents aspectes, com "el cultural, l'educatiu i el social", i el
que fan és "cooperar i col·laborar amb l'ajuntament".
Segons l'alcalde, des del consistori s'adopta "una cultura de treball amb les
entitats", però no accepten "fets consumats" d'algú que "pot considerar que
té més drets que la resta de ciutadans", ja que això, segons ha subratllat,
"seria la pitjor pedagogia".
Espais públics per a les arts escèniques
El dirigent socialista ha reclamat als okupes que "no barregin reivindicacions
que puguin semblar legÃtimes, i que de fet ho són", amb mètodes que
"atempten contra les mÃnimes regles democrà tiques i la convivència". "El
lÃmit és afectar negativament la convivència", ha advertit Hereu.
Respecte a la petició dels okupes de Can Ricart en el sentit que l'Ajuntament
de Barcelona els cedeixi un espai per poder assajar les seves prà ctiques de
circ, ha replicat que "el que reivindiquen Barcelona ja ho té".
Hereu ha recordat que a la ciutat hi ha espais, "cedits pel Govern local", on
"es desenvolupen arts escèniques com el circ". L'alcalde ha destacat que
Barcelona és "pionera en aquest tema" i "està oberta a qualsevol expressió
cultural".
Les crÃtiques de CiU i PP
D'altra banda, respecte a les crÃtiques dels grups municipals de CiU i PP, que
acusen l'Ajuntament d'haver estat permissiu amb els okupes de la ciutat, ha
afirmat que ell no ha participat "mai" en "la cultura de la mà niga ampla".
L'alcalde ha remarcat que "Barcelona té una cultura de tolerà ncia i de
progrés", però alguns, en clara al·lusió a aquest col·lectiu, "han confós
aquesta cultura cÃvica i aquest esperit amb poder minar els drets dels altres
ciutadans".
Trias considera que el recinte de Can Ricart "encara es pot salvar sencer"
05/12/2006 19:19 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183381
El president del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier
Trias, ha considerat avui que el recinte fabril de Can Ricart, actualment
ocupat per col·lectius antisistema, "encara es pot salvar sencer", malgrat
l'aprovació del projecte municipal, que no conserva la totalitat del recinte.
En declaracions a Catalunya RÃ dio recollides per Europa Press el dirigent de
CiU s'hi ha posicionat sobre el projecte impulsat pel govern municipal i que el
passat 24 de novembre es va aprovar de manera definitiva en el marc del Ple
municipal.
El projecte, elaborat després de diverses modificacions, preveu respectar el
70% del recinte construït fins al 1930 i respectar el 98% del sostre de
l'anomenat aixecament Fontserè. Tot i això, l'aposta municipal no té el
suport dels veïns, que demanen augmentar el nivell de preservació.
Segons Trias, "el moviment veïnal impedirà la destrucció del recinte fabril"
perquè "no té lògica no salvar-lo". "L'Ajuntament de Barcelona s'ha obcecat
amb Can Ricart", però "no podrà aguantar la pressió veïnal i de tot el
món", ha assenyalat.
6/12/2006 Edición Impresa CONFLICTE AL POBLENOU
El jutge no té previst desallotjar Can Ricart de forma imminent
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idn
1. ? El magistrat portarà la causa com qualsevol procediment penal
ordinari per usurpació
2. ? La norma més dura que demana Hereu requereix que les Corts canviïn
la llei d'enjudiciament civil
Un grup d'okupes netegen una de les naus industrials de Can Ricart, ahir. Foto:
FERRAN NADEU
MONTSE MARTÃ?NEZ / DAVID PLACER
BARCELONA
Els okupes de Can Ricart no seran sorpresos per un desallotjament fulminant.
Fonts judicials van confirmar ahir que el jutge encarregat del cas té
intenció de tramitar la causa com qualsevol procediment ordinari per
usurpació i fins i tot no descarta instar la via civil, que considera més
adequada per als drets de possessió.
A més, no s'ha de perdre de vista que la fiscalia, el posicionament de la qual
és fonamental, no instarà el desallotjament. Una ordre interna dictada pel
recentment jubilat fiscal en cap, José MarÃa Mena, donava instruccions als
seus fiscals per no acusar per delictes d'usurpació.
El jutge que s'ha fet cà rrec del cas és el titular del Jutjat d'Instrucció
número 27 de Barcelona, Emili Soler, el mateix que el cap de setmana passat,
en funcions de guà rdia, va denegar el desallotjament urgent. Fonts judicials
van explicar que la primera decisió que ha pres ha estat citar els propietaris
de les velles naus industrials perquè acreditin la propietat amb la
documentació pertinent. La compareixença està prevista per dilluns que ve.
SENSE PRESSES
Les mateixes fonts van informar que el jutge mantindrà el criteri que va
plasmar el cap de setmana passat quan va denegar als Mossos l'autorització per
desallotjar. "Ni consta que la finca amenaci ruïna, cosa que suposaria un
perill per als seus habitants, ni que estigui pendent la immediata demolició,
ni que la seva no realització del desallotjament representi despeses
quantioses i perjudicis irreparables per al propietari", reflecteix l'acte
dictat pel magistrat diumenge passat. I afegeix: "La referida finca no alberga
actualment cap activitat mercantil ni fabril ni és domicili de persones o
famÃlies, i està totalment buida a l'espera de la seva sort urbanÃstica".
REFORMA COMPLICADA
Mentrestant, la reforma legal proposada per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,
per permetre que la policia pugui desallotjar amb urgència una propietat
privada ocupada il.legalment --com passa amb les públiques-- tindrà grans
dificultats per ser concretada. Antoni Lucchetti, advocat dels okupes de La
Makabra, va afirmar que l'única via per aconseguir aquest propòsit és
modificar la llei d'enjudiciament civil, vigent des del 1881 --temps d'Alfons
XII-- i reformada parcialment per última vegada el gener del 2000. "Cap norma
autonòmica o local pot anar per sobre d'aquesta llei, que no és orgà nica,
però és molt important. Per a la seva reforma, necessitaria majoria a les
Corts", va dir Lucchetti.
Els okupes van rebutjar que la policia pugui desallotjar espais privats perquè
això suposaria "una intromissió del poder públic en la propietat privada".
Tota una contradicció ideològica que el seu portaveu, Nico Bonnieure, va
resoldre a l'assegurar que "la propietat privada ja té suficients defensors i
no fa falta modificar la llei perquè es defensi encara més".
Els okupes també van negar que s'emmagatzemin substà ncies inflamables a
l'interior del local que puguin posar en perill la vida dels seus ocupants, tal
com havia advertit dilluns l'ajuntament. "S'inventaran qualsevol cosa per
desallotjar-nos, però ja han vingut Arquitectes sense Fronteres i han
certificat que les naus es troben en perfectes condicions. Només hem trobat
algunes substà ncies de difÃcil maneig, però no inflamables. Vindrà una
empresa de neteja de naus industrials per emportar-se-les", va explicar Jordi
MartÃ, portaveu dels okupes.
Els esquà ters també van destacar que el jutge del cas s'ha mostrat a favor que
les okupacions siguin tractades per la via civil i no per la penal. El
col.lectiu va continuar amb el condicionament de Can Ricart. Ahir ja havien
netejat i ordenat una nau completa, on van col.locar cadires, sofàs i taules
amb espelmes.
-----------
«Okupas» y Salvem Can Ricart, de la mano. abc, 6 diciembre 2006
http://www.abc.es/20061206/catalunya-catalunya/okupas-salvem-ricart-mano
El Ayuntamiento de Barcelona confÃa en que la «okupación» de Can Ricart no
acabe como el de las casernas de Sant Andreu. Por esta razón, el Consistorio
informará al juez de la hipotética presencia -no confirmada- de personas
indocumentadas o con problemas con la Justicia dentro del recinto. En todo
caso, la alianza entre «okupas» y la Plataforma Salvem Can Ricart, que pide
salvar Ãntegramente el recinto, hace que la resolución del problema sea más
compleja. Ayer celebraron una rueda de prensa conjunta. En paralelo, el grupo
de CiU se posicionaba ayer en favor de conservar todo el conjunto.
---------------
*Proximidad* oriol bohigas 06/12/2006
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Proximidad/elpepuespcat/20061206/
Desde hace meses oigo en los ambientes polÃticos -y sobre todo en los
electorales- el propósito vago pero insistente de alcanzar una mayor
proximidad en las decisiones y en la ejecución de los programas de Gobierno.
La "proximidad" se cita como una panacea. Se entiende que se trata de una mayor
aproximación al ciudadano, a sus demandas y aspiraciones, e incluso a una
mejora en la transparencia informativa y en los posibles cauces participativos.
Hasta aquà no hay reparos. Pero esgrimir la aproximación como gesto
prioritario, definitivo y automático para la corrección radical de los
errores de gobierno parece ser consecuencia de un insuficiente contenido
polÃtico. O, incluso, una manera de disimular esa insuficiencia y afirmar un
apoliticismo grave a favor de una simple gestión consensuada.
Un fundamento de la democracia es la participación directa y, por lo tanto, el
establecimiento de una proximidad que permita polÃticas reales al servicio de
las realidades populares
No hay duda de que un fundamento de la democracia es la participación directa
de la ciudadanÃa y, por lo tanto, el establecimiento de una proximidad que
permita polÃticas reales al servicio de las realidades populares. Pero no ha
de interpretarse como una manera de aminorar o condicionar con gestos
populistas, la autoridad y el valor direccional y pedagógico de la polÃtica.
La aproximación ha de ofrecer datos para fortalecer los grandes cambios
sociales que la polÃtica ha de promover, en contra de la conformidad
conservadora que a menudo se genera entre la ciudadanÃa amorfa. No es lo mismo
una proximidad como instrumento pedagógico para las transformaciones sociales
propuestas por la polÃtica que una proximidad que acepte acrÃticamente
aquella conformidad conservadora. Y me temo que algunos de los polÃticos que
invocan la proximidad lo hacen en términos populistas con la aspiración de un
consenso acrÃtico y despolitizado. ¿Una proximidad para llegar con autoridad a
la transformación social alejándose de la vulgaridad facilona o una proximidad
para ausentarse de la polémica y de las decisiones comprometidas e impopulares?
¿Una proximidad para fortalecer la acción polÃtica o para dejar el gobierno
en manos de unos buenos gestores?
Quizás los peligros sean más evidentes en la polÃtica cultural y educativa.
Gestionar un museo de acuerdo solamente con los conocimientos y los gustos del
público en general serÃa tan estrambótico que no hace falta discutirlo. Pero
favorecer los museos que tienen mayor cota de visitantes y rehuir los que
producen experimentos minoritarios, empeñarse en premiar los programas de
radio y televisión según su audiencia, subvencionar preferentemente a los
espectáculos de menor cuantÃa cultural en atención a su popularidad,
señalarÃa unas lÃneas peligrosas en las que se abandonan la exigencia de
calidad, los esfuerzos de modernización e incluso los elitismos culturales
como factores indispensables para ejercitar una pedagogÃa sobre toda la
sociedad. Una pedagogÃa que no podrá evitar ciertos aspectos coercitivos:
mostrar el arte de calidad, imponer la buena literatura y los buenos programas,
exigir una "buena educación" en lugar de lo que el público reclama puede
dañar las incultas expectativas de diversión de la mayor parte del público
e, incluso, ser acusado de alejamiento aristocrático respecto al pueblo
soberano. Pero para gobernar democráticamente hay que defender los principios
polÃticos con un cierto distanciamiento intelectual, indispensable para una
aproximación a la realidad, bajo la dirección de unos ideales programados.
Sin ideas propias y sin debate no hay polÃtica y el Gobierno, en tal caso, se
reduce a una gestorÃa de la inmediatez. Ser muy -demasiado- eficaz no equivale
a ser un buen polÃtico.
Hace poco Beth GalÃ, presidenta del FAD, ha denunciado públicamente un tema
que, a pesar de su aparente nimiedad, es un buen ejemplo: la falta de
pedagogÃa cultural que acredita el horrible belén montado en la plaza de Sant
Jaume. Después de algunos años de construir unos belenes que se esforzaban en
ser innovadores con un nuevo lenguaje y una interpretación laica, festiva y
dialogante, ahora se presenta un pésimo espectáculo de cartón-piedra que
disimula la barbarie con la falsa tradición y que niega cualquier intento
educativo. El espectáculo es tan disparatado que ni siquiera consigue aquella
aproximación propuesta. Los ciudadanos están hoy mejor educados y ya no se
sienten identificados con ese pastel de mal gusto.
Ese es uno de los problemas de la proximidad, sobre todo en temas de mayor
envergadura y de mayor complejidad polÃtica: ¿A quién hay que aproximarse y
cómo hay que hacerlo? ¿Qué proximidad se puede invocar, por ejemplo, en el
desalojo de La Makabra y en la posterior ocupación de Can Ricart con un cariz
de programa polÃtico? ¿A los okupas, a los propietarios especuladores, a los
vecinos que piden tranquilidad y orden público, a los esperanzados con la
lucha contra el sistema? ¿Es posible decidirlo sin la autoridad de un sistema
de ideas polÃticas? ¿A quién se aproxima un Gobierno que opta por la
gestión eficaz de los problemas de "las personas" -como dicen enfáticamente-
y no considera prioritarios, por ejemplo, los temas identitarios? ¿Cómo hay
que clasificar las distintas demandas vecinales si no hay una teorÃa, una
autoridad y un proceso pedagógico? ¿A quién hay que aproximarse para aprobar
una planificación urbana?
---------------
Quina Constitució?
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/06/294325.htm
Josep SeguÃ, rector menorquà de Villacarlos, que no va cedir al xantatge de
Doña Carmen Polo de Franco i que sempre ha estat valent i lúcid, feia classes
al centre de formació professional de Maó.
I aprofitava cada mes de desembre per organitzar, amb suport oficial -les Illes
eren, sense competències en ensenyament, territori MEC (Ministerio de
Educación y Ciencia)-, una setmana sobre la Constitució: i si un any parlaven
de la pena de mort o del sentit de les presons, l'any següent el tema era el
del patrimoni o el de l'atenció a les persones amb discapacitat. I un llarg
etcètera.
SeguÃ, capellà però cristià , havia fet una lectura generosa de la
Constitució i la llançava contra els governs, tan gasius a l'hora
d'aplicar-la com generosament retòrics quan la invocaven tothora i arreu.
Per què no dediquem enguany la celebració de la Constitució a glossar el seu
article 27, que parla del dret de tothom a un habitatge digne -"els poders
públics promouran les condicions necessà ries i establiran les normes
pertinents per tal de fer efectiu aquest dret"- i també diu que és obligació
dels poders "impedir l'especulació"?
L'acte de l'ajuntament del Cap i Casal es podria fer al Poblenou, a Can Ricart,
on hi ha actors disposats a recitar els preceptes constitucionals que
demostrarien a quina herència democrà tica no volem renunciar. És un parer!
Ignasi Riera
Escriptor
----------------------
Activismo Social
Okupas en peligro
El Ayuntamiento de Barcelona quiere acelerar el desalojo de Can Ricart alegando
su mal estado
06/12/2006 | Actualizada a las 03:31h | Barcelona
http://www.lavanguardia.es/gen/20061206/51295273230/noticias/el-ayuntami
Óscar Muñoz | La okupación de Can Ricart no puede enquistarse. Ésta es la
determinación del Ayuntamiento de Barcelona, que no desea que el antiguo
recinto fabril, que ya ha sido causa de un largo conflicto con los vecinos que
reclamaban mantenerlo prácticamente en su totalidad por su valor
arquitectónico, vuelva a ser un problema que se dilate en el tiempo, esta vez
vinculado al fenómeno okupa.
Por ello, los responsables municipales buscan cómo lograr que las personas que
se instalaron el sábado en las naves, en su mayor parte procedentes de la
desalojada La Makabra, abandonen el inmueble por las buenas o por las malas.
Hay muchas dificultades de tipo legal. A ellas se refirió anteayer el alcalde,
Jordi Hereu, quien reclamó cambios para poder hacer frente a este fenómeno.
Que el bien usurpado sea de propiedad privada complica las cosas. Con todo, el
gobierno de la ciudad no piensa ver cómo evoluciona el caso desde la barrera y
quiere usar todas las armas disponibles. Una vÃa que podrÃa acelerar el
desalojo, en la que ya trabajan los técnicos, es demostrar que el espacio
ocupado no reúne las condiciones de habitabilidad mÃnimas, no sólo para
residir, también para llevar a cabo las actividades artÃsticas que se han
previsto.
Los responsables del Ayuntamiento ven en la okupación de Can Ricart un paso
más en el pulso que mantiene el colectivo okupa con las administraciones,
según coinciden las fuentes municipales consultadas por La Vanguardia.Este
movimiento, añaden, "selecciona muy bien sus objetivos, que suelen ser fincas
en las que hay algún problema con la propiedad, lo que les da un colchón
legal para poder quedarse allà tres o cuatro años". Y, ante situaciones de
este tipo, los técnicos del Ayuntamiento consideran que suele haber poco
margen de actuación y, cuando lo hay, las trabas legales son innumerables.
La vÃa penal, que está abierta en el caso de Can Ricart, aunque es la más
expeditiva, no suele prosperar (véase información adjunta). Al no estar
afectado directamente, el Ayuntamiento no se puede personar en la causa como
acusación particular. Únicamente la queda ejercer la acción popular porque
podrÃa interpretarse que hay intereses públicos más amplios en juego, como,
por ejemplo, la aplicación del plan urbanÃstico del antiguo complejo
industrial, que ya tiene luz verde inicial. Pero en el Ayuntamiento hay poca
confianza en que este camino acabe dando frutos.
La vÃa civil es la más adecuada, según los técnicos consultados, pero tiene
el problema de que suele ser lenta. Asà las cosas, si se quiere actuar ya, sin
cerrar las posibilidades antes apuntadas, hay que tomar en consideración otras
opciones. Por ello, el Ayuntamiento, en aplicación de sus competencias, se
propone inspeccionar los edificios ocupados para comprobar si reúnen las
mÃnimas condiciones fÃsicas. El hecho de que allà se vayan a hacer ensayos
de varias disciplinas artÃsticas, básicamente de circo - para ello se está
habilitando una nave que se quiere convertir en taller- y que pueda reunirse un
gran número de personas en su interior son elementos que se van a tener en
cuenta y comunicar al juez. Tampoco está claro que el inmueble no amenace
ruina y que los materiales inflamables que hay en el interior sean peligrosos.
Estos últimos extremos han sido rechazados por los okupas, que dicen tener un
informe de Arquitectes sense Fronteres que certifica el buen estado de las
naves. Para que los técnicos puedan inspeccionar los espacios ocupados de Can
Ricart, sus actuales residentes deben dejarles entrar. Si no lo hacen - están
en su derecho puesto que han consolidado un domicilio-, hará falta una
autorización judicial expresa, que el Ayuntamiento ya ha previsto solicitar.
«Okupas» y Salvem Can Ricart, de la mano. 6 diciembre 2006
http://www.abc.es/20061206/catalunya-catalunya/okupas-salvem-ricart-mano
El Ayuntamiento de Barcelona confÃa en que la «okupación» de Can Ricart no
acabe como el de las casernas de Sant Andreu. Por esta razón, el Consistorio
informará al juez de la hipotética presencia -no confirmada- de personas
indocumentadas o con problemas con la Justicia dentro del recinto. En todo
caso, la alianza entre «okupas» y la Plataforma Salvem Can Ricart, que pide
salvar Ãntegramente el recinto, hace que la resolución del problema sea más
compleja. Ayer celebraron una rueda de prensa conjunta. En paralelo, el grupo
de CiU se posicionaba ayer en favor de conservar todo el conjunto.
Jordi Portabella posa com a exemple La Violeta per parlar de Can Ricart
escrit per Redacció · Fotos: Eric Lluent
http://www.transversalweb.com/index.php?option=com_content&task=view&id=
dijous, 07 desembre de 2006
·Un portaveu dels okupes de Can Ricart considera que els processos de participació ciutadana estan "morts" des de pla de reforma de la plaça Lesseps Protesta a Can Ricart
El segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Jordi Portabella, ha posat com exemple el procés de negociació que es va establir amb diverses entitats culturals del barri per obtenir finalment La Violeta com espai municipal en el conflicte que actualment gira al voltant del desallotjament de la Makabra i posterior okupació de Can Ricart. "La via per resoldre les demandes justes que rep l'Ajuntament és la negociació, en què tot el món seu a taula i cerca solucions", ha afirmat el regidor republicà . Portabella ha demanat igualment que Imma Mayol, presidenta del grup d'Iniciativa per Catalunya i tercera tinent d'alcalde del consistori, expressi la seva opinió i la seva postura sobre l'okupació de les naus de Can Ricart per part del col·lectiu d'artistes La Makabra.
Mayol però, ha decidit que sigui el portaveu ecosocialista, Ricard Gomà , qui expressi la postura d'ICV. Gomà , en aquest sentit, és partidari d'iniciar una negociació amb els okupes per buscar una alternativa a les seves activitats.
Protestes de suport a Can RicartEl 100% de Can Ricart
D'altra banda, els okupes que es van instal·lar dissabte passat a una de les naus de Can Ricart han anunciat la seva intenció d'unir-ser als veïns de Poblenou per reclamar a l'Ajuntament la preservació "sencera" d'aquest espai. El consistori barcelonó va aprovar en el darrer plenari respectar el 70% del recinte construït fins 1930 i respectar el 98% del sostre del denominat Aixecament Fontseré. No obstant, el pla municipal no compta amb el suport de la plataforma 'Salvem Can Ricart', integrada per l'associació de veïns del Poblenou, col·lectius d'artistes i urbanistes de Barcelona, que demanen augmentar el "nivell de preservació".
En una roda de premsa d'aquesta setmana, el col·lectiu de la Makabra instal·lat a Can Ricart considera que "l'Ajuntament no ha mostrat en cap moment la disposició de negociar la cesió d'un espai tal i com van anunciar quan van desallotjar la Makabra i aquesta actitud ens frena". Jordi MartÃ, un dels portaveus del col·lectiu okupa, considera que l'Ajuntament "no escolta ni respon mai a les preguntes" i ha certificat la defunció dels "processos de participació ciutadana" iniciats després dels moviments veïnals per la plaça Lesseps i l'eix Llacuna fa quatre anys.
---------------- |
Mira també:
http://www.lamakabra.org
http://www.salvemcanricart.org
|
This work is in the public domain |
|
|
