|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Can Ricard: Què està passant al Poblenou?
|
|
per Lamakabrai+
Adreça: info@lamakabra.org |
03 des 2006
|
|
La lluita per recuperar Can Ricard i per lliberar espais de creció s'arrela en la memòria històrica del Poblenou. |
Què està passant al Poblenou?
Com a bons ciutadans i com s'ens invita a fer un exercici de memòria històrica, en aquest any assenyalat, doncs ens hi posem (que'ns disculpin els historiadors professionals i l'acadèmia; els ciutadans de a peu també tenim la nostra memòria).
Més enllà del botí d'una explotació ferotge, la fàbrica i els obrers eran molt mal vistos pels franquistes. I Poblenou era conegut com el Manchester català; tot un perill! En aquest barri va germinar el naturisme, l'enciclopedisme, el cooperativisme, el republicanisme, el socialisme utòpic, l'anarquisme... I així quan va arribar l'alçament feixiste, el 18 de juliol del 1936, del Poblenou surtiren el gruix de combatents que el van derrotar a Barcelona i que van iniciar una revolució inédita.
Així que el model ideal de ciutat pels franquistes fou la del turisme de luxe,
'la ciudad de ferias y congresos', la del diner fàcil. I, en particular, volien convertir el Poblenou en una ?Copacabana del Mediterrani?, un
paradís pers rics i adinerats, per les màfies de tot el món mundial, net de pobres, d'obrers i de tot vestigi que recordes que la riquesa, la cultura i la política de Barcelona i Catalunya s'han fet, en una part molt significativa,
al Poblenou. I en aquest ?somni? li van dir ?Plan de la Ribera?.
Naturalment el Poblenou no ho va permetre; eran finals del seixanta i la lluita contra la dictadura era molt forta i el barri era barri.
Han passat el anys i, amb les Olimpiades, la ciutat és va contagiar d'una mena 'd'al·lucinació col·lectiva' anomenada 'Barcelona'. Un nou
urbanisme s'ha anat impossant. L'urbanisme de l'especulació, dels desnonaments, de la violència inmobiliaria, de la segregació i expulsió de
ciutadans, de la destrucció de la memòria històrica, de la persecució de la cultura independent. de la deslocalització de les empreses catalanes...
Finalment, el 'Plan de la Ribera' s'enlairava amb la construcció de la Vila Olimpica, la fogera de les vanitats provincianes del Fòrum 2004 i els
projectes urbanístics del 22arroba (22@) --una societat mercantil de capital íntegrament municipal i de la que també forma part una altre societat privada municipal, l'Institut de CUltura de Barcelona (ICUB).
D'ença de la seva creació a finals del 2000, el 22arroba, enlloc de comprar a preu de sol industrial (o expropiar) per construir vivenda social, fer-hi equipaments, protegir el patrimoni col·lectiu industrial i potenciar les iniciatives creativas de la ciutat, ha utilitzat les requalificacions per enriquir als antics propietaris i convertir-los en especuladors inmobiliaris, empendre-la contra el barri, els seus habitants i el patrimoni de totes, per
fer-hi... oficines i hotels!
Els fets parlen:
- centenars d'industries i de tallers de producció cultural desnonats i
tancats,
- un munt de fàbriques enderrocades,
- els testimonis dels crims franquistes pràcticament esborrats (com el Camp de
la Bota, on foren afusellades mil setcentes quatre persones, i el camp de concentració d'el Canem),
- la sustitució social al barri (reflex també de la perdua de 241.258 habitants de Barcelona, des del 1970 fins el 2001),
- la conversió d'espais populars com la Rambla del Poblenou o la Plaça Prim en una mena de 'parc temàtic',
- i un 'Pla de Patrimoni' que's poc més que una coartada per fer-hi lofts
de luxe i privatitzar espais públics.
Potser un dia s'estableixi una 'Comissió de la Veritat' sobre el 22arroba i es façi justícia.
A les nostres oïdes resonen aquelles paraules... "se acercaba el final de la dictadura franquista y las ansias de libertad hicieron que las calles de
Cataluña se llenaran de comediantes, titiriteros, músicos y saltimbanquis dispuestos a protagonizar una revolución creativa". s'acosta una nova
revolució creativa? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Can Ricard: Què està passant al Poblenou?
|
|
per Santako |
03 des 2006
|
Em fa molta gràcia, per no dir fàstic, la gent que son pseudo "bons ciutadans", "ciutadans exemplars", que no dubten en defensar al poder, que no dubten en animar a que la policia o mossos actuïn amb contundencia, que no dubten en defensar a aquells que estan fent pisos cada cop més cars (com es el cas de la propietaria de Can Ricart, una immobiliària). Potser pensen que ells aconseguiran esquivar les hipoteques, que no els caldrà trobar lloc on poder desenvolupar-se artisticament o ideologicament, que els seus fills viuren tan "bé" com ells. Pero en veritat no s'ho creuen ni ells. Arribarà un moment en que s'adonin de que fa molts anys (no es res nou) anem a pitjor, no nosaltres (els moviments socials), sinó la societat en general, situació promoguda pels politics que ells defensen, per la policia que ells defensen, pels constructors i les immobiliaries que ells defensen, pels jutges que ells defensen, per l'exèrcit que ells defensen, per les ETT's que els defensen... Algún dia aquesta gent també obrirà els ulls, bueno això si no tenen "enchufe" en algun lloc, i potser també es munten al nostre carro, per que nosaltres no nomès defensem els nostres drets i interessos sinó que a més lluitem per una societat més justa, lluitem per una politica de base on siguem nosaltres els que decidim, i no una colla de politics que cobren sous deorbitats per fer els que ells volen, per construir Fòrums, gratacels, hotels, per fer el 22@, un nou barri d'oficines i hotels on abans hi havien fàbriques i vivendes. Per fer en definitiva una ciutat més per a turistes que per a autoctons.
No us equivoqueu!! Nosaltres no som els vostres enemics, sinó que son els que dia a dia ens roben, ja sigui a la feina treballant cada cop més hores per un salari més baix; ja sigui comprant o llogant un pis amb preus cada cop més alts; ja sigui als supermercats on cada cop costa més mentres que els productors d'aquests productes cobren el mateix o inclós menys; ja sigui a la universitat on cada any pugen les matrícules i més ara amb el Procès de Bolonya; ja sigui a la nostra ciutat amb uns politics que es pugen els sous a base dels nostres impostos...
No confungueu a la gent ni us enganyeu a vosaltres mateixos. Aqui tots tenim els mateixos enemics, menys els que com tu tracten de defensar l'indefensable, de defensar els seus interessos, o es que potser també són els teus interesssos?
Em fa ràbia la gent que escriu a Indymedia sense tenir ni punyetera idea i que a sobre va faltant al respecte de la gent, amb l'unica motivació de criticar per criticar, de buscar la confrontació, que moltes vegades aconseguiu.
Nomès us demanaria una cosa: si no us interessa els temes que es solen parlar aqui, més val que romandreu callats i visiteu altres fòrums potser més interessants per a vosaltres.
Salut i endavant companys del Poblenou. Rebeu una forta salutació desde Santa Coloma, i espero que vagi bé per Can Ricart. |
|
Ànim Can Ricart!!
|
|
per Josep |
05 des 2006
|
Salut. Sóc militant de base d'Iniciativa. Sí nois, ningú no és perfecte... però el que vull que se sàpiga és que, com a mínim jo, estic fins als nassos de:
1.- EL MODEL DE CIUTAT NEOCON QUE ENS VOLEN IMPOSAR. En aquest model llardós, o tens calers o te'n vas a fer punyetes. Museus, de pagament, escoles, de pagament, sanitat, de pagament, aparcament, de pagament, respirar, de pagament... És un model postfeixista en què el miratge de l'èxit d'uns quants intents apaivagar les veus de protesta.
2.- EL DISCURS QUE DIMONITZA ELS OKUPES. Jo no en sóc d'okupa. No tinc ni el valor ni el temps necessari. Estic massa lligat per l'espiral de la quotidianitat, però això no significa que m'hagi convertit en un imbècil acrític... Qualificar els okupes de "lladres" és un insult a la intel·ligència. Qui roba realment en aquest país? Com es fa la gent realment rica? Treballant? Que no em facin riure... Ibusa, Don Piso, Vallehermoso, Sacyr, Grupassa... Massa diners, massa interessos, massa podrit tot plegat...
Que per què no em dono de baixa d'Iniciativa... buf... coses dels "espais possibles" de Paulo Freire... però en funció de com respongui el Saura veurem... El problema, nois, és que les decisions que prenen aquesta colla ens acaben afectant directament, vulguis o no. Només en la mesura que se'ls posi en evidència són capaços de rectificar.
ERGO... TOT EL SUPORT AL MOVIMENT OKUPA PEL QUE TÉ DE DENÚNCIA DE LA BRUTAL ESPECULACIÓ A QUÈ ESTEM SOTMESOS.
Ànim gent de Can Ricart!!! Sou un exemple per tots aquells que volem una ciutat per a les persones i no per a les grans corporacions del poder i dels diners.
Josep |
|
Re: Can Ricard: Què està passant al Poblenou?
|
|
per Associació de Veïns i Veïnes de Can Ricart |
07 des 2006
|
Reflexió crítica sobre l'aprovació al Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona de l;enderroc del 30% de Can Ricart -------->
Poblenou ha perdut ja bona part del seu teixit industrial (a Can Ricart, fins l'any passat hi havien 250 llocs de treball) i ha deixat de ser l'aixoplug per a centenars d'artistes i creadors (La Macabra, Nau 21, Can Font , La Escocesa, etc). Hi ha una evident substitució social i les classes populars són foragitades del barri per l'especulació immobiliària promoguda per uns plans urbanístics que comptabilitzen com a zona verda les vies del tramvia i com a equipament "22@" un transformador elèctric. Divendres 24 de novembre de 2006 el Ple Municipal de l'ajuntament de Barcelona aprovà l'enderroc d'un 30% de Can Ricart, sense esperar que la Generalitat (massa embolicada amb els canvis de consellers) es pronuncii al respecte de l'expedient incoat per declarar Can Ricart B.C.I.N. (Bé Cultural d'interès Nacional).
Europa està a punt de perdre un patrimoni arquitectònic únic i excepcional: un conjunt complert de naus industrials, carrers, calderes i xemeneia que, a través d'un enginyós sistema de transmissió energètica per l'època (1853), movia els telers de tota la fàbrica, extreia aigua del pou per tenyir els teixits, etc.
Mentre els catalans perden un patrimoni obrer històric (de Can Ricart sortiren el primers obrers que feren descarrilar tramvies durant la setmana tràgica, doncs les revolucions no es fan en petits tallers, i a principis de segle XX hi havia fins a 3.500 proletaris guanyant-se el pa a Can Ricart) el Marquès de Santa Isabel guanyava 44 milions d'euros (7.320 milions de les antigues pessetes) amb la plusvàlua, per passar de ser propietari d'uns terrenys industrials a tenir 50.000 m2 de sostre edificable; la generació de plusvàlues només s'hauria d'entendre tal com diuen les lleis i el planejament. Han de ser distribuïdes pel bé col•lectiu dels ciutadans/es, sinó com es justifiquen els canvis urbanístics? Aquesta se suposa que és la única i primera justificació, no pas els "pelotazos" econòmics de les immobiliàries. Gràcies a la"generositat municipal" d'un Ajuntament cada cop més allunyat de la legalitat vigent (c/Carbassa, P.E.R.I. eix llacuna , etc) i de les classes populars que, fins ara, li han ofert recolzament electoral, l'especulació ha fet perdre el dret a l'habitatge a bona part del jovent .Sense possibilitat d'emancipar-se i amb una precarietat laboral galopant ,son cada cop més els qui opten per crear-se una realitat paral·lela i virtual consumint tòxics, en una fugida endavant que porta de cap a la follia. Esperem que el poble treballador català aprengui dels seus errors i no els hi torni a donar confiança a qui, és més que evident, no son gens de fiar. Tant de bo que, més d'hora que tard, foragitem el mal govern de la nostra ciutat. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
