|
|
|
Anàlisi :: dones |
|
Manifest unitari contra la violència a les dones
|
|
|
per (penjat per Antoni Ferret) |
01 des 2006
|
|
Lamento no publicar-ho fins ara. No ho he tingut abans. |
PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
Cada cinc dies mor una dona a Espanya assassinada pel seu marit o company. Cada any hi ha més de mig milió d’agressions a dones, de totes les edats, dins l’à mbit familiar. Un 18,3 % de les dones treballadores han patit alguna vegada una agressió d’assetjament sexual. Un 12,1 % de dones, entre 18 i 29 anys, i un 11,2 %, entre 29 i 39 anys, pateixen maltractament. D’aquestes, un 15 % tenen estudis superiors i un 41 %, estudis secundaris.
Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des d’una perspectiva patriarcal els parà metres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes.
Les dones patim molts tipus de violència: la violència econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica… Però hi ha, a més a més, una violència especÃfica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jerà rquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència de gènere.
Segons el Consell d’Europa, entre el
20 % i el 50 % de les dones a Europa són
vÃctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat.
L’Eurobaròmetre del juny de 1999 indicava que un 22 % de les dones europees coneixien alguna dona maltractada, i que un 18 % coneixien algun maltractador.
Als EUA, les dones d’entre 16 i 24 anys són les que pateixen més assalts sexuals i més violència en les seves relacions.
Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70 % de les dones són assassinades al món per les seves parelles o exparelles.
No només hi ha maltractaments dins l’à mbit domèstic, sinó també en el treball i en la societat: Mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència.
Davant d’aquesta colpidora situació només hi cap la denúncia i el rebuig, el posicionament i l’acció.
Volem sensibilitzar la ciutadania
 Desvelant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.
 Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que aturin aquesta violència.
ï‚· Mostrant la nostra posició ferma sempre a favor de les vÃctimes i de les persones i dels col·lectius que les sostenen i en contra dels mal-tractadors.
 Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.
Exigim TOLERÀNCIA ZERO ALS MALTRACTAMENTS
1. L’EFECTIVITAT I L’EFICÀCIA DE LA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Partim de l’avenç que suposa l’existència d’aquesta Llei. Demanem el seguiment per part dels moviments socials i dels ciutadans per tal que es generin els recursos necessaris per a l’aplicació d’aquesta llei. Volem assegurar que s’acompleixin tots els plantejaments de la Llei que beneficiïn les vÃctimes en els diferents à mbits: justÃcia, sanitat, ensenyament, serveis socials, hisenda, treball... I que la Llei sigui susceptible de modificacions rà pides segons el seu funcionament, de manera que tingui en compte les aportacions dels col·lectius de dones i que estigui contra la violència de gènere.
2. JUST�CIA R�PIDA I EFICAÇ PER A LES DONES MALTRACTADES
Que els jutges i jutgesses, els i les fiscals, les advocades i els advocats respectin les dones com a persones i ciutadanes, que portin a terme una justÃcia rà pida i eficaç, que en cap moment justifiqui els maltractaments, mesures disciplinà ries per als que abusen del seu poder i utilitzen una jurisprudència basada en la desigualtat, la prepotència i l’opressió fent servir normes que humilien i degraden les dones amb impunitat.
3. ESPECIALITZACIÓ DELS RECURSOS I FORMACIÓ DE PROFESSIONALS SEGONS L’ESPECIFICITAT SOCIAL I CULTURAL DE LES DONES
Les dones que pateixen violència de gènere són de procedències molt diverses, tenen diferents recursos econòmics i educatius, també diferents edats i de vegades pertanyen a cultures minorità ries, tenen deficiències fÃsiques o psÃquiques, etc. Per tant, calen recursos i professionals per tractar en igualtat a totes les dones maltractades, adaptant els serveis existents a les necessitats individuals.
4. ATENCIÓ A TOTES LES DONES IMMIGRANTS
Que siguin defensades, sostingudes i ateses, i que els recursos destinats contra la violència de gènere arribin també a totes les dones immigrants, tot i que no estiguin en una situació regulada. No podem fer invisibles les dones “sense papers� que també pateixen violència i són les que estan encara més desprotegides.
5. EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Partint del carà cter social en què es basa la violència de gènere, s’ha de treballar per la seva eliminació des de la base de l’educació i la socialització preventiva, desmitificant els models amorosos desiguals i d’atractiu que segueixen pautes de masculinitat hegemònica.
6. ACCIÓ PREVENTIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
La funció educativa i socialitzadora que tenen els mitjans de comunicació, en forma de revistes, sèries, pel·lÃcules, etc., sobretot en el sector jove, ha de servir per prevenir la violència de gènere . Per això aquesta funció cal que sigui enfocada des de oposició a tot tipus de maltractament i des de la presentació de models de relació basats en la igualtat i el respecte mutu.
7. SUPERACIÓ DELS ABUSOS EN L’ÀMBIT LABORAL
Cal acabar amb les desigualtats que provenen de l’à mbit laboral, des dels à mbits més generals, com ara la superació de l’atur, la precarietat, la desigualtat salarial, la segregació ocupacional i la discriminació per maternitat de les dones, fins als à mbits més especÃfics, com ara l’assetjament sexual de les dones. |
This work is in the public domain |
