|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
La mentida de l'Espanya plural
|
|
|
per PSAN |
29 nov 2006
|
|
La mentida de l'Espanya plural |
Lluita 251 - La mentida de l'Espanya plural
De fa tres anys ençà, a partir de l'entrada del PSOE al govern de la Generalitat de Catalunya i al govern de l'estat espanyol, amb el suport d'ERC en ambdós casos, s'ha fet present un discurs que, per la part catalana, llançava les campanes al vol tot anunciant la bona nova de l'ocasió històrica que es presentava per fer un gran pas endavant en el reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat. De fet, plantejar la qüestió d'aquesta manera estatal, i no com a pas en favor del reconeixement de la nació catalana, ja tenia un punt d'espanyolisme.
La realitat és, però, que l'únic gran pas que està fent el PSOE respecte a la nació catalana és incrementar, fins a uns extrems on mai no havia arribat, el grau d'espanyolitat del seu partit i, amb ell, de la seva àrea d'influència. El Zapatero somrient, plural, del Barça i progressista (en alguns temes de política general) ha imposat una transformació dels PSIB, PSPV i PSC cap a l'espanyolització com cap altre dirigent anterior del PSOE no ho havia fet, fins al punt que aquestes sigles regionalitzades semblen ja ridícules i obsoletes.
Ha pactat els estatuts amb les dretes regionals (a l'Aragó, també, contra la catalanitat de la Franja) i imposa aparells, candidats i línies d'actuació que mai no provenen dels sectors catalanistes, avui ja de tot minoritzats, d'aquest partit. De fet, és constatable que, de catalanistes, cada vegada n'hi ha menys i amb menys pes als PSOE locals de casa nostra i que, consegüentment, ja no hi entra jovent amb un mínim de consciència nacional o lingüística catalana.
Desemmascarar la veritable cara espanyolitzadora de Zapatero i dels seus delegats és una obligació imperiosa, més encara quan hi ha qui, tot i dir-se independentistes i després de les galtades que n'han rebut, encara continua aferrat a un discurs enaltidor d'un personatge i un partit que, en lloc de reconèixer la nació catalana i el seu dret d'autodeterminació, no volen cap altra cosa que la seva seva espanyolització progressiva. Per no fer, aquest partit ja no fa ni gestos catalanistes. Potser que tot això, en la mesura que es faci evident, ajudarà a redefinir amb claredat la política catalana.
Editorial núm. 251 del Lluita, PSAN. |
Mira també:
http://www.psan.net/lluita/
|
This work is in the public domain |
