|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Ni MAT, ni escalfament!
|
|
|
per CJC- Joventut Comunista |
29 nov 2006
|
|
|
Ni MAT, ni escalfament global!
El debat davant la perspectiva d’un món que no és sostenible, ni socialment ni ambiental,
no és aliè a ningú, tant a través de les preocupacions globals davant l’ús indiscriminat de recursos naturals limitats, com a través de les nombroses crítiques a la instal·lació de la línia de molt alta tensió (MAT) que pretén connectar elèctricament França i Catalunya. Però és possible que la solució a aquestes problemàtiques, tant a nivell local com global, es pugui portar a terme des de l’actual sistema capitalista?
Nosaltres creiem que no.
El passat 16 de Novembre va tenir lloc a Girona una cimera hispano-francesa entre Zapatero i Chirac, on ambdós alts dirigents de l’Estat Espanyol i francès, respectivament, van acordar, entre d’altres temes, accelerar la instal·lació de la línia de molt alta tensió (MAT) d’interconnexió elèctrica entre els dos països, per a la qual demanarien el recolzament de la UE, i el nomenament d’un coordinador europeu neutral" que dissenyés el recorregut "òptim" de la línia per abans de l’estiu del 2007. Però malgrat la satisfacció manifesta d’ambdós dirigents, no són poques les posicions crítiques que s’oposen a aquest projecte, tant representants polítics d’ICV-EUiA, com des de la plataforma NO a la MAT, que des de fa 2 anys ha mobilitzat amplis sectors de la societat catalana en contra de la MAT i en defensa del territori, l’últim cop el 12N.
I és que realment l’impacte ambiental, ecològic, econòmic i social que pot tenir el projecte de la MAT sobre el territori i les persones excedeix les suposades necessitats que pretenen justificar la seva execució, que sobretot respon a una estratègia comercial de les grans empreses del sector energètic que, de forma parcial, han decidit què és i què no és progrés, sense tenir en compte el diàleg amb el territori, ni les alternatives a la MAT, que existeixen i que garantirien el desenvolupament de forma sostenible. És així com assistim, un altre cop, a la supeditació de la sostenibilitat del territori i de la vida de les persones al benefici econòmic empresarial.
Però no sols la MAT constitueix un problema de sostenibilitat mediambiental i social a Catalunya, sinó també el túnel de Bracons, el 4t Cinturó, l’ajornament del tancament de les centrals nuclears, la gestió dels residus, el transport i el desenvolupament urbanístic... tots ells exemples que només es poden afrontar amb polítiques que qüestionin l’actual model de producció i gestió del territori, supeditat al guany econòmic, i que plantegin els conflictes des del debat social, una gestió democràtica i descentralitzada dels recursos i del territori, i que no posin tan sols l’accent en els aspectes mediambientals, sinó principalment en les necessitats socials.
Ara bé, per desgràcia, no només existeixen a Catalunya problemàtiques locals que posen en entredit el model de progrés vers la sostenibilitat. Ni tampoc és adequat plantejar la problemàtica del desenvolupament sostenible únicament a nivell local, ja que tant el model de creixement econòmic que la sustenta com els seus efectes tenen una dimensió global, com en són exemples el possible esgotament de recursos energètics en un termini relativament curt de temps degut al seu ús
indiscriminat, la pèrdua de biodiversitat i el canvi en l’ecosistema global, i l’escalfament global i la conseqüent manca d’aigua, que ja avui, per una manca de gestió socialitzada dels recursos hídrics, està sent clau en les guerres a Orient Proper, per l’obtenció del control de les reserves.
A més, no té sentit parlar de desenvolupament sostenible únicament des de la seva vessant ambiental, sinó que, principalment, té una vessant social, ja que la història de l’explotació dels recursos sempre ha anat acompanyada de la història de l’explotació humana. És així com, actualment, vivim una situació d’injustícia social extrema a nivell global, en un món on només un 20% de la població disposa del 83% dels mitjans de vida. Per tant, mentre existeixi l’explotació de les majories per les minories, mentre la majoria no pugui disposar de la majoria dels recursos naturals per a poder cobrir les seves necessitats vitals i socials, no serà possible parlar de desenvolupament sostenible. És a dir, és indestriable una política pel medi ambient dels seus protagonistes: les persones, les seves necessitats, les condicions en què treballen, la terra i el seu medi.
Ara bé, és així compatible el desenvolupament sostenible amb la continuïtat del desenvolupament capitalista?
Sembla que això mateix ens han volgut fer creure darrerament coneguts exponents del model de creixement neoliberal. És el cas d’Al Gore, amb el seu documental Una veritat incòmoda, on ha manifestat la seva preocupació davant l’escalfament del planeta durant la campanya per les darreres eleccions a EEUU, i de Tony Blair, amb la seva nova faceta de "verd", amb motiu dels recents acords presos amb Merkel per a col·laborar en
el Tractat de Kyoto, i per a situar el canvi climàtic entre les prioritats de la propera presidència alemanya a la UE i al G8. Ara bé, aquestes "preocupacions" no són sinó circumstancials davant la vertadera qüestió: que capitalisme i sostenibilitat són estructuralment incompatibles.
Aquesta afirmació respon al fet que la lògica del model capitalista anteposa el mercat i l’obtenció del major guany en el menor temps possible a la sostenibilitat en tots els sentits. És a dir, l’únic que regula l’ús dels recursos en el capitalisme és la llei de l’oferta i la demanda, la qual exigeix contínuament una sobreexplotació humana i dels
recursos naturals sense límits, que permeti sempre ampliar els beneficis en el mercat. Això porta, clarament, a un ritme de creixement insostenible en tots els sentits. Per això mateix, si es pretén solucionar el problema d’arrel, únicament la transformació de la relació entre l’home i la natura no és suficient, ja que sola no condueix necessàriament a la transformació de les actuals relacions econòmiques que determinen el sistema capitalista. Al contrari, és imprescindible, en aquest sentit, una transformació de les relacions de producció que permeti cessar amb l’explotació del 80% de la població pel 20% restant, i que garanteixi, a partir d’aquí, un repartiment equitatiu dels recursos naturals entre aquesta majoria, alhora que permeti planificar de forma racional, en base
a les necessitats vitals reals i socials de la població, l’explotació sostenible d’aquests recursos. Només d’aquesta manera és possible portar a terme una gestió dels recursos democràtica i alliberadora, que tingui en compte les necessitats de la majoria, i no únicament de la minoria.
Finalment, aquestes lluites socials, i en conseqüència també ambientals, no comencen necessàriament exigint solucions directament globals als grans problemes energètics, de sostenibilitat ambiental o d’injustícia social, sinó que també tenen lloc amb la implicació en les problemàtiques locals, com la MAT. És així que, des de la CJC-Joventut Comunista et convidem a lluitar amb nosaltres, tant a nivell local i global, per a un món sostenible socialment i ambiental!!
prem aquí per llegir la resta de Cada Cosa pel seu nom en PDF |
Mira també:
http://www.joventutcomunista.org/cadacosa.php
http://www.joventutcomunista.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per MAT NO |
30 nov 2006
|
|
Hipocrites! ICV-EUiA està al govern. I no té cap mena d'intenció de fer trontollar el tripartit II per cosetes tant insignificants com les que expliques en el text. L'important són les poltrones, el poder i les paraules boniques de sostenibilitat i futur. Mentiders! |
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per comuniska |
30 nov 2006
|
MAT NO:
T'explicare una mica per on crec que van els tirs, ja que esta clar que no ho has entes:
Estem davant la formacio d'un nou govern que sembla que d'entrada no vol prendre una decisio valenta en la questio de la MAT.Nosaltres, formem part d'aquest govern a traves dels dos parlamentaris d'EUiA i militants del PCC, aixi com del conjunt de la coalicio ICV-EUiA, que com sabras esta en desacord amb el projecte de la MAT.
En definitiva, estem al govern i estem en contra de la MAT, i aquest segon fet, no nomes son paraules sino que hem participat activament en el moviment contra la MAT, en les mobilitzacions etc.
Per tant des de CJC, entenem que en una situacio de formacio del nou govern cal fer agitacio per tal de conscienciar a la gent de l'importancia d'aturar el projecte de la MAT. es tracta de promoure la mobilitzacio de la ciutadania, per tal de forcar a aquest nou govern (en que participem) a aturar el projecte.
Aixi, la nostra postura no es en absolut hipocrita. Intentem sumar el maxim de forces tant a dins del parlament com a fora per tal de combatre la MAT. La nostra accio a les mobilitzacions i la nostra accio al govern es complementen, i en funcio de la forca que tingui la mobilitzacio podrem superar la minoria que tenim dins del govern.
La nostra manera de fer politica es clara. Davant la presencia d'un govern d'esquerra plural cal superar la nostra minoria parlamentaria a traves d'una majoria social mobilitzada.
No sempre aconseguirem els nostres objectius (i no per aixo trencarem el govern necessariament doncs la politica de la Generalitat no es limita tansols a una lluita important pero puntual), pero en la mesura en que potenciem la mobilitzacio estarem en millors condicions per assolir-los.
Posem per exemple que hi ha una manifestacio contra la MAT a Barcelona de mig milio de manifestants. T'asseguro que si l'endema no s'atura la MAT sortim del govern. I no cal anar tant lluny segurament.
En definitiva,MAT NO, pots estar mes o menys d'acord amb aquesta estrategia, pero les acusacions d'hipocrites queden fora de lloc. |
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per MAT NO |
30 nov 2006
|
Au va, saps perfectament que no sortirà mig milio de persones a Barcelona contra la MAT, ni moltes menys. Però sí que han sortit 3000 a la Jonquera el maig del 2005, 3000 a Barcelona l'octubre de 2005, 8000 a Girona el desembre del 2005 i altre cop 3000 persones aquest 12 de novembre a Girona. I així estan les coses, sense inflar cap xifra, costa molt i molt que la gent surti al carrer. És de cínics i menypreu dir que "encara que no s'aconsegueixin els objectius, no trencarem el govern". Faltaria més, total per una línia! ...i que si no hi ha prou gent al carrer protestant no podrem aturar la línia. Perquè no surten al carrer els partidaris i s'hi són prou representatius doncs que es faci la línia? Que fàcil és doncs estar en contra la MAT, no? ...si total sabem que no la podrem aturar i no passa res, nosaltres continuarem a les poltrones tant tranquils cobrant i remenant cireres. El que passa és que molts, i entre aquest jo mateix, estem desenganyats de la "política", sí, d'aquesta que tu anomenes "govern d'esquerra plural" també.
El que us haurieu de plantejar-vos és si val la pena estar en un govern que no és capaç de plantar-se davant dels interessos econòmics i que actua d'esquenes al poble. Ostres, amb això de la MAT es veu clarament, qui ous es beneficia de la MAT? A qui beneficia aquest model energètic macro amb grans infrastructures i perjudicials per a la salut? perquè no el canviem? perquè oculten l'informació i menteixen descaradament?...potser perquè els mateixos integrants del govern formen part d'aquesta èlit economica empressarial funebre que habita el planeta? doncs sí!
I si extrapoles la situació a tots els altres camps del poder i del govern, imagina't quin panorama veiem alguns. Especulació immobiliaria, despeses armamentístiques, qüestió nacional, repressió als moviments socials, racisme, tortures, etc, etc |
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per Comuniska |
30 nov 2006
|
Lo del mig milio de persones, era una exageracio.
I si, conec les xifres(no amb tanta precisio certament) perque insisteixo, hi hem participat. I estarem del tot d'acord amb que si be l'esforc realitzat ha estat molt gran, no es menys cert, que hauriem d'aspirar a mobilitzar a molta mes gent, en primer lloc a molts mes dels directament afectats pel tracats, i en segon lloc als qui, com es el meus cas, la linia no em passa precisament a prop de casa, pero no comparteixo el model de desenvolupament que porta implicita.
Et preguntes perque els partidaris de la linia no surten al carrer.
La resposta es clara, perque els partidaris representen una majoria tant parlamentaria com dins mateix del propi govern. La mobilitzacio serveix precisament per compensar les minories dins d'un parlament o dins del mateix govern.
Dius que facil es estar en contra de la MAT.
Ara resulta que analitzem la dificultat d'un posicionament en funcio de si aquest implica directament la sortida d'un govern. Entens, que tenint en compte aixo, encara es mes facil estar en contra de la MAT per tu mateix?
Per mi la dificultat es troba en la feina realitzada, en el treball.Aquest text, s'esta repartint a ma per part de militants de la Joventut Comunista, que entendras que tenen altres ocupacions que posar-se a repartir octavetes a les parades del metro a les 8 del mati. I poso aquest exemple, perque es el mes immediat, pero saps que no es queda en aixo.
Insisteixo, en l'objectiu de mobilitzar contra la MAT trobaras sempre militants d'EUiA al costat.
Sabem perfectament a qui beneficia la MAT (per alguna cosa hem escrit el text), i no compartim en cap cas, la postura majoritaria dins del govern de l'Entesa.
Pero la unica alternativa a aquest govern es un govern amb CIU. De debo creus que un govern on hi hagues convergencia representaria millor els nostres interessos?
De debo penses que el pacte de l'Entesa aixi com els politiques que fara durant els propers 4 anys no estaran condicionades per la nostra presencia?
Quan es tramiti definitivament la Llei de l'Habitatge sortirem de dubtes.
Per ultim seria interessant que aclarissis la ultima extrapolacio que has fet. Quines son les politiques de la Generalitat que han afavorit l'especulacio immobiliaria, les despeses armamentistiques, el reculament en la questio nacional i el racisme.
Respecte a les questions repressives et puc donar part de la rao, i dic part, perque mes enlla de casos puntuals, en general s'ha limitat a aplicar una lleis que no son competencia de la Generalitat. |
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per Comuniska |
30 nov 2006
|
i encara una ultima cosa:
si per aturar la MAT no comptes ni amb EUiA, mes val que pleguis doncs llavors si que no hi ha absolutament res a fer... |
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per MAT NO |
30 nov 2006
|
Tranqui, crec que el problema és de model de democràcia que tenim cadascú. Jo no estic d'acord a què el govern executi la MAT tansols amb el pretext de que l'han votat una serie de gent i tots aquests estan a favor de la MAT. Que facin un referendum! I el 45%(?)d'abstenció a les eleccions passades no volen dir res? No podem decidir quin model de societat volem. O votes o et fots! Hi han altres maneres de prendre decisions apart d'una democràcia burguesa com aquesta.
Em sembla molt bé el treball de base que pugui fer el teu partit, de veritat, i sobretot pel tema de la MAT des de BCN. Però jo tinc els meus desenganys amb el poder i la classe política. Ho sento, mai votaré en aquest sistema capitalista.
I és evident que amb CiU es faria la MAT i moltes altres atrocitats. Ningú ha dit que preferis CiU que el tripartit II.
salut. |
|
Re: Ni MAT, ni escalfament!
|
|
per comuniska |
30 nov 2006
|
EPS! en cap moment dic que em sembli correcte que es fassi la MAT pq la majoria del parlament així ho cregui oportú.
Jo com a comunista aspiro a una democràcia participativa que superi l'actual democràcia burgesa.
Però aquesta mateixa democràtica burgesa pot utilitzar-se per tal de superar-se. L'exemple més clar el tenim a Veneçuela, on Chavez va guanyar unes eleccions dins d'un sistema electoral totalment fraudolent. La lliçó que ens dona Veneçuela és que per un costat s'han d'aprofitar els canals de participació que dona la democràcia burgesa i per l'altre, s'han d'establir altres formes d'organització. Doncs si lliurem la batalla unicament en el camp electoral, estem perduts.
Per tant, jo exauriré totes les possibilitats que em dona aquest món per tal de transformar-los, tant les que es situen dins del sistema com les que es situen fora.
En fi, s'ha perdut el fil del debat! |
|
|
