Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Què és l’autodeterminació ?
29 nov 2006
Hi ha una mica de confusió sobre aquesta paraula. Molta gent es pensa que és sinònim d’independència. No. El dret d’autodeterminació és el dret que tenen els pobles a decidir democràticament si volen ser independents o no.
Així doncs, quan es diu que el Quebec sâha autodeterminat dues vegades no es vol dir que sâhagi independitzat dues vegades, sinó que sâha pronunciat dues vegades sobre la independència.
Aquí teniu els resultats de diversos referèndums dâautodeterminació, la situació jurídica de lâautodeterminació a lâestat espanyol, i algunes resolucions parlamentaries a Catalunya sobre el tema.

--------------------------------------------------------------------------------


Noruega 13/8/1905

�ndex de participació: 85,38%

No: 184 vots (0,05%)
Sí: 368.208 vots (99,95%)



Abans del referèndum Noruega formava part de Suecia.





Quebec 20/5/1980
La pregunta era:

El govern del Quebec ha fet conèixer la seva proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a un nou acord fonamentat sobre el principi de la igualtat dels pobles. Aquest acord permetria al Quebec adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, de fixar els seus impostos i establir relacions exteriors, o sigui, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el Canadà una associació econòmica que comporti la utilització de la mateixa moneda. Tot canvi d'estatus polític resultant d'aquestes negociacions serà sotmès a la població per referèndum. En conseqüència, dóna vostè el mandat al govern del Quebec de negociar l'acord proposat entre el Quebec i el Canadà?



Resultats:



No: 59,56% (2.187.991 vots)
Sí: 40,44% (1.485.851 vots)
�ndex de participació: 85,60%





Quebec 30/10/1995
La pregunta era:

Esta vostè a favor de la llei adoptada per lâAssemblea Nacional declarant la sobirania del Quebec?



Resultats:



No: 50.56%
Sí: 49.44%
Diferència a favor del No: 52.645 vots
�ndex de participació: 94.5%





Nevis 10/8/1998



El 1998 lâilla de Nevis va celebrar un referendum per independitzar-se de la Federació de Saint Kitts i Nevis, un estat insular del Carib.

Vots emesos: 3935

Vots nuls: 10

Vots vàlids: 3925

Sí: 2427 (61,8%)

No: 1498 (38,2%)

Malgrat el resultat, la minoria unionista van imposar la seva voluntat a la majoria independentista ja que aquesta necesitava 2/3 dels vots per tal que el resultat es fes efectiu.





Timor Oriental 30/8/1999
A la butlleta de vot hi posava:



Accepta vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins de l'Estat Unitari de la República d'Indonèsia?
ACCEPTO



o



Rebutja vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, comportant la separació de Timor Oriental d'Indonèsia?
REBUTJO



(a més a més a les butlletes hi apareixien símbols per tal de facilitar el vot a la població analfabeta)



Població amb dret a vot: persones de disset anys o més, nascudes a Timor Oriental, nascudes fora de Timor Oriental però amb almenys un pare nascut a Timor Oriental, i persones els cònjuges de les quals compleixin alguna de les dues condicions anteriors. Total: 451.792 persones.
Només la població del cens podia fer campanya electoral. Ni els polítics indonesis ni els portuguesos podien prendre part a la campanya.



Resultats:

�ndex de participació: 98.5%

ACCEPTO: 94.388 (21.5%)
REBUTJO: 344.580 (78.5%)



Abans del referendum, Timor Oriental formava part dâIndonesia.





Montenegro 21/5/2006
Població estimada total: 620 145 (març 2006)

Població amb dret a vot el 21-5-2006: 484 718



La pregunta era:

Vol que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?



Resultats:

Vots emesos: 419 236 (86,49% de lâelectorat)

Sí: 230 711 (55,5%)

No: 184 954 (44,5%)



Abans del referèndum, Montenegro formava part de la federació de Serbia i Montenegro (anomenada República Federal de Iugoslavia fins lâany 2003).





Nova Caledonia (illa del Pacífic sota administració francesa) celebrarà un referèndum final per a la independència l'any 2014, després d'anys de transferències irreversibles en que esdevindrà gradualment sobirana.



@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@


L'Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a valides totes aquestes decisions:
Carta de l' Organització de les Nacions Unides de 1945:


Article 1: ''Els objectius de les Nacions Unides són... desenvolupar relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d' autodeterminació dels pobles, i pendre altres mesures apropiades per enfortir la pau universal..."
A l'article 55 també es reconeix el dret a l' autodeterminació dels pobles.


Resolució 1514 (XV) de l' Assemblea General de l' ONU de 14 de desembre de 1960 :
''Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural"


Versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l' Assemblea General de l' ONU el 1966. Es defineix el principi de l'autodeterminació en el context d'una societat democràtica.


Resolució 49/148 de l'Assamblea General de l' ONU del 7 de febrer de 1995. En aquesta data es proclama la ''realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació" en la qual es destaca: ''la importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l'autodeterminació".


Declaració de Principis de la "Llei Internacional Sobre Relacions Amistoses Entre Estats" de 1970:

"tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferència externa, el seu status polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social, i cultural, i tots els estats tenen el deure de respectar aquest dret d'acord amb lo estipulat en aquest capítol".


Declaració Universal dels Drets Humans de la Organització de les Nacions Unides de desembre de 1948.


Acta Final de la Conferència de Hèlsinki de 1975.

Article 1: "El dret d'autodeterminació extès a tot poble com a dret a determinar el seu futur polític".


Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sàhara Occidental (ex-Sahara Espanyol):

"el dret a l'autodeterminació és un dret dels pobles en territoris no autogovernats"


Diverses resolucions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa entre 1977 i 1985. Pensades en el seu moment com una manera de debilitar al sistema comunista, sense pensar que en un futur proper es podrien aplicar a altres països europeus.



Conveni internacional de drets polítics i civils de les Nacions Unides.

Article 1. Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.



Conveni internacional de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides.

Article 3. Els Estats que formen part del Conveni, incloent els que tinguin responsabilitats en l'administració de territoris no autogovernats, promouran la realització del dret d'autodeterminació, i respectaran aquest dret, en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.




la constitució espanyola

L'article 2 diu que la unitat de l'estat es indissoluble.

L'article 8 de la constitució diu que l'exèrcit és el garant de la unitat de l'estat.

L'article 10 diu:

"Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las materias ratificados por España."

L'article 94.1.c permet la celebració de tractats internacionals que afectin la integritat territorial de l'estat amb el consentiment de les corts.

L'article 168 de la Constitució diu que per modificar aspectes de la Constitució com la monarquia, la unitat d'Espanya o els drets fonamentals, cal que la modificació l'aprovin primer, per majoria de dos terços, el Congrés i el Senat. Després s'han de dissoldre les Corts i convocar eleccions. Un cop constituït el nou Parlament, han de ratificar el canvi les dues cambres una altra vegada, també per majoria de dos terços. I per últim, la modificació ha de ser aprovada per referèndum popular a tot l'Estat espanyol per majoria simple (>50%).


@@@@@@


Resolució 98/III del Parlament de Catalunya, sobre el dret d'autodeterminació de la nació catalana

El 12 de desembre de 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual Catalunya no renuncia al dret a autodeterminar-se. Hi van votar a favor Convergència i Unió, Centre Democràtic i Social, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya. El Partit dels Socialistes de Catalunya va votar-hi en contra. No hi va haver cap abstenció. El Partit Popular no va assistir a la sessió.
El text original de la resolució va ser presentat per ERC, però el text final que es va aprovar va ser esmenat per CiU quedant de la següent forma:


El Parlament de Catalunya:

1. Declara, solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble català ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.

2. Manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

3. Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà incrementar les cotes autogovern (sic) fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.



resolució del 98

L'u d'octubre de 1998 el parlament de Catalunya va votar una resolució que ratificava el dret d'autodeterminació de Catalunya. Amb els vots favorables de CiU, del Partit per la Independència, d'ERC, d'Els Verds i d'Esquerra Unida i Alternativa, l'abstenció d'IC i del PSC i el vot negatiu del PP, la resolució es va aprovar amb 75 vots a favor, 39 abstencions i 15 vots negatius.

Aquest era el primer cop que s'aprovava un iniciativa proclamant el dret a l'autodeterminació en el ple de la Cambra (la proposta del 1989 es va debatre en comissió, a proposta d'ERC).

El text de la resolució, a partir d'un acord transaccional entre CiU i el Partit per la Independència, afirmava:

"El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat".
Mira també:
http://www.marxists.org/catala/trotsky/1917/autodeterminacio.htm

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat