|
|
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Seattle dimecres 29 novembre 1999 , primera contracimera contra la globalització capitalista
|
|
|
per |
28 nov 2006
|
|
EFEMERIDES |
El 29 i 30 de novembre de 1999, a Seattle (EUA), des de l'obertura de la conferència de "l'Organització Mundial del Comerç", on 135 països són representats (amb l'objectiu d'optimitzar el liberalisme), les desenes de milers de manifestants oposats a la mundialització, dels quals nombrosos anarquistes, aconsegueixen bloquejar el centre-ciutat i impedir als delegats oficials fer la conferència. Els dies següents la determinació dels manifestants no s'afebleix, i l'estat d'urgència és decretat a la ciutat.
Els rambos de la policia i de les unitats antidisturbis es lliuren llavors a les violències. Després d'una setmana negra, la conferència s'acaba coent-se un fracàs per a les autoritats americanes, però reforça la determinació dels militants antiglobalització que mobilitzaran d'ara endavant a noves ciutats : Washington, Praga, Nice, Davos, Quebec, Göteborg. Això es converteix en un trencaclosques per a les autoritats concernides que no vacil·len a utilitzar les armes de foc com a Göteborg, per fer callar-se el Carrer i que mata als que molesten. |
Mira també:
http://ytak.club.fr/novembre4.html#Seattle
|
This work is in the public domain |
Comentaris
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
Re: Seattle dimecres 29 novembre 1999 , primera contracimera contra la globalització capitalista
|
|
per |
28 nov 2006
|
http://www.gratisweb.com/florsverinoses/page4.html
Comunicat d'una de les seccions del BLACK BLOC concernent als esdeveniments del 30 de novembre del 99 a Seattle
El principal objectiu d'aquest comunicat és aclarir el misteri que rodeja el BLACK BLOC i tornar les seves motivacions més transparents donat que les nostres màscares no poden ser-ho.
El 30 de novembre del 99, molts grups d'individus del BLACK BLOC han atacat diversos objectius a la ciutat de Seattle. Entre ells (per citar-ne una part), trobem: Fidelity Investment (principal inversor en petroli occidental, l'opressor de la tribu U'Wa a Colòmbia), Bank of America, USBankorp, Key Bank i Washington Mutual Bank (institucions financeres claus en l'expansió dels grans grups), Old Navy, Banana Republic y GAP (empreses familiars que saquegen els boscos del NW i exploten obrers a les maquiladores), Nike Town i Levi's (dels que els productes es fabriquen en condicions d'esclavatge) McDonald's (fast-food esclavista responsable de la destrucció dels boscos tropicals), Starbucks (explotador dels pagesos del tercer mon), Warner Bros (monopoli mediàtic), Planet Hollywood (per el simple fet de ser qui son)...
Aquesta activitat va durar més de 5 hores i va comprendre la destrucció de vidrieres i portes i la degradació de façanes. Fones, distribuïdors de diaris, martells, maces ....han estat utilitzats per destruir de manera estratègica la propietat privada i poder entrar (un dels tres Starbucks i Nike Town han estat saquejats). Llançament d'ous plens de pintura i esprais han estat també utilitzats.
El BLACK BLOC és un conjunt més o menys organitzat de grups i individus reunits per afinitat que es passegen per el centre de la ciutat, atrets a vegades per les desventures de magatzems vulnerables i eminents, altres vegades per la visió d'un grup de policies. Contràriament a la major part dels activistes que han estat gasejats o impactats per les bales de goma en moltes ocasions, la major part dels membres del BLACK BLOC han evitat les ferides greus estan constantment en moviment y evitant la baralla amb la policia. Ens hem mantingut sempre agrupats i em vigilat sempre darrera nostre. Els que eren atacats per els bandits federals han estat ràpidament alliberats per els membres del BLACK BLOC, organitzats i preparats. El sentit de la solidaritat ha estat impressionant.
Els activistes "guardians de la pau".
Desgraciadament la presència i la persistència de serveis d'ordre ha estat pertorbant. Al menys en 6 ocasions, els autoanomenats no-violents han atacat físicament a individus que volien atacar la propietat privada. Alguns han anat davant del Nike Town per atacar i rebutjar al BLACK BLOC. De fet aquests guardians de la pau, com s'anomenen ells mateixos, han estat més amenaçants vis a vis al BLACK BLOC que els gossos de guàrdia de l'estat en uniforme (la policia ha utilitzat també la cobertura dels individus guardians de la pau per detenir aquells que destruïen la propietat privada).
La reacció contra el BLACK BLOC.
La reacció contra el BLACK BLOC ha posat de manifest les contradiccions i les opressions internes entre els activistes no violents. Al marge de la hipocresia evident d'aquells que s'han mostrat violents amb els membres del BLACK BLOC, apareix un racisme d'activista privilegiat que pot ignorar la violència perpetrada contra la societat i la natura en nom de la propietat privada. L'atac a les vidrieres a inspirat i concernit més a les persones més oprimides de Seattle que qualsevol de les marionetes gegantines o les disfresses de tortuga marina (cosa que no posa en qüestió la seva utilització per altres grups).
Alguns mites a propòsit del BLACK BLOC.
1.-Son tots anarquistes d'Eugene: encara que alguns siguin anarcos d'Eugene, venim de tots els Estats Units, inclòs Seattle. En qualsevol cas, la major part de nosaltres coneixem l'ambient del centre de la ciutat (per exemple la recent ocupació del centre de la ciutat per alguns del més infames comerciants multinacionals).
2.-Son tots adeptes de John Zerzan: corren nombrosos rumors que ens presenten com adeptes de J.Zerzan, un autor anarco-primitiu d'Eugene, que promou la destrucció de la propietat privada. Malgrat que molts de nosaltres apreciem els seus escrits i anàlisis, no és en cap cas el nostre líder, directament, indirectament, filosòficament o de cap altra manera.
3.-El gran squat públic és el quarter general dels anarquistes destructors de la propietat el 30 de novembre: en realitat la major part de les persones del squat "Zona Autònoma" son habitants de Seattle que han passat la major part del temps, des de la seva obertura el 28 a l'interior del squat. Malgrat que es puguin conèixer els dos grups no fan pas un i en cap cas les persones del squat han de ser considerades com autors dels atacs a la propietat.
4.-Han transformat una manifestació pacífica en una guerra i això a portat al gasejament dels manifestants no violents: Fem notar que els llançaments de granades de gasos, de pebre i els tirs de bales de goma han començat abans de les accions del BLACK BLOC. Hem d'avançar vers la idea que estableix una relació de causa/efecte entre la repressió policial i la protesta en totes les seves formes, ataqui a la propietat o no. La policia a carregat amb la finalitat de protegir els interessos dels posseïdors i els qui ataquen aquests interessos no poden ser acusats de violència.
5.-Inversament "han respost a la violència policial": Segurament si fos així milloraríem la nostra imatge pública, però és totalment fals. Rebutgem ser designats com una simple força de reacció. Malgrat que la lògica del BLACK BLOC es pugui escapar a alguns, és en tots els casos una lògica a favor de l'acció.
6.-"son un grup de nois en còlera": A part de que dir això és donar prova de condescendència de l'edat i dels sexisme és fals. La destrucció de la propietat no és una alliberament fonamentat sobre una agitació masclista farcida de testosterona. No és una còlera reaccionària i desfasada. És estratègicament i específicament l'acció directa dirigida contra l'interès privat.
7.-"tan sols busquen baralla". És profundament absurd i una manera còmoda d'ignorar l'ardor dels activistes guardians de la pau al atacar-nos. De tots els grups engagés en l'acció directa el BLACK BLOC és potser el menys inclinat a provocar als polis i no teníem certament cap interès en barallar-nos amb d'altres militants anti-OMC (malgrat els desacords en la tàctica a portar).
8.-"És un grup caòtic, desorganitzat i oportunista": Malgrat que alguns de nosaltres podria passar dies sencers discutint sobre el terme caòtic, no estem certament desorganitzats. La organització és potser fluida i dinàmica, però eficaç. En quan a l'acusació d'oportunisme, seria difícil imaginar que entre tots els que participaven hi havia qui no penses en aprofitar la oportunitat creada a Seattle per fer avançar les seves idees. La qüestió esdevé llavors: hem creat aquesta oportunitat ?? ... i la major part d'entre nosaltres certament l'han creada.
9.- "No coneixen re, no son militants interessats per la qüestió": Be, nosaltres no som militants professionals, però hem estat mesos preparant les accions de Seattle. Hem reflexionat a Ca nostra, alguns en viatjat a Seattle un mes abans per preparar el terreny. És cert que nosaltres reivindiquem la presencia de centenars de persones al carrer el N30, però sols una petita part no tenia res a veure amb el BLACK BLOC. La major part de nosaltres havíem reflexionat sobre els efectes de la mundialització de la economia, la enginyeria genètica, el saqueig dels recursos naturals, els transports, les condicions de treball, la supressió de l'autonomia dels indígenes els drets dels animals i dels homes i actuem sobre aquests temes des de fa anys. No estem mal informats ni som inexperts.
10.-"Els anarquistes emmascarats son antidemòcrates i camuflats, ja que volen disfressar la seva identitat": Vegem, siguem clars (amb o sense màscares) no vivim actualment en democràcia. Si aquesta setmana no ha deixat les coses clares, deixeu-nos dir-vos que vivim en un estat policial. Hi ha qui diu que si estiguéssim segurs de tenir la raó no ens emmascararíem, sols entenen que la veritat vencerà. Si be això en un noble objectiu no marxa amb la realitat de les coses, els qui amenacen seriosament els interessos del capital i de l'estat són perseguits. Alguns pacifistes ens voldrien veure acceptant això joiosament, d'altres diran que és un sacrifici que val la pena. Però nosaltres no creiem que tinguem el privilegi d'acceptar la persecució com un sacrifici, la persecució és quotidiana i inevitable. Acceptar l'empresonament com una mena de regal és l'atribut d'un privilegi d'occidentals. Pensem que un atac a la propietat privada és necessari si volem reconstruir un món que sigui útil, sa i joiós per a tothom.
Sobre la violència de la propietat.
Nosaltres afirmem que destruir la propietat no és un gest violent si no posa en perill cap vida ni causa cap ferida.
La propietat privada -especialment la corporativa- és infinitament més violenta que qualsevol acció portada al seu contra. Cal distingir entre la propietat privada i la propietat personal, en efecte la segona està caracteritzada per l'ús, mentre que la primera està basada en el canvi. L'interès de la propietat personal és que cada un disposi d'allò que necessita o desitja.
En una societat fonamentada sobre el dret a la propietat privada, aquells que tenen la possibilitat d'acumular més que els altres tenen més poder. Per extensió, exerceixen un control més important sobre el que els altres percebeixen que necessiten o desitgen, en general per incrementar el seu poder personal. Els defensors del lliure canvi prolonguen aquest raonament fins a la seva conclusió lògica: un teranyina de monopolis industrials disposant d'un poder total sobre la vida de tots i totes. Els defensors del comerç just desitjarien que aquest procés fos temperat per un control dels governs amb l'objectiu d'imposar superficialment les normes de base en matèria de drets humans.
En tant que anarquistes nosaltres rebutgem aquestes dues posicions. La propietat privada -el capitalisme per extensió- és intrínsecament violent i repressiu i no pot ser reformat ni atenuat. Quan el poder de totes i tots estigui en mans d'alguns grups o repartit per un sistema de regulació amb l'objectiu d'atenuar desastres, ningú pot ser lliure. Quan nosaltres trenquem una vitrina, el nostre objectiu es destruir el vernís de legitimitat que recobreix la propietat privada. Al mateix temps, exorcisem totes les formes violentes i destructives que impregnen tot al voltant nostre.
Destruint la propietat privada, transformem el seu valor de canvi limitat a un valor d'utilitat més ampli. Un aparador trencat esdevé un forat que deixa passar aire fresc en una atmosfera asfixiant, l'aire de la venda de mercaderies (sempre i quan no ens llencin gasos), un distribuïdor automàtic de premsa esdevé un útil per fer aquests forats, o un petit adoquí pot reivindicar l'espai públic o donar-nos avantatja sobre el terreny. Un contenidor d'escombraries molesta als polis impedint avançar i esdevé un font de calor i de llum.
Una façana d'edifici esdevé un taulell sobre el que es poden escriure les idees per un món millor. Desprès del 30N, cada cop més gen no mirarà els martells i els vidres de la mateixa manera que abans. Les utilitzacions possibles de l'espai urbà es multipliquen per 100. El nombre de vidres trencats és ridícul comparat amb el nombre de vides trencades, vides esbocinades per l'hegemonia que ens destrueix i que tracta de fer-nos oblidar totes les violències comeses en el nom de la propietat privada i tot el que seria possible si no existís.
Els vidres trencats poden ser reparats, amb un tauler de fusta més gran que el forat i eventualment reemplaçats, però la trencadissa feta per les nostra arrogància i les nostres esperances sortosament persistirà per algun temps.
Contra l'Estat i el Capital
Col·lectiu ACME, 5-XII-1999.
seattle | |
|
|
