Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Cronica de la repressió del 25 de novembre a Oaxaca
26 nov 2006
Una nova repressió de la Policia Federal Preventiva a Oaxaca acaba amb més de 100 detinguts, uns 140 ferits, 3 morts i 25 desapareguts.
A les 11 del matí va iniciar la Setena Megamarxa, des de Santa Maria Coyotepec, lloc on van ser brutalment reprimits el 27 d'octubre d'aquest any, quan els professors de la costa de Oaxaca que estaven resguardant la casa de gover, i els va atacar la policia ministerial i priistes armats.
Durant el camí que hi ha entre la central d'autobusos fins a Santa Maria es podien observar diversos grups de persones que esperaven el pas de la manifestació per unir-s'hi.

La marxa va començar a les 11 del matí amb una conferencia de premsa del portaveu de l'APPO que va denunciar la desaparició, divendres 24 de novmbre a les 8 del vespre, de Cesar Mateos, que fins aleshores havia exercit de portaveu del moviment, i de Jorge Sosa (cosí del qüestionat líder de l'APPO, Flavio Sosa). A tots dos se'ls van endur en una camioneta blanca a uns carrers del campament de Santo Domingo. Ara per ara se sap que estan a la presó de Miahutlan i es desconeix el seu estat de salut.

Després de la conferència de premsa, es va indicar als manifestants l'ordre dels contingents que integrarien la marxa: primer una comissió de delegats de l'APPO, després els famiiliars dels detinguts i desaparegut, seguits del magisteri de las zona costera i grups de mestres de diferents regions de l'estat i darrere es van incorporar altres grups de manifestants entre els quals es trobaven les diferents barricades, Cinco Señores, Soriana i Radio Universitat. També van participar famílies, gruos de opares de diferents escoles, barris organitzats i ciutadans de oaxaca que s'anaven incorporant.

La marxa va transcórrer pacíficament entre cançons i consignes. Alguns veins ortien de casa seva per animar als manifestants i regalar-los aigua i taronges.

En general els comentaris eren d'indignació per l'actuació tant del govern estatal com del federal i hi havia un gran optimisme respecte la decisió de rodejar durant 48 hores la PFP que es troba al Zócalo amb un cordó humà. Però al anar-se acostant al centre de la ciutat es va començar a sentir el nerviosisme per temor a possibles atacs de la PFP, tal com ja va succeir el passat dilluns 20 de novembre. En diverses ocasions es va poder observar la presència de policies uniformats a les teulades dels edificis, principalment hotels i edificis governamentals.

A voltants de dos quarts de tres de la tarda la manifestació va arribar al centre de Oaxaca. La comissió de seguretat que encapçalava la marxa va rodejar el zócalo a una distancia de dos carrers de les tanques de la PFP amb l'objectiu que es formessin grups de manifestants per situar-se als diferents encreuamens de carrers que porten al Zócalo de la capital.
Les persones que es trobaven davant les tanques de la PFP dirigien missatges als agents per intentar que prenguessin consciència del mal que estàn provocant al seu propi poble, de fer-los veure que ells també són poble i que hi ha altres manere de viure sense haver de formar part de l'aparell repressor de l'estat.

malgrat tot la provocació no va trigar molt en arribar. Cap a dos quarts de cinc de la tarda, desde les files de la Policia Federal Preventiva es van començar a llençar caniques contra els contingents de manifestants, així com també es van tirar gasos lacrimògens des de les teulades d'alguns edificis, aquestes accions van provocar una resposta immediata del manifestants que es van defenesar amb pedres i retornant els gasos a les teulades. Així va començar, una vegada més, la repressió violenta per part del govern federal en contra d'un poble que exigeix justicia.

Quan va començar l'atac de la policia moltes persones es trobaven menjant a la plaça de Santo Domingo, on fins dissabte hi havia un campament de la APPO, quan van començar a arribar els gasos la gent es va reagrupar a les cantonades d'alguns carrers. Entre el núvol de gas que es va crear al centre de la ciutat era possible veure algunes dones preparant còctels molotov i a d'altres corrent amb ampolles de coca cola, que funciona per rentar-se els ulls quan el gas ja no permet veure res. Alguns companys demanaven cohets per replegar a la PFP mentre uns altres construien una barricada improvisada. Per cada bomba de gas que llençava la policia els plovien centenars de pedres.

Cap a dos quarts de set de la tarda els tancs antimotins van començar a avançar cap a la plaça de Santo Domingo va ser en aquest moment quan més es van dividir els grups de manifestants. Minuts després un contingent d'agents federals va arribar fins a la plaça on van agafar per sorpresa a un grup de 40 joves als que van detenir i colpejar brutalment. A la mateixa hora es van començar a sentir trets d'armes de foc, el que va provocar corredisses desesperades. Alguns manifestants es van dirigir a l'anomenat Parc del Llano on es troben les oficines de del Tribunal Superior de Justicia al que van prendre foc juntament amb deu cotxes que es trobaven a l'estacionament. Mentre es produien aquests fets es va alertar que diversos elements de la PFP arrivaben per l'Avinguda de Niños Heroes a l'alçada de la terminal d'autobusos ADO, davant d'aquesta informació els manifestants es van desplegar per l'Avinguda Chapultepec on van aturar diversos camions que van col.locar tapant l'avinguda amb l'objectiu de protegir-se de la policia que va arribar fins al parc del Llano per fer fotografies i sofocar l'incendi.

En un dels carrers propers a l'Avinguda Chapultepec un grup de manifestants replegats, la majoria dones, carregaven mantes ja que estaven preparades per passar la nit a la cadena humana que havia de rodejar el Zócalo durant 48 hores, quan van aparèixer dues camionetes de la PFP d'on van baixar desenes de policies a colpejar a les dones que cridaven demanant ajuda.

Va caure la nit, l'aire continuava saturat de gasos i el silenci era tens. Es podia observar la presència de grups de persones al carrer que caminaven amb el pas accelerat buscant un lloc on estar segurs. Durant tota la nit van estar circulant cotxes carregats d'homes vestits de civil buscant a persones per avisar a la policia.

Així van transcórrer les hores, entre el nerviosisme, la por i la incertesa de no saber on es trobaven molts companys que havien participat a la setena megamarxa.
Mira també:
http://www.cml.vientos.info

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa