|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Reflexió sobre la conciència politica de les dones
|
|
|
per teresa meliana |
25 nov 2006
|
|
Diferents formes que tenen les dones per relacionar-se amn "la política": mestresses de casa, dones de l´àmbit acadèmic, preogresistes, dones de dreta, dones de l´esquerra, dones feministes, etc, |
“LES MESTRESSES DE CASA�
La que viu a l'à mbit familiar, tant a nivell de relacions com dels problemes quotidians que es van trobant i els que es deriven del seu propi treball, sol ser una de les seves fonts d'informació.
Tenen consciència polÃtica del que els afecta més de prop: la pujada de preus, l'educació, les condicions que troben al sistema sanitari, la violència contra la dones, les pensions, l'habitatge, l'atur...
Les mestresses no veuen que els polÃtics els solucionin aquests temes que més els preocupen a la vida. No veuen reflectides en “la polÃticaâ€? aquestes coses que senten i llavors, se'ls fa una mica llunyà , perquè molts dels temes que tracta la polÃtica no té a veure amb les seves inquietuds i necessitats... la veuen com alguna cosa, en el que no poden influir. Una mica que els ve donat. Pensen que elles mai formaran part d'aquesta realitat de la “polÃticaâ€?.
Les interessa tot el que afecta la vida quotidiana i parlen de polÃtica en espais del privat, expressant la seva impossibilitat d'incidir en à mbit del públic.
En contra dels tòpics sobre les relacions de la mestressa de casa amb la polÃtica, veiem que li interessa què passa al món, quines coses caldria negociar, quins remeis caldria posar, però això, no ho identifiquen com qüestions “polÃtiquesâ€?. Parlen de temes actuals, del titular que han llegit a un periòdic, però elles no ho consideren “temes polÃticsâ€?. Una cosa és per a elles, comentar successos públics..., i altra, explicar, que estan parlant de polÃtica “â€?. Fins i tot algunes accions seves indiquen consciència polÃtica, encara que elles no ho diguin aixÃ. La paraula polÃtica encara espanta, és una realitat aliena. Parlen de polÃtica sense posar-li el nom.
A més, les reflexions que fan dels esdeveniments polÃtics, per exemple sobre la guerra de l'Irak són molt diferents dels quals fan “els entesosâ€? en polÃtica. Diuen: el petroli que hi ha a l'Irak no mereix la mort de cap persona.
Quan volen parlar de polÃtica a un espai més públic, abans de fer-ho senten que no els correspon. Parlen de polÃtica però no tenen consciència de ser polÃtiques.
Tenen converses de polÃtiques entre dones, però quan hi ha homes callen, perquè pensen que aquest tema els correspon només a ells. Se'ls atribueix el saber de polÃtica als homes. A les dones se'ls dóna menys autoritat. Ni tan sols els donen autoritat sectors de dones, que identifiquen “polÃticaâ€? amb “polÃtica oficialâ€? i les mestresses parlen més de la primera que de la segona.
Saben que aquesta polÃtica no funciona bé, tenen la impressió que les coses socials no marxen, però pensen que com la polÃtica està guiada pels homes, elles no podrien fer res. La polÃtica dels homes no la veuen creïble. Identifiquen “polÃticaâ€? amb “partits polÃtics parlamentarisâ€?. Uneixen la polÃtica amb corrupció, lluites de poder entre ells.
Les mestresses de casa tot i que tinguin informació, no tenen condicions favorables per a dialogar. La informació no és prou, cal dialogar sobre ella, contrastar i això no es fa.
Les dones, en general, tenen un camp més ampli que el polÃtic per a dialogar, els interessa els problemes familiars, les relacions que viuen, com veuen el futur... A les mestresses els ha faltat referents de com viure la seva consciència polÃtica.
Un percentatge elevat ha interioritzat:
- Jo no puc parlar de polÃtica.
- No em correspon.
- Els homes són els que saben.
- No em crec autoritzada.
- Les meves opinions polÃtiques no interessen a ningú.
Rebutgen la polÃtica dirigida pels homes perquè els és aliena, veuen que elles mai són objecte de les seves preocupacions polÃtiques, no comparteixen els criteris amb els quals fan polÃtica, perquè veuen que subordinen la vida, la salut, el benestar de les persones, l'educació..., als seus interessos econòmics i a les seves lluites de poder. Menyspreen els seus graus de corrupció...
L'excessiu horari de treball i les preocupacions que els suposa l'organització de la vida familiar, deixa poc espai per a ocupar-se d'aconseguir major formació polÃtica.
Malgrat tot això, vam constatar que va creixent el nombre de mestresses que emeten opinions polÃtiques en el que els afecta, als espais públics.
DONES DE l´ÀMBIT ACADÈMIC
Quina relació tenen amb la polÃtica? Com és la seva implicació?
Converteixen la polÃtica en un objecte d'estudi.
Es relaciona amb la polÃtica des de diferents posicionaments. Algunes analitzen la polÃtica des de fora, com si fos un objecte del que cal teoritzar, abstreure's i en ocasions divagar, però sense cap compromÃs polÃtic . En els seus estudis no es presenta la polÃtica com un instrument de trasformació social, no s'aporten teories compromeses amb la prà ctica.
Hi ha altres sectors de dones intel·lectuals, que fan teoria polÃtica i es comprometen amb ella. És un fet que és un sector minoritari, i la socialdemocrà cia actual l´acostuma a condemnar a la marginalitat, amb fórmules pretesament democrà tiques.
És compresible que les dones acadèmiques, hagin sentit com necessari revestir-se de les maneres acadèmiques a l'ús, al presentar-se, escriure, parlar... com aval perquè se'ls doni autoritat. No obstant això, això que de vegades era una necessitat, les confon i ho converteixen en costum, en un estil, que els aparta de la majoria de les dones i que acaba mostrant més la seva imitació del món masculà acadèmic, en ocasions de forma interessada, que la seva capacitat personal de comunicar un pensament cientÃfic feminista.
Les dones acadèmiques, tenen el seu paper com a part d'una cadena formada per moltes baules que representen el treball de moltes altres dones. Avui, és necessari que es dediquin a analitzar la polÃtica actual, a crear teoria polÃtica i alternatives concretes des del Feminisme. Una de les seves aportacions hagués de ser precisament, col·laborar a que avanci la consciència polÃtica de les dones.
DONES DE L´ÀMBIT PROGRESSISTA
Es consideren “dones progressistesâ€? a aquelles que viuen en contÃnua evolució personal i tracten que la societat també visqui en contÃnua evolució. Es preocupen d'estar informades, d'adquirir un nivell de qualificació i consciència, respecte a l'actualitat polÃtica.
S'impliquen a nivell teòric, en la seva forma de viure, pensar, actuar, trencant amb els motlles ideològics i prà ctics tradicionals i apostant per un futur de progrés i evolució.
En aquest à mbit, hi ha un sector que se li acostuma a dir dones “progresâ€?. Els agrada tenir tertúlies sobre polÃtica, estan informades i entenen de polÃtica. Sobretot, critiquen la polÃtica oficial. Després de tertuliejar, van... als seus plans...
La seva aportació és ser crÃtiques i participar puntualment en accions que els agraden perquè estan molt d'acord. Però no acostumen a estar disposades a compromisos polÃtics concrets que els exigeixin canvis personals i dedicació estable.
Entre elles, moltes es manifesten apolitiques respecte de la polÃtica. Unes altres, contradictòriament, en el fons són conservadores, assentades, aburgesades, per exemple, poden estar tractant casos greus d'exclusió social en el seu treball i en les estones del cafè, les seves converses són, sobre el vestit que duran a unes noces, sobre com estan decorant el seu segon habitatge, o comentant infames programes de TV...
Solen mostrar un individualisme feroç disfressat de llibertat, són contestatà ries, tenen la il·lusió de viure en democrà cia, en llibertat, defensen que cadascú ha de fer i dir el que vulgui, parlen de llibertat sexual, són fà cilment adaptatives segons l'ambient en el qual estiguin, tenen el discurs que cal tenir, mai traspassen els lÃmits de l'establert... en l'aparença són liberals, modernes, reformistes. Les seves expressions favorites són “tot s´hi valâ€?, “allà cada unâ€?, “l'important és la llibertatâ€?.
Pensen que són transgressores i s'atribueixen una capacitat de transformació social, però en el fons el que defensen és un model conservador. Renten el rostre del conservadorisme superant-lo en aspectes concrets però no ho trenquen des de les seves arrels. Estan per canviar una mica encara que gens en el fons canviï. És un conservadorisme subtil. Les “progres� d'avui, solen ser, a més, dones sense ideologia.
Les joves es defineixen a si mateixes com progressistes. Observem que amb les seves formes de viure, no sempre indiquen que estiguin qüestionant el model de vida conservador... acostumen a ser més aviat progres, van “del que es porta�.
Les “progresâ€?, són defensores de la “igualtatâ€?. Són com la dona referent de la societat actual, el que se suposa que ha de ser avui la dona per a estar al dia.No es volen semblar a les seves mares, detesten la vida que van fer. De les mestresses pensen, que no saben gens i menys de polÃtica. S'esforcen per mantenir la progressió que han aconseguit. Els drets aconseguits tenen por de perdre'ls. Per a algunes, aquests drets han estat una conquesta, a unes altres, els hi han regalat.
Encara que ser “progreâ€? és el polÃticament correcte, hem constatat, que ningú es vol autodefinir com “progreâ€?.
DONES DE L´ÀMBIT DE L'ESQUERRA
Cridem aixà a les dones els comportaments de les quals i pensaments s'adeqüen al cos teòric de l'esquerra.
Intenten ser rupturistes més que reformistes.
S'impliquen en la transformació de la realitat social.
Unes, militen en organitzacions o partits polÃtics considerats d'esquerres. Unes altres, són persones que individualment es posicionen en el que es considera ideologia d'esquerres i són fidels a ella.
Creuen que aquesta societat es pot canviar i que es pot anar construint un món més just. Treballen en l'esquerra amb generositat i convenciment per a aconseguir major justÃcia, benestar. Tracten, a més, de canviar el seu partit.
La majoria s´autodefineixen priorità riament, com socialistes, partÃceps de l'antiglobalització, nacionalistes d'esquerres, antiracistes... i després, com feministes.
Quan militen en un partit polÃtic, ONG, sindicats, són molt ortodoxes i coherents amb la seva organització. Però es queixen que aquesta, no sol tenir en compte aspectes que per a elles són de vital importà ncia, que no respon als seus interessos com dones i a més, es mostren molt disconformes, algunes fins a cremades, del comportament dels companys de la seva organització, que es resisteixen a renunciar als seus privilegis i compartir amb elles, el poder de decidir polÃticament.
A pesar d'això, segueixen fidels a la seva organització polÃtica o social. De vegades, es comporten com “mestresses públiquesâ€?: lliuren el seu temps, diners, esforços, perquè el seu partit, sindicat... realitzi programes socials, polÃtics, que s'han oblidat dels seus interessos com dones. Amb freqüència, els sol passar com a les mestresses, que després, no recullen d'aquest treball el reconeixement i valoració de les seves pròpia organització, perquè van treballar en benefici d'uns altres, al servei de..., amb el que això pot tenir d'alineació per a elles. Van funcionar com mà d'obra subsidià ria, com corretges de transmissió, no com subjectes polÃtics.
Hi ha casos de dones, que quan fan conscient que estan defensant un cos teòric elaborat pels homes, que exclouen l'anà lisi teòrica feminista, que no dóna respostes a les seves preguntes, els ha generat forts graus de malestar, al viure la contradicció: “estic treballant molt per transformar el món, sense mi. Un món ideal que a mi no em contempla�.
Quan es confronten amb altres dones feministes que han decidit no servir a programes masculins, es mostren agressives, i de vegades, fins a senten la necessitat de frenar propostes feministes. Sembla que la seva contradicció se'ls fa més evident. Però no es rebel·len amb les seves organitzacions, sinó contra aquelles que els destapen la contradicció d'estar construint una alternativa d'esquerra que passa d'elles, que no es basa en una anà lisi feminista de la realitat. Aquesta negativa relació, es manifesta en molt diferents graus, arribant de vegades a funcionar com aliades dels interessos del masclisme i traint els del col·lectiu de les dones.
Són dones d'esquerres abans que feministes per dues raons:
Una de tipus ideològic:
Pensen que hi ha un discurs globalitzador, el socialisme, i altre parcial, que s'ocupa dels temes i reivindicacions de les dones, el feminisme, que ho entenen com una mica sectorial.
No reconeixen al feminisme com una alternativa polÃtica amb capacitat de transformació social. Ni tampoc consideren que el col·lectiu de les dones pugui considerar-se com grup social, amb interessos objectius propis, necessitats d'una organització que els converteixi en subjecte polÃtic revolucionari.
Una altra de tipus prà ctic:
Els partits, sindicats, ONGs, mixts, han tingut més recursos materials per a donar-se a conèixer, més infraestructura, més aparença, major acceptació social i això consideren que els oferirà major cobertura, protecció polÃtica, major presència social, majors possibilitats d'ocupar cà rrecs públics, prebendes econòmiques...
DONES DE L´ÀMBIT DE LA DRETA
Cridem aixÃ, a les dones els comportaments de les quals i pensament s'adeqüen al cos teòric de la dreta.
Les que estan en partits polÃtics donen suport fidelment al seu partit. Igual que els passa a les d'esquerra, hi ha un sector que es queixa que són les que més treballen en ell i a les quals menys autoritat se'ls dóna.
De vegades militen en ells per raons prà ctiques de diferents conveniències. Es consideren dintre del grup social més poderós.
Les votants solen ser conservadores, religioses, reaccionà ries.
No conta entre les seves prioritats, la defensa dels drets i interessos comuns de les dones. Algunes reivindicacions feministes entren en contradicció amb la seva ideologia. Actualment, tenen un discurs sobre igualtat de les dones, sobre la promoció de la dona, però sempre que es mantinguin els rols tradicionals assignats a les dones.
Defensen els “valors femenins� tradicionals i contraposen femenà a feminista.
Quan posen en prà ctica la seva consciència de participació social, per coherència, ho fan generalment en organitzacions religioses, conservadores. Espais que mantinguin el sistema establert. En ells, són actives, disciplinades, dediquen el seu temps i esforços.
DONES DE L´ÀMBIT FEMINISTA
Ha estat freqüent entre elles veure el poder polÃtic, que identificaven amb la forma concreta amb que s'exerceix actualment, com una mica negatiu i per això, ho rebutjaven. En la seva anà lisi destacaven que el funcionament de la polÃtica es regeix habitualment pel més negatiu de la cultura masculina amb la qual no s'identificaven. Teòricament, saben que fer feminisme és fer polÃtica i que s'hauria de fer polÃtica des del feminisme, però com mai han tingut l'oportunitat d'estar presents en el marc polÃtic, senten que és un espai de treball que els sobrepassa. De fet, el treball que han realitzat al Moviment Feminista els ha aportat l'experiència de treballar com grup de pressió social que ha anat aconseguint canvis molt importants per a l'evolució de la societat. Però passar de treballar en una associació de dones a fer-lo en un partit polÃtic feminista és un salt: suposa partir d'una redefinició del poder, prà ctiques noves davant una polÃtica electoral, elaboració de programes amb mesures concretes, assajar noves formes d'aliances, treballar la presència en els mitjans de comunicació, crear consciència polÃtica a les dones... tot això és una experiència nova, que va creant una nova concepció feminista sobre el poder. Però d'entrada, a moltes feministes encara els produeix temors.
Algunes feministes, encara se senten insegures en alguns espais públics. Les poques experiències que han tingut de treballar en algun espai polÃtic, braç a braç amb els homes els han resultat realment dures i molt agressives. No veuen com poden ser interlocutores directes.
Per tot això, en massa ocasions, les feministes han parlat del poder polÃtic, com una mica llunyà , una mica que els fa por, desconfiança, inseguretat. Han mantingut un discurs negatiu del poder. D'una banda, veuen que dedicar-se a la polÃtica suposaria una sobrecà rrega de treball a afegir al que ja tenen. Per una altra, la justificada crÃtica al poder polÃtic tal com s'exerceix en l'actualitat, als criteris masculins que ho regeix, els han dut a un cert purisme, defensant en múltiples debats haguts dins del Moviment Feminista que no era convenient intervenir en ell, promovent la marginalitat i fins i tot criticant negativament la decisió de dones feministes que des de la dècada dels 70 van impulsar la intervenció directa en el poder polÃtic amb anà lisi, estratègies i criteris feministes i la creació de partits polÃtics feministes.
Hi ha qui han considerat que el feminisme és una mica sectorial.
Han treballat per la igualtat d'oportunitats i consideren que com ja s'ha aconseguit en molts graus, la polÃtica feminista correspon avui a les institucions.
Algunes feministes històriques, que avui estarien preparades per a fer polÃtica, s'han deslligat de l'acció organitzada. Es dediquen a la seva promoció personal, a la seva privadesa, es van fer majors... i avui no tenen interès per fer polÃtica feminista.
Unes altres, es dediquen al feminisme assistencial, que per molt respectable i necessari que sigui, és el que havien de deixar en mans de les institucions.
Hi ha grups que s'acontenten amb fer “un feminisme folklòricâ€? i deixant de costat el coneixement de la teoria feminista, entretenen a les dones, amb esoterismes, sessions d´astrologÃa, quan no de treballs manuals, sessions de cinema, ioga i altres múltiples activitats, que sent cadascuna d'elles valuoses en si mateixes, ofertes com única lÃnia d'acció d'una associació feminista, pot desvirtuar el sentit de l'acció feminista.
Entre les feministes d'organitzacions autònomes ha estat habitual la fòbia a les estructures organitzatives, sobretot, quan aquestes els produïa altra fòbia, la por al compromÃs. En alguna època, el que més es practicava era anar a un grup per a entrar i sortir quan cadascuna volia, que tot fos informal, relaxat, sense “ordre del diaâ€?, que cadascuna pogués parlar del que li sorgÃs, li interessés, o necessités segons el seu estat d'à nim...
Tot el que no fos assembleari, era masculÃ. Les mateixes que participaven en estructures organitzatives de partits polÃtics jerà rquics, defensaven que al Moviment Feminista havia de ser tot assembleari. El moviment assembleari va ser necessari als inicis del M.F, possiblement si no hagués estat aixÃ, moltes dones no haguessin romà s en ell.
Els grups d´autoconciència van ser importants. Van col·laborar en que les dones es trobessin amb el seu cos i tinguessin amb ell una relació positiva, que recuperessin la seva autoestima i tot això, va servir de base per a molts canvis posteriors.
Precisament aquests passos ja donats, han anat exigint la necessitat d'evolucionar cap a altres formes d'organització. La Història d'un Moviment social és com la d'una persona, té èpoques, moments... però l'estancament en ells impedeix créixer.
Aquesta concepció de l'organització entre dones, ha afavorit una prà ctica de cert infantilisme polÃtic: s'espera sempre que altres feministes lluitin pels anticonceptius gratuïts, la despenalització de l'avortament, la pujada de pensió de viduïtat, diuen a unes altres, “el que devies fer és...â€?, es delega, es va a escoltar, a estar assabentada...
Moltes dones es van acostar als grups de dones amb els codis de relació propis de l'à mbit privat, amb el que això té de positiu i de negatiu.
Sabem que la falta d'estructura ha dificultat que existeixin avui més grups organitzats, amb objectius comuns, amb alternatives pròpies, amb plans d'acció...
Això dificulta també, que avui hagi dones que sentint-se feministes a nivell individual, no trobin un grup apropiat on poder organitzar-se.
Al moment actual, hem constatat que aquesta manera de relacionar-se amb la polÃtica, ha impedit la consolidació i l'avanç dels grups i que l'assembleari i informal, que es venia entre les dones com el més democrà tic, ha permès que també el Moviment Feminista hagi estat manipulat des de fora. Ha afavorit que altres grups socials i polÃtics hagin tret partit del treball social, realitzat per les organitzacions de dones. També hi ha hagut dones feministes que han treballat per a aquests grups socials com “mestresses públiquesâ€?. Elaboren, difonen, treballen, proposen, redacten lleis i “uns altresâ€? recullen el fruit del seu treball, i ho rendibilitzen.
En la mesura que no es reflexioni, revisi i corregeixi aquesta forma de funcionament, se seguirà mantenint, i en la mesura que les dones no s'organitzin d'altra forma més estructurada i consolidada, “uns altres� els diran què han de fer i on i com organitzar-se
De fet, el no tenir una organització potent ha impedit un treball cap a una presa de consciència polÃtica superior. No ens ha permès avançar prou cap a objectius comuns, per a convertir-nos en referent social i polÃtic, en una forma alternativa de viure el poder polÃtic, una mica urgent en el panorama actual.
Ser conscients d'aquesta herència i fer la corresponent autocrÃtica, és un dels motius que està provocant la reacció de dones que estan apostant per reorganitzar-se de nou en associacions feministes.
CONCLUSIONS
De l'exercici d'observació realitzat sobre la relacions de les dones de diversos à mbits amb la polÃtica, i de les opinions individuals que hem recollit, hem extret algunes conclusions:
- El procés de socialització col·lectiu que hem viscut les dones, a través de la Història, excloent-nos sistemà ticament de la participació polÃtica i relegant-nos sempre a l'à mbit del domèstic, no ens ha preparat a les dones, perquè visquem amb consciència polÃtica i menys, amb consciència polÃtica feminista.
- La Història que cada dona ha viscut a nivell personal, tampoc els ha ensenyat que aquesta anés una de les seves possibles tasques com ciutadanes.
- La manca d'oportunitats per a moure's en l'Ã mbit del polÃtic, s'ha anat convertint en un fort obstacle que les dones han de superar per a situar-se avui com ciutadanes amb compromisos polÃtics.
- Aquesta influència dels nostres processos de socialització no ha eliminat, no obstant això, la llibertat personal perquè cada dona trii quin vol que sigui la seva aportació a la col·lectivitat humana.
- D'aquesta llibertat, neix la responsabilitat del compromÃs personal en la construcció d'un nou model de societat, en el qual les dones puguem ser també subjectes polÃtics, protagonistes de la Història. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Reflexió sobre la conciència politica de les dones
|
|
per noia |
26 nov 2006
|
|
és molt interessant! |
|
|
