Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
Reflexió sobre la conciència politica de les dones
25 nov 2006
Diferents formes que tenen les dones per relacionar-se amn "la política": mestresses de casa, dones de l´àmbit acadèmic, preogresistes, dones de dreta, dones de l´esquerra, dones feministes, etc,
âLES MESTRESSES DE CASAâ?

La que viu a l'àmbit familiar, tant a nivell de relacions com dels problemes quotidians que es van trobant i els que es deriven del seu propi treball, sol ser una de les seves fonts d'informació.

Tenen consciència política del que els afecta més de prop: la pujada de preus, l'educació, les condicions que troben al sistema sanitari, la violència contra la dones, les pensions, l'habitatge, l'atur...

Les mestresses no veuen que els polítics els solucionin aquests temes que més els preocupen a la vida. No veuen reflectides en âla políticaâ? aquestes coses que senten i llavors, se'ls fa una mica llunyà, perquè molts dels temes que tracta la política no té a veure amb les seves inquietuds i necessitats... la veuen com alguna cosa, en el que no poden influir. Una mica que els ve donat. Pensen que elles mai formaran part d'aquesta realitat de la âpolíticaâ?.

Les interessa tot el que afecta la vida quotidiana i parlen de política en espais del privat, expressant la seva impossibilitat d'incidir en àmbit del públic.

En contra dels tòpics sobre les relacions de la mestressa de casa amb la política, veiem que li interessa què passa al món, quines coses caldria negociar, quins remeis caldria posar, però això, no ho identifiquen com qüestions âpolítiquesâ?. Parlen de temes actuals, del titular que han llegit a un periòdic, però elles no ho consideren âtemes políticsâ?. Una cosa és per a elles, comentar successos públics..., i altra, explicar, que estan parlant de política ââ?. Fins i tot algunes accions seves indiquen consciència política, encara que elles no ho diguin així. La paraula política encara espanta, és una realitat aliena. Parlen de política sense posar-li el nom.

A més, les reflexions que fan dels esdeveniments polítics, per exemple sobre la guerra de l'Irak són molt diferents dels quals fan âels entesosâ? en política. Diuen: el petroli que hi ha a l'Irak no mereix la mort de cap persona.

Quan volen parlar de política a un espai més públic, abans de fer-ho senten que no els correspon. Parlen de política però no tenen consciència de ser polítiques.

Tenen converses de polítiques entre dones, però quan hi ha homes callen, perquè pensen que aquest tema els correspon només a ells. Se'ls atribueix el saber de política als homes. A les dones se'ls dóna menys autoritat. Ni tan sols els donen autoritat sectors de dones, que identifiquen âpolíticaâ? amb âpolítica oficialâ? i les mestresses parlen més de la primera que de la segona.

Saben que aquesta política no funciona bé, tenen la impressió que les coses socials no marxen, però pensen que com la política està guiada pels homes, elles no podrien fer res. La política dels homes no la veuen creïble. Identifiquen âpolíticaâ? amb âpartits polítics parlamentarisâ?. Uneixen la política amb corrupció, lluites de poder entre ells.

Les mestresses de casa tot i que tinguin informació, no tenen condicions favorables per a dialogar. La informació no és prou, cal dialogar sobre ella, contrastar i això no es fa.

Les dones, en general, tenen un camp més ampli que el polític per a dialogar, els interessa els problemes familiars, les relacions que viuen, com veuen el futur... A les mestresses els ha faltat referents de com viure la seva consciència política.


Un percentatge elevat ha interioritzat:



- Jo no puc parlar de política.



- No em correspon.



- Els homes són els que saben.



- No em crec autoritzada.



- Les meves opinions polítiques no interessen a ningú.



Rebutgen la política dirigida pels homes perquè els és aliena, veuen que elles mai són objecte de les seves preocupacions polítiques, no comparteixen els criteris amb els quals fan política, perquè veuen que subordinen la vida, la salut, el benestar de les persones, l'educació..., als seus interessos econòmics i a les seves lluites de poder. Menyspreen els seus graus de corrupció...

L'excessiu horari de treball i les preocupacions que els suposa l'organització de la vida familiar, deixa poc espai per a ocupar-se d'aconseguir major formació política.

Malgrat tot això, vam constatar que va creixent el nombre de mestresses que emeten opinions polítiques en el que els afecta, als espais públics.





DONES DE l´ÃMBIT ACADÃMIC

Quina relació tenen amb la política? Com és la seva implicació?

Converteixen la política en un objecte d'estudi.
Es relaciona amb la política des de diferents posicionaments. Algunes analitzen la política des de fora, com si fos un objecte del que cal teoritzar, abstreure's i en ocasions divagar, però sense cap compromís polític . En els seus estudis no es presenta la política com un instrument de trasformació social, no s'aporten teories compromeses amb la pràctica.

Hi ha altres sectors de dones intel·lectuals, que fan teoria política i es comprometen amb ella. Ãs un fet que és un sector minoritari, i la socialdemocràcia actual l´acostuma a condemnar a la marginalitat, amb fórmules pretesament democràtiques.

Ãs compresible que les dones acadèmiques, hagin sentit com necessari revestir-se de les maneres acadèmiques a l'ús, al presentar-se, escriure, parlar... com aval perquè se'ls doni autoritat. No obstant això, això que de vegades era una necessitat, les confon i ho converteixen en costum, en un estil, que els aparta de la majoria de les dones i que acaba mostrant més la seva imitació del món masculí acadèmic, en ocasions de forma interessada, que la seva capacitat personal de comunicar un pensament científic feminista.

Les dones acadèmiques, tenen el seu paper com a part d'una cadena formada per moltes baules que representen el treball de moltes altres dones. Avui, és necessari que es dediquin a analitzar la política actual, a crear teoria política i alternatives concretes des del Feminisme. Una de les seves aportacions hagués de ser precisament, col·laborar a que avanci la consciència política de les dones.





DONES DE L´ÃMBIT PROGRESSISTA

Es consideren âdones progressistesâ? a aquelles que viuen en contínua evolució personal i tracten que la societat també visqui en contínua evolució. Es preocupen d'estar informades, d'adquirir un nivell de qualificació i consciència, respecte a l'actualitat política.

S'impliquen a nivell teòric, en la seva forma de viure, pensar, actuar, trencant amb els motlles ideològics i pràctics tradicionals i apostant per un futur de progrés i evolució.

En aquest àmbit, hi ha un sector que se li acostuma a dir dones âprogresâ?. Els agrada tenir tertúlies sobre política, estan informades i entenen de política. Sobretot, critiquen la política oficial. Després de tertuliejar, van... als seus plans...

La seva aportació és ser crítiques i participar puntualment en accions que els agraden perquè estan molt d'acord. Però no acostumen a estar disposades a compromisos polítics concrets que els exigeixin canvis personals i dedicació estable.

Entre elles, moltes es manifesten apolitiques respecte de la política. Unes altres, contradictòriament, en el fons són conservadores, assentades, aburgesades, per exemple, poden estar tractant casos greus d'exclusió social en el seu treball i en les estones del cafè, les seves converses són, sobre el vestit que duran a unes noces, sobre com estan decorant el seu segon habitatge, o comentant infames programes de TV...

Solen mostrar un individualisme feroç disfressat de llibertat, són contestatàries, tenen la il·lusió de viure en democràcia, en llibertat, defensen que cadascú ha de fer i dir el que vulgui, parlen de llibertat sexual, són fàcilment adaptatives segons l'ambient en el qual estiguin, tenen el discurs que cal tenir, mai traspassen els límits de l'establert... en l'aparença són liberals, modernes, reformistes. Les seves expressions favorites són âtot s´hi valâ?, âallà cada unâ?, âl'important és la llibertatâ?.

Pensen que són transgressores i s'atribueixen una capacitat de transformació social, però en el fons el que defensen és un model conservador. Renten el rostre del conservadorisme superant-lo en aspectes concrets però no ho trenquen des de les seves arrels. Estan per canviar una mica encara que gens en el fons canviï. Ãs un conservadorisme subtil. Les âprogresâ? d'avui, solen ser, a més, dones sense ideologia.

Les joves es defineixen a si mateixes com progressistes. Observem que amb les seves formes de viure, no sempre indiquen que estiguin qüestionant el model de vida conservador... acostumen a ser més aviat progres, van âdel que es portaâ?.

Les âprogresâ?, són defensores de la âigualtatâ?. Són com la dona referent de la societat actual, el que se suposa que ha de ser avui la dona per a estar al dia.No es volen semblar a les seves mares, detesten la vida que van fer. De les mestresses pensen, que no saben gens i menys de política. S'esforcen per mantenir la progressió que han aconseguit. Els drets aconseguits tenen por de perdre'ls. Per a algunes, aquests drets han estat una conquesta, a unes altres, els hi han regalat.

Encara que ser âprogreâ? és el políticament correcte, hem constatat, que ningú es vol autodefinir com âprogreâ?.





DONES DE L´ÃMBIT DE L'ESQUERRA

Cridem així a les dones els comportaments de les quals i pensaments s'adeqüen al cos teòric de l'esquerra.

Intenten ser rupturistes més que reformistes.

S'impliquen en la transformació de la realitat social.

Unes, militen en organitzacions o partits polítics considerats d'esquerres. Unes altres, són persones que individualment es posicionen en el que es considera ideologia d'esquerres i són fidels a ella.

Creuen que aquesta societat es pot canviar i que es pot anar construint un món més just. Treballen en l'esquerra amb generositat i convenciment per a aconseguir major justícia, benestar. Tracten, a més, de canviar el seu partit.

La majoria s´autodefineixen prioritàriament, com socialistes, partíceps de l'antiglobalització, nacionalistes d'esquerres, antiracistes... i després, com feministes.

Quan militen en un partit polític, ONG, sindicats, són molt ortodoxes i coherents amb la seva organització. Però es queixen que aquesta, no sol tenir en compte aspectes que per a elles són de vital importància, que no respon als seus interessos com dones i a més, es mostren molt disconformes, algunes fins a cremades, del comportament dels companys de la seva organització, que es resisteixen a renunciar als seus privilegis i compartir amb elles, el poder de decidir políticament.

A pesar d'això, segueixen fidels a la seva organització política o social. De vegades, es comporten com âmestresses públiquesâ?: lliuren el seu temps, diners, esforços, perquè el seu partit, sindicat... realitzi programes socials, polítics, que s'han oblidat dels seus interessos com dones. Amb freqüència, els sol passar com a les mestresses, que després, no recullen d'aquest treball el reconeixement i valoració de les seves pròpia organització, perquè van treballar en benefici d'uns altres, al servei de..., amb el que això pot tenir d'alineació per a elles. Van funcionar com mà d'obra subsidiària, com corretges de transmissió, no com subjectes polítics.

Hi ha casos de dones, que quan fan conscient que estan defensant un cos teòric elaborat pels homes, que exclouen l'anàlisi teòrica feminista, que no dóna respostes a les seves preguntes, els ha generat forts graus de malestar, al viure la contradicció: âestic treballant molt per transformar el món, sense mi. Un món ideal que a mi no em contemplaâ?.

Quan es confronten amb altres dones feministes que han decidit no servir a programes masculins, es mostren agressives, i de vegades, fins a senten la necessitat de frenar propostes feministes. Sembla que la seva contradicció se'ls fa més evident. Però no es rebel·len amb les seves organitzacions, sinó contra aquelles que els destapen la contradicció d'estar construint una alternativa d'esquerra que passa d'elles, que no es basa en una anàlisi feminista de la realitat. Aquesta negativa relació, es manifesta en molt diferents graus, arribant de vegades a funcionar com aliades dels interessos del masclisme i traint els del col·lectiu de les dones.

Són dones d'esquerres abans que feministes per dues raons:

Una de tipus ideològic:

Pensen que hi ha un discurs globalitzador, el socialisme, i altre parcial, que s'ocupa dels temes i reivindicacions de les dones, el feminisme, que ho entenen com una mica sectorial.

No reconeixen al feminisme com una alternativa política amb capacitat de transformació social. Ni tampoc consideren que el col·lectiu de les dones pugui considerar-se com grup social, amb interessos objectius propis, necessitats d'una organització que els converteixi en subjecte polític revolucionari.


Una altra de tipus pràctic:

Els partits, sindicats, ONGs, mixts, han tingut més recursos materials per a donar-se a conèixer, més infraestructura, més aparença, major acceptació social i això consideren que els oferirà major cobertura, protecció política, major presència social, majors possibilitats d'ocupar càrrecs públics, prebendes econòmiques...





DONES DE L´ÃMBIT DE LA DRETA

Cridem així, a les dones els comportaments de les quals i pensament s'adeqüen al cos teòric de la dreta.

Les que estan en partits polítics donen suport fidelment al seu partit. Igual que els passa a les d'esquerra, hi ha un sector que es queixa que són les que més treballen en ell i a les quals menys autoritat se'ls dóna.

De vegades militen en ells per raons pràctiques de diferents conveniències. Es consideren dintre del grup social més poderós.

Les votants solen ser conservadores, religioses, reaccionàries.

No conta entre les seves prioritats, la defensa dels drets i interessos comuns de les dones. Algunes reivindicacions feministes entren en contradicció amb la seva ideologia. Actualment, tenen un discurs sobre igualtat de les dones, sobre la promoció de la dona, però sempre que es mantinguin els rols tradicionals assignats a les dones.

Defensen els âvalors femeninsâ? tradicionals i contraposen femení a feminista.

Quan posen en pràctica la seva consciència de participació social, per coherència, ho fan generalment en organitzacions religioses, conservadores. Espais que mantinguin el sistema establert. En ells, són actives, disciplinades, dediquen el seu temps i esforços.






DONES DE L´ÃMBIT FEMINISTA

Ha estat freqüent entre elles veure el poder polític, que identificaven amb la forma concreta amb que s'exerceix actualment, com una mica negatiu i per això, ho rebutjaven. En la seva anàlisi destacaven que el funcionament de la política es regeix habitualment pel més negatiu de la cultura masculina amb la qual no s'identificaven. Teòricament, saben que fer feminisme és fer política i que s'hauria de fer política des del feminisme, però com mai han tingut l'oportunitat d'estar presents en el marc polític, senten que és un espai de treball que els sobrepassa. De fet, el treball que han realitzat al Moviment Feminista els ha aportat l'experiència de treballar com grup de pressió social que ha anat aconseguint canvis molt importants per a l'evolució de la societat. Però passar de treballar en una associació de dones a fer-lo en un partit polític feminista és un salt: suposa partir d'una redefinició del poder, pràctiques noves davant una política electoral, elaboració de programes amb mesures concretes, assajar noves formes d'aliances, treballar la presència en els mitjans de comunicació, crear consciència política a les dones... tot això és una experiència nova, que va creant una nova concepció feminista sobre el poder. Però d'entrada, a moltes feministes encara els produeix temors.

Algunes feministes, encara se senten insegures en alguns espais públics. Les poques experiències que han tingut de treballar en algun espai polític, braç a braç amb els homes els han resultat realment dures i molt agressives. No veuen com poden ser interlocutores directes.

Per tot això, en massa ocasions, les feministes han parlat del poder polític, com una mica llunyà, una mica que els fa por, desconfiança, inseguretat. Han mantingut un discurs negatiu del poder. D'una banda, veuen que dedicar-se a la política suposaria una sobrecàrrega de treball a afegir al que ja tenen. Per una altra, la justificada crítica al poder polític tal com s'exerceix en l'actualitat, als criteris masculins que ho regeix, els han dut a un cert purisme, defensant en múltiples debats haguts dins del Moviment Feminista que no era convenient intervenir en ell, promovent la marginalitat i fins i tot criticant negativament la decisió de dones feministes que des de la dècada dels 70 van impulsar la intervenció directa en el poder polític amb anàlisi, estratègies i criteris feministes i la creació de partits polítics feministes.

Hi ha qui han considerat que el feminisme és una mica sectorial.

Han treballat per la igualtat d'oportunitats i consideren que com ja s'ha aconseguit en molts graus, la política feminista correspon avui a les institucions.

Algunes feministes històriques, que avui estarien preparades per a fer política, s'han deslligat de l'acció organitzada. Es dediquen a la seva promoció personal, a la seva privadesa, es van fer majors... i avui no tenen interès per fer política feminista.

Unes altres, es dediquen al feminisme assistencial, que per molt respectable i necessari que sigui, és el que havien de deixar en mans de les institucions.

Hi ha grups que s'acontenten amb fer âun feminisme folklòricâ? i deixant de costat el coneixement de la teoria feminista, entretenen a les dones, amb esoterismes, sessions d´astrología, quan no de treballs manuals, sessions de cinema, ioga i altres múltiples activitats, que sent cadascuna d'elles valuoses en si mateixes, ofertes com única línia d'acció d'una associació feminista, pot desvirtuar el sentit de l'acció feminista.

Entre les feministes d'organitzacions autònomes ha estat habitual la fòbia a les estructures organitzatives, sobretot, quan aquestes els produïa altra fòbia, la por al compromís. En alguna època, el que més es practicava era anar a un grup per a entrar i sortir quan cadascuna volia, que tot fos informal, relaxat, sense âordre del diaâ?, que cadascuna pogués parlar del que li sorgís, li interessés, o necessités segons el seu estat d'ànim...

Tot el que no fos assembleari, era masculí. Les mateixes que participaven en estructures organitzatives de partits polítics jeràrquics, defensaven que al Moviment Feminista havia de ser tot assembleari. El moviment assembleari va ser necessari als inicis del M.F, possiblement si no hagués estat així, moltes dones no haguessin romàs en ell.

Els grups d´autoconciència van ser importants. Van col·laborar en que les dones es trobessin amb el seu cos i tinguessin amb ell una relació positiva, que recuperessin la seva autoestima i tot això, va servir de base per a molts canvis posteriors.

Precisament aquests passos ja donats, han anat exigint la necessitat d'evolucionar cap a altres formes d'organització. La Història d'un Moviment social és com la d'una persona, té èpoques, moments... però l'estancament en ells impedeix créixer.

Aquesta concepció de l'organització entre dones, ha afavorit una pràctica de cert infantilisme polític: s'espera sempre que altres feministes lluitin pels anticonceptius gratuïts, la despenalització de l'avortament, la pujada de pensió de viduïtat, diuen a unes altres, âel que devies fer és...â?, es delega, es va a escoltar, a estar assabentada...

Moltes dones es van acostar als grups de dones amb els codis de relació propis de l'àmbit privat, amb el que això té de positiu i de negatiu.

Sabem que la falta d'estructura ha dificultat que existeixin avui més grups organitzats, amb objectius comuns, amb alternatives pròpies, amb plans d'acció...

Això dificulta també, que avui hagi dones que sentint-se feministes a nivell individual, no trobin un grup apropiat on poder organitzar-se.

Al moment actual, hem constatat que aquesta manera de relacionar-se amb la política, ha impedit la consolidació i l'avanç dels grups i que l'assembleari i informal, que es venia entre les dones com el més democràtic, ha permès que també el Moviment Feminista hagi estat manipulat des de fora. Ha afavorit que altres grups socials i polítics hagin tret partit del treball social, realitzat per les organitzacions de dones. També hi ha hagut dones feministes que han treballat per a aquests grups socials com âmestresses públiquesâ?. Elaboren, difonen, treballen, proposen, redacten lleis i âuns altresâ? recullen el fruit del seu treball, i ho rendibilitzen.

En la mesura que no es reflexioni, revisi i corregeixi aquesta forma de funcionament, se seguirà mantenint, i en la mesura que les dones no s'organitzin d'altra forma més estructurada i consolidada, âuns altresâ? els diran què han de fer i on i com organitzar-se

De fet, el no tenir una organització potent ha impedit un treball cap a una presa de consciència política superior. No ens ha permès avançar prou cap a objectius comuns, per a convertir-nos en referent social i polític, en una forma alternativa de viure el poder polític, una mica urgent en el panorama actual.

Ser conscients d'aquesta herència i fer la corresponent autocrítica, és un dels motius que està provocant la reacció de dones que estan apostant per reorganitzar-se de nou en associacions feministes.







CONCLUSIONS



De l'exercici d'observació realitzat sobre la relacions de les dones de diversos àmbits amb la política, i de les opinions individuals que hem recollit, hem extret algunes conclusions:


- El procés de socialització col·lectiu que hem viscut les dones, a través de la Història, excloent-nos sistemàticament de la participació política i relegant-nos sempre a l'àmbit del domèstic, no ens ha preparat a les dones, perquè visquem amb consciència política i menys, amb consciència política feminista.



- La Història que cada dona ha viscut a nivell personal, tampoc els ha ensenyat que aquesta anés una de les seves possibles tasques com ciutadanes.



- La manca d'oportunitats per a moure's en l'àmbit del polític, s'ha anat convertint en un fort obstacle que les dones han de superar per a situar-se avui com ciutadanes amb compromisos polítics.



- Aquesta influència dels nostres processos de socialització no ha eliminat, no obstant això, la llibertat personal perquè cada dona trii quin vol que sigui la seva aportació a la col·lectivitat humana.



- D'aquesta llibertat, neix la responsabilitat del compromís personal en la construcció d'un nou model de societat, en el qual les dones puguem ser també subjectes polítics, protagonistes de la Història.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Reflexió sobre la conciència politica de les dones
25 nov 2006
és molt interessant!
Sindicat