|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
[RENFE] Convoquen manifestació per la setmana pròxima
|
|
|
per MANIFEST |
24 nov 2006
|
|
|
Renfe està patint a Catalunya una crisi sense precedents en la història recent del nostre transport públic. Retards diaris i una avaria greu cada quatre dies són conseqüència directa del desinterès d’unes administracions més preocupades per la construcció del tren d’alta velocitat que pel manteniment i ampliació dels nostres trens de cada dia: Rodalies i Regionals. Aquests trens, els únics de Renfe a l’abast de tothom, transportaran enguany quasi 130 milions d’usuaris a Catalunya, moltes vegades més viatgers que els de l’elitista AVE. La recent destitució del gerent de Rodalies de Barcelona, aixà com el paquet de promeses presentades a corre-cuita, són una cortina de fum dels autèntics responsables d’aquest desgavell ferroviari: el Ministeri de Foment, que és qui controla Renfe i l’Administrador d’Infrastructures Ferrovià ries (Adif).
Els darrers dos mesos, el desastre en què s’ha convertit Rodalies i Regionals ha perjudicat a mig milió d’usuaris i gairebé 3.000 trens, fent-nos perdre 20 milions d’euros.
Tots aquests despropòsits tenen una arrel coneguda: des de 1992 els trens de Rodalies han doblat els seus passatgers, però a cada quilòmetre de via el Ministeri de Foment ha invertit molt poc, nou vegades menys que la Generalitat a les vies d’FGC. Malgrat el gran increment d’usuaris, Renfe i Adif no han estat a l’alçada i han permès una degradació creixent del servei. Han suprimit els interventors dels trens, han reduït la presència dels caps d’estació i han fet un manteniment precari de les instal·lacions. La capacitat de les vies no només no s’ha incrementat sinó que en alguns casos s’ha reduït i quasi totes les estacions presenten un disseny, capacitat i accessibilitat totalment obsolets. Les conseqüències de tot plegat ja estaven anunciades per diverses entitats: col·lapse de trens i estacions, vandalisme i inseguretat, frau i permanent insatisfacció dels viatgers. Abans de les obres de l’AVE, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic ja havia presentat diversos informes en què es demostrava que hi havia un elevat grau de congestió i que la xarxa de Rodalies tenia problemes. Però Renfe va respondre-hi desmentint-ne els resultats, sense proposar, però, cap millora concreta. Encara estem esperant resposta a les 10.000 signatures que es van lliurar a la Delegació del Govern.
La priorització de l’AVE per damunt de l’interès general no ha fet sinó agreujar uns problemes endèmics que Renfe arrossegava des de 1996. El Ministeri de Foment, recolzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, va situar com a objectiu central l’arribada de l’AVE a Sants en el 2007, un termini més polÃtic que tècnic que, com s’ha vist, ha suposat perjudicar greument el dret a la mobilitat de milers de treballadors i estudiants. Fins i tot el Col·legi d’Enginyers de Camins ha denunciat aquesta qüestió.
La presentació ara “in extremis� d’un pla de xoc per a Rodalies amb grans xifres, sembla més una fugida endavant que un pla creïble que pugui canviar en poc temps la tendència d’anys de desordre, pasotisme i maltractament a l’usuari. És que els increments substancials de personal i nous trens promesos no eren necessaris des de fa molts anys enrera? Per què el personal per mantenir trens i estacions tampoc ha estat necessari fins ara? Per què les reivindicacions d’associacions, sindicats i ajuntaments no s’han escoltat fins que el sistema s’ha col·lapsat? L’estructura malmesa de Renfe no aporta garanties de millora i genera desconfiança. Donada la gravetat de la situació cal que la Generalitat intervingui immediatament l’empresa pública Renfe per iniciar un procés de sanejament i represa de la qualitat del servei, seguint el model aplicat amb èxit als FGC.
És per això que els usuaris de Renfe a Catalunya exigim:
• Que mai més s’atropellin els interessos generals per culpa de l’alta velocitat. Cal que les obres d’entrada a Barcelona es facin amb totes les precaucions i seguretat. Si és necessari s’ha de retardar l’arribada de l’AVE a Sants i ubicar una terminal provisional a algun punt proper a Barcelona, ben connectat en transport públic. Després de tants anys d’espera, no val la pena sacrificar més els trens de tothom per avançar el tren de pocs, l’AVE, uns pocs mesos.
• Indemnitzacions pel mal servei suportat en el passat; Renfe té un deute amb la societat que cal compensar.
• Creació d’una comissió d’usuaris que segueixi els compliments del pla de xoc del Ministeri de Foment i doni veu als soferts clients.
• Millora del tracte als usuaris per part de Renfe, i garantia d’un transport alternatiu en cas de fallida del servei ferroviari.
• Intervenció de Renfe per part de la Generalitat de Catalunya.
Per això convidem a tots els usuaris de Renfe a manifestar el seu descontentament pel funcionament dels serveis a través d’una concentració el proper el dimecres, 29 de novembre, a les 19:00 hores, davant de l’Estació de Sants, sortida Plaça dels Països Catalans.
Defensem els trens de tothom !!!
Barcelona, 23 de novembre de 2006
Associació per a la Promoció del Transport Públic
Comissions Obreres de Catalunya
Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya |
Mira també:
http://www.laptp.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: [RENFE] Convoquen manifestació per la setmana pròxima
|
|
per flipeu |
24 nov 2006
|
|
http://emolinatrillo.blogspot.com/2006/11/aquest-s-el-respecte-vers-els- |
|
Re: [RENFE] Ha arribat l'hora de dir prou
|
|
per aXEL |
27 nov 2006
|
'Sobirania i Progrés' vol mostrar el seu suport al manifest signat per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (la PTP), Comissions Obreres de Catalunya i l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), on es condemna el mal servei de Renfe al Principat de Catalunya. La convocatòria de protesta contra la gestió de la companyia ferroviària tindrà lloc el proper dimecres dia 29 a l'Estació de Sants de Barcelona.
Amb aquestes accions, la PTP, Comissions Obreres de Catalunya i l'OCUC, volen reclamar la millora urgent de les diverses línies del traçat de trens, indemnitzacions pel mal servei efectuat al llarg dels últims mesos, l'augment de la inversió a les infraestructures ferroviàries, i que l'AVE deixi d'interferir en les avaries dels trens Rodalies i Regionals.
‘Sobirania i Progrés' és conscient, però, que totes aquestes reformes i millores passen únicament i exclusiva pel traspàs de les competències en matèria de transport públic a la Generalitat de Catalunya. I és que els números ho demostren. Per exemple, des de 1992 els trens de Rodalies han duplicat el seu nombre de passatgers, mentre que aquesta ampliació no s'ha vist igualada en termes d'inversió. De fet, a cada quilòmetre ferroviari, el Ministerio de Fomento ha invertit nou vegades menys que la Generalitat en els FGC. Així doncs, només l'organisme públic implicat en la millora del transport públic pot fer-se càrrec d'aquest servei.
D'altra banda, però, el traspàs de les competències de ferrocarrils a la Generalitat també és un deute de l'Estat espanyol amb Catalunya. És més, és qüestió de justícia. Pel nombre d'usuaris que l'utilitzem (quasi 130 milions d'usuaris catalans ens desplaçarem aquest any amb Renfe) i per les recaptacions econòmiques que hi aporta Catalunya, és de justícia que pugui ser el Govern del nostre país el que s'encarregui d'executar la direcció de la xarxa de ferrocarrils nacional. I ja que l'Estat espanyol, amb la seva despreocupació, acumula enormes dèficits en inversió d'infraestructures al Principat, és de clamorosa obvietat i justícia que el Govern del nostre país reclami i obtingui la gestió d'aquesta competència.
Per això, a banda d'exposar la nostra coincidència en el manifest esmentat, des de ‘Sobirania i Progrés' també exigim el traspàs immediat de les competències de transport públic i, per tant, el retorn immediat del que ens correspon com a poble nacional. No és permissible que el Ministerio de Fomento es quedi de braços creuats veient com mig milió d'usuaris es veuen perjudicats pels constants retards i avaries de diferents combois. Perquè cada vegada que un tren s'espatlla, el nostre país perd capacitat de producció; perquè cada vegada que un tren arriba tard, el nostre país progressa una mica menys.
http://www.sobiraniaiprogres.cat |
