|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Nuncis de la poesia
|
|
per Enric Casasses
Correu-e: floresdeuxmal@yahoo.com.mx (no verificat!) |
24 nov 2006
|
|
Final de setmana maratònic de la poesia catalana del segle XX a la plaça Allada Vermell de Barcelona. Des de las 10 del matí |
Nuncis de la poesia
Enric Casasses
Aquest final de setmana, el dissabte 25 i el diumenge 26, a partir de les 10 del matà i durant tot el dia, el poeta mexicà Orlando Guillén i jo mateix proposem una lectura maratònica, en català i en les magnÃfiques traduccions castellanes que n’ha fet ell, dels poetes catalans del segle XX Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pere Quart, Agustà Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés, i de les poetesses Maria-Antònia Salvà , Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. Seran unes dues mil pà gines de poesia, que mirarem de llegir en dos dies amb l’ajuda i la col•laboració de tothom que s’hi apunti. La jugada anirà complementada amb la presència de pintors i de músics, però el gros de la cosa serem els llegidors de versos.
Es tracta de cridar l’atenció sobre el fet que encara estigui sense publicar el llibre de vida (deu haver-hi treballat vint-i-cinc o trenta anys) d’Orlando Guillén: Doce poetas catalanes del siglo XX, con tres añadiduras y un apéndice de varia intención. És un llibre de llibres perquè de cada poeta n’ha traduït un llibre sencer. La tria de noms no és un caprici de Guillén: es basa en un suggeriment de Joan Vinyoli (a la memòria del qual va dedicat el llibrà s), i Guillén simplement hi ha afegit les tres poetesses.
En el cos de l’obra hi ha, com he dit, un llibre sencer de cada poeta, i a l’apèndix altres coses de (o sobre) ells. AixÃ, si de Foix el llibre traduït és Cròniques de l’ultrason, de poemes en prosa, a l’apèndix n’hi tradueix uns deu poemes en vers (perquè perquè la visió de Foix sigui completa no es pot oblidar el vers), i a més una “poèticaâ€?, la famosa “Lletra a Clara Sobirósâ€?. De Vinyoli, a més de Vent d’aram, que figura al cos de l’obra, a l’apèndix en tradueix dos llibres més (Tot és ara i res i Domini mà gic) i el seu pròleg a El callat (que dóna la poètica vinyoliana), i també dos textos sobre Vinyoli, un de Martà i Pol i un d’Espriu. Vinyoli hi fulgura com el gran nom del segle, i no només per a la poesia catalana. L’apèndix és ric de referències dels uns sobre els altres, i s’hi troba per exemple el divertit sonet de Josep Carner a Guerau de Liost, o el bell autoretrat en prosa que es va fer Papasseit a Un enemic del poble, el seu “full de subversió espiritualâ€?...
D’alguns poetes n’ha traduït més d’un llibre (tres de Vinyoli, com he dit, i dos d’Espriu i de Ferrater). De Riba, a més del segon llibre de Les estances, en tradueix, del català al castellà , les versions de Hölderlin, per la importà ncia que té la seva aparició en la ulterior evolució de la poesia catalana, especialment pel que fa a Vinyoli. De Carner només n’hi ha un (El cor quiet), però si comptem el nombre de poemes que conté i l’espai que se li dedica a l’apèndix (amb una selecció de poemes diversos i un parell de proses, la de l’ham poètic i una magnÃfica “Nobleza del sonetoâ€? escrita en castellà a Mèxic), veurem que és una de les estrelles més brillants del llibre. |
Mira també:
http://www.floresdeuxmal.com
|
This work is in the public domain |
