Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Nuncis de la poesia
24 nov 2006
Final de setmana maratònic de la poesia catalana del segle XX a la plaça Allada Vermell de Barcelona. Des de las 10 del matí
Nuncis de la poesia
Enric Casasses

    Aquest final de setmana, el dissabte 25 i el diumenge 26, a partir de les 10 del matí i durant tot el dia, el poeta mexicà Orlando Guillén i jo mateix proposem una lectura maratònica, en català i en les magnífiques traduccions castellanes que nâha fet ell, dels poetes catalans del segle XX Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés, i de les poetesses Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. Seran unes dues mil pàgines de poesia, que mirarem de llegir en dos dies amb lâajuda i la colâ¢laboració de tothom que sâhi apunti. La jugada anirà complementada amb la presència de pintors i de músics, però el gros de la cosa serem els llegidors de versos.
    Es tracta de cridar lâatenció sobre el fet que encara estigui sense publicar el llibre de vida (deu haver-hi treballat vint-i-cinc o trenta anys) dâOrlando Guillén: Doce poetas catalanes del siglo XX, con tres añadiduras y un apéndice de varia intención. Ãs un llibre de llibres perquè de cada poeta nâha traduït un llibre sencer. La tria de noms no és un caprici de Guillén: es basa en un suggeriment de Joan Vinyoli (a la memòria del qual va dedicat el llibràs), i Guillén simplement hi ha afegit les tres poetesses.
    En el cos de lâobra hi ha, com he dit, un llibre sencer de cada poeta, i a lâapèndix altres coses de (o sobre) ells. Així, si de Foix el llibre traduït és Cròniques de lâultrason, de poemes en prosa, a lâapèndix nâhi tradueix uns deu poemes en vers (perquè perquè la visió de Foix sigui completa no es pot oblidar el vers), i a més una âpoèticaâ?, la famosa âLletra a Clara Sobirósâ?. De Vinyoli, a més de Vent dâaram, que figura al cos de lâobra, a lâapèndix en tradueix dos llibres més (Tot és ara i res i Domini màgic) i el seu pròleg a El callat (que dóna la poètica vinyoliana), i també dos textos sobre Vinyoli, un de Martí i Pol i un dâEspriu. Vinyoli hi fulgura com el gran nom del segle, i no només per a la poesia catalana. Lâapèndix és ric de referències dels uns sobre els altres, i sâhi troba per exemple el divertit sonet de Josep Carner a Guerau de Liost, o el bell autoretrat en prosa que es va fer Papasseit a Un enemic del poble, el seu âfull de subversió espiritualâ?...
    Dâalguns poetes nâha traduït més dâun llibre (tres de Vinyoli, com he dit, i dos dâEspriu i de Ferrater). De Riba, a més del segon llibre de Les estances, en tradueix, del català al castellà, les versions de Hölderlin, per la importància que té la seva aparició en la ulterior evolució de la poesia catalana, especialment pel que fa a Vinyoli. De Carner només nâhi ha un (El cor quiet), però si comptem el nombre de poemes que conté i lâespai que se li dedica a lâapèndix (amb una selecció de poemes diversos i un parell de proses, la de lâham poètic i una magnífica âNobleza del sonetoâ? escrita en castellà a Mèxic), veurem que és una de les estrelles més brillants del llibre.
Mira també:
http://www.floresdeuxmal.com

This work is in the public domain
Sindicat