|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : immigració |
|
Elx: Crónica de una agresión anunciada
|
|
per Moviment per la Unitat del Poble (M.U.P.)
Correu-e: mup_elx@yahoo.es (no verificat!) |
22 nov 2006
|
|
|
|
Hace poco más de un mes miembros del MUP (Movimiento por la Unidad del Pueblo) de Elx se reunieron con representantes de la Subdelegación del Gobierno para expresar su preocupación y malestar ante el acoso que están sufriendo compañeros ecuatorianos por parte de agentes de la PolicÃa Nacional. En concreto, uno de los portavoces de la Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos y Latinoamericanos “Eloy Alfaroâ€?, colectivo que comparte sede social en el Ateneu Popular con el MUP y otras entidades, ha sido objeto de visitas a domicilio y de amenazas, durante los últimos meses, tanto por individuos no uniformados que se presentaron como agentes de la PolicÃa Nacional, como por agentes de uniforme que le han venido amenazando con impedirle renovar su permiso de residencia y con multarle en diversas ocasiones cuando él les ha pedido que dejaran de insultar a un compatriota o a él mismo.
El MUP puso en conocimiento de Subdelegación estos hechos, asà como los números de las patrullas que pudieron ser identificadas, ante la sospecha de que se trate de elementos fascistas que estén aprovechando su labor en el cuerpo para intentar amedrentar a personas de la izquierda local y del movimiento asociativo inmigrante, como en este caso. La representante de la citada institución se mostró preocupada por el cariz racista y xenófobo de tales acciones y se ofreció a realizar las averiguaciones necesarias para aclarar el caso. Para intentar solucionar la situación y depurar responsabilidades, el MUP se reunió igualmente con la concejal de Inmigración en Elche y con el Jefe de la PolicÃa Municipal.
Pese a estos esfuerzos el acoso policial no ha hecho más que incrementarse. Desde que tuvieron lugar las citadas reuniones no ha pasado una semana en la que no haya noticias de amenazas, insultos, persecuciones o vejaciones por parte de la policÃa hacia los inmigrantes en nuestra ciudad.
Por otro lado, es de destacar el papel de cobertura de la situación que han llevado a cabo los medios de comunicación. Existe cada vez más en la población una sensación de inseguridad provocada en gran medida por las noticias sensacionalistas que se publican acerca de bandas de jóvenes inmigrantes y del aumento “peligrosoâ€? de la población trabajadora inmigrante, lo que lleva al surgimiento del racismo y la xenofobia. Esto se agudiza con la dejadez de la administración que consiente actuaciones policiales propias de elementos fascistas. El que los cuerpos policiales sigan manteniendo métodos y prácticas propias del franquismo es un ejemplo palpable del verdadero significado de la mal llamada “transición democráticaâ€?. La transición evitó que tuviera lugar una verdadera ruptura democrática y dio paso a una ley de punto y final en la que no hubo depuraciones polÃticas, militares, policiales ni de ningún tipo. Fruto de esto es la situación de creciente fascistización que estamos viviendo enfocada a neutralizar a los elementos más destacados de las organizaciones de izquierda.
Sábado 18: Crónica de una agresión anunciada
-9:00 h: Un grupo de jóvenes conversaba en una plaza. Una pareja de policÃas municipales, sin mediar palabra, se acercó a ellos y comenzó a empujarles y a insultarles buscando claramente provocarlos. Ellos (cuatro chicos ecuatorianos) no respondieron y siguieron siendo golpeados en el suelo, una amiga que les acompañaba, española, fue también golpeada y fuertemente agarrada del cuello cuando intentaba interponerse para que la policÃa no les siguiera golpeando. Ella gritaba para que la gente acudiese y se diese cuenta de lo que estaba pasando. Cuenta que lo primero que se le vino a la cabeza fue gritar (¡qué ironÃa!): “¡Que alguien llame a la policÃa!â€?, y cuenta la rabia y la impotencia que sentÃa al ver que los que se supone deberÃan protegerla como ciudadana, estaban pegándole a sus amigos y diciéndole a ella “¡golfa, zorra! ¡tú no te metas! ¡qué haces con esta gentuza?â€? y otras lindezas por el estilo. Unas cuantas personas que pasaban por allà al ver lo que pasaba y que los policÃas se llevaban a los cuatro jóvenes se acercaron a la chica y le dieron sus números de teléfono diciéndole que les llamase si hacÃa falta testificar porque les parecÃa brutal el comportamiento de la policÃa y no daban crédito a lo que estaba pasando.
-11:00: De los cuatro chicos agredidos por la policÃa, miembros de la asociación “Eloy Alfaroâ€?, dos fueron traladados a las dependencias de la policÃa nacional. A los otros dos los subieron en coches distintos y los dejaron en diferentes zonas de la ciudad, seguramente porque uno de ellos habÃa resultado visiblemente lesionado. Los compañeros y amigos de los agredidos fueron congregándose en la puerta de comisarÃa a lo largo de toda la mañana. Miembros del MUP se ponen en contacto con el jefe de turno de la policÃa municipal, que ofrece una imaginativa versión: eran “dos grupos de inmigrantes que armaban escándalo entre ellos y tuvieron que intervenir, avisados por los vecinos.â€?
-12:00/14:00: Aparecen los dos chicos que ha soltado la policÃa, uno de ellos viene cojeando y con marcas en el cuello; el otro tiene el labio partido y el cuerpo dolorido. Van al hospital para que les atiendan y obtener un parte de lesiones. La chica también acude al hospital, tiene una contractura en el cuello y necesita collarÃn. Los compañeros hablan con la prensa para convocarlos para esta tarde; la prensa nos explica que la policÃa ha cambiado la versión anterior por otra más adornada e imaginativa si cabe: “los vecinos llamaron por el jaleo, la policÃa acudió un par de veces y los chicos, que estaban peleándose entre sÃ, no sólo no les hicieron caso sino que dejaron de pelearse entre ellos y agredieron a los agentes, por lo que tuvieron que deternerles.â€?
-14:00/18:00: En comisarÃa no informan de nada de lo ocurrido. Los padres de los jóvenes tampoco consiguen saber cómo están sus hijos. Uno de ellos necesita unas medicinas, pero es imposible dárselas.
-Sábado 18:30: Se reúnen en la puerta de comisarÃa cerca de un centenar de personas, que deciden reunirse el sábado siguiente para preparar una contestación popular a las agresiones sufridas.
-Noche del sábado: Seguimos sin tener noticias de los detenidos, no sabemos de qué se les acusa, no sabemos si han visto a un abogado y no nos explicamos por qué no han llamado a nadie.
-Domingo: Tanto en las radios locales como en los diarios “La Verdadâ€? e “Informaciónâ€? aparecen declaraciones de los representantes de la asociación de inmigrantes “Eloy Alfaroâ€? y del Movimiento por la Unidad del Pueblo (M.U.P), denunciando las agresiones, junto a la última (?) versión de la policÃa.
-Lunes 10.00: Los dos compañeros detenidos son trasladados a dependencias judiciales.
-Lunes 12:00: Por fin salen nuestros compañeros entre los aplausos de cerca de medio centenar de personas que estábamos congragadas esperándoles en las puertas del juzgado. Lo que nos cuentan es indignante. Nos dicen que no les dejaron hacer una llamada por más que lo pidieron, no les dejaban ir al baño ni les daban agua cuando pedÃan beber. El sábado les presentaron unas declaraciones que debÃan firmar en comisarÃa dicéndoles que tenÃan cinco segundos para leerlas (cosa que, naturalmente, se negaron a hacer.) Les llevaron al hospital (uno tiene un tobillo con un esguince, una brecha en la frente, lo que le provoca dolor de cabeza, y moratones en los brazos; el otro tiene magulladuras y una mano hinchada) para ser vistos por los médicos. Cuando el policÃa dijo a los doctores que el compañero tenÃa el tobillo mal porque se habÃa peleado con otros chicos, él lo desmintió y dijo que se lo habÃa hecho la policÃa. Acto seguido los policÃas le metieron en una habitación del hospital y comenzaron a agredirle otra vez, cogiéndole del cuello y dándole puñetazos. Parece ser que no es sólo la ética profesional de algunos periodistas la que se resiente cuando hay abusos policiales, ya que la del personal médico que ve, conoce y consiente estas prácticas deja también bastante que desear.
Queremos, en primer lugar, enviar un abrazo fraternal y de apoyo a los cinco compañeros agredidos.
En segundo lugar, denunciamos:
-A la policÃa local de Elche por permitir que campen a sus anchas elementos fascistas dentro de sus filas y por no poner coto a las agresiones que éstos llevan a cabo.
-A la policÃa nacional, que ha tratado de forma inhumana a los detenidos y ha colaborado en silenciar las agresiones realizadas.
-A los responsables del hospital de Elche que consienten, bajo su responsabilidad, que miembros de la policÃa se encierren a solas con detenidos en dependencias hospitalarias, sin cotejar, por supuesto, las condiciones fÃsicas en las que entran con las que presentan al salir.
-Y denunciamos, en última instancia, al máximo responsable, en este caso, de los actores principales de las agresiones cometidas (los policÃas locales), es decir, al Ayuntamiento de Elche, gobernado por el PSOE, a la ConcejalÃa de Inmigración y al Alcalde de Elche, por cuanto son los responsables últimos de las actuaciones policiales que se llevan a cabo en nuestra ciudad y por tanto, responsables de las agresiones fascistas que realiza esa policÃa. Igualmente, denunciamos a la Subdelegación del Gobierno en Alicante por inhibirse ante las agresiones y persecuciones cometidas, ya denunciadas anteriormente, y no haber depurado responsabilidades.
Por último, queremos dejar constancia de que sabemos que este fin de semana la policÃa ha intentado atemorizar y dar un aviso a compañeros que están organizados en asociaciones, precisamente por eso, porque defienden sus derechos desde estas asociaciones, siendo alguno de ellos militante destacado de las mismas al que la policÃa ya ha intentado neutralizar en más de una ocasión. Sabemos, como se encargó de recordar a los detenidos uno de los policÃas agresores, que ellos estaban ahà encerrados “por hablar muchoâ€? y que “si siguen hablando tanto, volverán a ser detenidosâ€?. Pero olvidan que por eso, porque hablan, es decir porque están organizados y defienden sus derechos como inmigrantes y como miembros de la clase trabajadora, precisamente por eso, no están solos. Tienen a su lado a colectivos de inmigrantes y colectivos populares, de trabajadores, que ahora más que nunca van a estar a su lado en la lucha, porque es una lucha no de inmigrantes o de jóvenes exclusivamente, sino de todo el pueblo, el pueblo que “hablaâ€? y se organiza y que aplastando al silencio que pretenden imponerle, vencerá. |
|
Mira també:
http://www.mup-elx.tk
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Elx: Crònica d'una agressió anunciada
|
|
per L...)A |
23 nov 2006
|
Elx: Crònica d'una agressió anunciada
Fa poc més d'un mes membres del MUP (Moviment per la Unitat del Poble) d'Elx es van reunir amb representants de la Subdelegació del Govern per a expressar la seva preocupació i malestar davant l'assetjament que estan sofrint companys equatorians per part d'agents de la Policia Nacional. En concret, un dels portaveus de l'Associació d'Immigrants Equatorians i Llatinoamericans “Eloy Alfaroâ€?, col·lectiu que comparteix seu social en el Ateneu Popular amb el MUP i altres entitats, ha estat objecte de visites a domicili i d'amenaces, durant els últims mesos, tant per individus no uniformats que es van presentar com agents de la Policia Nacional, com per agents d'uniforme que li han vingut amenaçant amb impedir-li renovar el seu permÃs de residència i amb multar-li en diverses ocasions quan ell els ha demanat que deixessin d'insultar a un compatriota o a ell mateix.
El MUP va posar en coneixement de Subdelegació aquests fets, aixà com els nombres de les patrulles que van poder ser identificades, davant la sospita que es tracti d'elements feixistes que estiguin aprofitant la seva labor en el cos per a intentar acoquinar a persones de l'esquerra local i del moviment associatiu immigrant, com en aquest cas. La representant de la citada institució es va mostrar preocupada pel caire racista i xenòfob de tals accions i es va oferir a realitzar els esbrinaments necessaris per a aclarir el cas. Per a intentar solucionar la situació i depurar responsabilitats, el MUP es va reunir igualment amb la regidor d'Immigració a Elx i amb el Cap de la Policia Municipal.
Malgrat aquests esforços l'assetjament policial no ha fet més que incrementar-se. Des que van tenir lloc les citades reunions no ha passat una setmana en la qual no hagi notÃcies d'amenaces, insults, persecucions o vexacions per part de la policia cap als immigrants en la nostra ciutat.
D'altra banda, és de destacar el paper de cobertura de la situació que han portat a terme els mitjans de comunicació. Existeix cada vegada més en la població una sensació d'inseguretat provocada en gran mesura per les notÃcies sensacionalistes que es publiquen sobre bandes de joves immigrants i de l'augment “perillósâ€? de la població treballadora immigrant, el que duu al sorgiment del racisme i la xenofòbia. Això s'aguditza amb la deixadesa de l'administració que consenteix actuacions policials pròpies d'elements feixistes. El que els cossos policials segueixin mantenint mètodes i prà ctiques pròpies del franquisme és un exemple palpable del veritable significat de la mal cridada “transició democrà ticaâ€?. La transició va evitar que tingués lloc una veritable ruptura democrà tica i va donar pas a una llei de punt i final en la qual no va haver depuracions polÃtiques, militars, policials ni de cap tipus. Fruit d'això és la situació de creixent feixistació que estem vivint enfocada a neutralitzar als elements més destacats de les organitzacions d'esquerra.
Dissabte 18: Crònica d'una agressió anunciada
-9:00 h: Un grup de joves conversava en una plaça. Una parella de policies municipals, sense intervenir paraula, es va acostar a ells i va començar a empènyer-los i a insultar-los buscant clarament provocar-los. Ells (quatre nois equatorians) no van respondre i van seguir sent copejats en el sòl, una amiga que els acompanyava, espanyola, va ser també copejada i fortament agarrada del coll quan intentava interposar-se perquè la policia no els seguÃs copejant. Ella cridava perquè la gent acudÃs i s'adonés del que estava passant. Conta que el primer que se li va venir al capdavant va ser cridar (quina ironia!): “Que algú cridi a la policia!â€?, i conta la rà bia i la impotència que sentia al veure que els quals se suposa haurien de protegir-la com ciutadana, estaven pegant-li als seus amics i dient-li a ella “golfa, zorra! ¡tú no te metas! ¡qué haces con esta gentuza?â€? i altres paraules per l'estil. Unes quantes persones que passaven per allà al veure el que passava i que els policies es duien als quatre joves es van acostar a la noia i li van donar els seus nombres de telèfon dient-li que els cridés si feia falta atestar perquè els semblava brutal el comportament de la policia i no donaven crèdit al que estava passant.
-11:00: Dels quatre nois agredits per la policia, membres de l'associació “Eloy Alfaroâ€?, dos van ser traslladats a les dependències de la policia nacional. Als altres dos els van pujar en cotxes distints i els van deixar en diferents zones de la ciutat, segurament perquè un d'ells havia resultat visiblement lesionat. Els companys i amics dels agredits van anar congregant-se en la porta de comissaria al llarg de tota el matÃ. Membres del MUP es posen en contacte amb el cap de torn de la policia municipal, que oferix una imaginativa versió: eren “dos grups d'immigrants que armaven escà ndol entre ells i van haver d'intervenir, avisats pels veïns.â€?
-12:00/14:00: Apareixen els dos nois que ha soltat la policia, un d'ells ve amb coixera i amb marques en el coll; l'altre té el llavi partit i el cos adolorit. Van a l'hospital perquè els atenguin i obtenir un part de lesions. La noia també acudeix a l'hospital, té una contractura en el coll i necessita collet. Els companys parlen amb la premsa per a convocar-los per a aquesta tarda; la premsa ens explica que la policia ha canviat la versió anterior per altra més adornada i imaginativa si cap: “els veïns van cridar per escandol, la policia va acudir un parell de vegades i els nois, que estaven barallant-se entre si, no només no els van fer cas sinó que van deixar de barallar-se entre ells i van agredir als agents, pel que van haver de detenir-los.�
-14:00/18:00: En comissaria no informen de res de l'ocorregut. Els pares dels joves tampoc aconsegueixen saber com estan els seus fills. Un d'ells necessita unes medicines, però és impossible donar-se-les.
-Dissabte 18:30: Es reuneixen en la porta de comissaria prop d'un centenar de persones, que decideixen reunir-se el dissabte següent per a preparar una contestació popular a les agressions sofertes.
-Nit del dissabte: Seguim sense tenir notÃcies dels detinguts, no sabem de quins se'ls acusa, no sabem si han vist a un advocat i no ens expliquem per què no han cridat a ningú.
-Domingo: Tant en les rà dios locals com en els diaris “La Veritat� i “Informació� apareixen declaracions dels representants de l'associació d'immigrants “Eloy Alfaro� i del Moviment per la Unitat del Poble (M.O.P), denunciant les agressions, al costat de l'última (?) versió de la policia.
-Dilluns 10.00: Els dos companys detinguts són traslladats a dependències judicials.
-Dilluns 12:00: Per fi surten els nostres companys entre els aplaudiments de prop de mig centenar de persones que està vem congregats esperant-los en les portes del jutjat. El que ens conten és indignant. Ens diuen que no els van deixar fer una cridada per més que ho van demanar, no els deixaven anar al bany ni els donaven aigua quan demanaven beure. El dissabte els van presentar unes declaracions que havien de signar en comissaria diguent-lis que tenien cinc segons per a llegir-les (cosa que, naturalment, es van negar a fer.) Els van dur a l'hospital (un té un turmell amb un esquinç, una bretxa en el front, el que li provoca mal de cap, i blaus en els braços; l'altre té magulladures i una mà inflada) per a ser vists pels metges. Quan el policia va dir als doctors que el company tenia el turmell mal perquè s'havia barallat amb altres nois, ell ho va desmentir i va dir que l'hi havia fet la policia. Tot seguit els policies li van ficar en una habitació de l'hospital i van començar a agredir-li altra vegada, agafant-li del coll i donant-li cops de puny. Sembla ser que no és només l'ètica professional d'alguns periodistes la qual es ressent quan hi ha abusos policials, ja que la del personal mèdic que veu, coneix i consenteix aquestes prà ctiques deixa també bastant que desitjar.
Volem, en primer lloc, enviar una abraçada fraternal i de suport als cinc companys agredits.
En segon lloc, denunciem:
-A la policia local d'Elx per permetre que campen a pler elements feixistes dintre de les seves files i per no posar lÃmit a les agressions que aquests porten a terme.
-A la policia nacional, que ha tractat de forma inhumana als detinguts i ha col·laborat a silenciar les agressions realitzades.
-Als responsables de l'hospital d'Elx que consenteixen, sota la seva responsabilitat, que membres de la policia es tanquin tot sol amb detinguts en dependències hospitalà ries, sense acarar, per descomptat, les condicions fÃsiques en les quals entren amb les quals presenten al sortir.
-I denunciem, en última instà ncia, al mà xim responsable, en aquest cas, dels actors principals de les agressions comeses (els policies locals), és a dir, a l'Ajuntament d'Elx, governat pel pSOE, a la Regidoria d'Immigració i a l'Alcalde d'Elx, ja que són els responsables últims de les actuacions policials que es porten a terme en la nostra ciutat i per tant, responsables de les agressions feixistes que realitza aquesta policia. Igualment, denunciem a la Subdelegació del Govern a Alacant per inhibir-se davant les agressions i persecucions comeses, ja denunciades anteriorment, i no haver depurat responsabilitats.
Finalment, volem deixar constà ncia que sabem que aquest cap de setmana la policia ha intentat atemorir i donar un avÃs a companys que estan organitzats en associacions, precisament per això, perquè defensen els seus drets des d'aquestes associacions, sent algun d'ells militant destacat de les mateixes al que la policia ja ha intentat neutralitzar en més d'una ocasió. Sabem, com es va encarregar de recordar als detinguts un dels policies agressors, que ells estaven aquà tancats “per parlar moltâ€? i que “si segueixen parlant tant, tornaran a ser detingutsâ€?. Però obliden que per això, perquè parlen, és a dir perquè estan organitzats i defensen els seus drets com immigrants i com membres de la classe treballadora, precisament per això, no estan sols. Tenen al seu costat a col·lectius d'immigrants i col·lectius populars, de treballadors, que ara més que mai van a estar al seu costat en la lluita, perquè és una lluita no d'immigrants o de joves exclusivament, sinó de tot el poble, el poble que “parlaâ€? i s'organitza i que aixafant al silenci que pretenen imposar-li, vencerà . |
|
|
