|
|
|
Notícies :: dones |
|
Comunicat de la CGT davant el Dia Internacional contra la Violència de Gènere
|
|
per CGT
Correu-e: spccc ARROBA cgtcatalunya.cat (no verificat!) |
22 nov 2006
|
Comunicat de la CGT davant el Dia Internacional contra la Violència de Gènere
En aquest dia, 25 de novembre, dones de tots els països i pertanyents a diversos col·lectius volem recordar al món que la violència de gènere és, encara avui, una de les majors xacres que arrosseguen tot tipus de societats, sigui quin sigui el seu règim polÃtic, la seva confessió, i els seus costums.
Diguem-ho clara i contundentment, la violència contra les dones és una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals i el major mecanisme de control que els diferents poders han utilitzat al llarg de la història per a “posar-nos en el nostre lloc�, imposant a la dona una situació de subordinació respecte a l'home; és la persistència del funcionament patriarcal enquistat en la nostra societat i en els nostres costums. |
Molts són els factors que mantenen la violència contra les dones, però alguns d'ells han tingut un pes especÃfic en la història. Un pes que ha estat determinant per a invisibilizar aquesta violència, encobrint-la, justificant-la i donant-li un vernÃs moral que no té.
Un d'aquests poders de pes emana de “déuâ€?. El menyspreu a les dones s'ha sustentat i argumentat des de les religions monoteÃstes, la misoginia de la qual fan gala totes elles, és la conseqüència lògica del menyspreu a la intel·ligència, al coneixement i a la llibertat. En la nostra cultura, on persisteix la dominació i la pugna pel poder d'una d'aquestes religions, les dones hem sabut bé el que és sofrir la ignorà ncia i el menyspreu, la seva omnipresencia i el seu discurs manipulador de consciències han estat “la creuâ€? de les dones.
Al llarg de segles i segles, la seva creu (el seu sÃmbol), ha estat la nostra “creuâ€?. En nom d'ella i del seu déu, van llançar al costat fosc els sabers i la cultura popular, lligats especialment amb el femenà i dels quals les dones eren les millors guardianes; les nostres avantpassades, sanadoras, sà vies, que vivien en unió amb la naturalesa -per a utilitzar-la i preservar-la, no per a destruir-la- van passar a ser les bruixotes velles, lletges i dolentes, que encarnaven al mal. Les coses no han canviat molt, per a la curia vaticana les dones continuen encarnant l'inconvenient, el brut, i ens “cremenâ€?, simbòlicament aquesta vegada, en les seves pastorals, i ho fan al costat de la nostra dignitat i els nostres drets com persones i ciutadanes.
Per a les religions monoteÃstes, les dones no som persones sinó en relació al món del masculÃ. Només som mares, esposes, som sempre "les altres". Les dones no tenen drets per si mateixes, sinó mitjançant ells. Nostra és la culpa, el "pecat", aixà criden al coneixement, a la curiositat; al motor del canvi social. I és que la por mou als ignorants a la violència, i d'això en sap molt l'Església.
L'Església Catòlica, representada a l'Estat espanyol per la Conferència Episcopal, situa l'arrel de la violència masclista en els avanços dels drets de les dones, associen revolució sexual (alliberament sexual) i violència de gènere -l'última, per descomptat, conseqüència de la primera-. Els preocupa enormement el nostre “sexeâ€?, però poc els preocupa que la seva polÃtica de no ús del preservatiu tingui greus conseqüències sobre la salut pública, particularment sobre el contagi de la SIDA que amenaça a milions de persones, especialment a les dones. La mateixa Església que compta amb una llarga llista de delictes sexuals a l'esquena, té la supèrbia i l'atreviment de dir-nos com viure les nostres vides i la nostra sexualitat, de disculpar als agressors, als quals durant segles els han proporcionat la coartada perfecta, buscant "el mal" d'aquest món en alguna cosa tan bella, natural, i utòpica com la LLIBERTAT.
Però cada poder té els seus aliats, el mateix govern sota el qual es va aprovar una Llei Integral contra la Violència de Gènere, llei que va tenir l'encert d'assenyalar a l'educació com un element bà sic en la lluita contra la violència de gènere, ha obviat de forma lamentable la profunda relació que hi ha entre el paper que assigna la religió a les dones i les situacions de violència a les quals es veuen sotmeses cada dia, i ha mantingut la ingerència del dogma religiós en l'escola; la mateixa Església que no s'avergonyeix de recordar a la dona que "en el més profund i originari del seu ésser, existeixen per raó i en raó de l'home�, aprofitant el suport del govern, pretén inculcar aquest dogma en els nostres nens i nenes, també a través de l'escola pública, disfressat de valors universals i de “bona educació�.
El mateix govern, que va recollir la reivindicació feminista de comptar amb una Llei Integral (encara que ja va anar desdibuixant la seva idea original en la seva elaboració parlamentà ria i en la seva posterior engegada, perdent força i efectivitat) ha deixat fora una reivindicació fonamental d'aquest moviment, l'aposta per una escola coeducativa, base d'una lluita eficaç contra la violència de gènere; és a dir, una educació que ens reconegui lliures i iguals, una educació que només pot donar-se en el context d'una escola laica, una escola que garanteixi que no es vulnerin els drets de les dones.
No volem oblidar tampoc que la polÃtica de retallada de prestacions socials, d'especulació amb les necessitats d'habitatge, de tancament de fronteres, està apuntalant fortament la violència de gènere. És urgent dir PROU, ja és suficient, no anem a COMPARTIR RES amb qui exerceixen el control i la violència contra les dones, tampoc amb aquells que permeten que s'exerceixi la violència impunement, donant-los l'absolució.
Són necessà ries accions immediates per a parar aquesta violència:
- evidenciant les escasseses d'una llei dotada d'insuficients recursos econòmics, que no és contra tota classe de violència de gènere i que es basa fonamentalment en l'increment de les penes.
- qüestionant les actituds passades i els dogmes de fe, còmplices d'aquesta violència, que encoratgen i reforcen en les dones la submissió i la passivitat davant les agressions.
Però també és necessà ria aquesta carrera de fons que proporciona l'educació en la igualtat i el respecte a la llibertat, una educació que per la seva pròpia definició no pot admetre intrusismes de les religions que ens han fet dur una “creu� tan pesada a les dones, que ens domestiquen per al sacrifici, sempre sense sentit, i per a la falta d'autonomia i de decisió sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Volem deixar enrere aquesta vall de llà grimes…, que és el seu món, i construir un altre que sigui propi, ple de riures, sense creus que dur a coll, un món sense violència de gènere.
Secretaria de la Dona, Comitè Confederal de la CGT
25 de Novembre 2006. |
This work is in the public domain |
