|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
1500 signatures contra els monuments feixistes a Lleida
|
|
|
per CGT Ponent |
20 nov 2006
|
|
Avui en aquest 20 de novembre la Confederació General del Treball de Ponent (CGT) i l'Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) lliurarem les més de 1500 signatures i adhesions de diverses organitzacions i col·lectius de Lleida recollides en la campanya per la retirada dels símbols feixistes que encara queden a la nostra ciutat. |
Sr. Àngel Ros
Alcalde de Lleida Lleida, 20 de novembre de 2006
XXXXX amb DNI XXXXXX Secretari General de la Confederació General del Treball de Ponent (CGT) i XXXXX amb DNI XXXXXX Y membre de l’Assemblea de Joves de Lleida
EXPOSEN
Que les nostres organitzacions estan fermament compromeses en la recuperació de la memòria històrica com a eina imprescindible per a la recuperació dels ideals de llibertat i fraternitat que els nostres avis van defensar en la guerra civil per a exemple de tothom.
Que creiem necessari no oblidar el que va significar la defensa de les llibertats davant del feixisme que portà a l’exili, la mort o la presó a molts catalans i catalanes i ens neguem a l’oblit i el perdó sense justÃcia.
Es per tot això que des de les nostres organitzacions hem endegat una campanya per demanar al govern municipal la retirada dels sÃmbols que, encara ara, recorden aquest règim feixista i que són presents a la nostra ciutat tant en els noms de carrers, en blocs de pisos o en monuments. A continuació fem una breu relació d’alguns d’aquests sÃmbols de la ciutat de Lleida:
NOMS DE CARRERS
Joan Recasens
Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.
Ramon Areny
Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monà rquica, cofundador del caliu ilerdenc, fou alcalde de Lleida de 1939 a 1941, durant el seu mandat existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, al Seminari Nou, a la Seu Vella i a la fà brica Vilalta. Des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones moriren a la presó. A banda 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polÃtiques.
Carmelo Fenech
Carmelo Fenech fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que, a banda d’afeccions d’esbarjo i pseudoculturals actuava coma grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de cà rrecs polÃtics.
Els seus membres defensaven la “pau� i “l’ordre� imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo� estava al servei de l’uniformització cultural i de la descatalanització en tots els à mbits de la Catalunya Occidental.
Casimiro SangenÃs
Casimiro SangenÃs fou alcalde franquista (1967-1974). i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismoâ€?.
La seva gestió com a alcalde es caracteritzà per un urbanisme de grans avingudes on vivia la classe benestant, girant l’esquena als barris obrers on hi mancava l’infrastructura més bà sica. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al règim i una tolerà ncia mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta.
Fou reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.
Miquel Montaña
Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre del caliu ilerdenc.
LluÃs Besa
Tradicionalista, participà en l’aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.
NOMS DE BLOCS
Julio RUIZ DE ALDA miguelez
Militar i polÃtic, fundador de la falange, desprès de la fusió d’aquesta amb les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) va formar part, conjuntament amb José Antonio i Ramiro Ledesma, del triumvirat executiu de la coalició. Fou encarcellat després de la il·legalització de la Falange Española i de las JONS i des de la presó de Madrid on estava va intensificar el seu suport a la coalició militar antirepublicana.
RAMIRO LEDESMA Ramos
PolÃtic. Va fundar i dirigir l’any 1931 la revista “la conquista del Estadoâ€? que constituïa el medi d’expressió del grup polÃtic homònim, l’ideologìa del qual, denominada nacional socialisme, es basava en el feixisme italià de Benito Mussolini i en el nacionalsocialisme alemany de Hitler. Va participar en la creació de les JONS i un cop aquestes es van fusionar amb la Falange va formar part del seu triumvirat dirigent.
JUAN ANTONIO Primo de Rivera
Principal ideòleg de l’ultradreta i un dels principals instigadors de la sublevació militar que menà a la guerra civil. Fundador de la falange, desprès de la fusió d’aquesta amb les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) va formar part, conjuntament amb Julio Ruiz Alda i Ramiro Ledesma, del triumvirat executiu de la coalició.
GERMANS Franco de GAMINDE
Partidaris de Franco, participaren en l’aixecament militar a Lleida.
GERMANS J.M. BARÓ i BONET
Josep Baró fou un destacat lÃder de la CEDA i Miquel Baró fou Mossèn. Ambdós donaren suport als escamots de falangistes i carlistes que prengueren Lleida el 18 de juliol de 1936, participaren activament en la rebel·lió militar. AL fracassar aquesta foren afusellats.
GERMANS RECASENS
Jesús i LluÃs, tradicionalistes, participaren activament en la sublevació militar a Lleida.
MONUMENTS
Monòlit als caiguts “Por Dios y por España�
Inaugurat el 03/04/70 i construït amb les pedres de l’antiga presó provincial situada en la zona on ara es troba hisenda i la plaça Cervantes per, segons documentació de l’època, recordar: “ (...) que tras sus muros padecieron especialmente aquellas personas que por sus virtudes y acrisolado patriotismo sufrieron persecución y cautividad, y muchos la inmolación, como mártires por su fe en Dios y amor a la madre patria (...)� Per tant es decidà construir aquest monument; “como perenne recuerdo a los que cautivos en ella ofrendaron su vida por Dios y por España�.
Fruit de tot això lliurem avui a l’Ajuntament de Lleida més de 1500 signatures de ciutadanes i ciutadans de Lleida i 9 adhesions d’organitzacions i col·lectius de la ciutat de Lleida que recolzen aquesta demana i per tant:
DEMANEM
Que s’inclogui com a punt del proper ple municipal aquesta petició.
XXXXX
Secretari General
Confederació General del Treball de Ponent
XXXXX
Assamblea de
Joves de Lleida |
This work is in the public domain |
