Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
1500 signatures contra els monuments feixistes a Lleida
20 nov 2006
Avui en aquest 20 de novembre la Confederació General del Treball de Ponent (CGT) i l'Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) lliurarem les més de 1500 signatures i adhesions de diverses organitzacions i col·lectius de Lleida recollides en la campanya per la retirada dels símbols feixistes que encara queden a la nostra ciutat.
Sr. Ãngel Ros
Alcalde de Lleida Lleida, 20 de novembre de 2006

XXXXX amb DNI XXXXXX Secretari General de la Confederació General del Treball de Ponent (CGT) i XXXXX amb DNI XXXXXX Y membre de lâAssemblea de Joves de Lleida

EXPOSEN

Que les nostres organitzacions estan fermament compromeses en la recuperació de la memòria històrica com a eina imprescindible per a la recuperació dels ideals de llibertat i fraternitat que els nostres avis van defensar en la guerra civil per a exemple de tothom.

Que creiem necessari no oblidar el que va significar la defensa de les llibertats davant del feixisme que portà a lâexili, la mort o la presó a molts catalans i catalanes i ens neguem a lâoblit i el perdó sense justícia.

Es per tot això que des de les nostres organitzacions hem endegat una campanya per demanar al govern municipal la retirada dels símbols que, encara ara, recorden aquest règim feixista i que són presents a la nostra ciutat tant en els noms de carrers, en blocs de pisos o en monuments. A continuació fem una breu relació dâalguns dâaquests símbols de la ciutat de Lleida:



NOMS DE CARRERS

Joan Recasens
Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.

Ramon Areny
Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monàrquica, cofundador del caliu ilerdenc, fou alcalde de Lleida de 1939 a 1941, durant el seu mandat existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, al Seminari Nou, a la Seu Vella i a la fàbrica Vilalta. Des de lâentrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones moriren a la presó. A banda 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.

Carmelo Fenech
Carmelo Fenech fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que, a banda dâafeccions dâesbarjo i pseudoculturals actuava coma grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics.
Els seus membres defensaven la âpauâ? i âlâordreâ? imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del âleridanismoâ? estava al servei de lâuniformització cultural i de la descatalanització en tots els àmbits de la Catalunya Occidental.



Casimiro Sangenís
Casimiro Sangenís fou alcalde franquista (1967-1974). i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del âleridanismoâ?.
La seva gestió com a alcalde es caracteritzà per un urbanisme de grans avingudes on vivia la classe benestant, girant lâesquena als barris obrers on hi mancava lâinfrastructura més bàsica. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments dâoposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers dâultradreta.
Fou reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.

Miquel Montaña
Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre del caliu ilerdenc.

Lluís Besa
Tradicionalista, participà en lâaixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

NOMS DE BLOCS

Julio RUIZ DE ALDA miguelez
Militar i polític, fundador de la falange, desprès de la fusió dâaquesta amb les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) va formar part, conjuntament amb José Antonio i Ramiro Ledesma, del triumvirat executiu de la coalició. Fou encarcellat després de la il·legalització de la Falange Española i de las JONS i des de la presó de Madrid on estava va intensificar el seu suport a la coalició militar antirepublicana.

RAMIRO LEDESMA Ramos

Polític. Va fundar i dirigir lâany 1931 la revista âla conquista del Estadoâ? que constituïa el medi dâexpressió del grup polític homònim, lâideologìa del qual, denominada nacional socialisme, es basava en el feixisme italià de Benito Mussolini i en el nacionalsocialisme alemany de Hitler. Va participar en la creació de les JONS i un cop aquestes es van fusionar amb la Falange va formar part del seu triumvirat dirigent.

JUAN ANTONIO Primo de Rivera

Principal ideòleg de lâultradreta i un dels principals instigadors de la sublevació militar que menà a la guerra civil. Fundador de la falange, desprès de la fusió dâaquesta amb les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) va formar part, conjuntament amb Julio Ruiz Alda i Ramiro Ledesma, del triumvirat executiu de la coalició.

GERMANS Franco de GAMINDE

Partidaris de Franco, participaren en lâaixecament militar a Lleida.






GERMANS J.M. BARÃ i BONET

Josep Baró fou un destacat líder de la CEDA i Miquel Baró fou Mossèn. Ambdós donaren suport als escamots de falangistes i carlistes que prengueren Lleida el 18 de juliol de 1936, participaren activament en la rebel·lió militar. AL fracassar aquesta foren afusellats.

GERMANS RECASENS

Jesús i Lluís, tradicionalistes, participaren activament en la sublevació militar a Lleida.
MONUMENTS

Monòlit als caiguts âPor Dios y por Españaâ?

Inaugurat el 03/04/70 i construït amb les pedres de lâantiga presó provincial situada en la zona on ara es troba hisenda i la plaça Cervantes per, segons documentació de lâèpoca, recordar: â (...) que tras sus muros padecieron especialmente aquellas personas que por sus virtudes y acrisolado patriotismo sufrieron persecución y cautividad, y muchos la inmolación, como mártires por su fe en Dios y amor a la madre patria (...)â? Per tant es decidí construir aquest monument; âcomo perenne recuerdo a los que cautivos en ella ofrendaron su vida por Dios y por Españaâ?.

Fruit de tot això lliurem avui a lâAjuntament de Lleida més de 1500 signatures de ciutadanes i ciutadans de Lleida i 9 adhesions dâorganitzacions i col·lectius de la ciutat de Lleida que recolzen aquesta demana i per tant:

DEMANEM

Que sâinclogui com a punt del proper ple municipal aquesta petició.

XXXXX
Secretari General
Confederació General del Treball de Ponent

XXXXX
Assamblea de
Joves de Lleida

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more