Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : amèrica llatina
Insurrecció popular a Oaxaca
17 nov 2006
ciepac, San Cristóbal de Las Casas, Chiapes
09-Nov-2006 - num.524
Què és la APPO?

LâAssemblea Popular dels Pobles de Oaxaca (APPO), va néixer el 17 de juny de 2006 com una aliança de més de 350 organitzacions socials, ajuntaments populars, mestres de la Secció XXII del Sindicat del Magisteri i ciutadans i ciutadanes a títol individual. Els 16 pobles indígenes de lâestat de Oaxaca tenen representació en aquesta Assemblea Popular. Veiem, ara, què els va decidir a unir-se i prendre el seu destí a les seves pròpies mans.

Per què sorgeix la APPO?

1. Durant dècades, el poble de Oaxaca ha lluitat contra el saqueig dels seus recursos naturals i la biodiversitat per part de les grans empreses. Per exemple, mitjançant el Plan Puebla-Panamá, el govern i les empreses sâhan volgut apropiar de les terres comunals dels pobles indígenes per construir megaprojectes. Dâaquestes lluites han sorgit centenars dâorganitzacions populars i combatives arreu de lâestat.

2. Ulises Ruiz Ortiz (URO) es va imposar com a governador de lâestat de Oaxaca pel PRI mitjançant un frau electoral lâagost de 2004. Des del primer moment ha dut a terme una brutal repressió i violació dels drets humans com a resposta a les demandes socials i per a defensar el model neoliberal.

3. El 14 de juny, URO va tractar de desallotjar violentament el campament que els mestres de la Secció XXII mantenien des del mes anterior en demanda de millors condicions laborals. Van haver-hi detencions i desaparicions, així com lâavortament dâuna mestra a causa dels gasos lacrimògens. Amb aquesta agressió, es vessà lâúltima gota de la paciència: els veïns i veïnes van sortir en defensa dels mestres i van recuperar la plaça on sâhavia establert el campament. Tres dies després, es va constituir la APPO, unint les diverses lluites de lâestat i exigint la caiguda dâURO.

Com està organitzada la APPO?

Totes les decisions importants es prenen en assemblea. Compta amb una Direcció Provisional, però el poder real el tenen les bases socials, la qual cosa ha impedit que el govern federal pogués debilitar el moviment.

A moltes regions de lâestat sâhan format APPOs regionals, així com a les colònies de la capital. Es prenen acords i sâenvien propostes a lâassemblea general de la APPO, que es troba a la capital de Oaxaca. Sâestà construint una nova manera de fer política, una veritable democràcia popular. La gent la sent com a pròpia, la APPO, i per això lluita de manera -realment- heroica i organitzada contra la repressió.

Què proposa la APPO?

La seva demanda principal és la sortida del governador, URO, però la APPO va molt més enllà. Durant els cinc mesos des del seu naixement, ha anat assumint el control de la capital de lâestat i de molts altres municipis. Sota el lema âUlises ja ha caigut!â?, la APPO va anar tancant totes les oficines del govern estatal, mostrant que no necessiten ja de més mals governants. URO, per tant, ja és ex-governador a la pràctica.

La APPO proposa que a tots els estats de Mèxic es formin Assemblees Populars, que les organitzacions de base sâajuntin per a practicar una nova manera de fer política, a cada estat i a tot Mèxic.

Repressió i solidaritat

En resposta a les justes demandes del poble de Oaxaca, el govern dâURO no ofereix cap altra solució que la repressió, apostant al desgast del moviment mitjançant la guerra bruta. Els paramilitars dâUlises Ruiz realitzen atacs armats contra les nombroses barricades que, cada nit, posen ancianes, nens, mestresses de casa i demés veïns de les diferents colònies de la ciutat. Al mateix temps, el govern federal manté un doble discurs: fa veure que negocia mentre reprimeix. Els mitjans de desinformació (Televisa, TV Azteca) miren de desprestigiar i criminalitzar el moviment per tal de justificar una sortida violenta al conflicte.

El 27 dâoctubre, pistolers del PRI van assassinar tres simpatitzants de la APPO, incloent un periodista independent dels Estats Units.

Pressionat pel govern dâaquell país, el govern federal envia la militaritzada Policia Federal Preventiva (PFP), sota el pretext de restablir âlâordre i la pauâ?.

Front a la invasió dâaquestes forces policial-militars, el poble ofereix resistència civil pacífica, formant barreres humanes, portant flors i cantant lâhimne nacional. Des de la seva entrada a la ciutat, la PFP ha comés 4 assassinats, elevant a 16 la xifra de morts comprovats que (fins el moment dâescriure aquestes línies) ha deixat la repressió des del naixement de la APPO. Sumen 44 morts en el govern dâURO.

La ocupació militar ha provocat accions de protesta a tot Mèxic i a 26 països diferents. LâAltra Campanya, juntament amb dâaltres moviments, va bloquejar carreteres arreu del país el 1er de novembre. A Chiapes, totes les carreteres que travessen territori zapatista van ser tancades.

Front a aquesta solidaritat, el 2 de novembre la PFP tracta de callar la veu del moviment, assaltant les instalâ¢lacions de Ràdio Universitat. Amb una batalla ferotge de més de 7 hores, joves, veïns, dones i mestres van obligar a la PFP a replegar-se, aconseguint una victòria històrica pel poble.

Davant la brutalitat governamental, com la que hem vist contra Atenco, els miners de Sicartsa i lâAltra Campanya, la resposta organitzada, pacífica i popular a Oaxaca ens ensenya que és essencial fer front la por i continuar enfortint la resistència per caminar envers una democràcia participativa.

La quantitat de desapareguts i detinguts continua augmentant a diari. Malgrat tot, la lluita continuarà fins que els nombrosos presos i desapareguts, homes i dones de tot el país, tornin a les seves famílies, a les seves comunitats i a les seves organitzacions.

Ãs hora de solidaritzar-se amb la lluita de Oaxaca, dâevitar que la repressió acabi amb els somnis de construir una nova Oaxaca, i més endavant un nou Mèxic. Els dies 20 de novembre i 1er de desembre sâha convocat a mobilitzar-se contra la repressió i per evitar la presa de possessió de Felipe Calderón (Fecal). Però molt més enllà de les protestes, és moment de construir una altra manera de fer política. A Oaxaca, el poble no sâaturarà amb la caiguda dâUlises Ruiz, sinó que continuarà construint un veritable poder popular. Ãs hora de recolzar-los i també de construir, a cada indret, una veritable democràcia participativa.

"AQUEST MOVIMIENT NO ES DE LIDERS, ES DE BASES"

Per a més informació:

⢠    www.asambleapopulardeoaxaca.com
⢠    www.kehuelga.org
⢠    www.oaxacalibre.org
⢠    www.vientos.info/cml
⢠    www.mexico.indymedia.org
Mira també:
http://www.ciepac.org/boletines/chiapasaldia.php?id=524
http://www.ciepac.org

Copyright by the author. All rights reserved.

Comentaris

El Camino desde Oaxaca
17 nov 2006
Un ensayo solidario con el movimiento popular en Oaxaca escrito por un preso político condenado a muerte en Estados Unidos.

Hace varias semanas una larga columna de miles de personas serpenteaba por el polvoriento camino desde la ciudad sureña de Oaxaca hacia México D. F., una distancia de 800 kilómetros, para apoyar la democracia y exigir la salida de su gobernador, el cual llegó al poder en una elección robada y profundamente corrupta. Los y las caminantes, una multitud abigarrada de maestros, estudiantes, campesinos, etc. siguieron su camino tortuoso sobre montañas y valles, bajo lluvias lacerantes, calor abrasador y frío penetrante, marchando durante 19 días para llevar a la sede del gobierno federal sus exigencias.
El grupo llamado Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca (la APPO) ha sacudido a México con su tenaz insistencia ética de que la voluntad del pueblo se escuche.

Durante varias semanas he leído de lo que ha acontecido en Oaxaca. Y cada vez que leía algo, pensé en los estadounidenses que dócilmente aceptaron las elecciones corruptas en 2000 y 2004, como corderos llevados a la espada de las brochetas. Tanto las elecciones robadas en el estado de Florida en el año 2000 como las de Ohio en 2004 han hecho un daño inédito a la mera noción de la democracia y han quebrantado la fe de millones en el proceso electoral.

El pueblo de Oaxaca, al enfrentar con valentía no sólo los elementos naturales sino también los políticos, hasta el terrorismo de los instrumentos del estado –la violencia policial y militar––, ha comprobado con su marcha y su protesta que la verdadera democracia es de profunda importancia para el pueblo.

Como resultado de los esfuerzos de la APPO, surge resistencia más amplia en el D. F. y en otras partes del país, creando una crisis en la nación con su demanda incondicional por la salida del gobernador de Oaxaca, Ulises Ruiz, y la instauración de la democracia. La crisis nace de la situación en la que muchos de los partidos políticos del país están haciendo todo lo posible para callar, descarrilar, e intimidar a la gente porque temen que su éxito significa dos, tres, muchas Oaxacas por todo el país.
Oaxaca, ahora el estado más pobre de México y también el estado con mayor población indígena, es una inspiración para gente más allá de las fronteras sureñas de México. La resistencia actual oaxaqueña surgió como respuesta a la represión ordenada por el gobernador Ruiz en junio contra el sindicato magisterial en huelga. Las y los maestros repelaron los embates, y unos días después más de 300,000 personas participaron en una marcha masiva en apoyo a dicho sindicato. De ese apoyo masivo y profuso nació la APPO, la asamblea popular.

La crisis constante en México puede impulsar a otras fuerzas sociales a unirse con los esfuerzos radicalizantes de la APPO o, por otro lado, puede abrir la puerta al terror amenazador de los instrumentos crueles del estado. Hablando claro, lo que empezó como respuesta a la represión puede terminar en aun más represión. Pero eso no será ni podría ser el fin. Las fuerzas que dieron origen a la APPO hierven justo debajo de la superficie, a punto de surgir en otro estado donde los trabajadores y los pobres luchen para resistir las fuerzas voraces del globalismo.

Cuando a los pobres los tratan mal, cuando los obreros están mal pagados, las condiciones para la resistencia ya están presentes. Y aunque la tentación para que el estado utilice sus instrumentos brutales puede ser fuerte, también es muy posible que este tipo de solución lleve a una resistencia más amplia y más profunda.
El ejemplo de Oaxaca se esparce en el viento y los ejemplos de la resistencia popular e indígena de México, como la APPO y los zapatistas y varias luchas por toda Latino América, también se esparcen. Hay que apoyar a los pueblos de Oaxaca, no solamente con palabras sino con esfuerzos organizadores semejantes en otras partes del mundo, empezando en Estados Unidos.

Desde el corredor de la muerte, soy Mumia Abu-Jamal
10-11-06
Derechos reservados MAJ 2006

*La voz solidaria de Mumia Abu-Jamal, uno de los presos políticos más conocidos del mundo, vuela sobre las murallas de acero del corredor de la muerte del estado de Pensilvania. Baleado, golpeado, y detenido el 9 de diciembre de 1981, el periodista africano-americano fue inculpado del asesinato de un policía en realidad asesinado por otros policías mafiosos de Filadelfia para encubrir sus propios crímenes. Enjuiciado en un proceso racista e injusto, Mumia fue condenado a morir, condenado por haber sido integrante de los Panteras Negras, condenado por luchar contra abusos policiales, condenado por ser un periodista libre y combativo antes de la era de los medios libres. Es el único preso político en Estados Unidos que tiene la pena de muerte ––hasta ahora.

http://www.chiapas.indymedia.org/display.php3?article_id=138896
Sindicat