|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Reivindicació de la Generació dels 80
|
|
|
per x |
16 nov 2006
|
|
|
L'objecte d'aquesta missiva és la de reivindicar una generació, els 80, de
tots aquells que vàrem néixer als 80 (uns anys amunt, anys avall), la dels
que estem currant d'alguna cosa que els nostres pares ni podien somiar, la
dels que veiem que el pis que van comprar els nostres pares ara val 20 o 30
vegades més, la dels que estarem pagant el nostre habitatge fins als 80
anys.
Nosaltres no vàrem ser a la Guerra Civil, ni al maig del 68, ni vàrem córrer
davant dels grisos, no vàrem votar la Constitució i la nostra memòria
històrica comença amb les olimpíades del 92.Encara que no vàrem néixer en
una dictadura, sempre hem tingut una consciència democràtica i la sèrie
Cuentame ens sembla que és una merda que fa apologia del franquisme. Per no
viure activament la Transició
se'ns diu que no tenim ideals i sabem de política més que els nostres pares
i el que mai sabran els nostres germans petits i descendents.
Som l'ultima generació que hem après a jugar al carrer a les xapes, a la
baldufa, a les bales, a corda, a gomes o el rescat i, alhora, som la primera
que hem jugat a videojocs, hem anat a parcs d'atraccions o vist dibuixos
animats en color. Els Reis Mags no sempre ens portaven el que demanàvem,
però escoltàvem (i seguim escoltant) que ho hem tingut tot, encara que els
que han vingut després de nosaltres sí que ho tenen realment i ningú els hi
diu.
Se'ns ha etiquetat de generació X i vam haver d'empassar-nos bodrios" com:
Melrose place o Sensación de vivir (et van agradar en el seu moment,
torna-les a veure, veuràs quin desencís). Plorem amb la mort de Chanquete,
amb la puta mare de Marco que no apareixia amb les putades de la
Senyoreta Rottenmayer. Som una generació que hem vist en Maradona fer
campanya contra la droga, que durant un temps vam tenir al bàsquet com el
primer dels esports.
Hem vestit texans de campana, de pitillo, de pota d'elefant i amb la costura
torta; el nostre primer xandall era blau marí amb franges blanques a la
màniga i les nostres primeres bambes de marca les vam tenir passats els 10
anys.
Érem al col•legi quan el 1 de novembre era el dia de Tots els Sants i no
Halloween, quan encara es podia repetir curs, els últims de fer BUP i COU,
els pioners de la E.S.O. Hem estat els cobais en el programa educatiu, som
els primers en incorporar-nos a treballar a través d'una ETT i que menys
se'ls costa despedir-nos del treball...
Sempre ens recorden esdeveniments d'abans que naixéssim, com si no haguéssim
viscut gens de història. Nosaltres hem après el que era el
terrorisme explicant acudits d'Irene Vila, vam veure caure el mur de Berlín
i a Boris Yelsin borratxo tocar-li el cul a una secretària; els de la nostra
generació van anar a la guerra (Bòsnia, etc.) cosa que els nostres pares no
van fer; vam cridar OTAN NO! bases fora, sense saber molt bé què significava
i ens vam assabentar de cop un 11 de setembre.
Vam aprendre a programar el vídeo abans que ningú, vam jugar amb el
Spectrum, vam odiar a Bill Gates, vam veure els primers mòbils i vam creure
que Internet seria un món lliure.
Som la generació de l'Espinete, Don Pimpón i Chema el panaderofarlopero".
Els que recordem a "Enrique del Pou" cantant amb ana (abuelitodimetu...) Els
móns de Yupi i les pessetes rosses. Ens emocionem amb en superman, ET o A la
recerca de l'Arca Perduda. Menjàvem Phosquitos i els Tigretones eren el
millor, encara que allò que començava (una mica
cridat Bollycao) no estava del tot malament. Som la generació del "El cotxe
fantàstic", "Oliver i Benjí........La generació que es va cansar de veure
les mamachichos.
La generació a la qual li entra el riure fluix cada vegada que tracten de
vendre'ns que Espanya és favorita per a un mundial. L'última generació que
veia al seu pare posar la baca del cotxe fins al cul de maletes per a anar
de vacances. L'última generació de les litronas i els porros, i quin cony,
l'última generació entenimentada que hi ha hagut. Aquest correu està dedicat
a les persones que van néixer als 1980. La veritat és que no sé com hem
pogut sobreviure a la nostra infància!!!!
Mirant enrere és difícil creure que estiguem vius a l'Espanya d'abans:
Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat al darrere,
sense cadiretes especials i sense air-bags, fèiem viatges de més de 3h sense
descans amb cinc persones en el cotxe i no sofríem la síndrome de la classe
turista. No vam tenir portes amb proteccions, armaris o flascons de
medicines amb tapa a prova de nens.
Anàvem amb bicicleta sense casc, ni protectors per a genolls ni colzes.
Els gronxadors eren de metall i amb cantons amb bec. Sortíem de casa al
matí, jugàvem tot el dia, i només tornàvem quan s'encenien els llums. No hi
havia mòbils. Ens trencàvem els ossos i les dents i no hi havia cap llei per
castigar als culpables. Ens obríem el cap jugant a guerres de pedres i no
passava res, eren coses de nens i es curaven amb mercromina (vermella) i
uns punts i l'endemà tots contents.
Anàvem a classe carregats de llibres i quaderns, tot ficat en una motxilla
que, rares vegades, tenia reforç a l'esquena i, molt menys, rodes!!!
Menjàvem xuxes i bevíem refrescs, però no érem
obesos.Algú era gros i punt. Estàvem sempre a l'aire lliure, corrent i
jugant. Compartim ampolles de refrescs i ningú ens va encomanar res. Només
ens contagiàvem els polls al cole. Cosa que les nostres mares ho arreglaven
rentant-nos el cap amb vinagre calent (o els mes afortunats amb Orión).
I lligàvem amb les nen@s jugant a petó, veritat i atreviment o al conejo de
la suerte , no en un xat xerrant. Érem responsables de les nostres accions i
acceptàvem les conseqüències. No havia ningú per resoldre això. La idea
d'un pare protegint-nos, si transgredíem alguna llei, era inadmissible, com
a molt ens fotien un bufetada o una espardenya al cap i callaves. Vam tenir
llibertat, fracàs, respecte, èxit i responsabilitat, i vam aprendre a
créixer amb tot això.
Tu ets un d'ells?? Enhorabona! Passa això a uns altres que van tenir la sort
de
créixer com nens, abans que tots aquests niñatos que hi ha ara que es creuen
alguna cosa i no tenen respecte ni educació a ningú destrossin el món en el
qual vam viure. GRÀCIES!!! Una salutació a tots cuideu-vos i que us vagi
bé!!
PD: crec que se me oblidat algú molt important per mi i que va marcar tota
la meva infància: SON GOKU |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Reivindicació de la Generació dels 80
|
|
per jo també x |
16 nov 2006
|
Molt bona l'adaptació, jo l'havia vist dedicat a la gent de 30 i tants (els nostres gemrans grans o cosins?). Però us heu deixat alguna cosa:
- La generació que vam neixer amb un nuvol radiactiu a tot l'hemisferi nord degut a Txernòbil, que va fotre el pet l'any 86.
- La generació que reciclem "de serie" i que no ens fem la pitxa un lio amb els colors dels contenidors.
- Com a séries que realment van marcar no podem oblidar Salvados por la Campana, El principe de Bel Air, Cosas de Casa (ara les veig i em surt caspa) o les Tortugues ninja. En la línia, som els que emulavem Karate Kid i el seu "cop de la garsa", o Eric Cantoná i el seu "au revoire" mentre ens pujavem el coll de la bata abans de xutar a porteria.
- Alguns (els nascuts al 80, 81 o 82) som els últims cridats a files a l'exèrcit espanyol; els darrers que vam notar com se'ns relaxava l'esfínter quan vam veure que se'ns acceptava la petició de prorroga d'estudis i això ens va servir per salvar-nos de la mili sense passar per la objecció ni per la presó.
- Conseqüència del d'abans, som els que hem vist com a l'exèrcit espanyol anaven rebaixant progresivament el cocient mínim d'inteligencia fins al punt de donar fusells a subnormals.
- Vam viure la primera guerra d'Iraq i pensavem que Saddam era el dimoni, però TOTS i TOTES vam saber que el dimoni viu a la Casa Blanca quan vam sortir al carrer per cridar NO A LA GUERRA!
- La primera generació del Botellón, es a dir la primera que no pot pagar-se les copes al pub i ni molt menys a la discoteca.
- La generació que hem vist canviar la definició de droga, hem vist morir els darrers yonkis i hem compartit pista de ball amb els primers pastilleros. La generació que al final del dia es relaxa amb uns porros i no amb un conyac, i potser som la darrera generació que prefereix la Coca-cola que la cocaïna.
- Fins fa 3 anys, no haviem conegut cap altre president que el Maestro Yoda, tot i que la Guerra de les Galàxies ja la vam agafar passada de moda i aquells efectes especials ens semblen una enganyifa.
- Diuen que som les primeres generacions que hem crescut en llibertat, però hem vist mossos i policia nacional carregant dins de recintes educatius i infiltrada en actes acadèmics. Som els primers que per cridar segons que se'ns ha considerat apologetes del terrorisme.
- Som la generació que hem tornat a fer líders de vendes grups que es van separar quan encara anavem amb caminador (Kortatu, Negu Gorriak...)
- La generació que hem vist prostituïr les paraules alternatiu, punk, antisistema, rock'n'roll, rasta, okupa, skin, hardcore, rap,... gràcies a l' MTV.
- La nostra festa d'aniversari encara va ser al menjador de casa, amb entrepans de bimbo i nocilla, patates surant en els gots de mescles impossibles de fantes, coles i altres refrescs i que rebiem algun llibre d'El Vaixell de Vapor com a regal.
(El que té haver nascut a la primera meitat dels 80, que potser començo a tenir complexe d'avi) |
|
Re: Reivindicació de la Generació dels 80
|
|
per R-now |
16 nov 2006
|
menys nostalgia i més canya al capital!!!
pero te raó jo soc del 70 i trobo molta més de distancia amb mon germà del 86 que amb mon cosí del 73, ara trobo que poer critiucar els nens techadictes parles massa de la TV, no?
aCal dir que els nens d'ara no volen ser nens perque els hi roposen un mon adult desde els 6 anys, així consumeixen més. Proposo una retallada dràstica de setmanada epr a que la canalla torni a jugar amb pilotes.c ordes i caniques... Que ells també prenguin el carrer!!! |
|
Re: Reivindicació de la Generació dels 80
|
|
per Abel |
16 nov 2006
|
Jo crec que barreja dues generacions, dubto molt que els nascuts els 80 recordin les plorades del Marcos i que s'els etiquetés de generació X . Crec que reflecteix més al personalnascut als 70, que tampoc vam viure el franquisme però que ens el vam haver de menjar amb patatetes a causa que la societat ho era en bona part (de franquisme).
Això i l'entrada massiva del consumisme i els canvis provocats per l'entrada a la UE de l'estat espanyol provoca uns canvis vertiginosos en la manera d'entendre el món entre el poble.
D'un esquerranisme popular i potser populista (encara funcionen les AAVV i el teixit associatiu i del pais encara funcionen per inercia)que ha deixat l'esquerranisme militant d'alguns de la generació més gran. |
|
Re: Reivindicació de la Generació dels 80
|
|
per el pirata Roberts |
16 nov 2006
|
Es cierto lo que dice el primer comentario, una primera versión de este texto se difundió hará unos tres o cuatro años, todavía en pleno reinado pepero, y estaba escrita en nombre de los nacidos en los 70, hasta el 78/79 más o menos.
Será divertido ver un texto muy parecido a este circulando en otros cuatro o cinco años, y escrito en nombre de la generación de los 90. Dirán algo así como "somos los últimos que crecieron antes de que llegara la playstyation, pobrecitos de nosotros que nos tuvimos que conformar con la game boy", o algo así.
¿Como decía el otro? Ah, sí: "veintegenarios en Alburquerque"... |
|
Re: Reivindicació de la Generació dels 80
|
|
per glassons |
17 nov 2006
|
doncs jo com a generació i salvant les generalitzacions us solc trobar com bastant cap buits en general, obsessionats per la pose, el fashion, l'estetica i la pijeria, ja sigui aquesta de pastillero o amb samarreta del Che i rastes. i la pasta gastada en una bici -de pasta- o un aparell que normalment no soleu tenir ni idea com va, francament.
Del conformisme-passotisme pessimista de la meva (60-70's) hem passat a l'aborregament estetic de la vostra, mentres el poder no para de fer-la cada cop més grossa, empantenagats en un consumisme que podeu disfressar com vulgueu pero que no deixa de ser consumisme, com la meva de retorn de totes les ideologies, pero sense cap interes en canviar res ja que, inconscientment potser, tot ho convertiu en un joc de rol o un comix manga.
Suposo que tothom deu veure els que venen darrera d'igual manera, pero ara jo us solc veure com uns nens grossos i creguts. Sap greu la galleda d'aigua freda. (Generacio X o Generació I, em sembla a vegades)
De la pasta igual que de la precarietat, no cal que em parlem. Només cal fer numeros.
El sistema, tant amb uns com amb els altres té llarga vida assegurada. Els que ens precederin van ser derrotats la majoria. O es van vendre.
Llarga vida al patriarcat, al capital, a l'Estat, a España i al sistema. |
|
|
