|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Castelló al carrer contra el feixisme !!
|
|
|
per antifa 2006 |
14 nov 2006
|
|
Aquest any es commemora el 70º aniversari del començament de la Guerra Civil. Durant el primer terç del segle XX, en l'Estat espanyol, la agudització de les contradiccions de classe va provocar que la conflictivitat entre treballadors i burgesos arribés a una dimensió tal que la burgesia i terratinents van optar pel militarisme i els grups feixistes per a aniquilar els avanços que s'aveïnaven en benefici del poble i en contra dels seus interessos.. |
|
Tot això va conduir a l'aixecament colpista del 18 de juliol de 1936 que gran part de l'Exèrcit, donat suport pels sectors reaccionaris de la societat, va combatre i va derrotar a les organitzacions progressistes i revolucionà ries que van sostenir una heroica lluita durant 3 anys.
El resultat de la contesa va ser una dictadura nacional-catòlica de gairebé 40 anys dirigida per Francisco Franco, en la qual els drets democrà tics van ser suprimits, la repressió contra el moviment obrer va ser feroç, existint a més importants reculades socials, condemnant a la dona a un paper de total submissió a un sistema patriarcal, convertint a l'Estat espanyol en una gegantesca presó de mentalitat reaccionà ria. El balanç repressiu d'aquests anys és aterridor: 200.000 assassinats, xifra que cada dia ascendeix a mesura que es descobrixen noves fosses comunes, més de 1.000.000 de persones que van sofrir humiliacions, vexacions i tortures pel sistema penitenciari franquista, centenars de milers d'exiliats… Una generació sencera de antifeixistes eliminada de la vida polÃtica.
La derrota en la Guerra Civil no va suposar la fi de la resistència organitzada, arribant aquesta al seu mà xim apogeu en els anys 70. Aquest moment d'agitació social, afegida a la desaparició fÃsica del dictador, va suposar que els sectors millor situats del Moviment Nacional, amb la convivència de la Monarquia, amb gran lligam al règim, optessin per una modificació substancial del sistema des de dintre donant lloc a l'actual Constitució Monà rquica.
La cridada transició democrà tica va ser en realitat un instrument mitjançant el qual les classes dominants franquistes van controlar als principals partits opositors, tolerant la seva presència en la vida polÃtica i pública en canvi de la imposició del règim monà rquic i els lligams polÃtics amb el franquisme que això comportava, personalitzades especialment en la prefectura de l'Estat de Joan Carles I de Borbó, hereu nomenat pel dictador Franco i còmplice dels últims assassinats del franquisme, mantenint encara una inusitada impunitat malgrat ser responsable directe d'aquests crims.
Aquest any ha estat aprovada la cridada Llei de Memòria Històrica, una llei de “punt i finalâ€?, que condemna institucionalment el franquisme. Aquesta llei és insuficient, sent un intent de buscar el perdó i la “concòrdia nacionalâ€? per la via rà pida. S'acontenta amb indemnitzacions a les famÃlies dels represaliats i la retirada d'està tues de certa simbologia franquista, com d'edificis de propietat de l'Administració Pública.
Per als antifeixistes , això no és memòria històrica.
Memòria històrica significa depuració i fi de la impunitat, la memòria de la lluita del poble contra la burgesia, el lligam que té continuïtat per la seva vigència en la lluita per la república, l'autodeterminació dels pobles i el socialisme.
La repressió feixista segueix vigent per a tot aquell que qüestione els pilars fonamentals de l'actual sistema polÃtic de democrà cia burgesa.
Els grups nazis continuen donant pallisses a joves, captaires, immigrants, homosexuals, gents d'esquerra... davant la passivitat policial.
La justÃcia, amb macrosumaris com el 18/98 que criminalitza moviments socials d'un poble sencer o la Llei de Partits que esborra de l'espai “democrà ticâ€? de participació polÃtica a aquelles organitzacions, de les quals els plantejaments polÃtics carreguen contra l'ordenament territorial de l'Estat o el sistema constitucional, evidencia el seu carà cter netament antidemocrà tic.
Les presons de l'Estat, veritables centres d'extermini on les tortures estan a l'ordre del dia, estan replenes de presos polÃtics (PCE(r), GRAPO, E.T.A.) que sofreixen polÃtiques d'aïllament i distanciament dels seus llocs d'origen, el qual no només va en el seu perjudici sinó també en el dels seus familiars i amics, violant-se aixà els drets humans més elementals. Per això hem de recordar a tots els presos polÃtics, tant antifeixistes, anarquistes, comunistes, com independentistes, pel seu valor i per la seva condició de presoners.
Els pobles de l'Estat espanyol segueixen sense la possibilitat de decidir col·lectivament el seu futur. Avui la indissoluble unitat de l'Estat es troba blindada per la Constitució Monà rquica. Qui defensa un projecte de construcció nacional són criminalitzats i perseguits com el pitjor dels delinqüents. El dret d'autodeterminació és el dret democrà tic que han de tenir tots els pobles per a triar lliurement la seva forma d'organització com a poble.
El capitalisme es veu defensat per la Carta Magna del 78. Això significa precarietat, impossibilitat d'accedir a un habitatge, sinistralitat laboral, etc. Contradiccions normals d'un sistema en el qual el benefici empresarial és el que conta, per sobre dels interessos del poble treballador. Finalment, també volem recordar avui el 70º aniversari de la mort de Buenaventura Durruti a Madrid, un exemple de lluitador revolucionari, que va morir lluitant en contra de les tropes reaccionà ries enviades per la burgesia i el feixisme.
Amb el record dels lluitadors antifeixistes d'ahir, els antifeixistes d'avui hem de conquistar el futur.
El present és de lluita, el futur és nostre.
La Plana avui i sempre: Antifeixista!!!
Visca la lluita Antifeixista!!! |
This work is in the public domain |
