Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : ecologia
Organismes Genèticament Modificats
09 nov 2006
Els Organismes Genèticament Modificats (OGM) entren a l'alimentació. Ja sigui oficialment, per autoritzacions deliberades sota la pressió dels lobbis de les multinacionals, o clandestinament, per la contaminació de xarxes alimentàries. A l'arrel d'aquest inici de proliferació hi ha l'absència d’un procediment independent d'avaluació dels efectes de les plantes transgèniques en la salut i el medi ambient.

Per AURÉLIEN BERNIER
Secretari de l'associació Inf'OGM.
http://www.mondiplomatic.com/pn/html/modules.php?op=modload&name=News&fi
SOTA L´INTERÃS DE LES MULTINACIONALS


L'internauta que visita el lloc web interministerial del govern francès dedicat als Organismes Genèticament Modificats (OGM) pot descobrir, en una rúbrica titulada "Avaluar un OGM abans de la seva sortida al mercat", el següent paràgraf: "L'anàlisi dels riscos per a la salut i el medi ambient és l'element fonamental i previ a tota autorització de sortida al mercat d'OGM. Ãs fundada en elements científics pertinents i pluridisciplinaris, i és confiada a comitès d'experts independents[1]â?. Si aquesta pàgina fóra sotmesa al test del detector de mentides, els ordinadors connectats dispararien totes les alarmes. Aquest discurs xoca, en efecte, amb la realitat de l'avaluació dels OGM, del qual tota la història mostra que no és, en el millor dels casos, més que pols als ulls.



Apareguda durant la segona meitat del segle XX, la transgènesi és una tecnologia profundament nova que permet, per primera vegada, inserir artificialment en una cèl·lula una altra construcció genètica diferent. Ara bé, aquestes aplicacions en éssers vius plantegen qüestions sanitàries i mediambientals, sense parlar de consideracions ètiques, que obliguen a establir una avaluació específica dels seus impactes. I tanmateix, mai no sâhi ha prestat atenció.



Als Estats Units, país pioner en matèria de manipulacions genètiques, les proposicions de llei que apunten a controlar políticament el desenvolupament de les biotecnologies apareixen al final dels anys 1970[2]. Algunes d'elles proposen crear comissions de regulació «ad hoc».



Però el Congrés pren ràpidament una primera decisió important: les agències federals existents[3], en el marc de les reglamentacions en vigor, podran organitzar-ne la regulació. El 26 de juny de 1986, el President Ronald Reagan signa un conjunt de normes conegudes amb el nom de "Coordinated Framework for Regulation on Biotechnology Policy" (Marc de coordinació de la reglamentació de la política de les biotecnologies) que obre la via a la disseminació dels OGM consagrant el principi de l'"equivalència en substància": els productes transgènics, comparats als productes no transgènics equivalents en la seva composició (nodriments presents, substàncies tòxiques o al·lergògens), no seran sotmesos a cap reglamentació específica. Les autoritats nord-americanes decideixen doncs ignorar els mètodes de producció dels OGM i les seves possibles conseqüències sobre el medi ambient i sobre l'alimentació.



Aquest pas constitueix una aberració científica. Com que no estudia més que els canvis planificats, és impossible identificar, per exemple, una possible interacció entre la proteïna fabricada pel nou gen i d'altres proteïnes de l'organisme. Ara bé, un mecanisme d'aquesta naturalesa és a l'origen de l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), més coneguda sota el nom de malaltia de les "vaques boges", i de la malaltia de Creutzfeld-Jacob. L'exemple tràgic de la Tryptophane, d'altra banda, hauria hagut de ser suficient per desqualificar la noció fundadora de la legislació americana: la producció d'aquesta molècula d'interès terapèutic, a partir d'un bacteri genèticament modificat autoritzat per l'Agència per a la Seguretat dels Aliments i dels Medicaments (FDA), sobre la base de l'equivalència en substància, va provocar el 1989 una epidèmia que va ocasionar 37 defuncions i la paràlisi a perpetuïtat de 1500 persones[4]. Però tot això no impedeix que aquesta manera de procedir perdure avui encara ala Estats Units[5].



Després d'aquest primer gran impuls reglamentari a favor de les multinacionals de les biotecnologies, és l'Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmics (OCDE) la que, sobre una proposició dels Estats Units, pren el relleu per anticipar una extensió internacional del desenvolupament dels OGM. Sota la seva ègida, un grup d'"experts" redacta un Llibre Blau, publicat el 1983, i titulat «Consideracions de seguretat relatives a lâADN modificat». El seu contingut es resumeix en una sola frase que figura en la conclusió: "No hi ha cap justificació científica per a l'adopció d'una legislació que apunte específicament als organismes amb l'ADN modificat". L'eliminació dels riscos de distorsió de competència i de trava a la lliure circulació de les mercaderies ha de prevaler sobre tota altra consideració.



El 1986, França s'inspira en aquesta informe tot creant la Comissió del geni biomolecular (CGB), encarregada d'"avaluar" les conseqüències de la disseminació dels OGM, l'aparició dels quals en els camps de conreu es perfila a l'horitzó. La Unió Europea hauria obert sens dubte el pas si no haguessin vingut diversos esdeveniments pertorbadors que canviaven el context: entrada de diputats verds al Parlament europeu, crisi de les "vaques boges", i també primeres destruccions a Europa de parcel·les transgèniques.


També les directrius 90/219 i 90/220, i després reemplaçant-les, la 2001/18, no reprenen substancialment el principi de l'equivalència, i opten per una "avaluació cas per cas". La pressió de l'opinió pública portarà també, el 2003, a l'adopció d'un reglament que imposa l'etiquetatge de productes que conté més d'un 0,9% d'OGM.



Però estudiat detingudament, el sistema europeu és tanmateix d'una fiabilitat molt aleatòria... Certament, l'Autoritat Europea de Seguretat dels Aliments (EFSA) i, a França, la CGB i l'Agència Francesa de la Seguretat Sanitària dels Aliments (AFSSA) són les encarregades d'examinar els informes d'autorització. Però absolutament tots els elements en els quals es funden els són proveïts pels demandants, és a dir les multinacionals que pretenen comercialitzar els seus productes! Mai no ha estat exigida cap verificació independent. Quan calen complements d'informació, són reclamats a Monsanto, Pioneer i Biogemma. En una entrevista oferida a Inf'OGM el juny de 2004, Martin Hirsch, exdirector de l'AFSSA, confessava que, dâaltra banda, els demandants subministren a informes voluntàriament incomplets amb lâesperança de desanimar els organismes encarregats d'emetre opinions, i llevar pes específic al procés dââ?avaluacióâ?.




El súmmum de lâaudàcia: quan la Unió Europea va anar el 2003 âportada pels Estats Units, Canadà i lâArgentina davant de lâÃrgan de Resolució de Conflictes (ORD) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per una legislació sobre els OGM jutjada massa constrenyedora pels demandantsâ, va argumentar, en la seva memòria de defensa, les importants llacunes del seu propi sistema d'avaluació i les disfuncions de l'EFSA[6]! El passat 29 de setembre, l'OMC va emetre la seva decisió sobre aquest contenciós: la UE havia infringit les regles del comerç internacional âles úniques que compten per a ellaâ tot imposant una moratòria de fet sobre els OGM entre 1999 i 2003. Però no ha estat condemnada perquè, duarnt aquest temps, havia aixecat aquesta moratòria...



Però paral·lelament a aquest procés d'autocrítica âel més discret possible, no cal dir-hoâ, moltes varietats transgèniques han estat i són autoritzades, de vegades en condicions inquietants. El famós blat de moro MON863 de la multinacional Monsanto s'ha beneficiat així de la complaença de l'EFSA, després del consentiment de la Comissió europea, malgrat els resultats dubtosos de tests toxicològics[7]. A França, accions portades el 2006 davant els tribunals administratius per associacions i la Confederació Pagesa han conduït a l'anul·lació de diverses autoritzacions dâassaigs de plantes transgèniques. Tant els estudis d'impacte sobre el medi ambient exigits per la reglamentació havien estat sabotejats. Aquests judicis, en particular el del Tribunal administratiu d'Estrasburg, emès el 25 de juliol, constitueixen una sanció per a les empreses, però han de ser compresos sobretot com una censura adreçada a aquesta CGB tant lloada pels poders públics. Ãs d'altra banda audaç qualificar d'"independents" els famosos "experts" que la componen, donades les connivències, verificades, entre alguns dâells i la indústria de les biotecnologies. Fet que té una evident relació amb la laxitud que regna en el moment de l'examen dels informes[8].



La conclusió imposa: les plantes transgèniques o els aliments que en són procedents mai no han estat avaluats de manera seriosa, ni en l'aspecte sanitari ni en l'aspecte mediambiental. Per acabar-ho dâarrodonir, el Banc Mundial es permet ara, en un informe recent[9], lloar els avantatges econòmics que el cotó transgènic procuraria als agricultors cercant les fonts dâinformació a lâempresa que el comercialitza: Monsanto!



L'absència d'eines objectives de peritatge legitima l'oposició a la disseminació dels OGM en el medi ambient i la demanda d'una moratòria que acompanyi el seu estricte confinament als laboratoris destinats a la fonamental investigació. Ãs molt urgent reprendre des de zero tot el procés d'avaluació dels organismes procedents de la transgènesi, desenvolupant un vertader servei públic la neutralitat del qual sigui inviolable i que, més enllà de les qüestions científiques, integraria els paràmetres socioeconòmics, cruelment absents dels treballs de la CGB o de l'EFSA.



El març de 2006, el Senat havia aprovat en primera lectura un projecte de llei destinada a posar dâacord el dret francès amb la directriu europea 2001/18 que, entre altres disposicions, defineix les regles de "coexistència" entre fileres OGM i no-OGM. Invocant un calendari parlamentari encarregat, el govern ha renunciat a sotmetre'l a l'Assemblea nacional a la sessió de tardor, i el senador Jean Bizet, en un missatge llegit al final dels debats, va exposar el seu desig que sâelabore "una vertadera llei fundadora de les biotecnologies." Tenint en compte el franca hostilitat de l'opinió pública cap als OGM, és sens dubte el començament de la saviesa en vigílies de les eleccions de 2007...



Traducció a càrrec de Salvador Pallarès-Garí





[1] http://www.ogm.gouv.fr/savoir_plus/fiches/fiche21.htm.
[2] Les referències històriques són procedents d'un estudi de Damien de Blic titulat «Lâintervention des acteurs sociaux dans le processus décisionnel dels organisations internationales. Une approche sociologique à partir de deux études de cas», disponible al Centre de dret internacional de la Universitat lliure de Brussel·les.
[3] United States Department of Agriculture - USDA (Ministeri de l'Agricultura); Food and Drug Administration - FDA (Agència per a la seguretat dels aliments i dels medicaments); Environmental Protection Agency - EPA (Agència de protecció del medi ambient).
[4] Consulteu el lloc web Seeds Of Deception: http://www.seedsofdeception.com/.
[5] Els principis posats en marxa als Estats Units per emmarcar les biotecnologies van ser ràpidament copiats per Canadà. Pel que a això respecta, vegeu el lloc web de Biotech Action Montréal: http:///bam.tao.ca.
[6] Vegeu el lloc web dels Amics de la Terra: http://www.amisdelaterre.org/article.php3?id_article=2415.
[7] Un informe complet de Gilles-Eric Séralini està disponible al lloc web del Crii-gen: http://www.crii-gen.org/moyen_action/m_moyens_comm_press.htm.
[8] Llegiu Bernard Cassen, "OGM, dels acadèmics jutges i parts", El Món diplomàtic, febrer de 2003. Consultar igualment el lloc web d'Attac França: http://www.france.attac.org/article.php3?id_article=1780
[9] Butlletí d'InfâOGM, núm 76, juny de 2006, www.infogm.org
Mira també:
http://www.mondiplomatic.com/pn/html

This work is in the public domain
Sindicat