Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: indymedia : xarxa i llibertat
Hacktivisme estès: robòtica contestatària i hacking jurídic
per	05 nov 2006
El hacking s'entén generalment com una mica associat exclusivament a la informàtica. No obstant això, ni l'origen de la paraula ni molts dels seus significats presents limita el hacking al món de les xarxes d'ordinadors. Robots subversius i graffiters, llicències víriques de programari o demandes contra el cànon són alguns dels exemples amb els quals la imaginació intrusa ha aconseguit desplaçar els límits d'un sistema creant efectes imprevisibles per al seu dissenyador.
HACKTIVISME MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES DEL TECLAT AL parlar de hacking o hacktivisme és gairebé inevitable evitar les imatges del teclat, l'ordinador o Internet. No obstant això, el terme *hack va sorgir en el club de maquetes de ferrocarril del MIT [1], per a referir-se a la petita intervenció en els circuits del ferrocarril que permetia ampliar el sistema. Un hack, explica la web del club, "arriba a l'objectiu desitjat sense canviar el disseny del sistema en el qual està imbricat (...) a pesar d'estar renyit amb el gran sistema, un hack és generalment bastant enginyós i efectiu". El Jargon File [2] (el diccionari de referència per a orientar-se en l'argot intrús), creat i mantingut per Eric Raymond, ofereix una enriquidora definició d'intrusa. La sisena accepció del terme indica que intrús significa "expert o entusiasta de tot tipus" (podent ser un intrús de l'astronomia, per exemple). La setena accepció és més aclaridora : "Aquell que gaudeix del repte intel·lectual de superar o sortejar creativament les limitacions". Si a això li afegim una dimensió col.laborativa copyleft i uns objectius polítics de transformació social en defensa de la llibertat i els drets socials, podem començar a imaginar formes de hacktivisme que superen els estrets límits del teclat. Allí on hagi sistemes, codis i limitacions tècniques hi ha espai per al hacking i el hacktivisme. L'enginyeria robòtica i el sistema jurídic són alguns espais en els quals s'han escrit moltes de les pàgines més imaginatives de la història del hacktivisme. ROBÃ’TICA CONTESTÀRIA En 1999 sorgeix el Institute for Applied Autonomy [3] , els seus enginyers publiquen en revistes científiques, donen conferències en universitats, participen en congressos acadèmics... i construeixen robots contestataris. El Graffitiwritter va ser un eix dels seus primers projectes. Dissenyat com artefacte mediador per a intervenir en l'espai públic, Graffitiwritter és un robot autònom capaç d'escriure graffitis en terra a considerable velocitat (més de 20 Km/h). Com bons hacktivistes copyleft en la seva web inclouen tota la informació necessària per a construir-lo fàcilment. Però a pesar que la pròpia idea i la construcció del robot ja és interessant per si mateix, el hack en aquest cas va venir d'un dels estudis sociològics que es va realitzar amb ell. Admetem passivament el bombardeig de la publicitat en l'espai públic visual, allí on mirem hi ha un cartell lluminós, o un gegantesc cartell vermell incitant a la compra d'un producte que ens promet felicitat (quan no és una de les top models més desitjades del món, despertant els instints més profunds per a associar-los a un objecte de consum). I, no obstant això, ens costa reprendre aquest mateix espai i expressar els nostres desitjos i idees lliurement. Si se li pregunta, la majoria de la gent respondrà que no li semblen bé les pintades, que no estaria amatent ha realitzar una. Així ho van descobrir els investigadors de l'Institut d'Autonomia Aplicada... fins que van decidir provar què passaria si aquestes mateixes persones disposessin d'un robot que pintés en la carretera el que elles deien per un micròfon. Resultats concloents : "els estudis mostren que gairebé en el 100% dels casos qualsevol persona al carrer estarà disposada a cometre actes vandàlics si se li dóna l'oportunitat de fer-lo a través de la mediació de tecnologia tele-robòtica". Un bon hack pssa per demostrar que el que la llei considera un "acte de vandalisme" es converteix en un acte de joiosa expressió personal si s'usa un robot pel mig : senyores jubilades, nens de 8 anys, executives d'oficina... convertides en grafiteres rondaires. (I sí, per descomptat, Graffitiwritter també s'ha utilitzat per a escriure missatges de protesta davant de la línia policial en més d'una manifestació). Sense anar tan lluny hi ha bons exemples de robòtica contestatària. La Fàbrica de Cosas Bonitas [4] ha llançat un projecte cridat ANA. Es tracta d'utilitzar la mateixa plataforma dels robots utilitzats per l'exèrcit nord-americà per a donar-los les voltes i usar-los en la línia de protesta contra la cimera del G8 a Hamburg. "L'única diferència per al manifestant" diu la seva web "és que no duu la seva pancarta entre les seves mans, sinó que la té a una distància de mig quilòmetre". Una petita gran diferència si es tracta d'una càrrega policial. REPROGRAMAR EL CODI JURÃ?DIC Totes les civilitzacions depenen del registre físic d'una sèrie de regles de funcionament social : es diu codi jurídic. La seva aplicació a la maquinaria social que som nosaltres genera un ordre econòmic, educatiu o cívic i uns processos determinats. Bé o malament el cas és que les lleis funcionen, operen... com un sistema operatiu ! I aquí s'obre tot un món per a la imaginació hacktivista. Sens dubte el *hackjurídic més important de la història del hacktivisme l'hi devem A Richard Stallman [5] i Eben Moglen [6] creadors d'un petit programa que s'executa en les rutines del copyright : la llicència GPL (General Public License [7]), la protectora del programari lliure : el copyleft. Quatre llibertats (ús, modificació, còpia i publicació) i una sola restricció : no permetre cap còpia o derivat que limiti les llibertats anteriors. Insereix aquest petit programa en el règim de propietat intel·lectual que travessa el desenvolupament de programari i en uns anys tindràs un tot i un seguit de programes recombinables, acumulatius : un procés imparable de col·laboració pública (just el contrari per al que el copyright va ser programat). Però les lleis i els seus contextos (el seu maquinari) evolucionen, i molt. Així que va arribar el moment de reprogramar la GPL. Evitar la implantació "maliciosa" dels mecanismes anticòpia (DRM, TCPA-Palladium), el sabotatge de les patents de programari i la incompatibilitat amb altres llicències lliures és l'objectiu de la nova versió de la GPL, la versió 3.0 [8]. I a això s'està dedicant la Free Programary Foundation durant aquest any, en un dels majors processos participatius de hacking jurídic que la història ha conegut. Però no tot són llicències de programari en el hacktivisme jurídic. El lloc Dret d'Internet [9] (a càrrec de l'advocat i usuari de GNU/Linux Javier de la Cova) acaba de publicar la segona versió de la demanda contra el Cànon de la SGAE (aquest cobrament invasiu de les societats de gestió que pretén fer-nos pagar fins a un 60% més en la compra de qualsevol dispositiu d'emmagatzematge de dades (encara que ho usem per a copiar programari lliure o les fotos de les nostres vacances). En aquest cas es tracta de crear una sèrie d'instruccions perquè qualsevol persona pugui interposar la demanda, sense gastar-se un cèntim, sense necessitat d'advocats. El pack de la demanda inclou els documents burocràtics a emplenar i les instruccions bàsiques de com i on cal realitzar tot el procediment. De moment són ja més de 20 persones les que han "executat" la demanda (sense mediació de Javier de la Cova) i l'experiència està permetent anar polint-la perquè tingui un major efecte en la jurisprudència i acabar invalidant el cànon. L'últim hack de Javier de la Cova mereix especial atenció : comprar el CD verge en el qual es gravi la vista del judici, desglossat el cànon en la factura de compra del CD potser la justícia es tregui la bena si s'assabenta que la SGAE cobra per cadascuna de les seves sentències. Evhack (evhack.info ARROBA gmail.com), publicat originalment en la revista @rroba/. Llicencia Copyleft Aquest text està sota una llicencia Creative Commons Atribució-CompartirIgual 2.5 : http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/Ã;©s/legalcode.és Es permet la còpia, distribució, reproducció, préstecs i modificació total o parcial d'aquest text per qualsevol mitjà, sempre que s'acrediti l'autoria orginal i l'obra resultant es distribueixi sota els termes d'una llicència idèntica a aquesta. Notes / Enllaços [1] http://tmrc.mit.edu/hackers-ref.html [2] http://www.catb.org/esr/jargon [3] http://www.appliedautonomy.com [4] http://www.lafabricadecosasbonitas.com [5] http://www.stallman.org [6] http://emoglen.law.columbia.edu/ [7] http://gugs.sindominio.net/licencias/gples.html [8] http://gplv3.fsf.org [9] http://www.derecho-internet.org
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more