|
|
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Calendari d'actes, novembre-desembre a l'AC La Fornal.
|
|
|
per AC La Fornal |
04 nov 2006
|
|
Calendari d'actes,novembre-desembre a l'AC La Fornal,C/de St.Julià 20, Vilafranca del Penedès. |
| |
Diumenge 5 de novembre, a les 20 h a Cal Bolet:
Guillem d’Efak, home de roig i negre
Recital poètic musical a càrrec d'en Carles Rebassa i en Jony Rodon.
Guillem d’Efak (1929-1995) és una de les figures més oblidades i desconegudes del nostre panorama artístic i social. Poeta, cantant, actor, dramaturg, obrer, animador cultura, intel·lectual, català compromès amb la causa nacional i obrera, Guillem Fullana Marroig Hada d’Efak, fill d’una princesa de la Nova Guinea i d’un guàrdia civil de Manacor, arriba de l’Àfrica a Catalunya quan tenia dos anys, i s’establí al poble del seu pare. De ben jove, començà a moure’s entre els sectors mes actius del moviment de represa cultural catalana. Més tard, va fer part de la Nova Cançó —va ser de la generació immediatament anterior a la de Quico Pi de la Serra o Ovidi Montllor. Les emblemàtiques «Balada d’en Jordi Roca», «La cançó de Son Coletes» o «Blues en sol» són d’aquesta època. De la seva obra lírica en destaquen títols com ara El poeta i la mina, Madona i l’arbre o Erosfera. Guillem d’Efak va morir a Palma el mes de febrer de l’any 1995. Guillem d’Efak, home de roig i negre pretén recuperar i revisar l’obra d’aquest potent català, «negre i català… bé, negre, negre… cafè amb llet; ma mare va posar el cafè i mon pare hi va posar la llet», a partir de les cançons, els poemes i els monòlegs teatrals, tres branques d’un mateix arbre creatiu, l’arbre del coneixement, del deixondiment de la catalanitat. D’Efak tracta temes com la unitat nacional, els assassins del feixisme, la immigració obrera dels anys seixanta, el sexe, la traïció, l’aculturació, etc. El preu de l'entrada és de 5 euros.
Cicle Joaquim Jordà, cinema de situació:
Diumenge 12 de novembre, a les 19 h:
Numax presenta..., Joaquim Jordà, 1979.
L'any 1979, Joaquim Jordà va filmar un documental que descriu l'experiència d'autogestió dels treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Numax, com a resposta a l'intent de tancament irregular per part dels propietaris. El documental fou produït per la mateixa Assemblea de Treballadors de Numax que, ja gairebé al final de la seva existència, va decidir invertir les darreres sis-centes mil pessetes de la caixa de resistència en deixar testimoni de la seva lluita.Un documental on s'exploren diversos llenguatges narratius per a expressar el conflicte viscut a la fàbrica: la resistència obrera vers el tancament, la mobilització, les assemblees, la dificultat d'autogestionar la fabrica, les contradiccions internes dels treballadors, etc.
Dimarts 14 i dimecres 15 de novembre, a les 20.30 h:
De nens, Joaquim Jordà i Laia Manresa, 2003.
De nens conta la història del Barri Xinès de Barcelona, des de la transició espanyola fins a l'actualitat. En un punt del reportatge, la història es barreja amb el cas de pedofília al Raval, ocorregut fa gairebé deu anys. El cas del Raval, que va implicar la policia i la premsa a més de diverses persones, va sotmetre's a judici a finals del 2001. Jordà va enregistrar la sentència i la transforma en la base d'un documental que intenta desvetllar la hipocresia moral de la societat actual i del sistema judicial vigent. El film es projectarà en dues sessions consecutives, de dues hores cadascuna.
Diumenge 19 de novembre, a les 19 h:
Mones com la Becky, Joaquim Jordà i Núria Villazán, 1999.
A partir d'una terrible experiència personal - un infart cerebral -, el director català i ideòleg de l'Escola de Barcelona, Joaquim Jordà, realitza aquest docudrama que s'acosta a la figura del psiquiatra portuguès Egas Moniz, home pioner de la psicocirugía i Nobel de Medicina, defensor de la lobotomia: una tècnica quirúrgica en la que s'intervé en el cervell dels malalts mentals - particularment esquizofrènics- a fi de "tocar-los" el lòbul frontal i deixar-los "morts en vida" a partir d'anul·lar-los tota capacitat visceral, sentimental o purament humana. Documental que denuncia l'aniquilació emocional de la persona practicada per la medicina moderna.
Diumenge 26 de novembre, a les 19 h:
Vint anys no és gens, també ho hem trobat com a 20 anys no és res...el títol és Veinte años no son nada, tu tries! Joaquim Jordà i Laia Manresa, 2004.
Exactament vint-i-cinc anys després de Numax, Jordà es retroba amb els treballadors que protagonitzaren l'experiència autogestionària a la fàbrica en conflicte. Cinema militant on cadascun dels antics treballadors de la fàbrica ens explica el seu testimoni personal. La transició espanyola i la degeneració del concepte de treball assalariat ens obliguen a la reflexió col·lectiva.
Acte en motiu de la jornada mundial de lluita contra la SIDA.
Diumenge 3 de desembre, a les 19 h:
El malson de Darwin, Hubert Sauper, 2004.
Als anys 60, al cor de l'Àfrica, una nova espècie animal va ser introduïda com a petit experiment científic. La perca del Nil, va resultar ser un depredador que provocà l'extinció de diverses espècies autòctones al llac Victòria: ell nou peix es va multiplicar ràpidament, i avui dia, els seus filetes segueixen sent exportats arreu del món. Avions de càrrega de l'antiga URSS arriben diàriament al continent africà per a recollir-hi el peix alhora que hi descarreguen material bèl·lic. Aquesta explosiva indústria multinacional de peixos i armes globalitza el benefici a partir de l'extermini, directe o indirecte, de milers de vides humanes amb el vist i plau de les administracions locals i les organitzacions supranacionals.
Acte en motiu de la jornada de lluita contra la violència de gènere.
Diumenge 10 de desembre, a les 20 h a Cal Bolet:
Concert amb Ester Formosa. El preu de l'entrada és de 6 euros.
Segon aniversari de l'AC La Fornal.
Dissabte 16 de desembre, a les 22 h a Cal Bolet:
Concert amb La Gosa Sorda,Opció k-95,At-versaris i la Verga Records. El preu de l'entrada anticipada és de 8 euros, 10 euros el dia del concert.
La solidaritat és la tendresa dels pobles: XXV è aniversari de la vaga de fam dels presos polítics irlandesos, als blocs H.
Dimarts 19 de desembre, a les 20.30 h:
El vent que agita l'ordi, Ken Loach, 2006.
Irlanda el 1920. Uns camperols s'organitzen en un exèrcit de voluntaris per tal d'aturar els abusos dels Black and Tans, les tropes britàniques enviades a Irlanda per a liquidar-hi les aspiracions independentistes. En Damien abandona aleshores el seu futur com a metge a Londres per passar-se a la resistència. Amb el seu germà Teddy esdevindran testimonis d'un període històric que acabarà per configurar una Irlanda esquarterada. La defensa de la reunificació entre el Nord i el Sud de la reública d'Irlanda i la concepció indestriable d'aquesta com a una república socialista continuent sent indispensables per al futur del poble irlandès. També ho és per a Nosaltres.
Dimecres 20 de desembre, a les 20.30 h:
El taxista ful, Jo Sol, 2006.
En José condueix un taxi pels carrers de Barcelona. D'entrada la seva vida seria igual que la de qualsevol taxista si no fos perquè els taxis que condueix són robats. En José roba un vehicle, cada nit, per a fer la seva feina. Quan acaba la seva jornada laboral torna a deixar el vehicle en perfectes condicions i amb part de la recaptació de la nit, per les molèsties causades, dins d'un sobre. Partint de la paradoxa, en José posa cara a la miseria quotidiana generada pel capitalisme.
Dimecres 27 de desembre, a les 20.30 h:
Atenco, trencant el setge, 6 de Julio i Promedios, 2006.
El reportatge analitza els successos ocorreguts a Sant Salvador d'Atenco, el maig de 2006. Arran de l'oposició camperola a la construcció d'un aeroport a Mèxic, les forces policials mexicanes inicien una campanya violenta contra la població civil. El documental desmunta la manera d'operar dels mitjans de comunicació massiva, responsables de crear un clima d'alarma social que legitimés els crims contra la població civil local, en el marc d'una situació especialment delicada: el procés de successió presidencial a Mèxic el 2006. |
This work is in the public domain |
|
|
