|
|
|
Anàlisi :: antifeixisme : corrupció i poder |
|
El votant sense atributs
|
|
|
per Raimundo Viejo Viñas |
29 oct 2006
|
|
Reflexions sobre les formes politiques del neo-totalitarisme d'avui |
En les pròximes eleccions autonòmiques es presenta la candidatura Ciutadans-Partit de la Ciutadania. D'acord amb la seva pròpia propaganda, aquesta organització polÃtica seria “un partit de nou tipusâ€?. No obstant això, si s'ha de jutjar per l'explicació que oferixen del seu propi model organitzatiu, res de nou cabria assenyalar en aquest sentit.
Al contrari, la descripció que oferixen de sà mateixos encaixa a la perfecció amb la de qualsevol organització partidista tradicional (una plataforma electoral, òrgans d'elecció democrà tica, espais d'elaboració programà tica sectorials, etc.). En els seus materials accessibles al públic si més no (especialment en la seva web, de la que presumeixen com a clau de la seva novetat) el que es pot observar és senzillament més del mateix. Ni rastre en tot cas dels debats teòrics dels nostres dies sobre la representació polÃtica, el pluralisme, la democrà cia participativa, els moviments, etc.
Aixà les coses, des d'aquest punt de vista, més sembla que assistim a l'enèsima reedició d'una expressió electoralista com tantes que indueïx la democrà cia representativa al posar-se en marxa el seu principal dispositiu en el reclutament de elites polÃtiques.
I la novetat, no obstant això, existeix, doncs aquesta organització enuncia un tipus de discurs polÃtic fins a ara infreqüent en el nostre panorama polÃtic. En primer lloc, perquè el seu és abans que res el discurs d'un buit, el discurs d'una forma pura el contingut de la qual no és més que la seva propia representació. Aixà ho evidencia, sense anar més lluny, l'esmentat exemple de l’autoafirmació com “partit de nou tipusâ€? sense més substantivació que la del reclam publicitari que aquest sintagma pot configurar per al consumidor polÃtic à vid dels nous productes a proveir pel mà rqueting electoral.
Però, en segon lloc, la vacuitat dels enunciats amb que es presenta a les eleccions aquesta candidatura és observable en la seva apel·lació a un vontant de identitat absent que se'ns presenta com concreció contemporà nia i especular de Ulrich, el personatge de l'extraordinà ria novel·la de Robert Musil, Der Mann ohne Eigenschaften, (L'home sense atributs o sense qualitats, segons la traducció de l'alemany que es prefereixi). Aquest text, escrit entre 1930 i 1942, constitueïx una de les crÃtiques més lúcides i demoledores a la crisi en la qual va quallar el totalitarisme nazi. Les lliçons de la reflexió de Musil no sembla que hagin escapat, malauradament, als inventors d'aquest enginy electoral.
El material de campanya no deixa lloc a dubtes: “No nos importa dónde naciste. No nos importa la lengua que hablas. No nos importa qué ropa vistesâ€? (cartell de la web en espanyol sense traducció al català )… Gens importa, la sola possibilitat d'afirmar alguna forma d'identitat és perillosa per escencialista o, pitjor encara, resulta senzillament impossible com projecte polÃtic: ésser és errar. Per la seva pròpia construcció discursiva, aquest Partit de la Ciutadania (o partit de la totalitat del cos polÃtic) es predica com l'opció ideològica més acabada d'una representació polÃtica que es comprèn estrictament com l’aporia monista de poder ser el tot sent tan sols una part (el “partit totalâ€?).
Malgrat la complexitat d'aquesta crÃtica, la clau de la seva interpretació és senzilla: només la part (o partit) que es buidi de tota singularitat pot ser equiparada a un tot igualment mancat de tota especificitat. Només el zero per molts (per tants quants hi hagi) és igual a zero. Per això, seguint segurament l'etimologia de la paraula “personaâ€? (en llatà la mà scara teatral que duien els actors), es culmina la prèdica electoral amb l'afirmació: “sólo nos preocupan las personasâ€?, o el que és el mateix, els votants sense atributs que facin possible el govern total de l’insubstancial. |
Mira també:
http://profiweb.blogspot.com/
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
un partit anticatalÃ
|
|
per xavinho |
29 oct 2006
|
|
El Partit per la Ciutadania utilitza tota aquesta buidor conceptual, tan típicament postmoderna, que tu analitzes, sí. S'anomenen vagament "liberals", "ciutadans", fins i tot flirtegen com poden amb idees d'esquerres (cap dels seguidors del seu gran gurú, Boadella, ha estat mai en una cadena de muntatge, això segur) per a senzillament oposar-se a una cosa: la normalització de la llengua, cultura i autogovern catalans a Catalunya. És l'únic discurs coherent que tenen (!). Obsessió malaltissa, en diria jo. En realitat van d'alternativa espanyolista al PP intentant desprendre's d'aquest discurs antipàtic que els "populars" tenen, però, no se'n surten. Mal que em pesi, li he de donar la raó al sr Piqué -molt més intel·ligent que ells, això segur- al definir-los com: "pseudoprogresistas con elementos de extrema derecha". |
|
Re: El votant sense atributs
|
|
per pepon |
29 oct 2006
|
ull, ull, ull! quins nervis que teniu. Doncs tranquilitzeu-vos que això no és tot! Aneu a la farmàcia i compreu-vos tranquilitzants per aquest dimecres, que els necessitareu! Pagaria per veure la vostra cara (la de tu i la de l'altra) quan sentiu a la vostra amiga Terribas anunciant els nous diputats de Ciutadans!
La vostra nació imaginària segueix donant-se d'òsties a la realitat. No vàreu tenir prou amb el fracàs del referendum de l'estatut i ara us en caurà una altra. Si és que la nació no troba termes per traduir-se la realitat multitudinària i posnacional de la barcelona cosmopolita.
En fi, pastilles i segur que no serà res. Per cert, al tal Raimundo que deu ser un dels subvencionats del món cultural "nostrat", que no es preocupi que de ben segur seguirà trobant subvencions del tripartit per seguir fent estudis d'aquesta extraordinària qualitat i lucidesa mental. |
|
un partit anticatalÃ
|
|
per Boadella=sà tir del Rei |
29 oct 2006
|
Segons les enquestes que ells mateixos maneguen a la seva bitàcola web, Criterio, sent molt optimistes traurien 3 diputats.
Mentrestant, em sembla que el que abusa de pastis és l'amic Pepón, que sembla que té els nervis destrossats! L'entabanada que li han fet els xitxarel·los del "cantamanyanes" d'en Boadella!!
En fi, Pepón: ànims, i que se'ls aparegui aviat la Mare de Déu als "teus" líders!! |
|
Re: El votant sense atributs
|
|
per pensant |
30 oct 2006
|
|
Malament estàs Pepon si no tens millors recursos que l'insult i l'argument ad hominem. Clar que això explica les teves filies i fòbies. També la estulticie de les teves paraules. |
|
Re: El votant sense atributs
|
|
per Preguntador |
30 oct 2006
|
Jo tinc una pregunta: d'on treuen els diners per la campanya aquests Ciudatans?
No s'hi val dir de les quotes dels militants, perquè és impossible que amb la campanya que han fet (cartells, bustiades, etc.). |
|
D'on treuen els diners els partits?
|
|
per Anarquista |
30 oct 2006
|
Preguntador, cap partit amb possibilitats al parlament finança les seves campanyes a base de quotes d'afiliació.
So no és "La Caixa" (la de tots) serà un altre inversor, però el finançament electoral dels partits es basa en la pressió econòmica privada. |
