|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació : especulació i okupació |
|
Ofensiva contra Okupació
|
|
|
per Avui |
27 oct 2006
|
barcelona | deu anys després del desallotjament del cine princesa
La capital dels okupes |
barcelona | deu anys després del desallotjament del cine princesa
La capital dels okupes
Els Mossos d'Esquadra tenen censats a la ciutat de Barcelona 335 immobles 'okupats' L'entramat de vivendes i centres socials dificulta la detecció dels antisistema violents, segons els investigadors
Laura Nicolás
Amb 335 immobles okupats, segons l'últim cens policial, Barcelona s'erigeix com una de les capitals europees d'aquest col·lectiu juntament amb Milà i Amsterdam. Actualment, els Mossos d'Esquadra tenen controlats 255 edificis que s'utilitzen com a vivenda i 80 més com a centres socials. Una important implantació física que fa de la capital catalana una ciutat de referència per als activistes antisistema.
Els districtes amb més immobles okupats són Sant Andreu i Gràcia, on hi ha autèntics bastions del moviment com Kan Mireia o la Kasa de la Muntanya. Segons les informacions recollides pel cos policial, els okupes acostumen a buscar edificis abandonats en zones on el teixit veïnal és receptiu amb el moviment.
L'augment de pressió policial i institucional dels últims mesos ha provocat que els okupes mesurin molt el que fan per no perdre el suport dels veïns, i vigilen que no se'ls relacioni amb fets que els suposi el rebuig ciutadà.
Els okupes renuncien a aquesta estratègia quan s'enfronten a la pèrdua d'un edifici emblemàtic. Aquest any ja hi ha hagut més de 40 desallotjaments -l'últim ahir, al número 23 del carrer Praga, a Horta-Guinardó- i una reacció violenta. Va ser amb motiu de l'ordre judicial contra La Fera. Les investigacions revelen que no va ser per la pèrdua d'un nou immoble sinó per la seva significació.
Malgrat l'important nombre de desallotjaments, el ritme de noves ocupacions és molt més alt. Al llarg del 2006, se'n té constància de 75, la majoria a Sant Andreu i Gràcia.
Els Mossos també han detectat més interès per entrar en immobles dels afores de la ciutat com les Planes o Vallvidriera. Això explicaria que a Sarrià-Sant Gervasi hi hagi una trentena d'ocupacions.
Aquest entramat d'immobles és un factor que dificulta l'actuació contra els violents juntament amb la diversitat ideològica. Segons les informacions policials, el moviment okupa és eminentment llibertari, una adscripció molt generalista. Els Mossos tenen censats un important nombre d'immobles de tendència exclusivament anarquista.
Les vivendes i centres socials anarquistes són ocupacions recents, la majoria a partir del 2004. La pressió contra aquests grups a Itàlia o Grècia ha propiciat l'arribada d'aquests activistes a Barcelona i, paral·lelament, la radicalització de les accions protagonitzades pels antisistema.
Persecució dels violents
Segons es desprèn de les informacions policials, els activistes violents es barregen amb el moviment okupa per quedar impunes i no tenen ni una ubicació fixa ni única, sinó que es dilueixen entre tot l'entramat d'immobles del col·lectiu.
Tot i que la persecució d'aquests individus no és fàcil, des de l'inici dels desplegament a Barcelona ciutat, els Mossos han detingut 36 activistes. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ofensiva contra Okupació
|
|
per avui |
28 oct 2006
|
La comissió sobre okupes de l'Ajuntament, en via morta
El grup d'estudi del col·lectiu es va crear al febrer i l'alcalde preveia un pla d'actuació immediat En 8 mesos, cap proposta ni estudi L'Ajuntament de Barcelona remarca que frenar l'ocupació depèn dels jutges
C.S.
La capital dels okupes manté aturada la comissió que estudia aquest col·lectiu. L'Ajuntament de Barcelona va crear una comissió de seguiment d'aquest fenomen urbà fa vuit mesos. Però després d'aquest temps i de tres reunions protocol·làries, no ha enllestit cap estudi, avaluació o pla d'actuació, malgrat que ja hi ha 335 immobles ocupats a la ciutat, segons l'informe dels Mossos d'Esquadra avançat per l'AVUI.
L'atac violent a uns agents de la Guàrdia Urbana en una festa okupa va desfermar una crisi política a l'Ajuntament el febrer passat. Per aturar les crítiques a la indefensió de la policia local enfront dels antisistema cada cop més violents, l'alcalde Joan Clos va posar en marxa un grup d'estudi amb tots els grups polítics. En el ple municipal del mateix mes, Clos es va comprometre a adoptar "conclusions" i preparar un "pla d'actuació" sobre l'ocupació creixent en tres mesos. Només s'han reunit tres cops, i sota la presidència de tres regidors diferents: Ferran Mascarell, l'ara alcalde Jordi Hereu, i Ferran Julián, conseqüència dels canvis al cartipàs.
L'equip de govern manté que el grup treballa amb "plena normalitat", segons un portaveu. L'Ajuntament insistia ahir que la lluita contra el fenomen no depèn de l'actuació de la Guàrdia Urbana, sinó de la policia que actua per ordre judicial. Qualsevol maniobra policial vinculada a un desallotjament depèn del jutge i l'ordena el jutge. La lentitud judicial crispa tant veïns com l'administració. Aquest estiu, per exemple, es va aturar un desallotjament a Gràcia pel fet que els ocupants havien canviat, i un jutge va decidir reiniciar el procés per canviar el nom dels ocupadors. El consistori recorda els 40 desallotjaments d'aquest 2006 per argumentar que ofereix total suport als jutges.
Botons |
|
Re: Ofensiva contra Okupació
|
|
per avui |
28 oct 2006
|
Okupes, alts i baixos d'un col·lectiu polèmic
efecte contrari · El desallotjament del Princesa no va suposar el declivi del col·lectiu, sinó un important impuls tocat de mort · La vinculació amb ETA va ser un cop molt fort per als okupes nova oportunitat · L'agreujament del problema de l'habitatge pot donar oxigen al moviment
Laura Nicolás
Res no va ser igual després del desallotjament del cine Princesa. Set mesos abans d'aquell 28 d'octubre del 1996, l'Assemblea d'Okupes de Barcelona havia decidit entrar a l'edifici abandonat amb l'objectiu d'erigir-lo en un símbol. No va ser escollit a l'atzar. Es va tenir en compte la cèntrica ubicació del local, "que feia visible el moviment okupa", i el fet que l'antic cine era "un referent en la vida de molts barcelonins", explica Robert González, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expert en moviments socials.
La notorietat, però, no va arribar amb l'ocupació, sinó amb l'impacte social i mediàtic que va generar l'espectacular desallotjament del local. Altres factors que van contribuir a impulsar el moviment okupa van ser l'aprovació del nou Codi Penal, que tipifica com a delicte l'ocupació d'un immoble abandonat, i l'arribada del PP al govern de l'Estat. José María Aznar va nomenar com a delegada a Catalunya Julia García-Valdecasas, que va desplegar "una política molt repressiva amb els moviments socials", destaca González.
En un escenari que a primera vista sembla desfavorable, el col·lectiu okupa va viure una època daurada. "Els moviments socials van veure l'ocupació com una molt bona manera de protestar", ja que amb la declaració com a delicte d'usurpació tenien el desallotjament i el dispositiu policial assegurats. I també la presència dels mitjans de comunicació.
Un altre investigador que coincideix amb González a l'hora d'afirmar que la pèrdua del cine Princesa no va significar l'afebliment del moviment okupa és Tomàs Herreros, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En el llibre ¿Dónde están las llaves? El movimiento okupa: prácticas y contextos sociales, Herreros destaca que a partir del 1996 creix el nombre de vivendes i centres socials ocupats, "malgrat els constants desallotjaments". També augmenta la capacitat mobilitzadora en manifestacions i altres actes públics. Herreros afegeix que "el tercer àmbit en què es mostra l'energia del moviment" és que, tot i que continua sent molt heterogeni, articula un discurs comú: "La denúncia de l'especulació i de les contradiccions de la propietat privada".
Criminalització i 'black block'
El mandat del PP és una època de criminalització del col·lectiu per part de la Delegació del govern espanyol, que vincula els okupes amb la kale borroka i ETA. Aquest és un discurs que, en part, es veu afavorit, a ulls dels ciutadans, per l'acció dels black block, un sector del moviment que defensa una estratègia basada en els aldarulls.
González incideix en el caràcter minoritari dels black block i destaca que "cada any hi ha uns 50 desallotjaments, i de la majoria no se n'assabenta ningú". L'investigador de la UAB afegeix que l'acció dels black block és selectiva i que "l'atac a immobiliàries i bancs s'exagera". Tot i això, González es mostra contrari a les estratègies violentes, "perquè afavoreixen la infiltració dels policies", que, en alguns casos, només pretenen desacreditar els moviments socials.
En aquest punt, aquest expert en moviments socials recorda que en la manifestació contra la cimera del Banc Mundial, celebrada el juny del 2001, diversos testimonis, entre els quals alguns dirigents polítics, van acusar policies de paisà d'haver originat accions vandàliques per justificar les càrregues i les detencions.
És precisament el 2001 quan s'acaben els anys daurats del moviment okupa. El relleu generacional, l'esclat del moviment antiglobalització i el triomf de l'estratègia repressiva en són les causes. "Les detencions d'activistes okupes per haver col·laborat amb ETA van ser un cop molt fort", afirma González. Molta gent va donar per mort el moviment okupa, que avui en dia continua actiu i que, segons l'últim cens dels Mossos d'Esquadra, només a Barcelona té a les seves mans més de 330 immobles.
Més raons per ocupar
A més, deu anys després del desallotjament del cine Princesa "les raons per ocupar s'han incrementat", segons destaca l'investigador de la UAB, a causa de l'augment constant del preu de l'habitatge i de la precarietat laboral.
Paral·lelament, Barcelona és una ciutat que afavoreix l'ocupació pels processos de renovació que afecten el Casc Antic i complexos industrials com el del Poblenou, assenyala González. Tampoc és estranya la fortalesa del moviment a l'àrea metropolitana, especialment al Baix Llobregat, on també hi ha zones industrials en procés de canvi.
Botons |
|
Re: Ofensiva contra Okupació
|
per xavi
xavi ARROBA sindominio.net |
28 oct 2006
|
A veure, el divendres l'avui va fer tot un especial anti-ocupacions, ajuntant dades interessants (com un cens de cases ocupades per districtes encara per comprobar, o les queixes dels veïns del Bahia), mitjes veritats, molta demagògia i sobretot molta mala baba.
Perquè aquest especial just aquest divendres, just la vispera d'una manifestació que -per dir-ho suaument- no se sap del cert qui l'ha convocada i quines conseqüències portarà?
Perquè aquest especial menciona el problema de la vivenda com a una de les causes, però els seus titulars són com a mínim tendenciosos, amb la voluntat expressa de posar a la gent en contra?
Perquè per posar un exemple, els veïns molestos amb els sorolls del Bahia tenen tot el dret del món a queixar-se (i la gent del Bahia hauria de fer-los cas, pel que sembla, si les coses són eventualment com han sortit al reportatge). Però perquè s'obvia el Bahia com a espai alliberat per la cultura, o les mobilitzacions fins aconseguir aquest espai hagudes els passats mesos, davant les necessitats existents?
Per no parlar de l'interés explícit que té el reportatge en lligar anarquisme violent i ocupacions. Perquè lligar un espai com la quimera amb l'anarquisme d'una manera tant fàcil com fa el reportatge i obviar el seu paper en la lluita contra el mobbing immobiliari?
Però sobretot a qui beneficia aquest reportatge? quins són els actuals amos de l'avui hores d'ara? Amb quin interés es publica això justament ahir? |
|
Re: Ofensiva contra Okupació
|
|
per avestruç |
28 oct 2006
|
|
Perquè així merejem la perdiu al lector que, tot d'una, percep que el principal problema que té aquesta ciutat i la societat actual són uns dolents anomenats okupes i oblidem problemes i deficiències en temes com l'habitatge, la gestió de l'educació pública i de la sanitat, els dèficits en els transports públics, la insostenibilitat de l'economia......... |
|
|
