Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[Eleccions] Entre la fatiga i el fàstic
26 oct 2006
La veritat és que posar-me a escriure sobre les eleccions al Parlament regional de la CAC, del proper 1 de novembre, mâha fet âem faâ força mandra. Una mandra que em sembla que no és una sensació personal meva sinó que es tracta dâun fenomen generalitzat. Quantes de les persones que visiten âLa Fàbricaâ? en veure el tema dâaquest article passaran de llegir-seâl?
Cap al vot ètnic?

Ja fa temps que les campanyes electorals dels partits del sistema han abandonat qualsevol contingut que pugui anomenar-se amb propietat âpolíticâ?, per a esdevenir simples promocions de la imatge dels candidats i de la âmarcaâ? de les diferents candidatures. No és cap novetat que, per a aconseguir aquest objectiu, no dubten en recórrer a qualsevol reclam publicitari, però la patètica tirallonga de promeses demagògiques pròpia dâaquest tipus de campanyes està batent rècords: des de pagaments de lloguers als joves que sâemancipin fins a audífons i dentadures postisses per als de més edat; uns continguts més propis dels anuncis de âla tienda en casaâ? que dâun programa polític mínimament seriós. En aquesta ocasió però, a més a més de promeses pròpies de xarlatans de fira, sâha incorporat un altre element repugnant al debat presumptament âpolíticâ? del Principat: amb lâexcusa de lâelecció, per part del PsoE, de José Montilla, nascut a la localitat andalusa de Iznajar, com a candidat a la presidència de la Generalitat de dalt, ha entrat en escena el qüestionament de la catalanitat dels candidats i candidatesâi, de retruc, de la resta de ciutadans i ciutadanes- en funció del seu origen geogràfic.

Als Països Catalans els intents de dividir políticament la població en funció de la seva procedència no són cap novetat: fa gairebé un segle que Lerroux va fer-ne les primeres provatures. Una hipotètica âfractura ètnicaâ? entre dues suposades comunitats diferenciades seria lâeina perfecta per a frenar qualsevol avenç del poble català, de tot el poble català, cap al seu alliberament; dâaixò en són ben conscients tant lâEstat espanyol com els seus dos principals instruments polítics al Principat: CiU i el Psc-PsoE. Si prosperés una âdivisió ètnicaâ? del vot, CiU sâasseguraria la gestió de la âsevaâ? Generalitat i el paper de defensor dels interessos âde Catalunyaâ? (llegiu âde la burgesia regionalâ?) davant âde Madridâ?, el Psc-PsoE sacrificaria la seva influència en la política catalunyesa en benefici dels interessos del PsoE al govern de debò i lâEstat, i el conjunt de forces dâordre, tindrien garantit el fracàs de qualsevol proposta de canvi -que per tímida que fos amenaçaria dâaccentuar la âfractura socialâ?- en allò que anomenen âles relacions entre Catalunya i Espanyaâ?. En aquest sentit no sâha dâoblidar que lâEstatut pactat entre Mas i Zapatero, segons els seus promotors, ha de durar molts anys âalguns van arribar a dir que âera per sempreâ?. També cal recordar un petit detall: les desqualificacions cap a lâorigen geogràfic de Montilla no van sortir dels seus rivals polítics, i per tant possibles beneficiats dâaquest âdefecteâ?, sinó dâun ministre (Jordi Sevilla) que, en una conversa suposadament privada amb un sindicalista groc (Fidalgo), va afirmar que âCatalunya no estava preparada per a tenir un âxarnegoâ? de presidentâ?.

Sense referents propis... i sense âvot útilâ?

En aquestes eleccions, a lâhabitual absència dâuna candidatura pròpia de lâEsquerra Independentista, que defensi alhora els drets nacionals i socials del poble català i amb uns objectius clars de ruptura amb els estats ocupant espanyol i francès, cal afegir-hi la manca dâun possible âvot útilâ?, que permeti atenuar els efectes de les polítiques espanyolistes i neoliberals dels dos partits que presumptament es disputen la hegemonia política a la CAC i la presidència de la Generalitat principatina.

El panorama polític principatí que sâestà dibuixant apunta clarament cap a lâanomenada âsociovergènciaâ?: majoria simple de CiU al parlament regional, amb la sucursal autòctona del PsoE que permetria governar en solitari a la federació regionalista a canvi del suport convergent al govern de Rodríguez Zapatero. Amb el suport parlamentari mutu, ambdues formacions podrien prescindir de pactes amb formacions minoritàries del Parlament, especialment incòmodes als ulls de bona part de la opinió pública espanyola. Qualsevol vot independentista i dâesquerres regalat a ERC i/o a ICV, encaminat a donar un toc més âcatalanista i dâesquerresâ? o més âdâesquerres i ecologista de debòâ? a un hipotètic pacte de govern que inclogués algun dâaquests partits (o ambdós), no té cap altra utilitat real que el dâavalar les renúncies dâEsquerra i/o dâIniciativa; una ERC que presenta com el seu objectiu immediat el desenvolupament de lâestatut dâautonomia (oblidant que fa escassos mesos les pròpies bases van forçar la direcció a posicionar-se en contra dâaquesta via) i una Iniciativa que no té cap altre objectiu (i així ho reconeixen impúdicament al propi lema de campanya) que el dâesdevenir simples comparses en un hipotètic govern presidit per Montilla.

Un altre vot és possible?

Si descartem votar els partits parlamentaris, i davant la inexistència dâuna candidatura pròpia, què ens queda? Votar la llista que, sense ser de lâEsquerra Independentista, sâatansi més âo, com a mínim, sâallunyi menysâ dels nostres plantejaments? Aquest vot per proximitat pot arribar a tenir sentit en casos dâuna possible i probable incidència real de la formació que el rep (lâanomenat vot útil) però no en té massa en el cas dâun vot purament testimonial, que no serveix per a res més que per a manifestar lâopinió de la persona que lâemet. Així, doncs, no ens queda ni la possibilitat del vot testimonial i haurem dâanar a engruixir les xifres dâuna abstenció triomfant?

A la vila de Torà ha sorgit la proposta, en principi de caire local però que sâha estès per la xarxa, dâaprofitar els comicis de lâ1 de novembre per a manifestar-nos contra la tortura, mitjançant el vot nul. Per a tal efecte sâhan elaborat unes paperetes âque podeu baixar-vos en format PDF des de la pàgina www.justiciatora.netâ; amb un text prou explícit del què (âNo dono el meu vot a cap còmplice de la torturaâ?) i el perquè de la campanya: âLâ1 dâabril de 2003, durant els governs de CiU i del PP, un jove de Torà va ser detingut i torturat fins acabar a lâuci dâun hospital. Després de tres anys i mig, i malgrat que els governs van passar a mans del PSC-PSOE, ERC i ICV (lâautonòmic) i del PSOE (lâestatal), les tortures no sâhan aclarit. El seu silenci és complicitat. Ni un vot a la torturaâ?.

Potser la proposta del vot nul contra la tortura no tindrà cap incidència però, després dâhaver repassar les altres possibilitats, seâns presenta com una opció de vot útil que tenim aquells i aquelles que ens identifiquem amb una esquerra independentista òrfena de referents electorals i que entenem com a útil aquell vot amb el que puguem coincidir totalment, com és el cas, amb la totalitat del seu âprogramaâ?. Un vot que, encara que vist el panorama polític actual soni anacrònic, podem qualificar dâètic.
Mira també:
http://fabrica.cat/?template=interior&categoria=21&id_article=256
http://www.fabrica.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Eleccions] Entre la fatiga i el fàstic
26 oct 2006
Una cosa, qui és el poble català? Tothom en parla d'aquest senyor, però jo no l'he vist mai. Per on para?
Re: [Eleccions] Entre la fatiga i el fàstic
26 oct 2006
una altra cosa, ERC és el referent clar de l´esquerra republicana a catalunya.
Re: [Eleccions] Entre la fatiga i el fàstic
27 oct 2006
una més, l'esquerra és molt més amplia que la partidista on d'esquerra no hi ha res perque d'anticapitalisme no hi ha res, només reformisme, això de republicans ho heu tret del nom oficial i ara només us dieu "esquerra" i cap republicà li donaria la mà al borbó, en que quedem?
Batalla pel diccionari [Esquerra-Dreta]
27 oct 2006
Que vol dir avui en dia ser d'esquerres?

No hi ha pas cap partit de dretes amb representació parlamentaria al Principat?


El PP; diu ser de centre reformista.
CiU; diu representar l'espai de centre a Catalunya.
PSC-PSOE; diu representar al socialisme.
ERC; diu representar l'esquerra nacional.
ICV; diu representar l'eco-socialisme.





Moltes conclusions (i cap resposta):

Existeix una tercera via entre el neoliberalisme i el socialisme com defensa Toni Blair?

És compatible portar a terme les polítiques neoliberals que ens imposa l’actual conjuntura històrica a nivell global, amb el fet de seguir definint-se d'esquerres?

S'han desdibuixat les fronteres entre les esquerres i les dretes?
Sindicat