Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Manifest d´una exvictima d´assetjament escolar,Barcelona 19-10-2006
25 oct 2006
Jo sóc un adolescent que ha sofert d'assetjament escolar, un de tants milers als quals lluny de protegir quan sol·licitava auxili, se'm buscava mil i un defecte i mil i un motiu per a culpar-me a pessar de que jo era la victima d'assetjament escolar.Un de tants, als quals se'ls va culpar de no saber relacionar-se, de dur el pèl llarg, d'intentar jugar amb els altres nens, se'm va culpa de mentider quan vaig sol·licitar ajuda a la meva professora i quan els meus pares van sol·licitar li van sol·licitar col·laboració els va contestar que em faltaven vitamines.
Jo sóc un adolescent que ha sofert d'assetjament escolar, un de tants milers als quals lluny de protegir quan sol·licitava auxili, se'm buscava mil i un defecte i mil i un motiu per a culpar-me a pessar de que jo era la victima d'assetjament escolar.Un de tants, als quals se'ls va culpar de no saber relacionar-se, de dur el pèl llarg, d'intentar jugar amb els altres nens, se'm va culpa de mentider quan vaig sol·licitar ajuda a la meva professora i quan els meus pares van sol·licitar li van sol·licitar col·laboració els va contestar que em faltaven vitamines.

Un de tants que sent la victima d'assetjament, va haver de sortir per la porta de darrere del meu col·legi, mentre els nois que em pegaven, m'humiliaven, em ridiculitzat cada dia, es quedaven com si no hagués passat res , i damunt era criticat i el meu nom embrutat fins i tot per el propi col·legi.

Sóc un de tants i vull dir que quan un professor és agredit tots els periòdics ho publiquen, però jo va a ser agredit físicament cada dia, es van burlar de mi i em ridiculitzar davant dels meus professors sense que aquests fessin res em van humiliar, i ningú excepte la meva família em dona suport.

Quan un professor arriba a una situació límit rep la baixa mèdica, l'altre dia la meva mare em duc de urgencias amb una crisi d'ansietat,i li va demanar al metge un informe perquè jo no fos a l'endemà a l'Institut la seva resposta va a ser una burla i dos gargots en un paper. Vaig sortir molt pitjor que havia entrat.

Perquè els nois acorralats som tan mal tractats quan demanem ajuda?

Vull dir que, a pesar que ja fa uns anys que no sofreixo d'assetjament escolar, la seqüeles estan en mi, necessito ajuda d'un especialista i de medicació homeopatica per a temps, però no sóc solament jo qui a sofert l'assetjament, la meva família ha viscut l'assetjament, ha estat agredida, humiliada, insultada, i altres membres també ajuda d'un especialista.

I tot això mentre els quals han estat els meus assetjadors, quan em veuen pel carrer encara m´insulten.

Si el Centre d'Ensenyament, m'hagués protegit i hagués castigat als meus assetjadores , i si la Fiscalia de Menors hagués actuat, jo ara no em trobaria en questa situació.

Als professors els demano que es prenguin de debò l'assetjament escolar i que protegeixin als seus alumnes, castigant severament als assetjadors , als Centres Escolars, els exigeixo que s'oblidin de protegir el seu nom per sobre de l'alumne, que és més important el benestar de l'alumne, ja que l'assetjament escolar ens deixa marcats per a sempre.

A les autoritats, els recordo que som persones i no unicament xifres impreses en un foli sobre les quals es pot especular lliurement.

A tots en general, que és responsabilitat de tots el qual un alumne sigui victima d'assetjament escolar sense que ningú faci gens per a protegir-lo.


Una exvictima d´assetjament escolar.
Mira també:
http://www.el-refugioesjo.net/foro/viewtopic.php?t=3203

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifest d´una exvictima d´assetjament escolar,Barcelona 19-10-2006
26 oct 2006
Tambe victima d'assetjaments escolars durant tota la infància.

No arribo pas a les mateixes conclusions que tu. Si les persones reaccionen assetjant és degut a que l'estructura en la que viuen és així hi ha uns valors que estan a l'ambient que no es volen canviar.

Ser valent/a
Ser fort/a
Ser el/la més ...

I tot això encuandrat en una jerarquia que ens envolta de forma constant, en la qual els nenes i les nenes s'hi han de desenvolupar.

És a dir, cerquen el seu lloc dins de la jerarquia. I pegar a un altre és una forma de fer-se lloc cap a munt. A mi molts nens no em parlaven davant dels altres pk no els veiessin els altres, pk perillava el seu status quo dins de la jerarquia. O inclòs un nen que va estar un temps molt amb miun dia sense avís ni res em va clavar una pallissa, era la seva forma de demostrar que no era un marginat com ho era jo.

Al professorat en general això ja li està bé mentre es barallin entre ells a mi em deixen en pau. És més alguns d'ells també frustadets com estaven m'insultaven ajuntant-se a la resta d'alumnes.

Al cap i a la fi es un problema sense una solució possibilista segons el meu parer. La formula parteix d'una revolució escolar en la forma i els mètodes de totes les parts. Però això no es donarà, però cal que seguim caminant per cercar-la. I al maltractador/a anomenar-lo/a pel seu nom però no derivar tota laresponsabilitat allà ja que hi ha molt més darrera i al cap i a la fi és un nen o una nena que tampoc té moltes eines per discernir tota la complexitat que l'envolta i bàsicament imita molts comportaments socials.
Sindicat