Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
eleccions presidencials: poble vs imperi
per lafabricá	21 oct 2006
Des de Caracas, el sociòleg basc Luismi Uharte analitza per a la Fàbrica el repte que suposen per al procés revolucionari bolivarià i Llatinoamèrica les properes eleccions presidencials del 3 de desembre. Luismi Uharte Pozas (La Fàbrica) http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=25&id_article=2
VENEÇUELA 3-D, ELECCIONS PRESIDENCIALS: POBLE VS IMPERI El proper 3 de desembre, se celebraran a la pàtria de Bolívar eleccions a la Presidència de la República. Però la importància d'aquesta data va molt més allà d'unes simples eleccions per escollir president, pels interessos que hi ha en joc i per l'impacte, que, sens dubte, supera les fronteres veneçolanes. Tot i que formalment es presenten més d'una vintena de candidats, la confrontació real serà entre dos candidats: Hugo Rafael Chávez Frías i Manuel Rosales. Per això, és fonamental que siguem capaços de caracteritzar els interessos que defensa cadascú i el projecte polític concret que promulguen. Manuel Rosales, no només és el candidat de l'oposició, sinó, sobretot i per sobre de qualsevol qüestió, el representant electoral de la burgesia, de les elits econòmiques, del sectors més reaccionaris, dels principals empresaris nacionals (Fedecamaras, etc.) i de les grans transnacionals que encara segueixen operant en el país (ja siguin nord-americanes, europees, etc.). És, per tant, el rostre electoral dels explotadors d'abans i dels ara, el representant dels interessos de la minoria de privilegiats. Hugo Chávez, per la seva banda, segueix sent el candidat de les grans majories que sempre van ser excloses, dels treballadors, dels aturats, d'aquests milions de veneçolans i veneçolanes que, des de desembre de 1998, van començar a somiar amb la possibilitat de canviar el món, de construir aquest “altre món possible i necessari�. Encara que sembli obvi això que acabem d'exposar, sempre és important recalcar-ho perquè no existeixin equívocs de cap tipus. Ho diem perquè això ens pot ajudar a comprendre la previsible estratègia de cop electoral que “l'oposició�, és a dir, la candidatura de la burgesia i l'imperialisme, fa més d'un any que planeja. Recordem que el passat desembre, quan es van celebrar les eleccions a diputats a l'Assemblea Nacional, la burgesia va decidir boicotejar les eleccions, conscient que el seu fracàs seria total. Encara existeix el perill que tornin a reeditar aquesta via, amb el clar objectiu de deslegitimar no només les eleccions presidencials, sinó el sistema polític veneçolà, i en última instància estimular una intervenció des de l'exterior. Aquest segueix sent un perill real, i per això és comprensible la campanya del moviment bolivarià, que s'ha marcat com a objectiu aconseguir 10 milions de vots, és a dir, més del 50% del cens electoral, per tal de deixar del tot clar que la majoria segueix donant suport el procés de canvi bolivarià. En relació amb aquest darrer aspecte, hi ha les enquestes que s'han fet públiques els últims mesos i que, d'alguna manera, ens permeten fer un previsió del percentatge de vots que uns i altres recolliran el dia de les eleccions. Sembla evident que la diferència percentual entre Chávez i Rosales és enorme, entorn d'un 30. Per tant, el debat no se centra en qui guanyarà, sinó en el percentatge de participació electoral, en si l'oposició es presentarà finalment o no, en si l'oposició intentarà provocar un frau electoral i no reconèixer la clara victòria de Chávez i, finalment, en si l'actual president s'acostarà al repte dels 10 milions de vots. Si no succeeix cap fet fora de la normalitat, és a dir, una estratègia de desestabilització del país, és indubtable que Chávez tornarà a ser reelegit president. Les reflexions actuals estan més vinculades al que pugui passar a partir d'aleshores, és a dir, fins a quin punt el procés de canvi a Veneçuela s'aprofundirà i es radicalitzarà cap a la promesa anomenada “Socialisme del Segle XXI�; o si, per contra, la contrarevolució interna i/o els sectors socialdemòcrates i moderats aconsegueixen avortar les pretensions revolucionàries i la utopia bolivariana. Aquesta serà la batalla principal del proper mandat d'Hugo Chávez i del moviment bolivarià. Tot i que hem de mirar més enllà, no en podem oblidar d'altra lectura més immediata, que pertoca al que està en joc el 3 de desembre. Com dèiem al principi de l'article, els interessos que estan en joc a les eleccions presidencials van molt més enllà de l'elecció d'un president llatinoamericà. El que estan en joc no és només, tampoc, la victòria del moviment popular veneçolà o de l'oligarquia d'aquest país; i tampoc, fins i tot, la correlació de forces governamentals a nivell llatinoamericà, la qual cosa té una gran importància, perquè implica a tot el continent i perquè Chávez, sense cap dubte, és el líder indiscutible d'un dels pols de poder emergent. El que està en joc el pròxim 3 de desembre té dimensions internacionals, perquè la victòria o no de l'actual president veneçolà tindrà efectes profunds en tots els continents. Tothom n'és conscient, i per això, aquest dia milions de persones estaran mirant amb molta expectació cap a la República Bolivariana de Veneçuela.
Mira també: http://lafabrica.milnou.net
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more