|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : laboral |
|
Declaraciones de un polÃtico de izquierdas de verdad
|
|
|
per males |
19 oct 2006
|
|
Full informatiu repartit a la plantilla de Parcs i Jardins pel Comitè d'Empresa |
Imma Mayol y su opinión sobre la conflictividad en Parcs i Jardins
La presidenta del Instituto, lejos de querer entrar a abordar y resolver los problemas que venimos arrastrando y quegeneran malestar en la plantilla y son causa de la conflictividad en Parcs i Jardins (falta de personal, perdida de poder adquisitivo, promoción interna, prevención en seguridad y salud, jubilaciones, aumento de las contratas...), una vez más en un claro intento de desviar la atención de los problemas reales y de ponernos a la ciudadanÃa en contra, arremete públicamente contra las condiciones laborales de los trabajadores de Parcs i Jardins, acusándonos de ser “unos privilegiadosâ€? que tenemos una jornada de 35h., de lunes a viernes en turno de mañana; que cobramos según ella, sueldos que doblan a los de las empresas privadas del sector.
Para Imma Mayol la única conflictividad que hay está provocada por un Comité de Empresa instalado en la guerra, que desprestigia al Instituto y que no representa ni cuenta con el respaldo de la plantilla.
Esto fue lo que literalmente dijo Imma Mayol sobre la conflictividad en Parcs i Jardins en declaraciones ala cadena SER en el programa “El Balcó� el pasado 5 de octubre
PERIODISTA.- Vostè també és presidenta de L’Institut Municipal de Parcs i Jardins
IMMA MAYOL.- SÃ
PERIODISTA.- Permetin un pregunta, no se li manifesten molt els treballadors de Parcs i Jardins?
IMMA MAYOL.- Miri, és un tema que em fa molta indignació, i li dic amb tota la convicció, no? Perquè jo crec, que temin un Comitè d’Empresa que està construït en la guerra,, diguem-ne, i que malgrat les condicions de treball de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, jo ara mateix signava i l’asseguro que com jo la majoria dels treballadors del sector privat, són unes molt bones condicions de treball i li posaré dos exemples: treballen 35 hores des de l’any 96, per tant fa deu anys que els treballadors de Parcs i Jardins treballen 35 hores, amb una jornada laboral que jo penso fins i tot que en aquest moments no se adequa a les necessitats que tenim, que és de 8 a 3 de dilluns a divendres, quan les necessitats dels parcs de la ciutat son unes altres. Hem disminuït extraordinà riament les hores extraordinà ries i hem augmentat molt la capacitat, diguem-ne, de resposta a les problemà tiques de sinistrabilitat laboral, i jo estic orgullosa, com a presidenta d’aquest Institut, de la gestió de personal. Aleshores, tenim un Comitè d’Empresa molt ancorat, amb unes posicions enquistades, que porten 20 anys –tot ho he de dir -, és a dit, porten 20 anys exercint el seu rol, i que em fa molta rà bia perquè no representen al conjunt dels 960 treballadors de Parcs i Jardins. Fixi’s que quan se mobilitzen més d’una trentena difÃcilment són. Per tant, estem parlant d’una gent que recull molt poc el sentiment de la globalitat.
PERIODISTA.- Veig que la corprenc molt aquest assumpte
IMMA MAYOL.- M’emprenya, Sap què passa? Que ho trobo una injustÃcia. O sigui, a mi les critiques, diguem-ne, raonades, no, però em sap molt greu que quan els sous doblen el que seria, diguem-ne, la mitjana del sector privat, quan les condicions de treball i de seguretat, per exemple, son posades com a exemple, entre d’altres coses per la Generalitat quan fa les seves campanyes, quan hi ha hagut un intent molt seriós a demostrar que des del sector públic (la principal empresa de jardineria d’Europa del sector públic és la nostra) és possible gestionar-la amb criteris d’eficiència i de resposta a les necessitatsde la gent, i al mateix temps amb unes bones condicions de treball, em sap greu que els sindicats, diguem-ne, en aquest cas concretament el Comitè d’Empresa, no per res els sindicats globalment, tinguin una actitud tan bel·ligerant i un desinformadora de la població en general d’una Institució, i de desprestigi de la institució en definitiva, perquè no és un desprestigi de la Imma Mayol, que això seria molt relatiu, és un desprestigi d’una Institució que funciona, de forma absolutament injusta. |
This work is in the public domain |
|
Re: Declaraciones de un polÃtico de izquierdas de verdad
|
|
per Revolució |
20 oct 2006
|
|
putu matrimoni de d4esgraciats |
|
l'esquerra pija també privatitza
|
|
per 25488963 |
21 oct 2006
|
Saura va dir en una entrevista que el govern de la Generalitat del Tripartit no havia privatitzat. Doncs consideren que convertir en empresa pública no és privatitzar. Com en el cas del pla per fer empresa pública la subdirecció de seguretat industrial, l'ics o el que anomenaran l'Agència de la natura. El diputat d'Euia Miralles va acceptar a la Comissió del Parlament de Catalunya la creació de l'Agència de seguretat Industrial com a ens de dret privat. Una altra militant d'IC a l'Ajuntament de Barcelona, Lali Vintró va intentar sense èxit acabar amb el model municipal de llars d'infants. I ara Imma mayol, que com a diputada de IC havia questionat les privatitzacions de CIU, converteix parcs i jardins en empresa pública.
I per saura i cia, això no és privatitzar. Realment és el primer pas. Després vindrà la participació privada en el capital, total o parcialment, normalment a una empresa autòctona. Més tard pot venir la venda a una multinacional. Aquest recorregut és el que ha realitzat el laboratori general d'Assaigs i Investigacions, que va ser de la Diputació, després de la generalitat, més tard d'aigues de Barcelona i ara l'estan venent a una multinacional.
O tenim el cas de Parcs i jardins del prat de LLobregat, que si no estic mal informat es va externalitzar totalment a empreses privades, en un Ajuntament amb alcalde de Iniciativa. O les "pompes fúnebres" de l'ajuntament de Córdoba, també privatitzades, amb un ajuntament de Izquierda Unida. Un partit amb ex-estalinistes privatitzadors. La seva retòrica és una capa de pintura per els governs en els que participa, on apliquen i justifiquen mesures liberals. Si aquestes declaracions les fes el PP potser quedarien més clarament emmarcades. Si l'he entesa be, el problema no és la precarietat del mercat laboral i la perdua de poder adquisitiu dels salaris, entre d'altres coses per deixar actuar lliurement al mercat en temes com la vivenda, sinó que els treballadors de Parcs i jardins no han perdut tant poder adquisitiu com els altres. Com més aviat desenmascarem aquestes mentides, millor organitzarem la lluita. Els i les militants de IC conseqüents s'han de posar del nostre cantó i en contra dels seus dirigents i de la deriva en la que està el partit. Que trenquin les aliances i tripartits privatitzadors, que passin a la oposició per exigir mesures a favor dels treballadors i treballadores, si governen a algun lloc, que apliquin un programa a favor dels treballadors i no pas dels empresaris. Que abandonin el doble discurs i no pintin d'esquerres i ecologistes mesures neoliberals. |
