Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: corrupció i poder
Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
16 oct 2006
Estem convençuts que aquestes eleccions no canviaran res substancial. Més enllà del vot, la tasca principal de l’activisme d’esquerres continua essent acumular forces a través de la mobilització unitària i de preparar les properes batalles front a les noves agressions que vindran.
correntrojaMani CUA 11-2-06.jpg 5.JPG
Declaració de Corrent Roja





DAVANT LES ELECCIONS AUTONÃMIQUES





El dia 1 de novembre tindran lloc les properes eleccions autonòmiques, convocades arran de la crisi del govern tripartit i després dâun referèndum estatutari que va resultar un fracàs per lâabstenció de més de la meitat de lâelectorat.



Ens diuen que és important anar a votar perquè el pròxim govern aplicarà el nou Estatut, que presenten com el gran instrument de transformació i progrés del país. Però lâEstatut no és sinó lâexpressió del pacte entre lâEstat espanyol i la burgesia catalana, representada pel seu portaveu més autoritzat, Artur Mas. Aquest pacte va desnaturalitzar el projecte, ja descafeïnat, aprovat pel Parlament. LâEstatut renega de la sobirania catalana i de les reivindicacions de la Catalunya treballadora. Ãs, en realitat, una nova versió de lâEstatut de 1979, amb algunes competències més i un compromís de més inversions en infrastructures.



Els partits que van formar el Tripartit es queixen que, a causa dels diferents escàndols mediàtics, no sâha visualitzat la seva obra de govern. Però el balanç del Tripartit no sâaguanta des del punt de vista de la classe treballadora i la joventut: Lâesfondrament del Carmel aviat va mostrar que el govern catalanista i dâesquerres âcom abans havia fet CiU- es negava a tirar de la manta de la corrupció i emparava unes empreses constructores àvides de guany en detriment de la seguretat de treballadors i veïns. Lâenriquiment escandalós dels especuladors immobiliaris ha continuat sense fre, a costa de la població treballadora. Amb el 46% de la costa ja urbanitzada, el Govern ha permès la construcció de 100.000 nous habitatges a la vora del mar.



Ha donat el vist-i-plau a la deslocalització dâempreses multinacionals amb beneficis i, fins i tot, ha promogut la deslocalització de les empreses catalanes, alimentant un procés de desindustrialització cada cop més accelerat. A través del âPacte per la Competitivitatâ? firmat amb els grans empresaris, ha mobilitzat els recursos públics al servei dâaquests. Ha continuat amb la privatització de la Sanitat i, mitjançant el âPacte Nacional per lâEducacióâ?, sâha compromès a augmentar sensiblement les subvencions a lâescola privada. La precarietat laboral ha seguit regnant sense que moguessin un dit. Van apujar els impostos indirectes que paguem tothom, en comptes dâapujar-los als més rics. Ben mirat, els seus grans resultats socials no van més enllà de determinades inversions de millora en barris degradats i dâalgunes mesures assistencials que queden molt lluny de les necessitats socials.



Una imatge del que ha estat aquest govern és la que ens va donar el 25 de setembre: mentre, a dins del Liceu, el govern de la Generalitat concedia la Creu de St. Jordi a lâexpresident de SEAT, Andreas Schleef, responsable de lâacomiadament de 660 treballadors/es, a fora, els treballadors/es denunciaven al carrer lâactuació servil del govern catalanista i dâesquerres.



En realitat, la política que ha fet el Tripartit (i Zapatero) només ha beneficiat a CiU, el partit per excel·lència de la burgesia catalana. Un partit tan ânacionalistaâ? que no ha dubtat a demanar la intervenció de lâExèrcit espanyol en el conflicte de lâaeroport de El Prat. Ara, amb el vent a favor i el seu electorat mobilitzat, es preparen per reconquerir la Generalitat, que sempre han considerat una finca particular. Artur Mas ridiculitza el Tripartit i apareix com lâartífex de lâEstatut i garant del seu compliment; promet xecs, ajuts i rebaixes fiscals a les classes mitjanes i altes; impulsa la mà dura amb els treballadors immigrants i defensa un programa descaradament neoliberal i privatitzador.



A diferència de la de CiU, la base electoral del PSC-PSOE, principalment la de les barriades obreres, es troba desmobilitzada, com no podia ser dâuna altra manera amb lâactuació del Tripartit. El candidat Montilla, que ja ha rebut la benedicció de la patronal catalana com a âcandidat fiableâ?, es presenta com a âgestor eficientâ? i continuador de lâobra del Tripartit però, a diferència de Maragall, submís a Zapatero i conscient que el PSOE necessita lâaliança de CiU a Madrid. El seu catalanisme social té com a base, al igual que CiU, una política general al servei dels empresaris, en nom de la competitivitat.



ERC està amoïnada perquè les enquestes assenyalen un important retrocés dels seus resultats electorals. Temen quedar desplaçats del Govern i es proposen com candidats a un nou Tripartit, dient que âsi Esquerra hi és, el proper govern serà realment dâesquerresâ? i afegint: âQui defensarà amb més fermesa el compliment de lâEstatut que ERC?â?. Recentment Carod Rovira ha anat a la Cambra de Comerç per defensar que, per Esquerra, el Govern ha de ser âel gran facilitador de la tasca dels empresarisâ?.



Convertit en pur aparell electoral, ICV-EUiA ha estat lâesquerra lleial del Govern tripartit i plenament corresponsable de les seves mesures. La seva obsessió és repetir un nou tripartit, en el que es presenten com la garantia de âgovern dâesquerresâ? i de âbon governâ?. âEns avala la trajectòria i la feina ben feta des de les conselleries que tenimâ?, diu Saura, que crida a Montilla i ERC a que âcontinuïn amb les polítiques de progrés de la Generalitat actualâ?.



Lâesquerra institucional, profundament respectuosa amb la Constitució espanyola i amb lâEstatut, accepta gustosament governar per als empresaris. En canvi, no trobareu en el seu programa ni una sola mesura radical per posar fi a la massiva precarietat laboral, a les deslocalitzacions, als tancaments, als baixos salaris, a les pensions miserables, a lâespeculació immobiliària, als negocis de lâensenyament privat o a la privatització de la Sanitat. Ni tampoc defensar els drets dels treballadors immigrants, ni la reducció de la jornada a 35 hores setmanals sense reducció salarial, ni un salari o una pensió mínima de 1000 euros, ni la municipalització del sòl i lâhabitatge públic de lloguer.



Davant lâactual panorama, estem convençuts que aquestes eleccions no canviaran res substancial i tampoc no veiem que cap de les candidatures dâesquerra amb opcions electorals sigui mereixedora del vot dels treballadors/es i la joventut. A la gent dâesquerres que, malgrat això, vulgui votar, li recomanem que ho faci a aquelles candidatures minoritàries que qüestionen i sâenfronten al sistema. Però, més enllà del vot, la tasca principal de lâactivisme dâesquerres continua essent acumular forces a través de la mobilització unitària i de preparar les properes batalles front a les noves agressions que vindran. Ãs fent aquest camí de lluita contra les polítiques neoliberals, aplicades per la dreta o per lâesquerra social-liberal, com avançarem en la reconstrucció de lâautèntic sindicalisme âde classe, combatiu, democràtic-- i en la construcció de lâalternativa anticapitalista que la classe treballadora catalana necessitem.



15 dâoctubre de 2006



correntroja



www.corrienteroja.net

correntroja ARROBA telefonica.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Companys va morir per algo ......no per els botiflers
16 oct 2006
què fa Ciu,Psc,IU anant a la tomba de

l'únic president de veritat què hem tingut

en Lluis Companys?

Com tenen collons i cínisme de

fer aquest teatre? precisament a l'any 1940

aquest gran català universal

va morir per defensar

la sobiranina del nostre poble i aquests 3

covards partits no sols ni mai s'han plantejat

la Republica Catalana, sinó el seu paper és anar

a la capital del "reino" a vendre el país

per els seus interessos.Per això no frivolitzem

en això,l'únic partit què està legimitat

per homanetjar al nostra martir és erc:

primer perquè ell va ser un dels fundadors i

president de la millor época del nostre país

i segona de l'únic partit què es podria

sentir content ara mateix seria d'erc què és

l'únic partit què defensa la sobirania plena

la societat cooperativa la

justicia social el socialisme

partits regionals ja sabem el què defensen
Re: Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
17 oct 2006
perquè no m'enciones ERC??

et recordo que gaire indepe no és.
Re: Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
17 oct 2006
"l'únic partit què defensa la sobirania plena la societat cooperativa la justicia social el socialisme"....

increible xiquet...

em congratulo de la feina de rentat mental que les joventuts d'ERC et deuen haver fet pq acavis diguent tal barbaritats...

apa, continua lluitant amb ERC pel socialisme!
Re: Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
18 oct 2006
ERC va ser una cosa i ara és un altre.

No t'enganyis, als jerkis su convencen amb pegatines que roben eslogans a altre gent que s'esforça molt més que vosaltres en tirar dels seus projectes. Ells no reben subvencions de ningú.

Visca l'EI mori el mal govern reformista!
Socialisme i independència!
Sindicat Terrassa