Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
De herois a màrtirs...
16 oct 2006
Article publicat a El 9 Nou, el 29 - 03- 2004, arrel de la sèrie d'escribano a TV3.
Dâherois i de màrtirs.
El 9 Nou, 29 de març de 2004.

Dilluns passat TV3 va endegar una sèrie sobre els dies de transició amb un reportatge
sobre lâexecució de Salvador Puig Antich. Després de veureâl mâhe preguntat quin mèrit
altre que el fet dâhaver estat executat li atorgaven a Puig Antich. Ja fa anys el biògraf de
Durruti, Abel Paz, em va dir que mai hauria escrit la vida de lâanarquista si no
lâhagueren matat. Ãs a dir, la mort violenta converteix a éssers normals i corrents en
herois i màrtirs per causes que ells potser mai hagueren defensat ni aprovat. La seva
mort es converteix, contra la seva voluntat, en el que identifica la seva vida i així, ara, el
que menys ens queda dâaquella és, precisament, la seva voluntat de voler-la, també per a
tothom, diferent.
Allò que va estimular el poeta que surt en el reportatge (per cert, per què aquell i no
qualsevol altre dels milers de joves que varen escriure una poesia contra lâexecució ?) a
escriure âel poemaâ? (que ens va llegir) va ser la mort de Puig Antich. A mi, si és el cas,
em pot interessar la vida no pas allò que lâestroncà. Només alguna pinzellada del
reportatge fa referència a la vida, a la lluita concreta contra el sistema, contra una de les
formes de la mort. Quan van executar-lo hi havia, i encara són vius, centenars de joves i
no tan joves, com el mitificat en la seva mort, que vivien com ell ho havia fet. Però
lâespectacle vol que ens importi aquella mort, no la vida dels vius que encara seguí
defensant els ideals i la pràctica del desaparegut.
Jordi Solé, en el reportatge, diu que no varen saber què fer, que no varen fer prou per
evitar aquella mort. Però TV3 no en diu res dâallò poc que es va fer per evitar-ho; i
podia trobar gent que va pagar anys de presó per intentar-ho. El reportatge no sâendinsa
en les contradiccions que aquella situació va crear en lâesquerra catalana, que havia de
combatre aquella pena de mort, però que no podia deixar que se la confongués amb la
vida del condemnat. Sâestava coent una transició de renúncies que ens portaria a una
democràcia incompleta (com diu Vicenç Navarro). Ens agrada més oferir flors als rebels
que dracasaren que no pas comptar amb els rebels que encara fracassen.
Mira també:
http://www.SalvadorPuigAntich.info
http://www.ParemosLaPeliculaSalvador.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: De herois a màrtirs...
16 oct 2006
M'oblidava... l'article és d'en Pep Castells.

Salute!
Re: De herois a màrtirs...
17 oct 2006
Durruti no era un ésser normal i corrent.
NO es pot comparar Durruti, un líder i dirigent d’un sindicat de més de 2 milions afiliats, amb multiples experiències de lluita. Salvador Puig Antich, del grup d’amics MIL, no era dels líders, ni com a activista, ni com a teòric. D'un grup de 15 persones i cau el primer al començament.

La mort violenta no converteix a éssers humans normals corrents en herois i màrtirs. (Molts accidentats de carretera, en les fàbriques, dones assassinades en les presons familiars, mils d’assassinats en guerres per a gran benefici dels traficants d’armes, no seran mai herois. )

Tampoc els cents de mils assassinats per la dictadura franquista s’han convertit ni es convertiran en herois.

Si el Durruti hagués mort violentament per llatinoamerica en alguns dels atracaments del començament, avui seria una nota a peu de pàgina. Igualment si hagués mort condemnat pel algun govern militar, se’n recordarien alguns anarquistes. Però Durruti fou un mite vivent, els anarquistes prengueren el poder a Barcelona, el poble feu la revolució.

Totalment d’acord en l’idea de l’article: cal ocupar-se dels vius, i en especials dels que estan a la presó.
Sindicat Terrassa