Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : laboral
Peor imposible
15 oct 2006
PEOR IMPOSIBLE
PEOR IMPOSIBLE

Hijos del pueblo que admiten cadenas,
tanta injusticia no puede seguir,
si nos espera un mundo de penas,
ante que esclavo prefiero morir.


Con la entrada de Imma Mayol en la Presidencia de Parcs i Jardins y con la destitución del antiguo âcaciqueâ? Gerente Antoni Falcón se abrió una ranura de esperanza en muchos trabajadores/as de que el Servicio Municipal y las relaciones laborales pudieran mejorar ostensiblemente. Pero los hechos dan y quitan razones.
El Institut Municipal de Parcs i Jardins que se dedica a autopromocionarse con grandes declaraciones de principios, tiene una realidad en donde la accidentabilidad laboral casi triplica la media de Catalunya (accidentes con baja en el año 2005: Parcs i Jardins 16â94 cada 100 trabajadores/as, media de Catalunya 5â95 cada 100 trabajadores/as), en donde la Seguridad y Salud solo se arregla a través de Inspección de Trabajo. El Institut incumple la normativa de prevención de riesgos laborales desde cuestiones tan básicas y sencillas como que todo el mundo disponga de gel de baño en las duchas hasta cuestiones tan graves y nefastas que ponen en riesgo la integridad física y salud de los trabajadores/as (Podhator, Tractor desbrozador. Camión Portacontainersâ¦.)
La política laboral de âizquierdasâ? que aplica la dirección del Institut ha sido condenada por el tribunal Supremo por camuflar horas extras como prolongaciones de jornada, por cometer ilegalidades en la OPE 99⦠ha sido condenada por el tribunal Superior de Justicia por vulneración del derecho a la huelga, por contratos en fraude de ley⦠Una política laboral âprogresistaâ? que continua haciendo contrataciones y reclasificaciones a dedo, dando âbufandasâ? a su antojo, repartiendo determinados pluses y complementos de forma arbitraria y oscurantista, que contrata una empresa Nuevas Prestaciones Medicas, para que presione a los trabajadores/as que están de baja, que ha sido doblemente condenada por la Agencia de Protección de Datos, a esta empresa Parcs i Jardins les facilita las datos íntimos y personales de la plantilla
Con una Presidenta del Institut de âizquierda de verdadâ? que ha dado un paso más en la privatización del Institut, que se harta de decir en los medios de comunicación que los trabajadores/as de Parcs i Jardins somos unos privilegiados, que trabajamos poco y que ganamos mucho, que no se preocupa que las contratas incumplan las plicas de contratación (incumplen los términos de ejecución de obras, los trabajos a realizar, lo presupuestado en Seguridad y Saludâ¦)
Mientras tanto nosotros/as cada día más hipotecados (por la vivienda, por los hijos/as, por la vidaâ¦) con un salario medio que escasamente supera los 1000⬠mensuales, cada día más resignados ante las injusticias. Por ello; la dirección intenta imponernos un convenio miserable con subidas salariales por debajo del IPC y de la subida del gasto que ellos tienen presupuestado en salarios, 4â59% para el año 2006 (querrán la diferencia para repartirla entre ellos), con una Oferta Pública paupérrima para las necesidades del Institut, sin unas garantías claras de continuidad del Institut como ente públicoâ¦.
Ante todo esto, solo nos queda una solución; que es la de plantar cara a las injusticias, que es la de movilizarnos y presentar batalla a estos filibusteros políticos y a sus lacayos que se creen muy fuertes y poderosos, que no están dispuestos a reconocer nuestros derechos y necesidades. La batalla será dura, pero la podemos ganar, de nuestra fuerza y voluntad depende.

This work is in the public domain

Comentaris

La llarga marxa de la gent de Parcs i Jardins
15 oct 2006
Maria Favà diari AVUI
Per a la setmana entrant preparen noves mobilitzacions. I van... L' última fins ara va ser la del 2 d'octubre, quan un grup de treballadors de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona es van concentrar davant dels jutjats socials per denunciar la sinistralitat laboral que pateix l'empresa, que segons la CGT és el triple de la mitjana de Catalunya. La concentració es va fer davant del número 52 de la ronda de San Pere aprofitant que a l'interior es jutjava el cas d'un jardiner amb lesions cervicals per haver utilitzat durant massa temps una màquina que ja tenia altres creus negres al llom. En el pensament de tots, els que es manifestaven a fora i els qui feien costat al que compareixia davant del magistrat, hi havia el record d'un altre treballador, de 49 anys, mort el juliol al parc de Diagonal Mar pel que els companys consideren que va ser una negligència empresarial.

Mentrestant, a l'altra punta de la ciutat, a la seu del districte de Nou Barris, el comitè d'empresa de Parcs i Jardins lliurava al registre general un escrit dirigit a l'alcalde per "transmetre-li la seva preocupació" per una oferta publica per a 30 peons de jardineria que de moment s'ha acabat com el rosari de l'aurora i amb denúncies de favoritisme i nepotisme. Aquests dos conflictes són, per ara, les últimes batalles domèstiques d'un institut municipal que va arribar a ser molt prestigiós però que des de fa deu anys viu immers en lluites intestines que es tradueixen de cara al públic en protestes -a vegades tan sonades com escalar la façana de la seu institucional- i a boicotejar els actes que presideix la tinenta d'alcalde Imma Mayol, que també és la regidora responsable de Parcs. Els conflictes entre empresa i treballadors van començar quan el gerent de l'Institut era Antoni Falcón i han continuat durant el mandat d'Imma Mayol, que és quan el comitè d'empresa ha acusat la direcció de privatitzar l'empresa. Abans de l'estiu la mala maror va arribar al plenari municipal i malgrat l'agror del debat va fer riure el públic i la premsa que ocupaven les tribunes perquè l'afer a debatre s'ho valia. En aquella ocasió l'arma llancívola va ser uns anoracs vermells que Parcs i Jardins havia comprat per als directius i que costaven l'equivalent a 300 euros i aquest cost el va justificar la regidora dient que eren comprats a "comerç just", que com tothom sap és el comerç més car que hi ha. L'oposició va considerar que aquest import era una exageració i ja en els passadissos un regidor de l'equip de govern va exclamar, ben enrabiat, que si algú necessitava un bon anorac eren els peons per treballar i no els directius per anar a visitar obres.


Acusacions greus

Immediatament després de l'escàndol del plenari, va esclatar l'afer dels exàmens per cobrir places de peons. Es van presentar 212 aspirants i d'aquests la majoria eren titulats en jardineria per l'Escola Rubio i Tudurí. Quasi tots van superar el psicotècnic, un examen teòric, la prova de català i dues proves pràctiques i específiques de l'ofici de jardiner (cavar i palejar) però quan els va tocar escombrar fulles seques, van suspendre. De 212 aspirants, en van suspendre 168 i d'aquests, 80 van treure només entre zero i dos punts. Una qualificació que el comitè d'empresa va considerar humiliant. L'afer té torna: 56 dels suspesos estaven treballant en el moment de les proves a Parcs i Jardins, amb un contracte eventual, escombrant a més de regar, desbrossar, palejar, plantar i podar. Entre els rebutjats hi ha els 42 aspirants del torn d'integració, és a dir, les persones amb minusvalideses, malgrat que totes tenien experiència acreditada. També van suspendre 68 de les 74 dones que es van presentar. A més, s'han denunciat dos possibles casos de nepotisme. El 20 de setembre un tribunal intern va ratificar les puntuacions i ara els treballadors apel·len a l'alcalde
Sindicat Terrassa