|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
El MIL, entre el record i la història
|
|
|
per copyleft |
06 oct 2006
|
|
El MIL neix en el context de les escissions antiautorità ries que tenen lloc a la Barcelona de la segona meitat dels seixanta relacionades amb el control de CC.OO. Deixant a banda la controvèrsia sobre la genealogia del MIL i la desigual importà ncia que en la formació dels seus militants varen tenir grups com «Zonas» vinculat al FOC (Front Obrer de Catalunya), «Plataformas de CC.OO.» - que posteriorment es desvincularan de CC.OO., però mantindran el nom de Plataformas- o «Grupos Obreros Autónomos» (GOA), i publicacions com «Metal», «¿Qué hacer?», «CÃrculos de Formación de Cuadros» o «Nuestra Clase», el que resulta fonamental en el sorgiment del MIL és la confluència a Tolosa de Llenguadoc entre 1969 i 1970 de tot un seguit de joves militants espanyols i francesos d’ascendència maoista (cause du peuple), de l’esquerra no autorità ria i anarquista que, si més no, tenien en comú la lluita contra el Capital en qualsevol de les seves formes – i la Dictadura n’era simplement una d’elles -, el seu internacionalisme i la necessitat d’autoorganització del proletariat. En aquest darrer sentit, el col·lectiu Carlota Tolosa ha arribat a escriure que «el MIL no va arribar a existir mai, perquè negava qualsevol mena d’organització. Tan sols era entesa aixÃ, com a “organització de tasques mai no permanentsâ€?». Al mateix temps, aquest grup mantenia estretes relacions amb els sectors autònoms del moviment obrer de Barcelona que intentava trobar noves experiències organitzatives «al marge de l’estalinisme, de l’esquerranisme o de l’anarquisme, i, a vegades, contra ells». |
 El fons del MIL.pdf (784,04 KiB) |
|
El Comitè de suport al MIL aparegut arran del judici i execució de Puig Antich sintetitzà els orígens i l’evolució del grup des dels seus primers moments: «El grup inicial del MIL-GAC (Movimiento Ibérico de Liberación-Grupos Autónomos de Combate) es va formar després d’un període de gestació a França en què hi varen participar tan treballadors immigrats espanyols com exiliats polítics (...) El més destacable d’aquest període és la participació per un curt període de temps d’alguns dels futurs militants del MIL en les activitats d’ETA (...) El grup inicial experimentà des del començament una forta influència de les teories sobre la guerrilla urbana (...) Al mateix temps, la gent del MIL s’alinea políticament i organitzativament amb els sectors sindicalistes revolucionaris del moviment obrer de Barcelona (...) Políticament, la influència dels sindicalistes revolucionaris és evident en un fullet editat pel MIL sobre les eleccions sindicals de 1971 (...) La col·laboració es manifesta també en la creació d’un aparell de propaganda al servei dels treballadors en vaga [coincideix amb la vaga de Harry Walker que havia començat a Barcelona el desembre de 1970], independent dels partits i d’altres organitzacions, i la creació de publicacions clandestines on es publiquen els textos censurats pels estalinistes». |
Mira també:
http://nlpf.samizdat.net
http://nlpf.samizdat.net/spip.php?article84
|
This work is in the public domain |
|
Re: El MIL, entre el record i la història
|
|
per guerin |
06 oct 2006
|
|
interessantissim el pdf |
