Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Las masas de AMLO y La Otra Campaña
05 oct 2006
03-OCT-2006 - Boletín CIEPAC. NUM.520
CIEPAC, SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, CHIAPAS
Introducción:

México se ve inmerso en un descontento social generalizado, extendido por todo el país, en el que saltan a la palestra las demandas de siempre: Justicia, Libertad, Democracia. Tan sencillo como esto y tan complejo como el entramado social de resistencias que se da en el país. Uno de los movimientos en auge es la protesta masiva contra el fraude, que dirige Andrés Manuel López Obrador. Si llegase a salirse del control partidista del ex candidato y de la Coalición Por el Bien de Todos, este movimiento podría llevar a un proceso interesante. Mientras tanto, analicemos con sentido crítico y respetando todas las susceptibilidades el momento histórico que atravesamos.

En anteriores boletines hemos mostrado nuestra opinión sobre el fraude, y seguimos convencidos que el legítimo vencedor de las elecciones presidenciales del 2 de julio fue López Obrador. En estos casi tres meses desde la cita en las urnas, y unas semanas después de confirmarse el engaño oficial al electorado mexicano, nos encontramos con un movimiento social ciertamente histórico, el cual creemos necesario analizar y criticar. Mostraremos también una mirada crítica a la posición de La Otra Campaña en la Ciudad de México respecto al movimiento contra el fraude, por la vital importancia que creemos tiene esta iniciativa zapatista, y para evitar así ciertos prejuicios por parte de los partidarios de Andrés Manuel ante las críticas que podamos realizarle.

Este texto, pues, es un intento de lanzar una mirada crítica a ambos procesos, desde el más profundo respeto, sin pretender dar lecciones a nadie y tratando simplemente de mostrar una reflexión desde abajo y a la izquierda.

El movimiento masivo contra el fraude. Una ojeada a su liderazgo.

Después de varias décadas de partido de Estado, de elecciones claramente manipuladas, de presidentes puestos a dedo, era difícil de esperar una reacción en protesta contra el fraude de la magnitud de la actual. Las movilizaciones promovidas por Andrés Manuel López Obrador (AMLO) han roto todas las estadísticas, ya desde la lucha contra el desafuero (recordemos que el Gobierno Federal trató de impedirle ser candidato). En los últimos meses, muchos sectores han convergido sus esfuerzos en un mismo sentido: el respeto al voto, que, según muchísimos creemos, dio la victoria a AMLO.

Obrador ha actuado con habilidad política, canalizando este descontento en su beneficio. Ha sabido como pocos ganarse el cariño de la gente y movilizar masivamente, una y otra vez, a sus partidarios, de un modo que no se había visto antes en este país. Y, si bien es cierto que la gente que le apoya es mayoritariamente de base, y que su demanda principal -el sufragio efectivo- es de obligado cumplimiento para una sociedad que pretende ser democrática, hay ciertos aspectos que debemos tener en cuenta respecto a la estrategia del ex candidato a la Presidencia de la República.

Uno de estos aspectos, que ha provocado molestia o cuando menos sorpresa en determinados sectores populares, es la manera en la que Obrador se ha apropiado del lenguaje zapatista, simplificando profundamente su sentido. Así, bautizar un mitin con el nombre de "asamblea informativa", por ejemplo, puede resultar extraño, e incluso cómico si se mira desde la óptica de aquellos movimientos sociales que se rigen más o menos de forma asamblearia. Más sorprendente resulta, si vamos a la raíz de las palabras, la manera en que se bautizó una de las últimas congregaciones en el Zócalo de la capital. Sabiendo lo que iba a ser y, finalmente, viendo lo que fue, a ciertos sectores les huele a broma -respecto a los valores democráticos y de participación ciudadana- que a la jornada de movilización social del sábado 16 de septiembre se la llamara Convención Nacional Democrática (CND), a imitación de la iniciativa zapatista de 1994, en que el EZLN convocó a la sociedad civil para encontrarse, conocerse, construir alianzas, y en la que se proponía un verdadero trabajo de base, de elaboración de propuestas por parte de la sociedad civil y un modo democrático en la toma de decisiones.(1)

En cambio, como era previsible, la CND convocada para este 16 de septiembre fue una convención en la que faltaron las mesas de debate, en la que prácticamente no se tuvieron en cuenta las propuestas ciudadanas, surgidas de iniciativas honrosas como la Convención Democrática Universitaria, que trataban de tomarse en serio el camino hacia la CND. Fue una convención en la que faltó cualquier atisbo de reflexión común, cualquier proceso serio de toma de decisiones, de elaboración de propuestas. Así, de las menos de tres horas que duró este evento, que contó con cientos de miles, quizás un millón de asistentes -llamados "delegados"-, se dedicaron tan solo dos minutos a leer las resoluciones de algunas mesas de trabajo, y en cambio se destinó casi una hora a la lectura de diversas "ponencias", más otra media hora a votar -a mano alzada en un Zócalo a reventar junto con sus calles aledañas- una serie de puntos propuestos por los organizadores del evento. La mayoría de puntos fueron aprobados unánimemente por la multitud de "delegados" allí congregados, pero no se hizo esperar la puesta en evidencia del circo democrático que representa esta CND cuando, por ejemplo, hubo alguna votación reñida y no se detuvo el guión prefijado para afirmar "ha ganado por mayoría la opción-".(2)

Observamos, por supuesto, muchas señales positivas en estas movilizaciones, señales que pensamos que van a fortalecer la salud democrática de este país. Lo último que pretenden estas críticas es desmerecer el extendido movimiento contra el fraude, así como a los millones de mexicanos que, como nosotros, están dispuestos a llegar hasta las últimas consecuencias por defender sus derechos y exigir el respeto al voto. Pero, antes de pasar a analizar estos otros aspectos, echemos un vistazo al equipo de colaboradores de López Obrador.

Las malas compañías. ¿Refundar la República?

Nos resulta altamente preocupante la composición del grupo de dirigentes de este movimiento. Más allá de las buenas palabras y la habilidad política que pueda tener Andrés Manuel López Obrador, salta a la vista el perfil de sus colaboradores. Sin pretender mostrar una biografía de cada uno de ellos, se pueden destacar a modo de muestra algunas "joyas" dentro de las tres comisiones de la CND, "recién aprobadas en asamblea soberana" (comisión política, de resistencia civil y para la organización del plebiscito y el constituyente), comisiones que han de guiar -eso dicen- al movimiento social hacia la construcción de una nueva República.

Entre estos líderes que han de refundar la Nación, figuran numerosos ex diputados, ex senadores y hasta ex gobernadores priístas, como Socorro Díaz y Layda Sansores (quien más tarde se unió a la campaña de Vicente Fox en el año 2000). Otros, además de haber ocupado estos cargos, han participado en los Gobiernos de Ernesto Zedillo y Carlos Salinas de Gortari, como Juan Ramiro Robledo, Enrique González Pedrero y Arturo Núñez. Estos dos últimos, por su parte, fueron los principales operadores del fraude electoral de 1988, en el que Salinas fue impuesto vencedor ante Cuauhtémoc Cárdenas, fundador precisamente del PRD. Enrique González, quien quizás lucha por llevarse la palma en esta muestra de "joyas", fue también jefe de campaña de Salinas.(3) El viejo priísmo, algunos restos del naufragado partido de estado, resucitan entorno al ex candidato presidencial perredista.

También hay varios casos de escándalo y corrupción entre aquellos que pretenden dirigir el movimiento por "la salvación de México". Por ejemplo, Julio Scherer Ibarra, director del Consorcio Azucarero Escorpión (Caze), parece ser que inventó exportaciones simuladas para recibir fondos y garantías gubernamentales. Por su parte, Ricardo Monreal, ex gobernador del Estado de Zacatecas por el PRD, entre otros cargos, retuvo durante dos años dinero público de su administración, obsequiándose por lo visto los intereses bancarios (unos 480 millones de pesos).(4) Carlos Imaz fue condenado y posteriormente rescatado por las autoridades del DF (quienes consiguieron su absolución) por uso ilícito de fondos públicos -recordemos los vídeos que escandalizaron al país-.

Este es el perfil de los colaboradores de AMLO,(5) sin olvidar que los mismos que hoy claman por el cumplimiento de los Acuerdos de San Andrés, son aquellos que votaron a favor de la Ley Indígena del Presidente Fox, que desconocía estos acuerdos.(6) Ante esta larga lista de dirigentes con pasados incómodos y sospechosos, las esperanzas de que este movimiento social -que tiene toda la legitimidad por responder a un burdo fraude- nos conduzca a un verdadero cambio, pasan por el deslinde o por el desbordamiento de estos supuestos líderes, que integran las comisiones de la Convención Nacional Democrática. De hecho, numerosos "delegados" protestaron ante la presencia de ciertos personajes en estas comisiones, pero estaba claro que no había espacio para la construcción común del camino a seguir.

Es indudable que el país necesita un cambio. Y es igual de seguro que la impunidad electoral es el peor síntoma para la salud de los derechos de los ciudadanos, para la mejora de las condiciones laborales y el respeto a los Derechos Humanos. Pero, ¿es este el camino para, según López Obrador, luchar contra la corrupción, las redes de privilegios? E incluso, viendo la credibilidad y transparencia del equipo que ha escogido para acompañarle en la dirección de esta CND, ¿está él mismo legitimado para criticar el salinismo, como lo hace en sus discursos? ¿Qué credibilidad puede tener quien guardó silencio sobre la terrible represión en Atenco, uno de los casos de violencia e impunidad institucional más descarados de los últimos años, durante el debate presidencial del pasado mes de junio? Debemos buscar, pues, nuestros propios caminos para luchar por la democracia, más allá de liderazgos más que sospechosos.

Algunas señales positivas. El despertar de las conciencias.

Más allá del seguidismo a unos líderes que, como hemos visto, no son dignos de la confianza que se requiere, queremos destacar ciertos síntomas de buena salud en este movimiento. Síntomas que saltan a la vista y que, por tanto, no pensamos que sea necesario profundizar en ellos, más sí resaltarlos.

Nos referimos a la participación de muchos ciudadanos que nunca antes habían formado parte de un movimiento político-social. Pensamos que es vital para este país el despertar de las conciencias que se viene produciendo de unos meses para acá. Y es que, cada vez más ciudadanos y ciudadanas mexicanas van descubriendo los sucios quehaceres del duopolio comunicativo, Televisa-TV Azteca, y sus vínculos con ciertos sectores del poder político, financiero y empresarial. La participación directa en un movimiento permite a los ciudadanos destapar fácilmente las mañas informativas de este duopolio, al comprobar qué tan dispar es la información que presentan los noticieros con la realidad que estos ciudadanos están viviendo, dejando así en evidencia la inercia manipulativa con que pretenden mantener secuestrada la conciencia nacional.

Otro aspecto que observamos con ilusión es la creciente alusión que, desde el movimiento contra el fraude, se hace a las grandes empresas transnacionales. Tradicionalmente, solo desde algunos sectores determinados se tenía puesta la vista sobre estas grandes corporaciones. Los "nuevos activistas", como podríamos llamar a quienes participan por primera vez en un movimiento social, ya se han cansado de la pérdida de soberanía que sufre la Nación. El descarado papel que han jugado estos gigantes económicos en la contienda electoral, financiando las campañas de ciertos partidos y financiando también campañas de miedo respecto a la candidatura de López Obrador, ha colmado la paciencia de la ciudadanía, que tan solo pretende vivir en paz y que se respeten sus derechos más obvios. Desde amplios sectores, se está empezando a señalar con fuerza a las transnacionales como cómplices del fraude electoral, y se han iniciado algunos boicots contra determinadas empresas. Desde CIEPAC impulsamos iniciativas como estas, así como hacemos seguimiento y denuncia del poder e influencia de estas empresas, uno de los elementos comunes más destacados del neoliberalismo y de los planes de libre comercio (PPP, ALCA, etc.).(7)

En un país en que los grandes medios de comunicación marcan la línea a seguir a las autoridades políticas, que a su vez están estrechamente vinculadas a los intereses de las grandes empresas transnacionales, la necesidad de señalar y denunciar a estos actores es apremiante. Toda iniciativa política que quiera limpiar a fondo este país, devolviendo a sus gentes las riendas de su destino, deberá luchar contra estos gigantes económicos y financieros. Es una lucha sin cuartel contra un enemigo que está devastando los recursos naturales en toda América Latina, que destruye los logros sociales y laborales incluso en las sociedades más ricas, y que mantiene en la miseria y subyugados a una dramática existencia a millones y millones de ciudadanos en todo el mundo. No esperemos, pues, que este movimiento vaya a refundar la Nación tan fácilmente, como pregonan sus dirigentes, pero recibamos con esperanza estas señales que nos llegan de una sociedad que quiere sanear su democracia.

El conflicto: la lucha contra el fraude y La Otra Campaña. ¿Incompatibilidades?

Por otra parte, es bien conocida la postura de los zapatistas y de La Otra Campaña respecto a los partidos políticos y, particularmente, hacia Andrés Manuel López Obrador. Se ha escrito mucho al respecto, y se ha caído en muchos tópicos. Cualquier crítica hacia López Obrador ha sido automáticamente descalificada. A su vez, los ataques más duros hacia los zapatistas han llegado, precisamente, desde los seguidores de AMLO, quienes los han acusado de hacerle el juego a la derecha. Cabe recordar la posición del EZLN ante el intento de desafuero, en que denunció enérgicamente el golpe de estado parlamentario que supondría impedir al candidato del PRD participar en la contienda electoral. Llamó a movilizarse contra el desafuero, e incluso anunció que participaría en las protestas, mas reafirmando sus críticas al entonces precandidato.(8) Los zapatistas advirtieron del grave mensaje que, de confirmarse la exclusión de AMLO de la contienda electoral, se estaría enviando a los mexicanos: se cerraban todos los caminos posibles para acceder al poder por la vía pacífica. Lo denunciaron firmemente, de la misma manera en que han denunciado las trampas que se produjeron antes, durante y después de las elecciones presidenciales del 2 de julio.(9)

Ya desde el inicio de La Otra Campaña, mientras se daban las reuniones preparatorias de la VI Declaración de la Selva Lacandona, en agosto y septiembre de 2005, se lanzaron furiosos ataques contra los zapatistas, y en especial contra su vocero y jefe militar, el Subcomandante Insurgente Marcos. Se les acusaba de una supuesta complicidad con la derecha, al criticar abiertamente a AMLO y recordar las traiciones que sufrieron de parte del partido del sol azteca.(10) Las críticas de los zapatistas salpicaban duramente a los tres grandes partidos,(11) y a pesar de todo, se les llegó a acusar de alianzas con el PRI y el PAN. Cabe señalar que las críticas que lanzaron al PRD fueron más numerosas, pues está claro que tanto el PRI como el PAN no necesitan de grandes críticas. El lenguaje fascista y retrógrado de estos partidos, así como su sucio pasado -por todos conocido- y su nefasta experiencia como partidos de Gobierno, hace que no precisen de ingeniosas críticas. En cambio, era necesario marcar el cambio de posición del EZLN frente al PRD, antiguo aliado, señalando las traiciones y motivos que provocaban esta nueva postura.(12)

Por su parte, La Otra Campaña se deslindó del proceso electoral, precisamente, para desmarcarse de unos y otros, y mostrar claramente que su lucha sigue por otro camino. No se llamó a la abstención (aunque diversos grupos adherentes sí lo hicieron, al respetarse la autonomía de todos los integrantes de la otra), pero se hacía un llamado a luchar desde fuera del sistema, sin caer en las trampas o las limosnas que pudieran ofrecer unos u otros. No obstante, se han producido algunas tensiones en este sentido, llegándose a dar muestras de intransigencia por parte de algunos adherentes. Ante el fraude electoral, hubo quienes sintieron que había que luchar por el respeto al voto (incluso desde sectores abiertamente abstencionistas), sin hacerle el juego a Andrés Manuel López Obrador, y siguiendo fiel a La Otra Campaña.

Y, si bien es cierto que ha habido oportunistas que iniciaron el recorrido de La Otra Campaña, para después subirse al barco de AMLO, también es cierto que muchos activistas se han mantenido muy críticos con Obrador, pero apoyando el movimiento contra el fraude, creyendo sinceramente que este movimiento se podía desbordar. Tanto la postura de mantenerse al margen de este movimiento -ante la creencia de que solo beneficiaba a una cúpula de políticos con oscuro pasado-, como la de apoyarlo a la espera de que acabe rebasando a estos falsos dirigentes, son válidas y legítimas, pero queremos señalar que ambas posturas se han mostrado, demasiado a menudo, encontradas y contrapuestas.

Desde algunos sectores de La Otra Campaña de la Ciudad de México, se ha criticado con dureza a quienes se han integrado a la lucha contra el fraude, no ayudando en mucho a la propia dinámica de construir alianzas y difundir la intención de construir "otra cosa" desde abajo y a la izquierda. El propio Subcomandante Insurgente Marcos criticó, en su discurso en San Salvador Atenco del 15 de septiembre, a quienes han estado manipulando desde el interior de La Otra, para después salirse e integrarse al movimiento contra el fraude. En este sentido, no hay que olvidar que muchos activistas simpatizan con ambos movimientos, con razones para creer en ellos, sin incongruencias, y que estos activistas han de ser respetados. De la misma manera en que, ante el previsible descontento que pueda darse entre los sectores críticos con Obrador, ante el camino que vaya a seguir la Convención Nacional Democrática, muchos de los "nuevos activistas" pueden encontrar su espacio en La Otra Campaña, y no será fácil que se acerquen a esta si la posición que reciben de ella es excluyente y cerrada al diálogo.

La hora de construir, juntos, rumbo al destino que queremos.

Debemos ser conscientes que el país se encuentra en un momento histórico. La profunda decepción con que termina el "Gobierno del Cambio" de Vicente Fox es caldo de cultivo para muchas protestas. La represión está siendo contestada en numerosos lugares, como en Michoacán, Estado gobernado por el PRD, donde los mineros de Lázaro Cárdenas han librado una larga lucha regada con sangre. La Otra Campaña está contestando la oleada de represión gubernamental con acciones pacíficas y continuando su camino organizativo, incluso en aquellos Estados por los que aún no ha pasado el Delegado Zero, y ya ha logrado algunas victorias, como La Otra Jovel, en San Cristóbal de las Casas, con la liberación, bajo fianza, de dos detenidos políticos que iban a correr la misma suerte de ilegalidad en el proceso judicial que tantos presos en todo el país. En Oaxaca, el movimiento popular y magisterial mantiene firme su pulso con el Gobierno Federal por la destitución del gobernador Ulises Ruiz. Y la lista sigue...

Es hora de construir "otra cosa", cada cual según su modo. Aquello que debe unirnos en tan diversos caminos es la honestidad y, como dijo el Delegado Zero en el Caracol de La Garrucha en septiembre del año pasado, la lealtad entre compañeros. Los errores podrán ser corregidos, y los tropiezos nos indicaran por donde debemos continuar; siempre y cuando no permitamos que, desde arriba, nos marquen el camino y, mucho menos, nos conviertan en enemigos. Es hora, quizás, de construir la Historia. Debemos estar a la altura de los ciudadanos libres que somos, y también de aquellos que pagarán por nuestras disputas internas. El futuro pasa rápido y pasarán muchos años hasta que se nos presente una oportunidad como esta a nivel nacional. Seamos, pues, consecuentes con nuestro destino.

Notas:

1.Comunicado del EZLN convocando a la Convención Nacional Democrática en junio de 1994: www.ezln.org/documentos/1994/19940610.es.htm

2.En la misma línea se pronunció el célebre y por todos respetado Adolfo Gilly poco antes de la celebración de la CND www.jornada.unam.mx/2006/09/15/016a1pol.php

3.Un buen artículo sobre los métodos y ambientes priístas que rodean a AMLO, del prestigioso diario oaxaqueño NOTICIAS en www.noticias-oax.com.mx/articulos.php?id_sec=6&id_art=38196

4.Léase al respecto: www.eluniversal.com.mx/notas/318268.html

5.Además, respecto a la Coalición Por el Bien de Todos, liderada por AMLO, nos parece interesante recordar algunos datos. En los hechos de Atenco y Texcoco, concretamente en este último municipio, la Presidencia Municipal, en manos del PRD precisamente, faltó a su palabra dada al Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra, impidiéndoles realizar su trabajo en la venta de flores y llevando a cabo, junto a las fuerzas del Estado de México, una brutal y desproporcionada represión, que fue la antesala de los sucesos del 4 de mayo en Atenco. Así mismo, y por poner un último y gráfico ejemplo de los pasados turbios de los amigos de AMLO, el candidato a Gobernador del Estado de Chiapas de la Coalición Por el Bien de Todos, Juan Sabines, quien se proclamó vencedor en las elecciones estatales del pasado 20 de agosto, fue Presidente Municipal de Tuxtla por el PRI hasta comienzos de este mismo año, dejando sin acabar su mandato para promoverse a Gobernador. Un raro cambio de opinión, aunque ya no tan raro en las filas perredistas.

6.Durante varios meses, la COCOPA (Comisión de Concordia y Pacificación), integrada por representantes de todos los partidos políticos, mantuvo una mesa de diálogo con la Comandancia General del EZLN en materia de Derechos de los Pueblos Indios. Los acuerdos a los que se llegaron en esta primera mesa, firmados el 16 de febrero de 1996 por los zapatistas y por los representantes gubernamentales, se recogen en la llamada Iniciativa de Ley COCOPA, que debía integrarse a la Constitución Mexicana. La negativa del Gobierno de Fox, con la complicidad de los grandes partidos políticos, a respetar estos acuerdos -aprobando en su lugar la Ley Indígena en el 2001-, llevaron al EZLN a aplicarlos unilateralmente en su territorio, con el nacimiento de los Caracoles y las Juntas de Buen Gobierno, en agosto de 2003.

7.Para más información en esta misma página, puede leer sobre el boicot a la Coca-Cola y diversos materiales sobre el Plan Puebla Panamá, el ALCA y otras iniciativas neoliberales.

8.Véase la información del EZLN sobre el desafuero contra López Obrador: www.noticias-oax.com.mx/articulos.php?id_sec=7&id_art=28266

9.Véase la tercera parte del reciente comunicado del EZLN, en que expone claramente su visión del fraude y de la victoria de AMLO en las elecciones: enlacezapatista.ezln.org.mx/la-otra-campana/463/

10.Véase nuestro boletín sobre los mitos de La Otra Campaña: www.ciepac.org/boletines/chiapasaldia.php?id=504

11.Véase el comunicado del EZLN "La (imposible) ¿Geometría? del Poder en México": www.ezln.org/documentos/2005/geometria0506xx.es.htm

12.Véáse la carta del Subcomandante Marcos en que explica por qué critica al PRD. Entre otras, recuerda la agresión sufrida por parte de paramilitares afiliados al PRD, quienes atacaron con armas de fuego a zapatistas desarmados en Zinacantán. Estos mismos personajes hoy apoyan estrechamente a AMLO en Chiapas. Marcos también recuerda la traición con la firma de la Ley Indígena, así como otros motivos que explican el cambio de postura del EZLN ante el PRD. www.jornada.unam.mx/2005/08/10/012n1pol.php
Mira també:
http://www.ciepac.org/boletines/chiapasaldia.php?id=520
http://www.ciepac.org

Copyright by the author. All rights reserved.

Comentaris

El moviment massiu de López Obrador i L’Altra Campanya
15 oct 2006
03-OCT-2006 - Boletín CIEPAC. NUM.520
CIEPAC, SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, CHIAPAS


Introducció

El descontent social a Mèxic és generalitzat, i s’estén per tot el país. Són les mateixes demandes de tota la vida: Justícia, Llibertat, Democràcia. Tan senzill, i alhora tan complex com el teixit social de resistències que trobem arreu del país. Un dels moviments que està agafant més impuls és la protesta massiva contra el frau electoral del passat 2 de juliol (a les eleccions presidencials), que dirigeix Andrés Manuel López Obrador. Si aquest moviment arribés a deslliurar-se del control partidista de l’ex candidat a la Presidència i de la Coalició Pel Bé de Tots (PRD-PT-Convergéncia), es podria donar un procés ben interessant. Mentrestant, analitzem amb sentit crític, i respectant totes les susceptibilitats, el moment històric pel que passa aquest país.

Anteriorment, mitjançant aquests butlletins, hem fet arribar la nostra opinió sobre el frau electoral, i continuem convençuts que el legítim guanyador de les eleccions presidencials va ser López Obrador. En aquests tres mesos des de la cita electoral, i unes setmanes després de confirmar-se l’engany oficial a l’electorat mexicà, trobem un moviment social certament històric, el qual creiem necessari d’analitzar i criticar. També donarem la nostra mirada crítica cap a la posició de L’Altra Campanya a la
Ciutat de Mèxic respecte del moviment contra el frau, per la vital importància que creiem que té aquesta iniciativa zapatista, i per tal d’evitar certs prejudicis per part dels partidaris d’Andrés Manuel López Obrador (AMLO), davant de les crítiques que puguem fer-li.

Aquest text, és doncs un intent d’exposar una mirada crítica a ambdós processos, des del respecte més profund, sense pretendre donar cap lliçó a ningú, i tractant de mostrar, simplement, una reflexió des d’abaix i a l’esquerra.

El moviment massiu contra el frau electoral. Un cop d’ull als seus líders

Després de vàries dècades de partit d’Estat, d’eleccions clarament manipulades de presidents posats a dit, era difícil d’esperar una reacció en protesta contra el frau de la magnitud de l’actual. Les mobilitzacions promogudes per AMLO han trencat tota estadística, ja des de la lluita contra l’intent del Govern Federal d’impedir-lo ser candidat (el conegut intent de “desafuero�). Durant els últims mesos, molts sectors han convergit els seus esforços en un mateix sentit: el respecte al vot, que, segons creiem moltíssima gent, va donar la victòria a López Obrador.

L’ex candidat a la Presidència ha actuat amb habilitat política, canalitzant aquest descontent en benefici propi. Ha sabut guanyar-se, com pocs, l’estima de la gent i mobilitzar massivament, una vegada rere l’altra, els seus partidaris, d’una manera que no s’havia vist abans en aquest país. Beró, tot i que és ben és cert que la gent que el recolza és majoritàriament de base, i que la seva demanda principal –el sufragi efectiu- s’ha d’atendre obligatòriament si la societat mexicana pretén ser democràtica, s’han de tenir en compte alguns aspectes respecte de l’estratègia de López Obrador.

Un d’aquests aspectes, que ha provocat certa molèstia o sorpresa a determinats sectors Introducció

El descontent social a Mèxic és generalitzat, i s’estén per tot el país. Són les mateixes demandes de tota la vida: Justícia, Llibertat, Democràcia. Tan senzill, i alhora tan complex com el teixit social de resistències que trobem arreu del país. Un dels moviments que està agafant més impuls és la protesta massiva contra el frau electoral del passat 2 de juliol (a les eleccions presidencials), que dirigeix Andrés Manuel López Obrador. Si aquest moviment arribés a deslliurar-se del control partidista de l’ex candidat a la Presidència i de la Coalició Pel Bé de Tots (PRD-PT-Convergéncia), es podria donar un procés ben interessant. Mentrestant, analitzem amb sentit crític, i respectant totes les susceptibilitats, el moment històric pel que passa aquest país.

Anteriorment, mitjançant aquests butlletins, hem fet arribar la nostra opinió sobre el frau electoral, i continuem convençuts que el legítim guanyador de les eleccions presidencials va ser López Obrador. En aquests tres mesos des de la cita electoral, i unes setmanes després de confirmar-se l’engany oficial a l’electorat mexicà, trobem un moviment social certament històric, el qual creiem necessari d’analitzar i criticar. També donarem la nostra mirada crítica cap a la posició de L’Altra Campanya a la
Ciutat de Mèxic respecte del moviment contra el frau, per la vital importància que creiem que té aquesta iniciativa zapatista, i per tal d’evitar certs prejudicis per part dels partidaris d’Andrés Manuel López Obrador (AMLO), davant de les crítiques que puguem fer-li.

Aquest text, és doncs un intent d’exposar una mirada crítica a ambdós processos, des del respecte més profund, sense pretendre donar cap lliçó a ningú, i tractant de mostrar, simplement, una reflexió des d’abaix i a l’esquerra.

El moviment massiu contra el frau electoral. Un cop d’ull als seus líders

Després de vàries dècades de partit d’Estat, d’eleccions clarament manipulades de presidents posats a dit, era difícil d’esperar una reacció en protesta contra el frau de la magnitud de l’actual. Les mobilitzacions promogudes per AMLO han trencat tota estadística, ja des de la lluita contra l’intent del Govern Federal d’impedir-lo ser candidat (el conegut intent de “desafuero�). Durant els últims mesos, molts sectors han convergit els seus esforços en un mateix sentit: el respecte al vot, que, segons creiem moltíssima gent, va donar la victòria a López Obrador.

L’ex candidat a la Presidència ha actuat amb habilitat política, canalitzant aquest descontent en benefici propi. Ha sabut guanyar-se, com pocs, l’estima de la gent i mobilitzar massivament, una vegada rere l’altra, els seus partidaris, d’una manera que no s’havia vist abans en aquest país. Beró, tot i que és ben és cert que la gent que el recolza és majoritàriament de base, i que la seva demanda principal –el sufragi efectiu- s’ha d’atendre obligatòriament si la societat mexicana pretén ser democràtica, s’han de tenir en compte alguns aspectes respecte de l’estratègia de López Obrador.

Un d’aquests aspectes, que ha provocat certa molèstia o sorpresa a determinats sectors populars, és la manera en què AMLO s’ha apropiat del llenguatge zapatista, simplificant profundament el sentit del mateix. D’aquesta manera, batejar un míting amb el nom “d’assemblea informativa�, per exemple, pot resultar estrany, i fins i tot còmic si es mira des del punt de vista d’aquells moviments socials que funcionen més o menys de manera assembleària. Més sorprenent resulta encara, anant a les arrels de les paraules, la forma en que es va batejar una de les últimes congregacions al Zócalo (placa central) de la capital. Sabent ben bé què s’esperava que fos i, finalment, veient què va ser, diversos sectors voldrien que fos una broma –respecte dels valors democràtics i de participació ciutadana- el fet que a la jornada de mobilització social del 16 de setembre se l’anomenés Convenció Nacional Democràtica (CND), a imitació de la iniciativa zapatista de l’any 1994, en què l’EZLN convocà a la societat civil a trobar-se, conèixer-se, construir aliances, i en la que es proposava un veritable treball de base, d’elaboració de propostes per part de la societat civil i una manera democràtica en la presa de decisions. (1)

En canvi, com era previsible, la CND convocada per aquest 16 de setembre fou una convenció en la que es trobaren a faltar meses de debat, i en la que pràcticament no es tingueren en compte les propostes ciutadanes, nascudes d’iniciatives honestes com la Convenció Democràtica Universitària, que miraven de prendre’s seriosament el camí cap a la CND. Va ser una convenció sense cap tipus de reflexió comuna, ni cap procés seriós de presa de decisions, d’elaboració de propostes. Així, de les poc menys de tres hores que s’allargà l’acte, que va comptar amb centenars de milers, potser un milió d’assistents –anomenats “delegats�- tan sols es van dedicar dos minuts a llegir les resolucions d’alguns grups de treball, i en canvi es destinà gairebé una hora a la lectura de vàries ponències i una altra mitja hora a votar –a mà alçada en un Zócalo a rebentar, juntament amb els carrers del voltant- una sèrie de punts proposats pels organitzadors de l’acte. La majoria dels punts es van aprovar per unanimitat per la multitud de “delegats� que es congregaren allà, però no es va fer esperar la posada en evidència del circ democràtic que representa aquesta CND quan, per exemple, hi hagué alguna votació ajustada i no es va aturar pas el guió prefixat, per afirmar “ha guanyat per majoria la opció tal�.(2)

És clar que també observem molts símptomes positius en aquestes mobilitzacions, senyals que pensem enfortiran la salut democràtica d’aquest país. L’última cosa que pretenen aquestes crítiques és desmerèixer l’extens moviment contra el frau electoral, així com als milions de mexicans que, com nosaltres, estan disposats a arribar fins a les últimes conseqüències per tal de defensar els seus drets i exigir el respecte al vot. Abans, però, de passar a analitzar aquests altres aspectes, fem un cop d’ull a l’equip de col•laboradors de López Obrador.

Les males companyies. Reconstruir la Nació?

Ens resulta realment preocupant la composició del grup de dirigents d’aquest moviment. Més enllà de les bones paraules i l’habilitat política d’AMLO, el perfil dels seus col•laboradors resulta escandalós. Sense pretendre mostrar pas una biografia de cadascun d’ells, podem destacar certes “meravelles� a dins les tres comissions de la CND, “recentment aprovades en assemblea sobirana� (comissió política, de resistència civil i per a l’organització del plebiscit i el procés constituent), comissions que han de guiar –o això diuen- el moviment social cap a la construcció d’un nou país.

Entre aquests líders que han de reconstruir la Nació, trobem nombrosos ex diputats, ex senadors i fins i tot ex governadors priístes, com poden ser Socorro Díaz i Layda Sansores (qui més tard, s’afegiria a la campanya electoral de Vicente Fox, l’any 2000). Uns altres, a més d’haver ocupat aquests càrrecs, han participat als Governs priístes de tan mal record com el d’Ernesto Zedillo i el de Carlos Salinas de Gortari, com poden ser Juan Ramiro Robledo, Enrique González Pedrero i Arturo Núñez. Aquests dos últims, per la seva banda, foren els principals operadors del frau electoral de 1988, amb el que Carlos Salinas fou imposat guanyador en front Cuauhtémoc Cárdenas, fundador precisament del PRD (partit de López Obrador). Enrique Gónzalez, que potser està lluitant per endur-se la palma en aquesta mostra de “meravelles�, fou alhora cap de campanya de Salinas l’any 1988.(3) El vell priísme, algunes despulles del naufragat partit d’estat, ressusciten al voltant de l’ex candidat presidencial del PRD

També n’hi ha d’alguns casos de corrupció i escàndol entre aquells que pretenen dirigir el moviment per “la salvació de Mèxic�. Per exemple, Julio Scherer Ibarra, director del Consorci del Sucre Escorpión (Caze), sembla ser que es va inventar una sèrie d’exportacions simulades per tal de rebre fons i garanties governamentals. Per la seva part, Ricardo Monreal, ex governador de l’Estat de Zacatecas pel PRD, entre altres càrrecs, va retenir durant dos anys diners públics de la seva administració, sembla ser que per quedar-se amb els interessos bancaris (uns 480 milions de pesos mexicans, més de 35 milions d’euros).(4) Carlos Imaz va ser condemnat, i posteriorment rescatat per les autoritats de la Ciutat de Mèxic (que van aconseguir la seva absolució), per ús il•lícit de fons públics –un afer que va escandalitzar tot el país-.

Aquest és el perfil dels col•laboradors de López Obrador,(5) sense oblidar que els mateixos que avui exigeixen el compliment dels Acords de San Andrés, són aquells que van votar a favor de la Llei Indígena del President Vicente Fox, llei que desconeixia aquests acords.(6) Amb aquesta llarga llista de dirigents amb passats incòmodes i sospitosos, les esperances en que aquest moviment social –que té tota la legitimitat per respondre a un frau electoral ben barruer- condueixi a un veritable canvi, passen per deslligar-se o desbordar aquests suposats líders que integren les comissions de la Convenció Nacional Democràtica. De fet, nombrosos “delegats� van protestar per la presència de determinats personatges en aquestes mateixes comissions, però era ben clar que no hi havia pas lloc per a la construcció comuna del camí a emprendre.

No hi ha cap mena de dubte que el país necessita un canvi. I és igual de segur que la impunitat electoral és el pitjor símptoma per a la salut dels drets dels ciutadans, per a la millora de les condicions laborals i el respecte als Drets Humans. Beró, és aquest el camí a seguir per, segons ens diu Obrador, lluitar envers la corrupció i les xarxes de privilegis? I fins i tot, un cop vista la credibilitat i la transparència de l’equip que ha escollit per a que l’acompanyi en la direcció d’aquesta CND, està ell mateix legitimat per a criticar el salinisme (la corrent que va iniciar Carlos Salinas de Gortari, un dels presidents més mafiosos de la història del país), com ho fa en els seus discursos? Quina credibilitat pot tenir aquell qui va guardar silenci sobre la terrible repressió a Atenco, un dels casos de violència i impunitat institucional més descarats en els últims anys, durant el debat presidencial del passat mes de juny? Hem de buscar, doncs, els nostres propis camins per tal de lluitar per la democràcia, més enllà de lideratges més que sospitosos.

Alguns símptomes positius. Les consciències van despertant

Més enllà del cabdillisme cap a certs líders que, com hem vist, no són pas dignes de la confiança que se’n requereix, volem destacar alguns símptomes de bona salut en aquest moviment. Símptomes que són ben evidents i que, per tant, no creiem que sigui necessari de profunditzar en ells, però sí destacar-los.

Ens referim a la participació de molts ciutadans que mai abans havien format part en un moviment polític-social. Creiem que és de vital importància per a aquest país que les consciències es vagin despertant, just el que ha estat succeint en els últims mesos. I és que cada vegada són més els ciutadans i ciutadanes mexicanes que van descobrint les obscures intencions manipuladores del duopoli comunicatiu Televisa-TV Azteca, i els seus vincles amb determinats sectors del poder polític, financer i empresarial. La participació directa en un moviment, permet els ciutadans de destapar amb facilitat les trampes informatives d’aquest duopoli, en comprovar què tan diferent és la informació que presenten les notícies de la TV respecte de la realitat que aquests mateixos ciutadans han estat vivint, deixant així en evidència la inèrcia manipuladora amb que pretenen mantenir segrestada la consciència nacional.

Un altre aspecte que observem amb il•lusió, és la creixent denúncia que des del moviment contra el frau es fa cap a les grans empreses transnacionals. Tradicionalment, solament des d’alguns sectors determinats es vigila a aquestes grans corporacions. Els “nous activistes�, com podríem dir-ne d’aquells que participen per primera vegada d’un moviment social, ja s’han cansat de la pèrdua de sobirania que pateix el país. El descarat paper que han jugat aquests gegants econòmics en el procés electoral, finançant les campanyes d’alguns partits, així com també les campanyes contra la candidatura de López Obrador, ha estat la gota que ha vessat el got de la paciència dels ciutadans, que tan sols volen viure en pau i que siguin respectats els seus drets més obvis. Des d’amples sectors, s’està començant a senyalar amb força les transnacionals com a còmplices del frau electoral, i s’han iniciat alguns boicots en contra de determinades empreses. Des del CIEPAC impulsem iniciatives com aquestes, així com anem fent un seguiment i denuncia del poder i la influència d’aquestes empreses, un dels elements comuns més destacats del neoliberalisme i dels plans del lliure comerç (Plan Puebla Panamà, Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques –ALCA-, etcètera).(7)

En un país en que els grans mitjans de comunicació marquen el camí a seguir a les autoritats polítiques, que a la vegada estan estretament vinculades als interessos de les grans empreses transnacionals, és més que necessari i urgent d’assenyalar i denunciar aquests actors. Tota iniciativa política que pretengui netejar a fons aquest país, retornant a la seva gent les regnes del seu destí, haurà de lluitar contra aquests gegants econòmics i financers. És una lluita desigual i sense descans contra un enemic que està devastant els recursos naturals de tota l’Amèrica Llatina, que destrueix les fites socials i laborals fins i tot a les societats més riques, i que manté a la misèria i sotmesos a una dramàtica existència a milions i milions de ciutadans arreu del món. No esperarem, doncs, que aquest moviment vagi a reconstruir el país tan fàcilment, com pretenen fer-nos creure els seus dirigents, però rebem amb esperança aquests símptomes que ens arriben d’una societat que vol sanejar la seva democràcia.

El conflicte: la lluita envers el frau i l’Altra Campanya. Incompatibilitats?

D’altra banda, és ben coneguda la postura dels zapatistes i de l’Altra Campanya respecte dels partits polítics i, particularment, envers Andrés Manuel López Obrador. S’han escrit pàgines i pàgines al respecte, recorrent a masses tòpics. Qualsevol crítica envers López Obrador ha estat desqualificada de manera automàtica, a la vegada que els atacs més durs que han rebut els zapatistes han estat de part, precisament, dels seguidors d’AMLO, els quals els acusen de fer el joc a la dreta. És de justícia recordar la posició que va mantenir l’EZLN davant l’intent oficial d’impedir al candidat del PRD de presentar-se a les eleccions presidencials. Els zapatistes van denunciar enèrgicament el cop d’estat parlamentari que hagués suposat apartar a AMLO de la lluita electoral. Van fer una crida a la mobilització, fins i tot anunciant que en prendrien part, a la vegada que es reafirmaven en les seves crítiques envers López Obrador.(8) Els zapatistes van advertir del gravíssim missatge que s’estaria enviant a la població amb l’exclusió oficial del candidat del PRD: es barraven tots els camins possibles per accedir al poder de manera pacífica. Ho van denunciar amb fermesa, de la mateixa manera en que denunciaren totes les argúcies que es van produir abans, durant i després de les eleccions presidencials del 2 de juliol.(9)

Ja des del mateix inici de l’Altra Campanya, mentre se celebraven les reunions preparatòries de la VI Declaració de la Selva Lacandona, l’agost i setembre de 2005, es llançaren atacs furiosos contra els zapatistes, especialment contra el seu portaveu i cap militar, el Subcomandante Insurgente Marcos. Se’ls acusava d’una suposada complicitat amb la dreta, pel sol fet de criticar obertament López Obrador, i recordar les traïcions que van haver de patir de part del partit del PRD. (10) Les crítiques dels zapatistes esquitxaven durament els tres grans partits polítics,(11) i malgrat tot se’ls va arribar a acusar d’aliances amb el PRI i el PAN. S’ha de senyalar que les crítiques que varen llançar cap al PRD foren més nombroses, doncs queda clar per a qualsevol persona que conegui mínimament la política mexicana, que tant el PRI com el PAN no precisen de grans crítiques. El llenguatge feixista i retrògrad d’aquests partits, així com el seu passat tan brut –conegut per tothom- i la seva nefasta experiència com a partits de Govern, fa que no necessitin de crítiques massa enginyoses. Tanmateix, era necessari marcar el canvi de posició de l’EZLN envers el PRD, antic aliat, senyalant les traïcions i els motius que havien provocat aquesta nova postura.(12)

D’altra banda, l’Altra Campanya es va mantenir al marge del procés electoral, precisament per desmarcar-se d’uns i altres, i mostrar clarament que la seva lluita segueix un altre camí. No es va fer una crida a l’abstenció (tot i que diversos grups d’adherents a la VI Declaració sí que ho van fer, en respectar-se l’autonomia de tots els integrants d’aquest moviment). Es va fer una crida, no obstant, a lluitar des de fora el sistema, sense caure en els paranys i les almoines que pogueren oferir tant els uns com els altres. En aquest sentit, s’han produït algunes tensions a l’interior de l’Altra Campanya, degut a algunes postures intransigents per part d’alguns grups. Davant el frau electoral, des de diversos sectors sentiren que s’havia de lluitar pel respecte al vot (fins i tot alguns sectors obertament abstencionistes), sense fer-li el joc a Andrés Manuel López Obrador, i mantenint fidelitat a l’Altra Campanya.

I, tot i que és ben cert que hi ha hagut oportunistes que van iniciar el recorregut d’aquesta iniciativa zapatista, per després marxar al moviment d’AMLO, també és cert que molts activistes s’han mantingut molt crítics amb López Obrador, però recolzant alhora el moviment contra el frau, creient sincerament que aquest moviment podia arribar a sortir-se del seu control partidista. Tant la postura de mantenir-se al marge d’aquest moviment –amb la ferma creença que sols beneficiaria una cúpula de polítics d’obscur passat-, com la de recolzar-lo en espera que acabés ultrapassant aquests falsos dirigents, són vàlides i legítimes, però hem d’assenyalar que ambdues postures s’han mostrat, massa sovint, enfrontades i contraposades.

Des d’alguns sectors de l’Altra Campanya de la Ciutat de Mèxic, s’ha criticat durament aquells que s’han sumat a la lluita envers el frau electoral, no facilitant gaire la pròpia dinàmica d’establir aliances i difondre la intenció de construir “una altra cosa� des d’abaix i a l’esquerra. El mateix Subcomandante Insurgente Marcos criticà, al seu discurs a San Salvador Atenco del passat 15 de setembre, aquells que han estat manipulant des de l’interior d’aquest moviment, per després sortir-se’n i integrar-se al moviment de López Obrador. En aquest sentit, cal no oblidar que molts activistes simpatitzen amb tots dos moviments, i tenen les seves raons per creure-hi, sense incongruències, i que aquests mateixos activistes han de ser respectats. De la mateixa forma en que, davant del previsible descontent que pugui produir-se entre aquells sectors que es mantenen crítics amb l’ex candidat del PRD, i davant del camí que vagi a seguir la Convenció Nacional Democràtica, molts dels “nous activistes� podrien trobar el seu espai dins l’Altra Campanya, i no serà pas fàcil que s’hi apropin si la posició que perceben d’ella és excloent i tancada al diàleg.

És l’hora de construir, junts, vers al destí que volem

Hem de ser conscients que el país es troba immers en un moment històric. La profunda decepció amb que s’acaba el “Govern del Canvi� de Vicente Fox és terra adobada per a moltes protestes. La repressió està sent contestada arreu del país, com pot ser Michoacán, Estat governat pel PRD, on els miners de Lázaro Cárdenas han dut a terme una llarga lluita, vessada de sang. L’Altra Campanya està responent a la onada de repressió governamental amb accions pacífiques, alhora que continua el seu camí organitzatiu, fins i tot en aquells Estats pels que encara no ha passat el Delegat Zero (que és com es fa anomenar Marcos com a enviat de l’EZLN per a l’Altra Campanya) en el seu recorregut per tot el país, i ja ha assolit algunes victòries, com l’Altra Jovel, a San Cristóbal de las Casas, amb l’alliberament sota fiança de dos detinguts polítics que estaven a córrer la mateixa sort d’il•legalitat en el procés judicial que tants i tants presos arreu del país. A Oaxaca, el moviment popular i magisterial manté ferm el seu pols amb el Govern Federal per la destitució del governador Ulises Ruiz. La llista és llarga.

És hora de construir “una altra cosa�, cadascú a la seva manera. Allò que ens ha d’unir en camins tan diversos és la honestedat i, com ja va dir el Delegat Zero al Caracol de La Garrucha el setembre de l’any passat, la lleialtat entre companys. Les errades podran ser corregides, i les ensopegades ens indicaran per on hem de continuar; sempre i quan no permetem que, des de dalt, ens marquin el camí a seguir, ni molt menys, permetem que ens facin creure enemics entre nosaltres mateixos. És l’hora, potser, de construir la Història. Hem de saber estar a l’alçada dels ciutadans lliures que som, i també d’aquells que hauran de pagar per les nostres pròpies disputes. El futur passa ràpid, i passaran molts anys (potser masses) fins que se’ns torni a presentar una oportunitat com aquesta a nivell nacional. Siguem, llavors, conseqüents amb el nostre destí.

Notes:

1.Comunicat de l’EZLN convocant a la Convenció Nacional Democràtica, el juny de 1994: www.ezln.org/documentos/1994/19940610.es.htm

2.En el mateix sentit es va pronunciar el cèlebre i per tots respectat Adolfo Gilly, poc abans de la celebració de la CND www.jornada.unam.mx/2006/09/15/016a1pol.php

3.Un bon article sobre les maneres i ambients priístes que envolten l’ex candidat del PRD, del prestigiós diari de Oaxaca “NOTICIAS� a www.noticias-oax.com.mx/articulos.php?id_sec=6&id_art=38196

4.Llegiu al respecte: www.eluniversal.com.mx/notas/318268.html

5.A més, respecte de la Coalició Pel Bé de Tots, encapçalada per AMLO, ens sembla interessant de recordar algunes dades. Respecte dels fet d’Atenco i Texcoco, concretament en aquest últim municipi, la Presidència Municipal, a càrrec precisament del PRD, va trair la seva paraula davant el Front de Pobles en Defensa de la Terra, impedint-los de realitzar el seu treball en la venda de flors, i portant a terme, junt amb les forces de l’Estat de Mèxic, una brutal i desproporcionada repressió, que fou la prèvia dels lamentablement històrics fets del 4 de maig de 2006 a Atenco. De la mateixa manera, i per posar un últim y gràfic exemple dels passats incòmodes dels amics d’AMLO, el candidat a Governador a l’Estat de Chiapas de la Coalició Pel Bé de Tots, Juan Sabines, proclamat guanyador a les eleccions estatals del passat 20 d’agost, fou President Municipal de Tuxtla (la capital estatal) per part del PRI fins aquest mateix any, deixant sense acabar el seu mandat per a promoure’s com a governador. Un estrany canvi d’opinió, tot i que ja no tant a l’interior de les files del PRD.

6.Durant alguns mesos, la COCOPA (Comissió de Concòrdia i Pacificació), integrada per representants de tots els partits polítics, mantingué una mesa de diàleg amb la Comandància General de l’EZLN en matèria de Drets dels Pobles Indígenes. Els acords als quals van arribar en aquesta primera ronda de negociacions, signats el 16 de febrer de 1996 pels zapatistes i pels representants del Govern, es van recollir a l’anomenada Iniciativa de Llei COCOPA, que s’havia d’integrar a la Constitució Mexicana. La negativa del Govern de Fox, amb la complicitat dels tres grans partits polítics, a respectar aquests acords -aprovant alhora la seva pròpia i ridícula Llei Indígena el 2001-, va dur l’EZLN a aplicar-los unilateralment al seu territori, amb el naixement dels Caracoles i les Juntas de Buen Gobierno, l’agost de 2003.

7.Per a més informació, poden llegir en aquesta mateixa pàgina sobre el boicot a la Coca-Cola i altres materials sobre el Plan Puebla Panamà, sobre l’ALCA i altres iniciatives neoliberals.

8.Llegiu una nota sobre la posició de l’EZLN envers l’intent de deixar a López Obrador fora del procés electoral: www.noticias-oax.com.mx/articulos.php?id_sec=7&id_art=28266

9.Llegiu la tercera part del recent comunicat de l’EZLN, en que exposa clarament la seva visió del frau i de la victòria d’AMLO a les passades eleccions: http://www.enlacezapatista.ezln.org.mx/la-otra-campana/463/

10.Consulteu el nostre butlletí sobre els mites de l’Altra Campanya: www.ciepac.org/boletines/chiapasaldia.php?id=504

11.Llegiu el comunicat de l’EZLN "La (imposible) ¿Geometría? del Poder en México": www.ezln.org/documentos/2005/geometria0506xx.es.htm

12.Llegiu la carta del Subcomandante Marcos en que explica per què critica el PRD. Entre d’altres, recorda l’agressió que va haver de patir per part de paramilitars afiliats al PRD, els quals van atacar amb armes de foc zapatistes desarmats al municipi de Zinacantán. Aquests mateixos personatges avui recolzen, d’una manera ben propera, a López Obrador a Chiapas. Marcos recorda també la traïció amb l’aprovació de la Llei Indígena, així com d’altres motius que expliquen el canvi de posició de l’EZLN envers el PRD. www.jornada.unam.mx/2005/08/10/012n1pol.php


Mira també:
http://www.ciepac.org/boletines/chiapasaldia.php?id=520
http://www.ciepac.org
Sindicato Sindicat