|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
|
per Noèlia |
30 set 2006
|
|
Amb aquest article no pretenc fer una exposició d’arguments sobre la posició abolicionista que, partint d’un utòpic supòsit moral, pretén eradicar la prostitució; ni de la posició reglamentarista, que considera la prostitució un mal necessari, i persegueix el registre de les prostitutes i el seu desallotjament dels carrers. Tampoc no faré una exposició teòrica que tan bé han sabut plasmar acadèmiques com ara Carole Pateman, MacKinnon o Kollontai. Tampoc no pretenc fer una anàlisi de la situació actual, ja que, per a això, recomano les lectures de Dolores Juliano, Kathleen Barry, Maria Jesús Izquierdo o Raquel Osborne, entre d’altres. |
Tampoc no escriuré definicions, ni peticions ni «allò que s’ha de fer», ja que considero que les protagonistes han de ser els grups i associacions de treballadores sexuals que estan lluitant diàriament. Senzillament són unes reflexions que em plantejo quan m’aproximo a la prostitució i que m’agradaria compartir.
Una cosa que em sobta quan es parla de la prostitució és que ningú no es planteja a quina prostitució ens estem referint. Per començar, parlem de la oficial o de la no oficial? De la pública o de la privada? Plantejar la prostitució únicament en clau de relació contractual o mercantil entre una prostituta i un client, és oblidar moltes coses. El gènere és un sistema social que divideix el poder. Per tant, és un sistema polític. Al llarg del temps les dones han estat econòmicament explotades, relegades a l’esclavitud domèstica, forçades a la maternitat i sexualment cosificades. Qui no s’ha sentit alguna vegada com una prestadora de serveis sexuals? Una alumna em va expressar obertament la seva convicció que la prostitució era ne-cessària per evitar violacions. Interessant reflexió quan la gran majoria de les agressions les fan homes que perta-nyen al cercle de persones més pròximes a la víctima (família i amistats). Però més enllà d’aquesta apreciació que l’alumna no va tenir en compte, és interessant la perspectiva des de la qual era tractada la prostitució en relació amb aquella sexualitat on la dona ha de consentir (per dir-ho d’una forma elegant) l’acte sexual; no havent-hi aquest consentiment, hi havia dos opcions: violació o prostitució.
Què fa que la prostitució tingui cara de dona? Tots els éssers humans tenim fantasies i desitjos sexuals. La prostitució dóna un servei sexual sense compromís, per què només als homes? Encara que no hi fos la barrera moral que cau com un ganivet afilat sobre les dones i hi hagués demanda, hi hauria oferta? En una de les frases cèlebres que vaig escoltar a Dolores Juliano, «la prostitució és un treball, penós, perillós i mal pagat, però no deixa de ser un treball. Quina diferència hi ha entre un miner i una prostituta? Tots dos són treballs durs, penosos i perillosos, l’única diferència és que el miner cobra tres o quatre vegades més que la prostituta i no està estigmatitzat».
Per què la dona no pot comprar sexe? Hi ha articles on es descriu que hi ha prostituts per a dones i, francament, els preus són desorbitats. Per què una fel·lació es pot aconseguir per uns quants euros, quan la «companyia d’un gigoló» en costa milers? Cristina Carrasco exposa que el valor econòmic dels serveis i productes té una relació directa amb el seu valor social. Mentre més valor social, més alt serà el seu preu en el mercat. Té més valor social que un home estigui al servei sexual d’una dona? Pot ser que el valor social resideixi en la dificultat de trobar un home que sàpiga fer un cunnilingus?
Per què la prostitució s’associa amb la llibertat? Llibertat de qui? Una part de les feministes i grups progressistes veuen la prostitució com un acte de transgressió a les pautes patriarcals de la societat. És per això que aquest acte queda deslegitimat i estigmatitzat. Però ens tornem a topar amb el problema de la prostitució no oficial. No crec que a ningú li agradi estar al servei d’un altre i més si és sexualment parlant.
Però la pregunta que més m’intriga és per què els homes paguen per orgasmes fingits? A casa encara tenen el benefici del dubte, però en la prostitució... i és que tal vegada en concentrar-nos en la prostitució perdem de vista els clients i les seves raons. Totes les estadístiques apunten que no hi ha un perfil determinat: joves, grans, casats, solters, rics, pobres, executius, paletes, de ciutat, de poble, autòctons i immigrants... Plantejaments? Que és tradició patriarcal, reforçament de l’asimetria del poder patriarcal, conseqüència de la cosificació de la dona i el seu paper subordinat com a gènere, recerca d’afecte... el cas és que es paga per un acte sexual amb un orgasme fingit anunciat. La qüestió és per què un home pot arribar a plantejar-se la sexualitat d’aquesta forma? I és que tal vegada sigui més fàcil pagar que guanyar-s’ho. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
per Gai |
30 set 2006
|
|
Bona pregunta...per què només hi ha prostitució enfocada al plaer de l'home? Per què la prostitució masculina és de luxe? Doncs perque encara hi ha diferències. La dona digui el que digui el discurs progre, continua sent un objecte al servei de l'home. Aquest món està construit por y para homes heterosexuals. Aquesta és la veritat. Us heu preguntat mai perque alguns homes heteros amb grans inquietuds intel.lectuals es busquen novies tontetes però amb físics espectaculars? Com és que no busquen noies amb qui compartir aquestes inquietuds? Segurament per inseguretat, per això busquen dones-secretaria, dones a qui poder-se follar fàcilment, que consenteixin amb facilitat i sense complicacions, per a que la dona continui sent..al cap i a la fi un objecte propietat de l'home. |
|
Re: Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
per z |
30 set 2006
|
doncs jo el que penso és el següent:
1.- els clients de l'honorable gremi de la prostitució no busquen la satisfacció ni l'orgasme de la contrapart. això és que és de calaix diguéssim
2.- és fals que només hi hagi prostitució enfocada al plaer de l'home. hi ha prostitució enfocada al plaer de la dona, i molt ben pagada, però encara lluny de les xifres de la tradicional, tant en clients com en oferta.
3.- a mi tambe em sembla fascinant aquesta deria dins del moviment per defensar la prostitucio, quan no deixa de ser la cosificació del cos de la dona.
4.- trobo que ser membre del moviment i anar'se'n de putes són coses absolutament antagòniques. un pot entendre las flaquezas de la carne, però d'aquì a justificar-les políticament amb teories de tres al quarto... |
|
Re: Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
per enric |
01 oct 2006
|
Em semblen molt interessants les reflexions inicials. Les has desenvolupat més?
No estic gens d'acord amb "z". Per a mi la prostitució ha estat la única alternativa a la castració. En cap moment he cosificat les treballadores, sino que m'hi he sentit molt agraït pel seu suport. Si no fos per elles, jo no hagués arribat a complir els vint anys; encara que potser per tu ja estaria bé que els sortits no arribéssim a adults ;)
A més, trobo que parles amb bastant desconeixement del tema. Una de les experiències més gratificants de la vida és que una prostituta s'ho passi bé amb tu. Té més mèrit que ho faci una amiga que ja vol estar amb tu des de bon començament, no trobes? |
|
Re: Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
per z |
01 oct 2006
|
a veure, enric, et contesto per parts.
en primer lloc tens tota la raó. parlo amb bastant desconeixement del tema. no n'he estat client mai d'una prostituta, per bé i per malament. en aquest sentit tens raó, em falten dades.
però si que conec puteros i et puc dir que pel que he vist tu ets una excepció en el sentit que crec que la gent aquesta té com a ultimíssima preocupació el preocupar-se de donar plaer a l'altra persona...
no dubto que sigui una experiència gratificant tal i com ho pintes tu... però, estàs segur que el seu plaer és real i no fingit? i a més, què hi ha dels aspectes associats a la qüestió i que no menciones? tals i com les màfies, la violència i el comerç amb les dones, etc.
vull dir, en un mon ideal on les noies que es dediquen a això ho trien voluntariament, sense impossicions (tampoc economiques), igual jo no tindria tants problemes en anar-hi, però ara per ara no ho veig clar.
una altra cosa són les nostres misèries, que fan que de vegades la prostitució hagi estat la única alternativa a la castració. jo no estic castrat, però tampoc practico relacions sexuals de fa segles. és dur, sí. i és clar que en tinc ganes. i com jo ni t'imagines la quantitat de gent que hi ha al moviment, tots buscant els nostres prínceps blaus/princesses blaves i mentrestant menjant-nos els mocs...
però tot i així no ho acabo de veure clar.
i no és una qüestió de mérits, és simplement que no ho veig clar. no parlo ni de mérits ni de demérits. |
|
Re: Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
per galdrich |
01 oct 2006
|
|
Per tal de completar una mica el quadre recordo que potser el fenòmen prostitució masculina hetero és marginal i sobrevalorat però que hi ha una prostitució masculina homo perfectament equiparable (feina perillosa, mal pagada i mal vista socialment) a la femenina. Tampoc cal obviar la dada que la prostitució en àmbits lesbians és pràcticament inexistent o en tot cas invisible. Potser això vol dir que a més de les relacions innegables de poder i culturals també hi ha elements propis de la sexualitat de cadascú que influeixen en l'existència d'aquesta mena de demanda i oferta... Dic jo... |
|
Re: Per què l’orgasme fingit no importa?
|
|
per ms |
02 oct 2006
|
|
Òstia z, estic totalment d'acord amb el teu raonament i em sembla molt valent que parles del tema tan obertament i amb tanta sinceritat. |
|
|
