|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
El que han deixat les reunions anuals del Banc Mundial i l’FMI
|
|
|
per l'Observatori del Deute en la Globalització |
30 set 2006
|
Iolanda Fresnillo, de l'Observatori del Deute en la Globalització, analitza en aquest article el que ha passat dins i fora de les reunions que l’FMI i el Banc Mundial van tenir fa uns dies a Singapur. De moment, res canvia.
Iolanda Fresnillo / Observatori del Deute en la Globalització (27/09/2006)
Cada any, amb l’arribada de la tardor, Banc Mundial i Fons Monetari Internacional celebren les seves Reunions Anuals, en les quals els delegats dels països membres debaten (tots) i decideixen (uns pocs) sobre les línies generals d’actuació dels següents dotze mesos, i en les quals es dóna el tret de sortida a les iniciatives i reformes més importants.Cada tres anys els tècnics i directius del BM i l’FMI surten del seu refugi i les Reunions Anuals se celebren fora de Washington. Recordeu Praga al 2000?. Després va venir Qatar al 2003 i enguany, el 19 i 20 de setembre, els ministres de finances i desenvolupament dels 184 països membres s'han reunit a Singapur, sota draconianes mesures de seguretat.
http://www.singapore2006.org |
.
,
..
Tres temes han destacat sobre la resta durant les reunions d’enguany: el boicot a les reunions oficials organitzat per la societat civil arran de les mesures de seguretat adoptades pel Govern de Singapur; la nova estratègia del BM sobre governança i anti-corrupció; i la pseudo-reforma en el repartiment de vots de l’FMI. En tots ells, la hipocresia de les dues institucions s’ha convertit novament en la protagonista.
El dià leg amb la societat civil en qüestió
Des de fa uns anys, i arran de les crÃtiques de la societat civil davant la manca de democrà cia, legitimitat i transparència de les bessones de Bretton Woods, BM i FMI han iniciat un procés de dià leg amb ONG i una certa millora de la transparència (que evidentment no és total). En el marc d’aquest procés s’organitzen, en ocasió de les reunions anuals, espais de trobada i dià leg amb ONG.
Fins a 163 organitzacions d'Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i el Pròxim Orient han signat una declaració en la qual es fa una crida a boicotejar el programa oficial del BM i l'FMI
Però enguany aquests espais han quedat buits degut a un Boicot sense precedents de la societat civil. La raó principal han estat les mesures de seguretat imposades a aquells delegats d’ONG i xarxes que han volgut viatjar a Singapur per participar en aquestes reunions i d’altres esdeveniments alternatius.
El Govern de Singapur, reconegut arreu per les seves constants violacions de les llibertats civils i drets humans, ha impedit que més d’una cinquantena d’activistes entressin al paÃs, aquests activistes han estat sotmesos a deportacions, interrogatoris, escortaments policials o retencions il·legals a l’aeroport.
Aquestes mesures han portat a la societat civil a declarar un boicot sense precedents. Fins a 163 organitzacions d’Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i el Pròxim Orient han signat una declaració en què es crida a boicotejar el programa oficial del BM i l’FMI. La societat civil internacional responsabilitza les dues institucions pel fet d’haver triat Singapur com a seu de les reunions, el que és indicatiu del poc interès real que aquestes tenen pel dià leg amb la societat civil.
No és el primer cop que el BM i l’FMI trien un paÃs on la manca de llibertats és la tònica habitual (les darreres reunions fora de Washington van ser als Emirats Àrabs). En paraules de Sameer Donassi, director de “50 anys n’hi ha prou!â€? als Estats Units, aquests esdeveniments “ajudaran a desvetllar la veritat del dià leg que van establir el Banc i el Fons amb la societat civil: sempre ho van fer en pro de la seva credibilitat i per legitimar els seus programesâ€?.
Mentre el BM i l’FMI han celebrat les seves reunions en solitari, la societat civil ha organitzat nombrosos actes alternatius, entre els quals destaca el Fòrum Internacional dels Pobles contra el BM i l’FMI. Més de 700 persones, de 25 països i 100 organitzacions diferents han participat en aquest fòrum alternatiu. Aquests van poder compartir les seves visions sobre temes com el Deute Il·legÃtim, la Condicionalitat del BM/FMI, el problema de la corrupció/transparència, i d’altres.
La declaració final reflexa molt clarament el paper que el Banc i el Fons juguen en el procés de globalització: “Trobem el Banc Mundial i l’FMI responsables per les polÃtiques i accions que porten a la intensificació de la pobresa i pauperització de les condicions de vida, la violació de drets humans bà sics, la restricció de les llibertats polÃtiques i civils més bà siques, l’expropiació de la sobirania nacional dels pobles i de la governabilitat democrà tica, i la subversió del dret al desenvolupamentâ€?.
http://www.ipf.homeip.net
El BM enarbora la bandera de la lluita contra la corrupció ... amb reserves
Tal i com es va acordar a les reunions de primavera del Comitè de Desenvolupament del BM i l’FMI, aquest setembre s’ha presentat una proposta per la nova Estratègia de Governabilitat i Anti-corrupció. Aquesta proposta ha rebut crÃtiques tant de la societat civil com d’alguns països membres, i l’estratègia finalment aprovada es queda més curta del que Paul Wolfovitz hagués volgut.
Des de que fa any i mig Paul Wolfovitz va assumir la presidència del BM (després d’haver estat un dels idearis de la invasió d’Irac per a l’Administració Bush), la lluita contra la corrupció sembla haver-se convertit en la seva principal obsessió.
"El BM no pot ser alhora jutge, jurat, fiscal i implicat en la lluita contra la corrupció, i si vol parlar de governabilitat hauria de començar per ell mateix"
En el darrer any el BM ha suspès més de mil milions de dòlars en diferents projectes a Àfrica i Àsia per denuncies contra la corrupció. Però segons denuncien alguns països membres, els criteris per tallar els fons han estat més aviat arbitraris, i aquesta estratègia acaba castigant més a aquells qui s’havien de beneficiar del projecte (la població) que els qui han comès el delicte.
Per posar un exemple de com actua el BM en aquest à mbit, fa unes setmanes es va fer públic que el Banc oferia amnistia i confidencialitat total a aquelles empreses que admetessin voluntà riament haver estat implicades en casos de suborn i corrupció. Aquelles que no s’acullin a aquesta oferta i siguin descobertes entren a formar part d’una llista negra i no poden tornar a treballar amb el BM. Sembla que el Banc es vol evitar haver de fer efectives les sancions al sector empresarial.
D’altra banda, ens sembla més que evident que al Banc Mundial li manca la legitimitat i fins i tot la capacitat per convertir-se en un à rbitre imparcial en aquest tema. La història del propi Banc està tacada per nombrosos casos interns de corrupció i pel suport de la institució a règims notòriament corruptes com els de Mobutu al Zaire, Marcos a Filipines, Suharto a Indonèsia o Pinochet a Xile.
El mateix sistema de presa de decisions al Banc dista molt del que podem considerar bona governança. El BM no pot ser alhora jutge, jurat, fiscal i implicat en la lluita contra la corrupció, y si vol parlar de bona governabilitat hauria de començar per ell mateix. És evident, doncs, que el BM té un treball pendent sobre el tema de la corrupció, i aquest ha de consistir a avaluar el seu passat i el seu present i assumir la responsabilitat en el foment de la corrupció. La lluita contra la corrupció és sens dubte una qüestió de molta importà ncia, no només en els països del Sud, sinó també i sobretot en el Nord, on les empreses transnacionals juguen un paper clau en el foment de la corrupció. Precisament per això no es pot deixar en mans d'institucions com el BM.
Donada la controvèrsia aixecada pel tema, tot i que el document va ser aprovat pel Comitè de Desenvolupament, aquest es veu com un marc on desenvolupar una estratègia que queda subjecte a futures avaluacions i consideracions. El G24 va destacar “la necessitat de limitar més clarament els aspectes de la Governabilitat que estan sota el mandat del Bancâ€?. AixÃ, Wolfovitz no surt de les Reunions Anuals amb poders absoluts com ell hagués volgut i els canvis que proposi estaran sota l’estreta vigilà ncia dels països membres ... i de la societat civil.
>Continua llegint l'article de l'Observatori del Deute en la Globalització |
Mira també:
http://www.debtwatch.org/ct
|
This work is in the public domain |
