Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
El que han deixat les reunions anuals del Banc Mundial i l’FMI (II)
30 set 2006
En aquesta segona part de l'article, l'Observatori del Deute en la Globalització explica que les reformes per al repartiment de vots a l’FMI tornen a ignorar els països més pobres, i critica el silenci del Govern Zapatero.



Iolanda Fresnillo / Observatori del Deute en la Globalització (27/09/2006)


En quant a la reforma de vots de l’FMI, un dels temes més difosos a través dels mitjans de comunicació (sinó l’únic), el frau és total. Rodrigo Rato, director gerent del Fons, ho ha venut com un gran pas cap a una millor representació dels diferents països membres en el Fons, i els mitjans han comprat sense complexos la notícia. La reforma finalment aprovada a les Reunions Anuals té tres mesures principals: un reajustament parcial immediat que dóna més poder de vot a Xina, Mèxic, Turquia i Corea del Sud; un increment dels vots bàsics de tots els països abans de finals del 2008; i la recerca d’una nova fórmula per calcula el repartiment de quotes.

http://www.brettonwoodsproject.org/art.shtml?x=543245
.
.
..

Aquesta pseudo-reforma premia un seguit de països âamicsâ? que venien reclamant més poder des de fa temps, i ofereix les escorrialles dels vots bàsics als països de lâÃfrica Subsahariana, per intentar fer callar les veus que entre els països membres denuncien la manca de democràcia interna de les institucions de Bretton Woods.

En cas que sâarribin a implementar les dues primeres mesures, el reajustament suposarà una reducció del poder dels països més rics a lâFMI, passant dâun 60% dels vots a un 59%. Mentre, els països africans en el seu conjunt poden arribar a passar dâun ínfim 0,5% dels vots a un encara minoritari 6,5% en un futur.

Ãs evident que la reforma no suposa cap canvi en lâenorme desigualtat en el repartiment de poder a lâFMI (i de rebot al BM, que molt probablement adoptarà les mateixes mesures en un futur proper). La mesura va ser aprovada per un 90 % dels vots, el que ha estat difós per lâFMI com un gran consens.

Val a dir que els vots dels països rics, més aquells als quals seâls ha donat més poder, sumen prop del 90%. Fins a 23 països, entre els quals Ã?ndia, Brasil, Argentina o Egipte, van votar en contra dâaquesta reforma que, en el fons, res canvia.



Quina és lâopinió del Govern espanyol respecte tots aquests temes?

La resposta és que âno ho sabemâ?. El silenci i la passiva acceptació de tot el que surt de lâFMI i el BM és la dinàmica habitual en el govern espanyol.

Davant tal situació més de 50 organitzacions i xarxes del nostre país vam enviar el 13 de setembre una carta als diferents responsables espanyols a les Institucions Financeres Internacionals, denunciant el seu silenci i submissió. Es va aprofitar aquesta carta per fer arribar al govern la posició de les organitzacions signants sobre temes com la lluita contra la corrupció, la falta de democràcia en aquestes institucions, les condicionalitats en política econòmica, la gestió del deute extern, etc.

Malauradament encara no hem rebut resposta.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa