Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
El que han deixat les reunions anuals del Banc Mundial i l’FMI (II)
per Observatori del Deute en la Globalització	30 set 2006
En aquesta segona part de l'article, l'Observatori del Deute en la Globalització explica que les reformes per al repartiment de vots a l’FMI tornen a ignorar els països més pobres, i critica el silenci del Govern Zapatero. Iolanda Fresnillo / Observatori del Deute en la Globalització (27/09/2006) En quant a la reforma de vots de l’FMI, un dels temes més difosos a través dels mitjans de comunicació (sinó l’únic), el frau és total. Rodrigo Rato, director gerent del Fons, ho ha venut com un gran pas cap a una millor representació dels diferents països membres en el Fons, i els mitjans han comprat sense complexos la notícia. La reforma finalment aprovada a les Reunions Anuals té tres mesures principals: un reajustament parcial immediat que dóna més poder de vot a Xina, Mèxic, Turquia i Corea del Sud; un increment dels vots bàsics de tots els països abans de finals del 2008; i la recerca d’una nova fórmula per calcula el repartiment de quotes. http://www.brettonwoodsproject.org/art.shtml?x=543245
. . .. Aquesta pseudo-reforma premia un seguit de països “amics� que venien reclamant més poder des de fa temps, i ofereix les escorrialles dels vots bàsics als països de l’Àfrica Subsahariana, per intentar fer callar les veus que entre els països membres denuncien la manca de democràcia interna de les institucions de Bretton Woods. En cas que s’arribin a implementar les dues primeres mesures, el reajustament suposarà una reducció del poder dels països més rics a l’FMI, passant d’un 60% dels vots a un 59%. Mentre, els països africans en el seu conjunt poden arribar a passar d’un ínfim 0,5% dels vots a un encara minoritari 6,5% en un futur. És evident que la reforma no suposa cap canvi en l’enorme desigualtat en el repartiment de poder a l’FMI (i de rebot al BM, que molt probablement adoptarà les mateixes mesures en un futur proper). La mesura va ser aprovada per un 90 % dels vots, el que ha estat difós per l’FMI com un gran consens. Val a dir que els vots dels països rics, més aquells als quals se’ls ha donat més poder, sumen prop del 90%. Fins a 23 països, entre els quals �ndia, Brasil, Argentina o Egipte, van votar en contra d’aquesta reforma que, en el fons, res canvia. Quina és l’opinió del Govern espanyol respecte tots aquests temes? La resposta és que “no ho sabem�. El silenci i la passiva acceptació de tot el que surt de l’FMI i el BM és la dinàmica habitual en el govern espanyol. Davant tal situació més de 50 organitzacions i xarxes del nostre país vam enviar el 13 de setembre una carta als diferents responsables espanyols a les Institucions Financeres Internacionals, denunciant el seu silenci i submissió. Es va aprofitar aquesta carta per fer arribar al govern la posició de les organitzacions signants sobre temes com la lluita contra la corrupció, la falta de democràcia en aquestes institucions, les condicionalitats en política econòmica, la gestió del deute extern, etc. Malauradament encara no hem rebut resposta.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more