|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Més presos en vaga de fam
|
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
26 set 2006
|
En poques setmanes, aquesta és la segona vegada que m´he de referir als
presos en vaga de fam. |
MÉS PRESOS EN VAGA DE FAM.
Des d´Euskal Herria em varen avisar el dia 18, per telèfon, que Zigor
Larredonda i Muñoz, pres polÃtic català des de gener del 2001, s´ha
declarat en vaga de fam, a la presó d´Albacete. El motiu està clar:
solidaritat amb el pres polÃtic basc Iñaki de Juana Chaos, que ho és des de
1987 i que avui ja porta més de cinquanta dies en vaga de fam, per la seva
llibertat.
En poques setmanes, aquesta és la segona vegada que m´he de referir als
presos en vaga de fam. L´altra va ser el 12-7-06, en aquest mateix
setmanari i dedicat als presos del 4-2-06, detinguts al carrer St. Pere Més
Baix i vÃctimes d´un dels muntatges policials més descarats i infamants,
que s´han realitzat en aquesta ciutat de Barcelona, després que el 1978 el
"Cas Scala" fos manipulat pel governador civil MartÃn Villa, contra el
sindicat de la CNT i contra els anarquistes i llibertaris en general.
Quan els presos es declaren en vaga de fam, estan fent ús de l´últim
instrument de rebel.lió que els queda. En el cas dels tres del quatre de
febrer, l´Àlex, el Rodri i el Juan, els presos foren secundats en la vaga
per la mare d´un d´ells, la Mariana Huidobro, que es va refugiar a la Casa
de la Solidaritat del barri del Raval, a Barcelona. I no va afluixar fins
que els presos varen considerar que havien de tornar a menjar, per
sobreviure i continuar lluitant, després de més d´un mes de vaga.
Per a un advocat mÃnimament sensible, quan un pres es posa en vaga de fam,se li crea una de les situacions més inquietants i difÃcils, de totes les
que són imaginables en el marc d´aquesta nostra feina professional, en un
paÃs on la pena de mort no està formalment en vigor.
En Zigor, en els gairebé sis anys que porta a la presó, ja és la segona
vegada que s’hi veu obligat.
ELS PRESOS DE L´IRA.-------------------------------------
Per molts anys que jo visqui, sempre recordaré la primera vegada que vaig comprendre el significat de la vaga de fam d´uns presos. Era molt a
principis de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, dins de les
tenebroses presons de Sa Majestat Brità nica, i concretament dins del Bloc
"H" de la presó d´alta seguretat de Longkesh. Els presos irlandesos de l’IRA (Irish Republican Army) també varen dir prou. Tal com explica l´Iñaki de Juana Chaos, en el seu últim comunicat per ara (vegeu el GARA de 18-9-06,
pà g. 14) els irlandesos, aleshores, varen sentir la necessitat de clavar un
cop de puny simbòlic sobre la taula i dir prou! Exactament igual que ha fet ara Zigor Larredonda i Muñoz.
I entre els irlandesos del Bloc "H" hi havia un noi dels, més joves, que
es deia Bobby Sands. Va deixar moltes coses escrites des de dins de la
presó, la publicació de les quals fou rigorosament prohibida a Anglaterra
per ordre de la primera ministra de l´època, Margaret Thatcher, la mateixa que ha passat vergonyosament a la història com a responsable mà xima d´aquells morts per obra de la fam.
Pocs mesos després d´aquella exemplar lluita pels drets dels presos
polÃtics, hi va haver una modesta editorial italiana, que es va atrevir a
publicar alguna cosa. Va sortir un llibret, que contenia escrits molt
significatius d´en Bobby Sands i entre ells un fragment de prosa poètica,
en què comparava la lluita dels guerrillers empresonats amb la d´una alosa tancada en una gà bia. Les aloses són uns ocells que canten molt bé, però ,com tothom sap, no hi ha manera que cantin gens quan estan privades de llibertat.
BOBBY SANDS I LES ALOSES.--------------------------------------
Bobby Sands explica que el seu avi, una vegada, va conèixer un home
tan malvat, que un dia va sortir especialment a caçar aloses. I en va
caçar una de viva. I la va tancar en una gà bia. I es va capficar amb la idea que l’havia de fer cantar, tant si vols com si no vols... Li´n va fer de totes.
La va torturar de totes les maneres que són possibles d´imaginar, per
tal de fer-li la vida impossible. Li va fer passar fred i calor. La va
privar del menjar i després del beure, però l’alosa no cantava. Després va
tapar la gà bia amb un drapot negre i la va deixar a les fosques en una
habitació sense ventilació. Però l’alosa no cantava. I finalment l´alosa
va morir.
Bobby Sands explica que aquesta petita alosa va resistir fins al
final. I va morir lluitant, sense donar cap satisfacció al seu torturador.
AixÃ, com ella, en Bobby va morir --igual que altres presos polÃtics i
presoners de guerra irlandesos-- resistint l’opressió i escopint a la
cara dels seus botxins.
EL BOTXÃ? MUGICA.-----------------------------------------
A l´Estat Espanyol, a mitjans dels mateixos anys vuitanta, va esclatar a
les presons la lluita de les persones preses del GRAPO i del PC(r). Era l’època del PSOE-GAL, l’època à lgida del terrorisme d´Estat. I el Ministre de JustÃcia es deia Enrique Mugica Herzog, el mateix que ara és "Defensor del Pueblo" i que està en contra del tÃmid Estatut d´Autonomia de Catalunya. Aquest també passarà a la Historia com a responsable d´aquelles morts per obra de la fam: Crespo Galende, Sevillano...
ELS PRESOS TENEN RAÓ.--------------------------------------
I algú dubta que, quan els presos es declaren en vaga de fam, tenen tota
la raó ? L´Iñaki de Juana té raó. Hauria d´estar en llibertat des de
l´octubre del 2004, amb la condemna complerta. Però no l´escolten. I encara que l´escoltessin, no li reconeixerien que té raó. I encara que li
reconeguessin, no dictarien una resolució judicial que materialitzés
aquesta raó. El Sistema és aixà i Zigor Larredonda també ho sap. I les
lleis ? Ja fa temps que m´he adonat que totes aquelles lleis que ens
ensenyaven a la Facultat de Dret, són una gran mentida. Amb la llei sola,
amb la teoria sola, no anem enlloc... Per això els presos es declaren en
vaga de fam. Per fer entendre a tothom coses tant elementals com el
significat del que es llegeix a la cara del pare del pres Sagardui
(vint-i-sÃs anys a la presó) en la primera plana del GARA, del dia 18-9-06.
I mentre la gent del poble surt al carrer a reclamar justÃcia, els
polÃtics parlamentaris --que es limiten a exercir només aquelles funcions
hipòcrites que el Sistema adjudica als polÃtics parlamentaris-- esperen el
moment oportú de poder fer de policia bo... després que el pres ja és mort,
com a la pel·lÃcula que estan estrenant aquests dies sobre Salvador Puig
i Antich...
(Signat: Francesc Arnau I Arias.-------------------------------------26-9-06) |
Mira també:
http://desdosona.livejournal.com
|
This work is in the public domain |
