|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La independència d'Escòcia. Tomàs Callau
|
|
|
per Independentista |
24 set 2006
|
|
Lloyd Quinan, del Partit Socialista Escocès, participant en l'acte de la Diada del 11 de setembre del 2006 de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres. |
|
La independència d'Escòcia.
Si se separés de la Gran Bretanya, seria la sisena potència econòmica mundial i un dels productors de petroli més importants del planeta.
TOMÀS CALLAU.
Escòcia es planteja la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i ser un nou paÃs independent a Europa, donant un impuls a la teoria d'una Europa dels pobles i de nacions sense estat que van aconseguint la independència i qüestionant les teories poc contrastades que els nous països independents i el dret d'autodeterminació són teories superades.
Els arguments escocesos han estat bà sicament històrics, econòmics, polÃtics i socials. Els històrics giren entorn de la dissolució del Parlament escocès el 1707; aquests fets estan emmarcats en els processos d'enfortiment de les monarquies europees, que es convertien en absolutistes amb una expansió territorial basada en les unions matrimonials dinà stiques o en la conquesta per les armes (també aquà el model absolutista va tenir conseqüències amb l'arribada dels Borbons). Molts historiadors escocesos argumenten que no hi havia cap desig dels parlamentaris de discutir una futura unió amb Anglaterra, i en canvi el govern anglès va prometre diners als parlamentaris que votessin la dissolució del Parlament escocès i la formació d'un futur Parlament de la Gran Bretanya.
La poca disposició dels escocesos es va notar amb els aixecaments continuats fins al 1715 i els del perÃode 1720-1746, que van acabar, a Culloden, amb la derrota dels escocesos. Els mateixos historiadors diuen que l'interès dels anglesos per Escòcia era per la creença que Escòcia era aliada dels països que volien atacar Anglaterra. En tot cas, els independentistes argumenten que el Parlament de 1707 va ser designat i no escollit mitjançant una elecció, i que la decisió final es va prendre de manera corrupta i contra la voluntat de la gran majoria d'escocesos.
QUART PRODUCTOR DE CRU
L'argument econòmic encara és més potent. Escòcia és el quart paÃs productor de petroli de la regió, i produeix més que Noruega. El 1999 el parlamentari del Partit Nacionalista Escocès (SNP), Alex Salmond, va demanar que es fes públic un informe que qualificava la Gran Bretanya de 8a potència econòmica del món, però una Escòcia independent hauria estat la 7a en aquell moment.
DIVORCIS CARS
En aquell moment el Partit Laborista, que ara governa Escòcia i la Gran Bretanya, va argumentar, fent comparacions amb el divorci, que les separacions eren molt cares. Els independentistes de seguida van contestar que més valia pagar que plorar sempre. Els arguments dels laboristes eren poc adequats, però els fets són clars: ara, el 2006 (segons els mateixos informes), Escòcia seria la 6a potència econòmica.
Ha estat a Barcelona, invitat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres, Lloyd Quinan, membre del Partit Socialista Escocès (SSP) i exdiputat amb l'SNP.
La seva lÃnia va en la direcció expressada abans, i volen explicar que la manera com està constituïda la UE no és bona per als països ben estructurats econòmicament i que no tenen estat (com el cas d'Escòcia i Catalunya). La posició independentista està d'acord amb una UE, però amb canvis perquè a Escòcia no li interessa la UE tal com és. Els interessa no ser membres de l'OTAN, mantenir bones relacions amb la UE i ser membres de l'OPEP, perquè és l'única manera de tenir vot en la decisió sobre els temes del petroli, a l'inrevés de Noruega, que és membre de l'OTAN i per tant no pot formar part de l'OPEP.
ARGUMENTS ECONÃ’MICS
De tota manera, remarquen que la independència no pot basar-se mai en arguments únicament econòmics, i critiquen obertament els laboristes brità nics, que presenten Escòcia com un paÃs pobre i petit, per tal d'actuar psicològicament sobre l'electorat escocès.
Paral·lelament als arguments econòmics, destaquen que cal prioritzar els drets, com el de governar-se ells mateixos, decidir el seu futur i el seu lloc al món, especialment ara que els joves escocesos moren a l'Iraq sota bandera brità nica, en una guerra que no té el suport dels ciutadans escocesos. Segons ells, s'ha d'imposar el sentit comú.
MALES CONDICIONS
Ara per ara la correlació de forces al Parlament escocès no és favorable al referèndum. El partit dels Verds, l'SSP i l'SNP són proreferèndum i proautodeterminació, i el seu vot conjunt ha pujat del 35% al 42%, els seus escons conjunts ara mateix són 40 i compten amb 3 diputats més del centreesquerra que també són favorables al referèndum. Encara que el vot independentista voregi el 29%, el referèndum aplega altres ciutadans que estan d'acord amb el procés «Independència Primer», i tant els membres de l'SNP com els de l'SSP diuen que les seves diferències només són de mètode i estratègies, però l'objectiu final és el mateix.
La feina de la Plataforma pel Referèndum (impulsora del procés) ha estat bà sica. Fa dos anys, un grup de membres d'entitats i militants van considerar que calia formar una plataforma à mplia en què es poguessin trobar còmodes gran part dels ciutadans i fer avançar un procés per convocar un referèndum sobre la independència. La feina més feixuga va ser fer entendre als partits que la plataforma no era una alternativa a ells, sinó un moviment social. Vuit mesos després tothom es va convèncer que la plataforma no era un rival directe per a ningú, i que es podia treballar en paral·lel. Hi ha el treball electoral al Parlament al maig del 2007 i, paral·lelament, el treball per la convocatòria d'un referèndum el setembre del mateix any.
La plataforma ha aconseguit el compromÃs d'aquests tres partits i els diputats per convocar el referèndum una vegada fetes les eleccions escoceses i segons els resultats.
Les perspectives dels sondejos independents són bones, però el resultat del referèndum dependrà del tipus de pregunta que es faci. I els membres de l'SSP són molt clars en la valoració: si la pregunta és concretament si els ciutadans volen la separació del Regne Unit, els votants que diuen que sà encara no arriben per poc al 50%.
La qüestió important que tothom els pregunta és si el govern brità nic pot aturar el referèndum, i sembla que no. El 1707, malgrat la unió, es va acordar que Escòcia podia continuar tenint el seu sistema legal, que està basat en el dret romà , a diferència de l'anglès, i els jutges escocesos estan separats del poder polÃtic, de manera que són nomenats pel mateix poder judicial.
En aquest aspecte, les Nacions Unides, el Consell d'Europa i el Parlament Europeu reconeixen que el sistema legal escocès està separat, i el sistema anglès no pot interferir en la proposta d'un referèndum a Escòcia.
CONSTITUCIONS
Quinan també va explicar que als estats francès i espanyol, la Constitució permet augmentar el control i la repressió, si cal, per mantenir el control polÃtic, però que és impensable que la resta del Regne Unit es mobilitzi per aturar un referèndum democrà tic al qual té dret Escòcia, i només es farà en aquell territori.
L'SSP està segur que el govern brità nic farà tots els possibles per endarrerir el referèndum i per intentar frenar el vot independentista a les eleccions escoceses del maig, però això és tot, perquè al segle XXI a la Gran Bretanya ningú pensa en la utilització de l'exèrcit o de la policia per una qüestió d'arrel democrà tica.
CANVIS POLÃ?TICS
Dins el Parlament escocès, els laboristes, els conservadors i els liberals no han donat suport a la convocatòria i, ara per ara, tots tres tenen majoria, però els liberals han deixat la porta oberta a canviar de posició més endavant. La convocatòria del referèndum l'ha de fer l'executiu escocès.
Per acabar de compondre la situació, tothom es pregunta per l'opinió de la UE; tothom creu que molts eurodiputats no veuen de bon ull un referèndum d'autodeterminació, però tothom sap que alguns diputats hi estarien d'acord perquè debilitaria hipotèticament la Gran Bretanya dins la UE, i, d'altra banda, aquests no negarien mai l'entrada a un dels mà xims productors de petroli com a nou estat membre. I els escocesos volen aprofitar els principis de la UE que potencien acostar el poder als ciutadans i als ens més propers, i d'altra banda, la defensa del dret d'autodeterminació com un dret bà sic.
La Gran Bretanya no té gaire bona fama a la UE: Romano Prodi deia que «quan la Gran Bretanya és a la taula de discussió, els Estats Units són presents a l'habitació», però no seria estrany que rebessin el suport de França, Espanya i Ità lia, encara que també hi ha molts eurodiputats que defensen els drets dels pobles i de les nacions sense estat. Reflexions molt interessants en una Europa que vol evolucionar i sortir del poc marge que deixen els cinc estats que hi dominen actualment.
En tot cas, tot dependrà dels resultats de les eleccions escoceses del mes de maig vinent, de la convocatòria del referèndum, del text consultat i, finalment, de la posició de la Unió Europea i de tots nosaltres, que també som la Unió Europea.
Font: El Punt |
Mira també:
http://www.ccsi-si.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: La independència d'Escòcia. Tomàs Callau
|
|
per radge |
26 set 2006
|
|
aye, mate, pure barry eh... likesay |
