Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Militars implicats en atacs neonazis a Castella-Lleó
22 set 2006
12-0ct-06-antifa01.jpg
Militars implicats en atacs neonazis a Castella-Lleó
Alba C. | Diagonal



Les nombroses agressions comeses per feixistes a Castella-Lleó han estat âexplicadesâ generalment per les autoritats com âgamberradesâ? sense major significació. Bona part dels mitjans de comunicació reflecteixen els fets com âbaralles o ajustaments de comptesâ? entre grups de diferent signe, obviant el substrat ideològic d'aquestes accions i dels seus autors.

Les actuacions judicials abunden en aquestes consideracions, reduint les agressions a faltes de lesions, amenaces i similars. No hi ha hagut acusacions per associació il·lícita ni s'han aplicat agreujants com els motius racistes, sexistes o ideològics, el que duria a considerar també la personalitat dels seus autors. Aquests solen enfrontar condemnes molt lleus, quan no l'absolució, ja que les investigacions policials no recullen les connexions entre les agressions (el que podria demostrar l'existència de grups organitzats i la seva ideologia) ni les connotacions de les mateixes (sexisme, xenofòbia...). Un repàs als principals atacs perpetrats posa de manifest la seva identitat i vinculacions... El que evidenciaria que en gairebé tots els casos els seus autors són militars o fills de militars, policies o guàrdies civils. Valladolid és, segons col·lectius socials, on els grups feixistes i neonazis tenen més notorietat. En la resta de localitats castellanes, encara que la seva presència en el carrer és, per la seva escassesa numèrica, molt més discreta, mantenen certa capacitat per a l'agressió.

VALLADOLID

El 27 d'agost es va produir el, ara com ara, últim atac ultradretá: la destrossa de l'aparador i porta de la seu de Sodepaz, ONG de solidaritat amb el Sud. Ja havia sofert un atac similar al juny de 2003.

En la província existeixen diversos grups organitzats, el que permet que de la dissolució dels mateixos surti la llavor de noves organitzacions i que sigui també la reserva que nodreix a altres localitats.

De l'entramat ultradretá destaquen els germans Francia, propietaris d'una xarxa de locals d'oci. Jorge Francia va ser acusat de participar en agressions en la nit de San Juan de l'any 2000, organitzades pel grup Front Radical. Aquesta nit, unes 50 persones van acampar en una finca privada en Quintanilla, on van realitzar un ritual. Després, diversos d'ells es van acostar a la localitat de Peñafiel, i en la discoteca Isis van apunyalar sense intervenir paraula a un jove a causa del seu aspecte. Van resultar també ferides altres persones que van sortir en el seu defensa, entre elles la germana del jove, a la qual van propinar una pallissa.

La campanya neonazi més recent i cridanera ha consistit a gravar esvastiques amb navalles escalfades roent a tres noies el 16 i 20 de desembre de 2005 i 11 de gener de 2006 en el barri de Parquesol. El precedent d'aquest tipus d'agressions es remunta al 8 de juliol de 2002, a Valladolid. La víctima, a la qual també van intentar violar, era la companya d'un jove amenaçat per les seves activitats antifeixistes. Malgrat les concomitancies amb uns casos similars en León, la policia mai es va interessar a establir connexió.

Per les últimes agressions de Parquesol només va ser detingut Jesús Manuel del Campo Martínez, malgrat que en tots els atacs van participar tres persones. Del Campo ja havia estat detingut en altra ocasió per gravar una esvastica en el cos a altra noia, en el barri de Les Delícies. Aquest cas havia quedat sense sanció, al prescriure el delicte pel retard de la fiscalia a presentar un informe psicosocial.

Els atacs de Parquesol van ser atribuïts, tant per l'alcalde de Valladolid com pel delegat i el subdelegat del Govern, a âgamberradesâ? i van descartar l'existència de grups neonazis organitzats.

No obstant això, la presència de grups organitzats queda demostrada per múltiples dades. A l'octubre de 2003 van ser detinguts tres individus quan, segons la policia, anaven a atacar les seus d'organismes populars. Duien còctels molotov i gasolina. Procedien del local, en la Plaça Circular, de l'Associació Cultural Rei Sisebuto (avui reconvertida en seu de l'Aliança per la Unitat Nacional, el partit fundat pel feixista Ricardo Sáenz de Ynestrillas).

Els detinguts eren David San José, Alberto Aparicio, militar format en l'Acadèmia de Saragossa i destinat llavors en la caserna lleonesa de l'Exèrcit de Terra del Ferral del Bernesga (la policia mai ha intentat investigar la seva relació amb els neonazis de Lleó destinats en aquesta mateixa caserna), i el seu germà Juan Javier Aparicio. El pare dels Aparicio està lligat a forces d'ultradreta. L'advocat d'aquests també és membre d'ÃDHUC. Els tres detinguts formaven part del Bloc Anti Sistema (BAS), grup nascut a Valladolid i amb ramificacions a Lleó i a Salamanca. Hereu de les antigues Bases Autònomes, el BAS copia la seva organització i estructura del recentment desmantellat Front Anti Sistema (FAS) que operava en zones de Llevant i que, entre altres activitats, es dedicava al tràfic d'armes.

Aquests tres detinguts del BAS, implicats a més en altres múltiples agressions, van ser encausats penalment al costat d'altres dos reconeguts neonazis, Pablo R. L. i José Ignacio P. C. Inicialment els anava a ser aplicada la legislació antiterrorista, pel que la instrucció li va ser assignada a l'Audiència Nacional, encara que finalment van ser jutjats a Valladolid. La secció quarta penal de l'Audiència de Valladolid va condemnar a quatre anys de presó als germans Aparicio, a tres anys a Pablo R. L. i a José Ignacio P. C., i a altres dos anys a David San José, al que se li aplica l'atenuant de col·laboració amb la Justícia. El BAS no ha estat desmantellat.

En la província val·lisoletana també s'han portat a terme concerts de música RAC (Rock Contra el Comunisme), concretament en la localitat de La Cistérniga. Entre les agressions més recents destaca l'atac a una jove que va rebre talls amb un objecte punxant.

LEÃN

La influència en altres localitats de l'entramat ultradretà val·lisoletà és especialment visible en âel Corredor Valladolid-Leónâ. Es pot veure en la seva carretera, encara que la simbologia nazi s'ha vist superada per la antifeixista. Ãs la vàlvula d'oxigen del neonazisme lleonès, minso, petit i fitat. Quan aquest es veu impedit de treure el cap es llença âde telèfonâ? i apareixen un o dos cotxes de neonazis val·lisoletans i és quan alguna cosa âgrossaâ? passa en León, segons militants antifeixistes.

Els atacs es van multiplicar a fins de 2004, perllongant-se molt temps després, amb una campanya d'agressions dirigida a militants de moviments socials. Destaca l'atac amb gasolina a la seu de la CNT, que a punt va estar de cremar l'edifici. No va haver detinguts. El 1º de maig de 2005 l'atac amb foc ho va sofrir el Club Cultural de Amig@s de la Naturalesa. Una persona va estar a punt de morir asfixiada pel fum. Tampoc va haver detinguts.

Brutals van ser també els atacs contra una militant de Joventuts Comunistes (JC) i companya del seu secretari polític. Va sofrir pallisses, pintades i amenaces en el portal de la seva casa. Part d'aquestes intimidacions es van produir mentre tenia protecció policial. L'últim atac es va produir en el carrer: després de ser copejada i quedar inconscient li van gravar una esvástica en la cara. Era la cinquena agressió que sofria, pel que ha necessitat tractament psicològic encara que no ha abandonat la seva militància. Alguns dels seus agressors van ser detinguts âpertanyien al BASâ i jutjats al maig de 2005. Les condemnes van ser molt lleus.

Altre cas va ser l'intent de segrest del militant de Corrent Vermell i d'IU Aniceto Reyes en Ponferrada el 29 d'octubre. Sis joves van anar a buscar-li a la sortida del bar on treballava. Els agressors, que no ho coneixien, ho van retenir una hora i mitja. Va assolir escaparse d'ells. Varis van ser detinguts: tres menors d'edat van ser condemnats a dies âde treballs per a la comunitatâ? i una multa conjunta de 300 euros; els majors d'edat segueixen pendents de judici. El jutge ha qualificat l'episodi com faltes.

En León, a l'octubre de 2005 tornen a produir-se agressions, tenint el futbol com excusa. Destaca l'emboscada perpetrada en les proximitats de l'estadi, el 5 de novembre, per uns 40 nazis del Front Lleonès, penya feixista de l'equip de Segona B, la Cultural Lleonesa (amb el suport d'ultradretans de Valladolid i Astúries) contra membres de Resaka Castellana, penya de caràcter antifeixista del Real Burgos, l'equip visitant. En l'agressió van utilitzar boles d'acer, pals, matxets, pistoles d'aire comprimit i van exhibir una escopeta. Sis joves burgalesos van resultar ferits de diversa consideració amb arma blanca, romanent un d'ells hospitalitzat uns deu dies.

Els mitjans de comunicació van presentar l'atac com âagressions entre inflades rivalsâ?, i van repartir la responsabilitat entre ambdues per igual. Encara que va haver identificacions policials poc després de l'agressió, no van ser detinguts mitja dotzena d'agressors fins a passats uns dies, quan el tema ocupava les pàgines dels mitjans locals. Tots tenien antecedents judicials. La pena sol·licitada per la fiscalia és de 60.000 euros per persona identificada, tant de Resaka Castellana com del Front Lleonès.

També s'han produït agressions racistes en León, sobretot en el Barri de la Vega, amb forta presència d'immigrants.

Entre els nazis responsables de les agressions destaca David Miguel Galán Dóna Costa, alies âCholoâ, militar destinat en la caserna del Ferral del Bernesga. Va Evitar ser jutjat per l'atac a la simpatitzant de JC, marxant-se a Bòsnia en âmissió humanitàriaâ?. A la seva volta va ser jutjat per diverses agressions, entre unes altres l'apunyalament d'un jove en una piscina, pel qual va ser condemnat a dos anys, el que evitava el seu ingrés a la presó. Per l'agressió a la jove de JC, finalment, va ser condemnat a estar 12 dies localitzat i allunyat de la víctima i pagar 900 euros. En l'Exèrcit no ha estat castigat, sinó que ha estat ascendit a cap.

Javier García Sierra, alies âPiguesâ, també militar destinat en El Ferral del Bernesga, tampoc ha estat sancionat per l'Exèrcit per cap de la seva àmplia col·lecció d'agressions: el referit atac a Resaka Castellana, agressió per l'esquena a una noia, sengles agressions a nois, copejar amb un destral en el cap a un noi de 15 anys, i un llarg etcètera. Per alguna d'elles ha estat jutjat i condemnat per faltes ââ?, tenint pendents diversos judicis.

âCholoâ i âPiguesâ són els âbraços executorsâ més significatius. Darrere d'ells semblen estar qui exerceixen de cervells. César Martínez Ã?lvarez és un dels membres més antics i amb més caché dintre de l'ultradreta lleonesa. Ãs responsable del partit Democràcia Nacional a Lleó. Abans que comencessin les agressions contra militants de JC, va protagonitzar reiterades amenaces verbals a aquestes persones.

SALAMANCA

Aquí les agressions van començar en 1995 coincidint amb l'auge de les penyes futbolístiques ultres Brigades Charras i Orgull Charro. La seva targeta de presentació van ser amenaces i pallisses a captaires, estrangers, homosexuals i persones vinculades a moviments socials d'esquerres.

El 14 d'octubre de 1999 li van trencar el crani a un jove segoviá per dur una samarreta que no els agradava. L'agressió es va produir en plena Plaça Major i amb una patrulla de la Policia Local en els voltants. L'agressor, �ngel Gómez Pérez, militar i fill d'un policia nacional, va ser condemnat a indemnitzar a la víctima amb dos milions i mig de pessetes. Pel mateix motiu va ser apunyalat un jove de 15 anys. La condemna va ser la mateixa: indemnització, encara que en aquesta ocasió l'autor va acabar a la presó per no pagar-la.

Agressions racistes

Motius racistes tindrien l'apunyalament d'un jove marroquí a les mans de Roberto Salvador, alies âChiquiâ, també militar i fill de guàrdia civil, i l'atac amb un bat a dos atletes marroquins de l'equip de la Universitat ADUS, en plena Gran Via.

El 12 de setembre de 2002, J. M. Villarón Rodríguez, militant de Joventuts Castellanes Revolucionàries, va ser apunyalat a la porta de l'Ateneu Castellà quan treia les escombraries. Les ferides van estar a punt de costar-li la vida. Els autors van ser Ã?lvaro Vega de l'Església, alies âRucâ, fill d'un policia nacional; Alberto Rodríguez Santos, alies âFenoâ, militar de professió, i Javier Martín Hernández, membre de Brigades Charras i Orgull Charro. Els tres, membres del BAS, estaven esperant a la víctima i li van atacar sense intervenir paraula. Cap d'ells va acabar a la presó, doncs encara que van ser condemnats, el jutge no va aplicar com agreujant ni la intencionalitat política ni la premeditació.

En 2003, un estudiant va perdre un ull per un colp de botella. El 4 d'octubre diversos individus li van propinar una pallissa a un estudiant, i li van clavar un matxet en la cama (7 centímetres de ferida). A altres dues estudiantes ânomésâ les van insultar i van amenaçar. Totes aquestes agressions van ser presentades com âbaralles rondairesâ?.

Zamora: a per IU

En Zamora l'atac més greu es va produir durant l'última Setmana Santa. Un jove salmantí de visita a Zamora va ser apunyalat per neonazis. Presentava ferides greus, una prop del cor.

D'altra banda, els feixistes zamorans l'han pres amb Esquerra Unida. La seva seu, en la Plaça del Mercat, ha sofert fins a sis atacs, amb llançament d'ampolles, pintades i amenaces de mort contra el regidor de la coalició Francisco Guarido. També va rebre fotocòpies d'un escrit i enregistraments en el contestador telefònic amenaçant a la coordinadora provincial, Laura Rivera.

Encara que aquests atacs a la seu d'IU van tenir lloc en els dies previs a les eleccions municipals de 2003, aquest mateix estiu han aparegut pintades en el domicili particular de Francisco Guarido i Laura Rivera.

Segòvia: banc de proves

En l'any 2000, col·lectius socials locals van detectar que grups nazis de Madrid utilitzaven Segòvia com banc de proves per a âavaluarâ als seus aspirants: aquests havien de demostrar la seva vàlua anant a propinar alguna pallissa o destrossar algun local. Segons aquestes fonts, contaven amb un enllaç en la capital segoviana: Raúl Còrdova, que juntament amb Raúl Palles, representant d'Associació Juvenil Espanyola (AJE), i altres joves, es dedicaven a empaperar Segòvia amb adhesius d'ÃDHUC i de la ja desapareguda organització nazi Bases Autònomes.

Les connexions polítiques dels grups feixistes a Segòvia llancen noms com els de Juan Carlos Martín, ex militant de Cristo Rey i posteriorment regidor de Turisme pel PP o el de Manuel González Herrero, que va substituir com diputat a Loyola de Palacio. Segons col·lectius socials segovians, després de la desaparició de CEDADE, una de les primeres organitzacions nazis de l'Estat, es va passar a la âpolítica formalâ, com militant del PP, conservant la seva relació amb els elements més ultres de la ciutat. Ãltimament s'ha vist embolicat, com assessor d'un càrrec públic del PP, en un escàndol immobiliari. Destaca també Gabriel García Tejero, alies âEl Jurriâ, policia nacional format expedient en el seu moment per espiar a persones d'esquerra. Encara que per això va ser apartat del seu càrrec, actualment ha regressat al servei en la ciutat. La serra segoviana i l'entorn de La Granja són a més segona residència de feixistes madrilenys.

Burgos

En aquesta província les agressions feixistes han tingut un marcat tint xenòfob. Primer van aparèixer pintades amenaçadors en un saló de te d'unes famílies musulmanes i posteriorment, a l'agost de 2002, va ser destrossada i âdecoradaâ amb esvastiques la carnisseria âThibaâ, dels mateixos propietaris. Després de la pertinent denúncia a la policia, que ni es va dignar a passar-se per la botiga, es va limitar a dir que si tornava a ocórrer ja prendria alguna mesura. També va haver pintades amenaçadores en el Viceconsulat del Marroc a Burgos. Segons militants antifeixistes, que no s'hagin produït atacs físics pugues deure's al fet que els neonazis no han pogut contar amb el viver de l'estadi de futbol.

Palencia

Segons col·lectius socials, s'està registrant un gran moviment de feixistes procedents de Valladolid i Lleó amb la finalitat d'estendre la seva organització. No fa molt es van registrar pallisses, en les quals alguns dels agressors eren fills de policies nacionals. Ãltimament han remès, ja que els seus protagonistes, que s'han enrolat en l'Exèrcit, ja no estan a Palència. Té una presència significativa Falange, que l'últim 20-N va organitzar una missa a la qual van acudir elements feixistes de Valladolid, i al terme dels quals es van produir incidents amb antifeixistes.

Soria

En aquesta província castellanoleonesa l'activitat neonazi és menor. No obstant això, s'han produït agressions de tint xenòfob. En Sòria, el 28 de gener d'aquest any, elements ultradretans van arrasar un oratori islàmic, van cremar un alcorà, van destrossar la biblioteca i van llençar els seus llibres a un contenidor.

Campaments de fraternitat

Al juliol de 2002, Falange va desenvolupar un campament en unes instal·lacions de la Junta de Castella-Lleó, l'alberg de l'Alt del Lleó, en San Rafael, organitzat pel director provincial d'Educació a Segòvia, Manuel García Serrano, militant de Falange conegut com âNúvol Vermellâ i amic íntim de âPocholoâ, un comissari de policia de Segòvia.

Van acudir uns 120 joves de diverses províncies amb uniforme de la (Organització Juvenil Espanyola) (OJE) . Sota el lema âVal qui serveixâ i enmig de la parafernalia de banderes i braços enlaire, etc., alts càrrecs de Falange van impartir xerrades. Segons col·lectius segovians, exercia de cap del campament Guillermo Sánchez d'Haro, âFrediâ, cuiner d'una caserna militar de Lleó. Aquests campaments es donen, o s'han donat, també en altres províncies.
Mira també:
http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=2544

This work is in the public domain
Sindicat