|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
|
per de liberinfo.net |
18 set 2006
|
|
Un grup de testimonis directes de l'època en que tracta la pel·lícula "Salvador", ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant de la indignitat que representa per a tots i totes nosaltres l'exhibició del l'esmentat film, han redactat el manifest "'Salvador', una mortalla de luxe per un producte de misèria". |
|
Roda de premsa
És per a la presentació pública d'aquest manifest que es convoca als mitjans de comunicació a la roda de premsa que tindrà lloc a:
Centre Social Autogestionat Can Vies
C/ Jocs Florals 42
Sants - Barcelona
Data - Dijous 21 Setembre
Hora: 12:30
A les 20h. farem una altre roda per a mitjans contrainformatius i persones en general en el mateix lloc.
Esperem la vostra assistència per a exposar-vos els motius que ens porten a oposar-nos a aquest film.
Salutacions
1000 Societat Anònima
---
Un grupo de testigos directos de la época de la que trata la película "Salvador", ex-miembros del MIL, OLLA y GARI, frente a lo indigno que representa para todos y todas nosotras la exhibición de dicho film, han redactado el manifiesto "'Salvador', una mortaja de lujo para un producto de miseria".
Es para la presentación pública de este manifiesto que se convoca a los medios de comunicación a la rueda que tendrá lugar en:
Centre Social Autogestionat Can Vies
C/ Jocs Florals 42
Sants - Barcelona
Dia: Jueves 21 setembre
Hora: 12:30
A las 20h. se hará otra rueda para medios contrainformativos y personas en general en el mismo lugar.
Esperamos vuestra asistencia para exponeros los motivos que nos llevan a oponerse a esta película.
Saludos
1000 Societat Anònima
--
Més informació:
http://www.salvadorpuigantich.info
http://www.paremoslapeliculasalvador.org |
Mira també:
http://www.liberinfo.net
http://www.barrisants.org/canvies/csa.htm
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Aquesta és una pel3lícula per a la gent dels silencis
|
|
per Silencis |
19 set 2006
|
¿Ara resulta que fan rodes de premsa per a la premsa burgesa i capitalista, els quí van contra el sistema? Jo senzillament crec que és la gelosía i el fracàs de les seves pròpies vides el que els arrastra a fer aquestos vergonyants actes de miseria humana.
Potser el que que escriuré no agradará a gaires, no és ni "alternatiu" ni "revolucionari" a l'estil que s'escriu a indymedia. Quan van assassinar en Salvador Puig Antich jo tenia 12 anys. Recordo bé aquell matí de dissabte. El meu pare, amic d'infancia d'un oncle del Salvador, estaba realment colpit com tanta gent gran en aquell temps. Eren temps de silenci, la gent gran que havia perdut la guerra no en parlaven- ni els que s'havien quedat , ni els qui havien tornat de l'exili-. Amb l'assasinat d'en Puig Antich veien una nova derrota a la que es reisitien novament des de l'interior del seu ser. Amb la'ssassinat del Salvador s'acomplien altra vegada les sentencies de mort que molts arrastraven i havien viscut; revivien els assassinats que el franquisme havia comès com a venjança dura a la fi de la Guerra d'Espanya sobre el nostre poble. És veritat que aquella gent gran no parlava d'anticapitalisme ni d'antiburgesia ni de res ... senzillament perque eren muts ni parlaven. Aquells nois parlaven per ells, eren la nova generació.
Avui he anat a veure la película i se m'han despertat uns sentiment que havia enterrat -els éssers humans tenim aquest gran mecanisme de defensa davant allò que ens fa mal- feia molts anys. Al meu costat hi havia unes persones grans ( i ho dic així com si jo ja no fós gran, ara) que no han parat de plorar. He de reconeixer que jo també m'he sentit colpit i alguna llàgrima davant els records se m'ha escapat.
Al mateix cinema he recordat com jo vaig viure aquells dies. Aquell matí de dissabte a casa no es va dormir des de la matinada. El meu pare s'havia llevat ben d'hora. Recordo que a la botiga del meu pare, molt d'hora, una quanta gent gran comentava que no podia ser que matessin aquell xicot, que al final l'indultaríen, que el franquisme estava tocat, que els alemanys i el Papa havien intercedit davant Franco. Ningú es preguntava si el Salvador era o no culpable. El Salvador era dels nostres -ningú qüestionava cap de les seus "crims" relatats pel règim- , era el fill d'un dels que havien perdut la guerra...-això és el que es vivia i l'únic que estaven disposats a preguntar i admetre- erem tots els mateixos: els qui haviem perdut la guerra, i ara la perdien els fills. Així es dividia llavors la nostra societat.
Asssassinar el Salvador era derrotar-nos una altra vegada, i això és el que perseguia el règim en aquells moments. La vengança de la sang. Cap d'aquella gent gran amb ràbia continguda, però silent, sabia qui era el MIL -1000-, i ni tansols els importava ¿què n'havien de fer ells de saber qui eren els del MIL? Del franquisme solament en coneixien la sang i les humiliacions; i que un noi hagués gosat viure sense por els feia també lliures..., però els espantava. Assassinar-lo era tornar-los a assasinar a ells amb el pitjor dels càstigs: el silenci dels perdedors.
Jo no havia vist plorar al meu pare... un home -llavors adolescent- que no va plorar ni el dia que es va acomiadar del seu pare quan el portaven a afusellar a finals del 39 -segons explicaven altra gent que havia sortit de la presó- ... Aquell dia els ulls del pare eren novament vidriosos d'unes llàgrimes que no gosaven arrencar, no recordo exactament si va plorar, em penso que sí. Aquell dia a casa es va parlar de la pena de mort i de com era important que no s'apliqués més, va sér una lluïsor fugisera, però ja no se'n va tornar a parlar mai més, la por va tornar de seguida i el silenci va planar sobre la por de la gent; però, els més joves ja havien/haviem vist que plantar cara era possible. Ja podiem preguntar, s'havia obert la veda per a preguntar sobre què havia passat en aquests anys de por.
No sé si en Salvador va morir en va; però no crec que ningú mori mai en va. Totes les coses tenen el seu sentit i no passen perquè sí. Jo les idees del Salvador no les comparteixo ni les defenso per aplicar-les; però aquell dia vaig aprendre que el més important per a ser lliure i tenir veu en el Món és defensar el dret a defensar aquelles idees, i això ens ho va ensenyar un anarquista anomenat Salvador, que lluitava per la llibertat. Sempre he pensat què en diria en Salvador avui de tot això i del què temim. Salvador és el meu heroi personal -idealitzat , és clar que sí, com tots els herois dels nens- , és algú que en un món de silenci va arrencar un crit encara que fos de dolor, és quan com quan crida un mut i se n'adona que pot emetre sons. A tots ens va passar això mateix aquells dies, malgrat tot, ens vam adonar que teniem veu, diguessin el que ens diguessin. M'importa poc si a alguns anarquistes els agrada la pel·licula o no -crec que idelitzen més que la gent del silenci el Salvador- . Se me'n refot si als cagabandurries d'avui que van cremant contenidors i fent aldarulls que no portaran cap revolució els agrada o no la pel·licula i que redueixen el Salvador en una mena d'icona ridícula de la seva impotència.
A qui ha d'agradar i servir la història explicada és a la gent que ve del silenci, és la memòria de la gent del silenci la que guarda -massa tard- la pel·lícula. És part de la nostra història, per bé i per mal, amb totes les seves deficiències. Me la bufa si hi ha licències poètiques a la pel·licula; em quedo amb els silencis el pare del Salvador i el recer a casa de la seva familia el dia que afusellaren al seu fill...-silencis que vist, he viscut i que són tan reals- això és l'important d'aquesta pel·licula.
Per a saber el que era el MIL tinc molts llibres i documents, per a reconeixer els silencis avui em queda la complicitat de la gent que veia amb mi la pel·licula al cinema i poca cosa més. Em quedo amb el silenci aclapardor d'un pare que no parla mai i la veu i la lluita de les germanes, la seva veu, la veu a la qual s'arrecera el Salvador. La generació del meu pare ja és morta o es va morint, però n'hem de guardar memoria del què van passar per a que avui siguem aquí. A mí m'ha agradat el treball, i a la fi els morts són memòria i en Salvador és part de la nostra memòria i amb això està la força de el seu crit en el silenci. 33 anys després encara parlem de Salvador, del MIL i de la força que van arrencar. És memoria viva i part de nosaltres. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per jo |
19 set 2006
|
|
no, millor fem una roda de premsa per als mitjants típics del "ghetto" i que s'enteri ningú.... |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per montse p. |
19 set 2006
|
|
Han pasat 32 anys, es hora de parlar, de que hi hagi debat,polemica, lliure opinió , per a silencis ja hi son els de mediapro i els seus escribanos. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per amb permis de ishi |
19 set 2006
|
ishi, penjo el teu comentari aparegut unes quantes noticies abans perque crec que sigui dels mes sensats que he llegit sobre el tema del salvador, gracies
Em sembla absurd oposar la necessitat d'una recuperació d'una memòria històrica "política" a la reivindicació d'emocions i sentiments individuals i col·lectius.
No he vist la pel·lícula i no se si reflexa o no l'autèntica naturalesa del MIL, la covardia còmplice de molts d'aquells que ara també reten homenatge als màrtirs del franquisme i que llavors definien en Salvador un "petit burgés" (psuqueros diversos però també altra penya més radikal que va callar i esperar a sortir al carrer un cop hagué actuat el botxí per capitalitzar-ne la feina).
L'assassinat del Salvador va marcar els meus inicis en la lluita i els sentiments, les emocions hi van jugar un paper fonamental.
Em molesta molt que hi hagi voltors que s'aprofitin, 30 anys després, del patiments i mort d'un noi que no van entendre ni van voler entendre llavors ni volen entendre avui. Tots: als que en fan pel·lícules com als que la critiquen i criden al boicot denunciant manipulació.
Però el fet és que 30 anys després per a qui no va poder impedir ni venjar aquella mort es presenta l'ocasió de recordar-la al conjunt de la societat. Jo crec que no l'hauriem de desaprofitar limitant-nos a picabaralles sobre una pel·lícula, sino començant a cridar contra el punto final de la transició espanyola que tants i tants crims ha deixat impuns. Exigim per exemple el judici a tots els còmplices, inductors, executors del segrest i assassinat de Puig Antich: policies, jutges, polítics, botxi, funcionaris de presó. Encara estan vius molts d'aquests criminals i gaudint de pensions que paguem entre tots. Així com els guàrdies civils voluntaris de l'escamot d'afusellament que va matar el Txiqui disparant-li a punts no vitals un rera l'altre. Assassinats repugnants i covards pels quals ningú no ha respost... No es tracta de revisar els judicis del franquisme, es tracta de jutjar els crims contra la humanitat del franquisme: definint-los pel que són i declarant la culpabilitat dels seus autors. És una reivendicació senzilla en la qual poden confluir sensibilitats polítiques diferents. Una manera de començar a treure'ns de sobre la llosa que van deixar damunt del pais 40 anys d'obscuritat i por |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per Terra Lliure |
19 set 2006
|
|
Home, si vols ke el poble català s´assaventi del ke diuen no pots fer una roda de premsa només amb mitjans com l´ACcent, la Burxa, ContraInfos...etc, no fotem!! |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per decepcionat |
19 set 2006
|
al final resulta que molt criticar als mass media pero sempre reclamant la seva atenció, perquè són els que compten. I així, la gent que estem pencant en mitjants d´informació no comercials, què som: uns passarells?. Tant difícil es fer una roda de premsa conjunta per a TOTS els mitjans i que llavors la gent triï si veu tvc, antena3, indymedia, la burxa, la directa, etc... (o tots ells).
Com voleu que es pugui arribar a fer un periodisme diferent i que arribi a la societat per múltiples canals si els primers que ja feu la divisió: de primera i de segona sou la gent dels moviments socials??.
Entenc que els mass media arriben a tothom, però sols demano que no hi hagin favoritismes, sols igualtat de tracte alhora de fer la roda de premsa entre tots els mitjans de comunicació. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per Barra Liure |
19 set 2006
|
|
Home, si vols ke el poble català s'assaventi de quina era la història de salvador puig antich no pots fer el típic documental totxo sobre el MIL que només es veuria als CSOA, baixant-lo del emule, etc, no fotem!! |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per solidario anarcosindicalista |
19 set 2006
|
¿Y que tiene que ver el hecho que convoquen dos ruedas de prensa, con la la finalidad de su convocatoria?
Es normal y me parece muy bien lo que hacen los compañeros, sería una gilipollez no convocar a los mass media, para decir una verdad como lo que dirán. Y encima han tenido el detalle de convocar tb a la gente libertaria y demás.
Parece que todo tiene polémica, pero lo que se destila de todo esto es que parece que duele, que los MIL, o cualquier otra organización, no vaya por el camino de lo políticamente correcto.
Quién mejor que ellos para saber lo que fue Salvador Puig-Antic.
Tener un poco de respeto por los muertos y los vivos.
Libertat para Rouillan. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per xavi |
19 set 2006
|
és evident que a la pel·lícula es tergiversa la història del MIL, però fins a cert punt. a més, vé avalada per la gent (amb majúscules) que són les que es van menjar més el marrón (amb moltíssima diferència), que són les germanes Puig Antich. només per aquest "petit detall" els exMIL haurien de fer les seves crítiques a la pel·lícula (crítiques perfectament legítimes) amb una mica més d'humilitat.
i hi ha una cosa més. molts dels exMIL van acabar com van acabar, els uns integrats i invertint calers en borsa (sé el que dic amb noms i cognoms) o bé mig bojos i amargats (exactament el mateix). les tàctiques del MIL ara està demostrat que no van ser encertades (la història no perdona), i tinc la sensació que aquesta gent (com Likiniano a Euskadi) senzillament censura i veta qualsevol explicació històrica (o recreació cinematogràfica) que no parteixi de les seves premisses ideològiques absolutament anades ...de l'OLLA :)
i aquí de guardians del passat ortodoxe (TM) ja en tenim prou, amb tots els respectes.
no aniré a veure la peli, no m'agraden les tergiversacions, però us aviso que més ràbia que la tergiversació de Mediapro la feu vosaltres, guardians de l'ortodòxia. em pregunto si abans de liar tot el que esteu liant haureu consultat a les germanes del Salvador, i realment quin percentatge representeu sobre el total de components de la galàxia MIL, GARI, GAC, OLLA.
la història no és repeteix, sinó que es caricaturitza. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per ana |
19 set 2006
|
xavi, tomate una tila, que te hace falta ,
parlan de caricatures tu ets una gran exemple |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per linux |
19 set 2006
|
|
xavi dedicate a la cronologia que es lo tuyo |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per Resistent |
19 set 2006
|
|
A mi m'han donat garrot diverses vegades en sommis, tenia 24 anys i estava fent la mili a Barbastre, aquell dia els militars no van donar permisos als catalans, per anar a Barcelona, varem quedar "acuertelados". Tots sabiem el que passava a Barcelona. Abril 1.974 a Portugal els clavells vermells donaven un crit d'esperança a una joventut plena d'il·lusions i transformadora. I així estem encara, tot per fer i tot és possible, la vida de lluita no acaba mai, els catalans ho saben bé, no hem de defallir, encara que cada dia ens matin poc a poc. La llibertat serà sempre l'objectiu a assolir, salut companys!!. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per s´ha acabat |
20 set 2006
|
>¿Y que tiene que ver el hecho que convoquen dos ruedas de prensa, con la la finalidad de su convocatoria?
I si fèssin una roda de premsa a les 12h per a periodistes blancs i una altra a les 20h per periodistes negres, llavors se´ls acussària de racistes.
En canvi, si discrimien els mitjans de comunicació alternatius, separant-los dels mass media en la roda de premsa, això és la mar de normal, i més està la mar de bé perquè han tingut aquest detall (Quin detall és aquest???!!!). Tant costa fer una roda de premsa i que hi vagi qui vulgui: mass media, contrainformació, veïns...?. Per que aquesta divisió?.
Si la mateixa gent dels moviments ja considera als mitjans de contrainformació com una cosa de tercera més val que tanquem la paradeta (I no dic que tinguin més importància que els mass media sinó que reclamo el mateix tracte per ambdós mitjans).
No ens enganyem una cosa es arribar a la població gràcies a TVC, Tele5 etc. i una altra és aquesta hipocresia, de sols comptar amb els mitjans de informació alternatius perquè els "importants" no us fan cas.
Però tampoc m´ha d´extranyar perquè l´únic objectiu real que hi ha dintre de les mogudes és: lligar, fumar porros i empastillar-te, Parties punkarres-techo-ska, fer-te rastes o crestes i anar a la moda (mòbild 3g, mp3, portàtils, Càmeres de vídeo de fotos, les malles i samarrates trencades expresament, els malabars, etc...) i reunir-te amb els col-leguis als Cso´s per passar-t´ho bé tot vernissat amb discursos anarques, posmoderns, etc.
Sé que aquest comentari no té res a veure amb el MIL, però penso que és un tema que ha sorgit indirectament i que no és vol afrontar seriosament: ningú creu en els mitjans de informació alternatius, per això sempre som 4 matats i la mateixa gent dels moviments ens considera com a l´últim recurs per fer aparèixer les seves notícies si els mass media no els hi fan cas. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per conill |
20 set 2006
|
|
Son podencos, son podencos! |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per tramuntana |
20 set 2006
|
|
e mes maca la d'en Loach -s'hi estigui o no d'acord amb algunes coses- |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per yop |
21 set 2006
|
|
personalmente no entiendo que se discrimine a los medios de contrainformacion por hacer una rueda de prensa aparte de la de los medios del poder. a mi me parece buena idea que se haga algo de cara a los medios oficiales y otra a los compañeros que se quieran acercar(incluyendo los compañeros de los medios de contrainformación). No se pueden usar las mismas palabras ni nivel de explicacion y debate para los medios oficiales, expertos en manipular tus palabras, que con los medios afines con los que no tienes que medir tus palabras y decir claramente lo que piensas. |
|
Re: Roda de premsa:Ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant l'exhibició del film -Salvador
|
|
per solidario anarcosindicalista |
22 set 2006
|
la explicación de yop, es la acertada. ¿Cómo va a ser lo mismo hablar con el País, que con el directe?. No se discrimina a nadie, que parece que vamos de marginados por el mundo. Discriminar sería convocar una rueda de prensa para la prensa burguesa y punto.
Ya estamos paranóicos y contra todo, y así no se puede. |
|
|
