Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Per què el Sudan rebutja les tropes de l'ONU
per Àlex 18 set 2006
Sara Flounders
International Action Cen

            Traduït al català per a Tlaxcala per Àlex Tarradellas.

Els esforços dels Estats Units per restablir l’ocupació i el domini colonial van patir una nova derrota el 4 de setembre. El govern del Sudan va refusar permetre que les forces de les Nacions Unides fossin estacionades a la regió occidental de Darfur.

L’1 de setembre, Els estats Units i la Gran Bretanya van forçar la resolució 1701 al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta demana l’enviament de més de 20.000 soldats de l'ONU cap al Sudan per a reemplaçar a 7.000 soldats de la Unió Africana.

L’assessor presidencial Mustafà Osman Ismail va respondre que el govern sudanès va rebutjar el canvi de les forces de la Unió Africana, les quals havien acceptat, per una presència més amplia de l'ONU, perquè la meta del mandat de l’ONU és un "canvi d'imatge". (Reuters, 4 de setembre)

Els Estats Units han dit que el reemplaçament de les forces de l’ONU és essencial ja que les forces africanes no tenen suficients fons, personal, ni equips necessaris per al paper de “força internacional de pau� que els havien assignat. No obstant, és l’OTAN, la qual està destinada suposadament a proveir logística, transport aeri, equips i provisions a les forces africanes.

Rússia, la Xina i Qatar es van abstenir de votar a la reunió del Consell de Seguretat de la ONU i la van criticar, encara que ni Rússia ni la Xina van exercir el seu dret al veto. La resolució sí que estipula que el desplegament prendria lloc “d’acord amb la seva aprovació pel govern [sudanès]. “Els Estats Units han estat organitzant una campanya internacional per a pressionar al Sudan perquè accepti les forces estrangeres.

El Sudan té bons motius per a dubtar de qualsevol resolució forçada pels Estats Units i Gran Bretanya. Gran Bretanya va ser el colonitzador brutal del Sudan. Sempre s’ha oposat a la sobirania del Sudan.

En quant a Washington, el canvi de règim –el derrocament del Govern- al Sudan ha estat a l'agenda tant del partit Republicà com del Demòcrata. Durant més d’una dècada, els Estats Units han prohibit inversions, comerç, crèdits i préstecs per al Sudan. Al 1998, durant l’administració de Clinton, 17 míssils nord-americans van destruir la planta farmacèutica El Shifa, la major font de medicines per al Sudan.

Sudan sap molt be com els Estats Units van usar la resolució de la ONU al 1990 per a justificar els atacs que van destruir la infraestructura de l’Iraq. Els 13 anys de sancions de l’ONU contra Iraq, les quals Washington va exigir, van donar com a resultat la mort de més d’1,5 milions d’iraquians.

Els Estats Units han ocupat el sud de Corea durant més de 50 anys sota la resolució del Consell de Seguretat de la ONU. Més de 4 milions de coreanes/ans van morir a la Guerra de Corea del 1950-1953. la qual es va donar sota la bandera de la ONU. Les forces de la ONU a Iugoslàvia, el Congo i Haití han estat una tapadora per a les intervencions i ocupacions nord-americanes i europees. Mai ha estat una força de pau o de reconciliació.

Tot i la forma en la qual està escrita la resolució de l’ONU, oficials de l’alt rang del Departament d’estat dels EUA han insistit en el fet que el text de la resolució permet a les tropes de l’ONU entrar a Darfur, inclús sense el consentiment del Sudan. Però fonts diplomàtiques admeten que és poc probable que altres països contribueixin amb tropes a una missió oposada al govern del Sudan. El Sudan ha promès atacar a qualsevol força que entri al país sense convit. (Agència Francesa de Premsa, 1 de setembre)

Tots els països de l’ONU saben que el Pentàgon té la capacitat de desplegar forces a qualsevol racó del planeta. Saben que utilitzant força armada aclaparadora i tàctiques de “sorpresa i terror�, el Pentàgon pot ocupar a un país. Ara be, tot el món també sap que l’Iraq, l’Afganistan i ara el Líban, la resistència popular compromesa pot ser enderrocada tan fàcilment.

Sudan és el país més gran de l’Àfrica –igual en mida a tota Europa Occidental. La regió oest de Darfur és més gran que l’Iraq. Si 150.000 tropes dels EUA no poden dominar a l’Iraq, 20.000 tropes de l’ONU a Darfur poden enfrontar una oposició sostinguda a una regió coneguda pels seus consistents sentiments anticolonials.

El vicepresident del Sudan, Ali Osman Taha, va prometre que el seu país mantindrà la seva oposició a una força armada de l’ONU a Darfur i va aplaudir a Hesbol•là pel seu model de resistència. "Tenim opcions i plans per a confrontar a la intervenció internacional�, va dir. (AFP, 1 de setembre)


La campanya “Rescat de Darfur�

La campanya internacional per a pressionar al Sudan té entre les seves auspiciadores les mateixes forces polítiques que van ser les partidàries més entusiastes de la invasió dels EUA contra l’Iraq.

Un míting ben finançat per "Rescatar a Darfur" està sent organitzat per al 17 de setembre al Parc Central de Nova York per a demandar que forces de l'ONU siguin enviades al Sudan. El míting destacarà a personatges famosos, conjunts musicals populars i polítics de renom, tant Republicans com Demòcrates.

El míting és un intent deliberat per a dividir al moviment en contra de la guerra dels EUA a l’Iraq, satanitzar encara més els pobles àrab i musulmà, i vendre una nova guerra com si fos un esforç humanitari.

Alguns dels grups que expressen gran preocupació per les/els refugiades/ts a Darfur es van mantenir callats o van ser partidaris actius del bombardeig israelià del Líban, que va crear més d'un milió de refugiades/ts. Van estar entre els partidaris més compromesos de la invasió i ocupació de l’Iraq. El President George W. Bush es va reunir amb els organitzadors de la Campanya Rescat de Darfur a la Casa Blanca i va elogiar els seus esforços.


Tot i que la Campanya Rescat de Darfur inclou molts participants religiosos i de drets humans, la campanya és una iniciativa de les organitzacions cristianes evangèliques més de dretes i de les principals organitzacions sionistes.

El Jerusalem Post del 27 d'abril, en un article titulat "Jueus nord-americans dirigeixen plans per a una reunió sobre Darfur", va descriure el paper d'organitzacions sionistes prominents a una reunió semblant per a "Rescatar Darfur" a Washington, D.C. el 30 d'abril.

L'Associació Nacional d'Evangèlics, l'Aliança Mundial Evangèlica i altres grups religiosos que recolzen fermament a Bush són una altra força important a la coalició de Darfur.

La imputació de genocidi a Darfur va ser inicialment realitzada pel general Colin Powell al 2004, quan ell era Secretari d'Estat. Sudan va aparèixer a la llista de països que els Estats Units considerava llestos per a un "canvi de govern" durant ambdues administracions de Clinton i Bush.

Malgrat els esforços realitzats pels mitjans de difusió corporatius per a presentar el conflicte com una lluita d'invasors àrabs de "Janjawid" contra el poble africà, és important saber que totes les parts contendents són africanes, totes són indígenes o oriünds de la regió, i totes són musulmanes del grup sunita. L'àrab és l'idioma comú al costat de centenars de dialectes locals. El Sudan té una de les poblacions més ètnicament diverses del món. Més de 400 grups ètnics tenen el seu propi idioma o dialecte.

La fam està acabant amb l'àrea a causa d'una sequera que assola des de fa una dècada l’Àfrica del Nord. La lluita pels escassos subministraments d'aigua ha enfrontat a camperols contra pastors nòmades.

Hi ha una qüestió que totes les forces que diuen preocupar-se pel poble del Sudan mai esmenten: el paper de l'imperialisme a mantenir a Sudan pobre i subdesenvolupat. Sudan té recursos extensos i riquesa mineral. La política de Washington pel que fa a Sudan ha girat entorn d'avivar hostilitats nacionals i regionals al sud i a l'oest per tal que les corporacions nord-americanes puguin controlar el desenvolupament dels rics jaciments de petroli, or, urani i coure que podrien fer pròsper al Sudan.

El govern nord-americà ha aconseguit una resolució de l'ONU com a resultat del seu esforç més recent per a intimidar al Sudan. Però el veritable problema és que l'imperi nord-americà s'ha estès massa i no pot assolir èxit en cap de les guerres que ha fomentat per a dominar el món.

Bush, en el moment d’usar la intolerant frase "Islamo-fascisme" i la seva declaració d'una III Guerra Mundial sense fi contra els països que estan lluitant per defensar la seva sobirania nacional, ha trobat resistència des de l’Iraq fins a l’Afganistan i el Líban. Les seves noves amenaces contra Síria, l’Iran, Somàlia i el Sudan faran pensar dos cops a més països abans de signar per a participar en benefici de les corporacions nord-americanes.

Notícia en castellà: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=37615

Notícia en anglès: http://www.workers.org/2006/world/sudan-0914/


Àlex Tarradellas és membre del col•lectiu Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per a la diversitat lingüística. Aquesta traducció és copyleft i es pot reproduir lliurement a condició de respectar la seva integritat i d'esmentar a l’autor, el traductor i la font.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Per què el Sudan rebutja les tropes de l'ONU
per galdrich 18 set 2006
Molt bé, Sudan i de passada el seu govern són víctimes dels EEUU i dels seus aliats sionistes. La situació actual és culpa en gran part dels colonialistes europeus.
Bush & C. si volen ficar la pota a Sudan no és per la cara bonita d'uns quants negres massacrats sino perquè hi ha peles i apostes estratègiques en joc.
El que no sabía és que tota la qüestió del Darfur fos una picabaralla tribal i que totes les tribus allà eren musulmanes!!!
Mira que ens arriben a enganyar amb les seves mentides els mass merdes!
Fins i tot m'havien fet creure que realment hi havia allà una situació d'opressió i persecució de minories, que hi havia hagut massacres de gent per animista, i separatista (el dia que s'assebenti en Rajoy que també pot haver-hi aquesta modalitat de separatisme, a més de les habituals judeo-rojo-masónicues...).
Fins i tot había oblidat que l'islam són els bons i que mahoma mai va dir que havien d'exportar la seva fe amb les espases...
A veure si ho he entés bé, resumint: els EEUU són dolents, les organitzacions que promouen la campanya humanitara per als refugiats del Darfur són sionistes i evangèliques de dretes i per tant també dolentes... Que deixin Sudan en pau, cony, que al darfur no hi passa res, i si passa ja ho arreglarà Allah que com tothom sap és el totpoderós preferit de l'esquerra nostàlgica d'autoritats i punys de ferro.
Moraleja: La vam cagar amb l'estalinisme, tornarem a cagar-la amb l'islam i els seus partits de deu???
Darfur: persecució i genocidi devant la passivitat internacional.
per K. 20 set 2006
Informes de Amnistia Internacional sobre la Situacio a Darfur i frontera amb el Chad.

Personas desplazadas internas en Goz Beida, Chad. AI "Los yanyawid habían rodeado nuestros pueblos, y cuando intentamos volver, dispararon contra nosotros. En los pueblos mataron a todos los hombres que pudieron. En los días siguientes, volvieron en repetidas ocasiones, y cada vez se apoderaban de más cosas, hasta que no quedó nada que valiera la pena quitarnos."
El jefe del pueblo de Modaina



"Gritaban: “Hemos venido a matar a los esclavos negros�. Entraron en las casas y persiguieron a las personas que trataban de huir. Yo salí corriendo junto a un imán muy viejo. Le dispararon cuatro veces en la espalda y en la pierna. Incendiaron el pueblo. De 100 casas sólo quedaron intactas 10."

Habitante del pueblo de Bir Kedouas



Una vez más, AI ha sabido del horror de los ataques de los yanyawid a través de decenas de habitantes de los pueblos. Estos soldados despiadados que operan a caballo y que, en los últimos años, han aterrorizado Darfur, en el oeste de Sudán, están ahora destrozando y despoblando pueblos en regiones enteras del este de Chad.



Los yanyawid han saqueado ganado, principal fuente de riqueza de los habitantes de la zona, han expulsado a la gente de sus casas y de sus pueblos, y los han dispersado o matado. Cientos de personas han perdido la vida. Nada menos que 75.000 han tenido que huir.


Los ataques de los yanyawid son intensos e incesantes. Para obligar a los habitantes de los pueblos a abandonar sus hogares y sus tierras, vuelven una y otra vez, hasta que ya no queda nadie a quien matar ni nada que saquear. Han hecho blanco específico de sus ataques a determinadas comunidades étnicas, a menudo las más numerosas y pudientes.



Entre el 4 y el 8 de agosto de 2006, los investigadores de Amnistía Internacional Theo Murphy e Isabelle Scherer visitaron campos para refugiados y la zona fronteriza central del este de Chad, recogiendo testimonios de personas que han abandonado Darfur para refugiarse en Chad durante los dos últimos años. También se entrevistaron con representantes de ONG, organismos de la ONU sobre el terreno, residentes locales, entre ellos árabes, y algunas personas de Darfur que cruzaron la frontera con Chad para reunirse con la delegación de AI. Se entrevistaron asimismo con personas desplazadas internamente a causa de los ataques lanzados por los yanyawid contra la zona situada entre Adre y Ade a finales de 2005.



Los testimonios ofrecidos siguieron dando muestra de la desesperada inseguridad imperante en la vida de estos refugiados y el largo periodo de inseguridad que habían experimentado hasta que finalmente decidieron huir a Chad cruzando la frontera. En los campos para desplazados internos, los yanyawid hostigan, roban y violan, y las autoridades nacionales no toman medida alguna. Aunque la situación en los campos no es buena, al menos los desplazados internos no sufren ataques en gran escala. No ocurre lo mismo fuera de los campos, donde todos los refugiados confirman que su vida corre peligro apenas salen de los campos o de las ciudades. El regreso a su tierra es imposible, ya que los yanyawid la han ocupado.



Las situaciones en Chad y Darfur están inextricablemente unidas. Para los yanyawid la frontera no existe: seguirán lanzando ataques en el este de Chad. La misma situación reina en Darfur, donde el retorno de los desplazados y refugiados es imposible debido a la falta de seguridad y el quebrantamiento del orden público.



Sudán debe evitar los ataques transfronterizos de los yanyawid contra la población civil de Chad y desarmar a esta milicia, de conformidad con el Acuerdo de Paz de Darfur. Chad debe desplegar a sus fuerzas militares para proteger a los civiles y, si es necesario, pedir la ayuda de una fuerza internacional.

No podemos tener paz de espíritu mientras no sepamos qué les ocurrió a nuestros maridos y hermanos", confesó la mujer de un hombre que "desapareció" en Sudán a Amnistía Internacional.



A pesar del Acuerdo de Paz Global firmado en enero de 2005 por el gobierno sudanés y grupos armados, que puso fin a decenios de conflicto entre el norte y el sur, la situación de otras regiones, como Darfur, sigue siendo dramática. El Acuerdo de Paz de Darfur, firmado en mayo de 2006 por el gobierno sudanés y una facción de uno de los grupos armados operativos en la zona, el Ejército de Liberación de Sudán, es papel mojado, ya que prosiguen los enfrentamientos con otras facciones y grupos.



Allí, en el oeste del país, las fuerzas gubernamentales, las milicias nómadas aliadas con el gobierno -los yanyawid- y, en menor medida, los grupos políticos armados siguen perpetrando graves violaciones y abusos contra los derechos humanos de la población, ante la parálisis de la comunidad internacional.



Muchos civiles murieron o resultaron heridos a manos de las tropas del gobierno, que a veces bombardean pueblos desde el aire, de las milicias yanyawid y de los grupos armados. Las milicias y, en ocasiones, las fuerzas gubernamentales continuaron secuestrando y agrediendo sexualmente a mujeres y niñas.



En estos momentos, además, el conflicto amenaza con "regionalizarse" ya que las milicias yanyawid están realizando incursiones en el Chad, aliándose con grupos armados locales, para atacar a la población en el país vecino.



1,8 millones de desplazados internos. 220.000 refugiados en Chad. Miles de personas víctimas de homicidio. Cientos de poblaciones destruidas y de familiares que siguen desaparecidos. Sin embargo, a pesar de estas cifras tan estremecedoras, ni uno solo de los autores de los crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad ha respondido ante la justicia.

Darfur: ¡Cascos azules ya!
Hasta ahora el gobierno sudanés sólo ha mostrado desprecio por los civiles de Darfur, a quienes se supone que debe proteger. Ha atacado y bombardeado a la población civil y ha ofrecido apoyo e impunidad a las milicias yanyawid que han arrasado Darfur. Y desde que se firmó el Acuerdo de Paz de Darfur el pasado mes de mayo se ha producido una marcada escalada de enfrentamientos entre las partes que firmaron el acuerdo y las que no lo hicieron. Las violaciones de derechos humanos, incluida la violencia sexual contra las mujeres, no han disminuido en lo más mínimo. Las agencias de ayuda humanitaria tienen que superar cada vez más obstáculos para distribuir ayuda y suministros básicos de socorro humanitario. Ha habido más desplazamientos de personas y se han perpetrado más violaciones de derechos humanos, sin que se hayan producido avances hacia la justicia.



La población civil es la que resulta más castigada por este conflicto. Para poder protegerla de forma efectiva es urgente el despliegue de una misión de mantenimiento de la paz de la ONU con el mandato y los medios necesarios. El gobierno sudanés, sin embargo, se resiste a aceptarla. Su oposición a la fuerza de mantenimiento de la paz es no sólo incomprensible, sino una negación indignante e inexcusable de la protección básica que necesita desesperadamente la población de Darfur.



El gobierno sudanés, de una vez por todas, debe actuar a favor de las personas que sufren las consecuencias del conflicto y aceptar el despliegue de una fuerza de mantenimiento de la paz de Naciones Unidas en Darfur, con un mandato fuerte y los recursos necesarios para proteger a la población civil, tal como establece la resolución 1706 del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas.



Es hora ya de acabar con el sufrimiento de la gente de Darfur.

Per a col.laborar amb la campanya
http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/darfur-cascos-azules-ya/
Re: Per què el Sudan rebutja les tropes de l'ONU
per valdrich 20 set 2006
cagaldrich, a part d'intentar ironic, cosa que et surt mes o menys be, pots contrastar les dades de que parla l'article? o es que els sionistes quan no podeu dir "Deu ho vol aixi" us dediqueu a escampar merda perque si? Tanta rabia et fa que no tot el mon vulgui seguir les vostres directives? T'he de recordar com el cristianisme ha arrivat a tenir 2.000.000.000 de creients? O com el judaisme s'esta creant un forat al mon a base d'osties?
Apa nen, informat i si pots aportar allguna dada ben vinguda sigui, tot lo altre es un atac de rabieta d'un sionista susceptible
Sindicato Sindicat